ambFilosofia

Avui utilitzarem el programa per considerar els efectes de l’estat d’alarma.

Teniu el programa aquí: la lògica del virus

Podeu consultar l’explicació completa del programa aquí: CoronaVirus: La lògica de la infecció

NOVETATS DEL PROGRAMA:

He introduït dues noves barres lliscants que ens permeten donar valors a la taxa de mortalitat i als dies de durada de la malaltia.

Les barres lliscants representen els paràmetres, que podeu anar variant per observar els efectes que té el pas dels dies sobre les sortides del sistema, els monitors blancs.

He introduït un nou gràfic per representar la mortalitat acumulada. Ja vam explicar que considerem la mortalitat la dada més fiable, ja que considerem que no es fan totes les proves-tests que s’haurien de fer i que, per tant, els contagis estan infraquantificats. Els morts són la clau de volta al voltant de la qual giren, a què s’adeqüen, tots els paràmetres

PRONÒSTICS:

ja vam dir que es considera que els efectes de les mesures per combatre el virus només tenen efectes una setmana després d’implementades. Per tant, per avui dia 23 de març s’haurien de començar a veure els efectes de l’estat d’alarma.

És difícil d’avaluar aquests efectes, caldrà modificar els paràmetres en funció de les dades que han aparegut.

Farem però les primeres suposicions i proves. Hem passat de 1720 morts a 2182 morts.

Per quadrar aquests valors farem els següents ajustos.

Fins arribar al dia 22 (22 tics) els valors dels paràmetres seran:

txMort: 1,415%

diesMalat: 11 dies

txPoblacióaAfectar: 70%

txContactesEfectius: 0,088 / milió dels contactes possibles

taxaInfecció: 14,2% dels contactes efectius.

Amb aquests valors arribem al dia 22 amb 1710 morts i quadrem amb les xifres oficials de morts.

Suposem que la població ha incrementat les mesures d’higiene i que la taxa d’infecció dels contactes ha baixat fins el 13,2% (abans 14,2%).

Haver fet un confinament només parcial haurà disminuït també parcialment els contactes efectius que s’han donat. Reduïm la taxa corresponent a 0,066 per milió dels contactes possibles (abans 0,088).

Havíem arribat al clic 22 amb els primers valors dels paràmetres. Resituats els nous valors dels paràmetres fem el clic 23 i ens dóna un increment de 465 morts i un total de 2175 morts (2182 xifres oficials). De manera que resultats reals i previstos pel dia 23 quadren.

Si haguéssim mantingut els valors anteriors dels paràmetres, el flux de morts hagués estat de 666 i el total de morts 2373. S’ha donat, doncs una certa millora que veiem també en els contactes per persona malalta que passa de 1,98 a 1,66.

Per demà dia 24 el pronòstic és 588 nous morts i un total de 2763 morts. Pel dia 25, 743 nous morts i 3506 morts total.

Així, doncs, si continuem fent passar els dies (clics), veiem que amb aquests nous paràmetres no aturem l’epidèmia. Les mesures no són suficients. Hi ha només una lleugera frenada. Mentre el flux d’infectats superi el flux d’altes i morts, no aconseguirem abaixar la població malalta i tenir sota control la malaltia. El pic màxim d’infectats se situa ara el 16 d’abril. Els dies que vénen, i no només la setmana entrant, poden ser dramàtics.

Avui farem un petit exercici amb el programa.

Teniu el programa aquí: la lògica del virus

Podeu consultar l’explicació completa del programa aquí: CoronaVirus: La lògica de la infecció

D’acord amb els estudis fets a la Xina respecte a Wuhan, acceptarem que la taxa de mortalitat de les persones infectades és del 1,4%. Vista l’experiència del que està passant aquest dies, considero que el nombre d’afectats oficials a l’Estat espanyol no és creïble. Consideraré que el nombre de morts sí que és fiable. Igualment consideraré que la taxa d’infecció per contacte se situa al voltant del 15%.

