“La major part del poder de l’autoritarisme li ha estat atorgat lliurement. En tals moments, els individus pensen anticipadament sobre què pot voler un govern més repressiu i s’ofereixen sense que ningú els ho hagi demanat. Un ciutadà que s’adapti d’aquesta manera, està mostrant al poder el que aquest pot arribar a fer.” (Timothy Snyder)
Els pensaments són lliures. Això diu una cançó que tots els alemanys han aprés a escola. “Die Gedanken sind frei” és una cançó anònima del s. XVIII que al llarg dels anys ha esdevingut una cançó “protesta”, emprada pels grups antinazi i tocada cada dia amb la seva flauta per Sophie Scholl, una de les
Títol: LA GRAN TERANYINA. Els secrets del poder a Catalunya Autor: Roger Vinton Pròleg: Andreu Barnils Editorial: Edicions del Periscopi Barcelona, 2017 Pàgines: 393 Preu: 19€ “La virulència que mostra el Poder avui només pot ser la resposta a una pèrdua gradual del domini que exerceix sobre la població, una pèrdua motivada pel canvi d’escenari que s’albira gràcies a l’aparició
S’adorm de dia quan veu que tot és viu. De nit fa vetlla. −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−- Quan es desvetlla veu brostar noves branques. És viu encara! −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−- Si mira lluny els arbres perden forma. Ensuma una flor.
Tal faràs, tal trobaràs. De veritat algú es creu la dita? Que els ho preguntin als banquers. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla. I els hereus? I les bicoques, monges i capellans? La caritat ben entesa comença per un mateix, va dir en Rato en conferència genovesa
El Taoisme és un món, una manera profunda i senzilla de veure les coses i, per sobre de tot, de viure la pròpia vida. Lluny, doncs, del meu abast, la possibilitat de parlar-ne. Només una reflexió sobre la seva relació amb la política, que m’ha sorgit de nou aquest cap de setmana que he passat
La fada negra, d’en Xavier Theros, és un llibre fantàstic en diverses accepcions de l’adjectiu. Realment extraordinari i magnífic, aquest recorregut per la Barcelona de 1843 és una descripció brillant de la Barcelona del s. XIX, dels seus carrers, la seva història, i de com vivien (o mal-vivien) els barcelonins anxovats dins d’unes muralles que
Jo sé que això no du enlloc més que a un patiment més dens o més lleuger. Junts bevem el verí de la mateixa copa i després, depèn del dia, ens cou o ens acontenta. Jo sé com sóc i sé com és, em tinc molt vist i fa uns quants anys que la ballem,
Aquest article pretén ser un crit d’atenció sobre un tema que, detectat i tractat en cercles especialitzats, no sembla merèixer l’espai ni la preocupació que el seu impacte té i tindrà en la nostra vida personal i col·lectiva. Fins que no es trobi una solució pràctica i econòmicament viable, seguirem perdent grans quantitats d’informació digital
Passen les hores, els dies i els anys i a cada moment, ara i aquí, passen moltes i grans coses que canvien, o a mi m’ho sembla, el que fins ahir semblava sòlid en el seu ser o en el seu canvi. I no. Sembla que l’esglai senyoreja l’esdevenir de la història i res va
Entre les moltes actituds que es manifesten en aquest camí vers una república catalana, ni ha una que, essent ben natural, no deixa de sorprendre’m: l’exigència d’una perfecció immaculada en tot i per tot. És normal de creure que si hem de canviar ho fem a fi de bé, no tindria cap sentit embolicar-nos en
De nou al País Valencià. Aquesta vegada al Forcall, comarca dels Ports i a tocar de Morella i el seu castell impressionant. Són terres de tradició carlina (forcallà era “El Capità Groc”, el famós guerriller fidel a Cabrera), i com molts pobles del Maestrat, amb una arquitectura molt digne i força palaus i cases nobles
L’altre dia, sentint en Lluís Rabell, president de grup “a Catalunya NO es pot”, em va venir a la memòria l’onzena tesi sobre Feuerbach que Marx va escriure el 1845: Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo. No és que el
Aquesta nit tan llarga i prima estiro els fils d’aquest ordit i veig què en queda i què s’esmuny entre el record contra l’oblit. Abans que us esfumeu del tot voldria repensar aquells dies i saber la vostra empremta, què n’ha quedat d’aquelles tries. La meva flaca memòria ho pinta a tot de bells colors.
Bé és la resposta curta perquè els anys van fent la seva feina, corcant i marcint el que fou bell, fatu, ignorant i toix. Ser jove és creure que tot el que vols és possible i no és mal motor per a engegar. Clar que no tothom arriba a ser jove, alguns neixen vells i