Introdueixo aquests valors en el programa: taxa de mortalitat 1,4%; taxa d’infecció 14,3%.

Amb aquest valors, a fi que el nombre de morts per el dia 20 de març siguin 1.044 (xifres oficials), cal que la taxa de contactes efectius se situï a 0.088 per milió de contactes infecciosos lògicament possibles. Aquesta taxa implica que a dia d’avui cada infectat de mitjana entra en contacte amb 1.98 no infectats. Si suposem que els infectats detectats no es relacionen amb ningú, això també ens indica el volum dels infectats no detectats i la insuficiència del confinament actual.

Fet això, després de 20 tics, que corresponen al 20 de març, tenim 1032 morts. Amb això el nombre d’infectats reals serien avui 73.693 i no els 20.000 de fons oficials.

Ara, amb aquests valors dels paràmetres, continuem fent córrer el programa. Quan arribem als 39 tics, és a dir, el dia 9 d’abril, assolim el pic de l’epidèmia (amb cents de mils d’infectats diaris), el dia que hi ha més infectats, i arribem als 283.032 morts acumulats. Cap al 30 d’abril l’epidèmia s’ha acabat: tothom que podia ser infectat ja s’ha infectat.

És de suposar que vista la dimensió que pot assolir el desastre, si es continua com actualment, en dies propers, per intentar reduir-lo, es veuran obligats a decretar el confinament total.

Prepareu-vos.

Teniu el programa aquí: la lògica del virus

Podeu consultar l’explicació completa del programa aquí: CoronaVirus: La lògica de la infecció

La previsió del programa pel 19 de març era de 17.538 afectats i 614 morts. Les dades oficials són 17.395 afectats i 803 morts.

NOVETATS DEL PROGRAMA:

He introduït en les barres lliscants de les taxes la possibilitat d’una xifra més.

He canviat el nom de la taxa de contactes per [taxaContactesEfectius] ja que la taxa fa referència als contactes efectius que es donen respecte a tots els contactes possibles entre els infectats i els no infectats – immunes.

Recordar que la [taxaInfeccio] fa referència a les infeccions que es donen respecte als contactes efectius entre infectats i no infectats – immunes, és a dir, la probabilitat d’infectar-se en contacte amb una persona malalta. Resulta clar que les mesures higièniques de prevenció fan que aquesta baixi.

He introduït un nou monitor [cada-infectat-contacta] , és a dir, amb quantes persones no infectades es relaciona cada persona infectada que és el quocient entre K-ContEfectius / K-pobAfectada. Ens indica la realitat del confinament, quina és la seva intensitat, o finalment si es fa o no es fa. Hauria de tendir a 0, actualment és de 1,64.

Per facilitar la utilització del programa he adequat els valors per defecte de les taxes de manera que els tics corresponen als dies del més de març, és a dir, 20 tics ens donen les dades oficials del 20 de març, i 25 del 25 de març.

En els valors per defecte he rebaixat la taxaInfeccio per adequar-la a les noves dades dels investigadors, cosa que comporta un increment de la taxaContactesEfectius a fi de donar els resultats apareguts.

Davant les últimes dades, he hagut d’augmentar la taxa de mortalitat al 4,5%. He hagut d’allargar el temps per recuperar-se a 11 dies a fi de quadrar les altes.

PREVISIÓ:

La previsió pel 20 de març és de 22.663 afectats i 1020 morts.

La previsió pel 21 de març és de 29.692 afectats i 1336 morts.

La previsió pel 22 de març és de 38.888 afectats i 1750 morts.

Us remeto d’entrada a l’apunt d’ahir. Segueixen alguns comentaris:

El programa el trobareu aquí: la lògica del virus

## COM UTILITZAR EL PROGRAMA.

Podeu modificar el valor de totes i cadascuna de les barres lliscants. Després cliqueu [setup] i a continuació [ves-hi]. Cada clic de [ves-hi un pas] representa un dia transcorregut.

Com que el programa comença l’1 de març per veure la previsió per, posem el 18 de març, només cal fer 18 clics (Ara bé, tingueu present, en fer comparacions, que les dades oficials corresponen al dia anterior). Cal fer, doncs, tants clics com el dia del mes en què ens trobem.

Tal com està configurat ara, partint de 84 casos l’1 de març, amb x clics (dies) dóna els valors actuals segons les informacions oficials.

Si continueu clicant tindreu l’evolució per als propers dies, sota els mateixos valors de les variables dels sistema.

Podeu variar aquests valors de les variables dels sistema i observar els efectes.

Si cliqueu sobre el botó [colorar focus] apareixen els focus de propagació. Tornant a clicar [colorar normar] torneu a la visió normal.

## AVALUACIÓ

Amb les dades oficials d’avui que responen a la situació d’ahir no cal de moment modificar res, no cal modificar ni els contactes d’afectació possible, ni la taxa de contactes, ni la taxa d’infeccions. Per ahir preveiem 13.237 afectats i les dades ara mateix són de 13.700 afectats. Tota manera, penso que les dades més fiables corresponen al nombre de morts: en preveiem 463 i ens trobem amb 558 defuncions. Les diferències, però, són perfectament adjudicables a l’atzar.

Per avui, la previsió a partir dels paràmetres actuals és de 17.538 afectats i 614 morts (que seran les dades oficials de demà).

## NOVETATS

En l’anterior versió, els primers focus d’aparició del virus es distribuïen aleatòriament pel quadre de visualització. Si assimilem el quadre amb el territori de l’Estat espanyol, ara se situen aproximadament d’acord amb el seu pes i d’acord amb els punts d’aparició reals. Així quan feu [setup], Madrid apareix en el centre ocupant 16 quadrets, Catalunya i el País basc 2 quadrets, País valencià 1, Aragó 1, Castella-La Mancha 1, Castella-Lleo 1, Andalusia 1. A baix a la dreta, a la cantonada, apareixen les Illes, confinades.

La visualització només segueix aproximadament la marxa de l’epidèmia; però afegeix una visió geogràfica de com s’escampa.

## COSES A REMARCAR

Per frenar l’epidèmia la cosa més afectiva seria el confinament de tots els afectats. Suposat que això és tècnicament impossible (tothom s’hauria de fer la prova). La cosa factible que més s’hi aproxima és el confinament dels territoris, i quants més millor. Ja explicàvem ahir que això és una qüestió matemàtica, 13237 x 47086763 puja més que la suma de la multiplicació d’aquestes quantitats fragmentades. En l’exemple d’ahir: En una comunitat de 20, mitat sans, mitat infectats, els contactes possiblement infecciosos són 10×10 = 100. Si dividim per 2 el territori i la població, tenim 5×5 + 5×5 = 50 contactes infecciosos possibles. Quant més fragmentat, menys contactes i menys casos. En el límit, si tots i cadascú estiguéssim confinats, els contactes possibles serien 0.

Segurament donada la situació de descontrol i la magnitud de l’incendi (la propagació de l’epidèmia s’assembla a un incendi, observeu el quadre), arribarem la setmana vinent a una situació de col·lapse. L’establiment de tallafocs serà la qüestió principal. Potser hauríem d’aprofitar l’experiència dels bombers en la lluita contra els incendis i posar-la al servei de la lluita contra l’epidèmia.

Es tracta aquí d’un petit programa que ens permet veure com evolucionarà la infecció, tant si suposem que continuaran les mateixes circumstàncies actuals, com si n’hi introduïm de noves.

També ens permet veure on hem d’actuar, i amb quina eficàcia, per reduir la propagació de la malaltia.

A 1 de març de 2020 per a la població sota l’estat espanyol:

El programa el trobareu aquí: la lògica del virus

COM FUNCIONA?

De sortida tenim una Població inicial de malalts i una població total d’un territori. La diferencia dóna la població no afectada. De la població total una part pot ser afectada i una altra no (resulta immune per alguna circumstància) és el percentatge possible d’afectacions que aplicat dóna la població d’afectació possible.

A mida que es van produint les altes, aquestes es resten de la població afectada a efectes del càlcul de contactes possibles que ve a continuació.

El producte de la població d’afectació possible x la població afectada dóna els contactes possibles, des d’un punt de vista lògic.

D’aquests contactes possibles només un percentatge seran efectius realment. El producte de contactes possibles x la taxa de contactes dóna els contactes efectius .

D’aquests contactes efectius només un percentatge produiran infecció. El producte dels contactes efectius x la taxa d’infecció dóna el flux d’infectats. Aquests es van sumant per donar la població total afectada.

Els morts venen determinants per la taxa de mortalitat de la població total afectada (la suposem del 3,5% per quadrar amb els valors actuals de defuncions).

## COM UTILITZAR EL PROGRAMA.

Podeu modificar el valor de totes i cadascuna de les barres lliscants. Després cliqueu [setup] i a continuació [ves-hi]. Cada clic de [ves-hi un pas] representa un dia transcorregut.

Tal com està configurat ara, partint de 84 casos l’1 de març, amb x clics (dies) dóna els valors actuals segons les informacions oficials.

Si continueu clicant tindreu l’evolució per als propers dies, sota els mateixos valors de les variables dels sistema.

Podeu variar aquests valors de les variables dels sistema i observar els efectes.

## LA LLUITA CONTRA LA INFECCIÓ

Els territoris són un factor d’importància cabdal. El primer valor que podem mirar de disminuir és la població d’afectació possible. Per fer-ho cal tancar territoris. Exemple: Si tenim en un territori una població de 10 sans i 10 malalts , el total de contactes possibles és 100. Si confinem aquest territori en dues parts d’igual població tenim 5×5 + 5×5 = 50: haurem reduït l’afectació a la meitat. Per modelar-ho, en el programa establim la nova població total.

Amb el confinament domiciliari reduïm la taxa de contactes. A quanta menys gent vegi cadascú , més la reduïm. No s’hauria de sortir a treballar, excepte en els serveis bàsics.

La taxa d’infecció la reduïm amb mesures higièniques, mantenint la distància de seguretat, rentant-nos les mans, esternudant tapant-nos amb el colze.

## COSES A PROVAR.

Amb els valors actuals, la situació esdevé catastròfica ràpidament.

Ara, suposem que les mesures del Gobierno tenen algun efecte.

Ara bé, aquest efectes no es percebran fins d’aquí uns dies, mentre valen els valors actuals de les variables. Suposem una setmana: avui dia 17 de març preveiem al final del dia 3254 nous afectats i 13.237 afectats totals. I des de demà la seqüència de nous afectats serà: 4300, 5681, 7504, 9909, 13083. I la seqüència d’afectats total: 17538, 23219, 30723, 40632, 53715. Amb 1880 morts.

Ara situarem els efectes de les mesures del Gobierno . Com que surt a treballar la meitat de la població, però després tornen a casa i es relacionen amb la resta de cohabitants, abaixarem la taxa de Contactes 2/6 parts i la taxa d’infeccions 2 punts per les mesures d’higiene. Per la setmana del 23-29 de març tenim:

Nous afectats: 10287, 12034, 13995, 16164, 18516, 20994, 23502

Afectats total: 64003, 76036, 90032, 106.196, 124.712, 145.705, 169.207

Amb 5.922 morts acumulades

Evidentment la taxa de contactes o la taxa d’infecció podrien ser unes altres i aleshores les xifres variarien, però el creixement exponencial que preveu el model es mantindria i les xifres serien semblants, amb més o menys retard o avançament.

Si ho volem frenar, cal prendre ja mesures molt més dràstiques, com les explicades en el punt anterior.

Podeu estudiar quins valors de les barres lliscants alentirien a nivells gestionables les infeccions

## CONSIDERACIONS FINALS

Com ja han explicat molts experts, es tracta d’alentir el procés, perquè tot creixement exponencial tendeix a explotar. Cal alentir per donar temps per atendre la gent, per permetre els investigadors trobar una cura o que la calor inhabiliti el virus. Si no es troben cures, en un període de temps més curt o més llarg, el 70% de la població caurà malalta.

Aniré actualitzant/modificant el programa d’acord amb les dades reals i les noves qüestions que vagin apareixent.

«El relativista modern dedueix que tothom posseeix la llibertat per a crear la seva pròpia ideologia i per a intentar posar-la en pràctica amb tota l’energia possible, i ho dedueix del fet que totes les ideologies tenen el mateix valor, que totes les ideologies són simples ficcions». Benito Mussolini. «Relativismo e Fascismo»

El pragmatisme afirma que no podem perseguir la justícia o la veritat, sinó l’èxit. El que importa són els resultats, els bons resultats, els reeiximents.

En una situació de conflicte polític que hom interpreti com a joc de suma zero, és a dir, que els guanys o pèrdues propis deriven de les pèrdues o guanys del competidor, si apliquem el criteri pragmatista, allò que sigui un èxit propi serà un fracàs pel competidor i, per tant, jo ho qualificaré com a bo i ell com a dolent. És a dir, el resultat en-ell-mateix no és bo ni dolent. És bo o dolent en relació al subjecte. D’això se’n diu relativisme. Així, doncs, El pragmatisme és un relativisme.

A quin tipus d’actuació ens porta el pragmatisme?

Com que no té sentit la cerca prèvia de la justícia, ja que qualsevol actuació només esdevé convenient en relació a l’èxit o el fracàs, actuarà instintivament o intuïtivament i sempre per prova i error.

Per exemple, provarem la taula de diàleg, i l’enfocarem a partir de les correlacions de forces que poden portar a uns bons resultats, a l’èxit. Si no funciona, provarem una altra cosa que intueixi més convenient per a l’èxit propi.

Aquest comportament d’anar provant sota el criteri de l’èxit, l’independentisme pragmàtic, ha de derivar en:

1. Un tacticisme, sense perspectiva estratègica, en un dia a dia sense pla pautat de futur, ja que el pragmatisme actua sobre la base immediata de la prova i error.

2. Un empobriment intel·lectual. Ja que l’intel·lecte s’enforteix amb el pensament teòric i hipotètic: Si és capaç de construir teories que aprofundeixen en la realitat més enllà de la superfície i que expliquen el fenomen, allò que veiem, a patir d’estructures profundes no visibles; i si és capaç d’entendre aquestes teories com a hipòtesis que cal sotmetre a proves rigoroses. I ja que, el pragmatisme, la recerca de l’èxit sobre la base immediata de la prova i error no requereix ni de teoria ni d’hipòtesis

3. La destrucció de l’herència de 1-O, ja que aquest va ser un punt d’explosió d’un moviment basat en la idea de justícia i de drets que s’afirmen d’una manera categòrica. És a dir, d’un moviment que busca l’èxit perquè és just i no a l’inrevés.

D’entrada recordar que hem introduït a la base de dades una variable de ponderació per igualar el valor llengua pròpia amb els valors del 2018.T.

Partim de la pregunta del CEO: “Amb quina de les següents frases,em sento només espanyol, més espanyol que català, tan espanyol com català, més català que espanyol o només català, se sent més identificat?”.

Els resultats són:

Si ara agafem dos grups els “més català que espanyol o només català” i els “només espanyol, més espanyol que català, tan espanyol com català” i els preguntem “Quan es parla de política, normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta, indiqui on s’ubicaria vostè?”

(0-extrema esquerra, 10-extrema dreta), obtenim que

El primer grup (identitàriament catalans) se situa més a l’esquerra amb una mitjana de 2,9.

El segon grup (espanyols) se situen més a la dreta amb una mitjana de 4,29.

Considerem que la dreta comença amb el valor 5 i l’esquerra amb el valor 4, per tant, aquest últim grup se situa en una posició ambigua entre la dreta i l’esquerra, mentre que el primer grup se situen clarament a l’esquerra.

Si ara mirem l’evolució en el temps d’aquests valors, observem una bretxa creixent entre catalanistes i espanyolistes.

Diria que resulta força difícil construir un programa que abasti aquests dos grups, tant per raons identitàries com socials, i que la feina consisteix a fer recular l’espanyolisme.

Respecte els baròmetres del CEO ens enfrontem amb un problema que ha quedat palès en les últimes entregues. Surten valors esbiaixats. Citant el CEO «Pel càlcul de les quotes s’ha utilitzat com a base el Padró continu de població de l’any 2018. Les quotes d’edat corresponen als següents intervals: de 18 a 24 anys; de 25 a 34 anys; de 35 a 49 anys; de 50 a 64 anys i 65 i més anys. Per les quotes de lloc de naixement s’han tingut en compte les següents categories: nascuts a Catalunya; nascuts a la resta d’Espanya i nascuts a l’estranger.»
Ara bé, la variable sociodemogràfica que més influeix en el posicionament respecte a la independència és la llengua pròpia. Si els percentatges respecte la llengua pròpia surten esbiaixats, la resposta a la pregunta resulta esbiaixada.
Podem veure-ho fent l’encreuament entre els valors de llengua pròpia i els valors sobre la independència corresponents a la suma dels baròmetres del 2018, és a dir, sobre l’aplec de tres baròmetres, 4.500 casos:

Per corregir aquest problema, a partir d’aquesta entrega, afegiré una nova variable de ponderació a la base de dades per tal d’acostar els percentatges sobre llengua pròpia als resultats de l’any anterior, en aquest cas el 2018.
Fet això pel baròmetre 2019.3, els resultats són: Sí 44.20, No 47.33, Abs 8.47.
La gràfica dels percentatges, en els baròmetres del CEO, entre 2014.1 i 2019.3, corresponents als valors de resposta a la pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»:

Segons el model que hem construït, ja comentat en anteriors apunts, les previsions per aquest baròmetre eren SÍ 45,70%, NO 47,80%, abstenció 6,50%. Ens hi hem acostat, podem continuar considerant el model com a vàlid. Segons el model, eliminant les oscil·lacions, els valors de fons serien Sí 47,11%, No 44,67%, Abs 8,66%
Ens trobem en una oscil·lació d’ascens, per tant per al proper baròmetre pronostiquem: Sí 49,11%, No 42,64%, Abs 8,25%.
Els percentatges de variació de fons anual són: increment del Sí de 0,39% anual, decrement del No 0,24% anual, increment de l’abstenció 1,26% anual
Com ja venim repetim, les dades acumulades ens mostren una situació que es troba molt estabilitzada amb un molt lent augment del Sí i de l’abstenció a càrrec del No.

Vam prometre un programa per introduir i provar diversos valors de les variables del joc. Heu-lo aquí:

Aquest apunt pressuposa la lectura de l’apunt anterior: Situació política, octubre 2019. L’arbre del joc (1).

Pretén presentar el full de càlcul corresponent a l’arbre del jocOct19 que intenta modelar la situació política entre Catalunya i l’Estat espanyol a data d’octubre del 2019.

El teniu aquí: calculsJocO19

valors per defecte:

A partir de les probabilitats de les «Tries de la Història» amb els següents valors inicials per defecte i que podeu modificar:

Resultat de la desobediència civil: una probabilitat del 25% de victòria i 75% de derrota per l’independentisme en un enfrontament directe amb l’Estat.

Resultat de les eleccions del 10N: 10% de probabilitat govern PSOE-UP, 20% probabilitat govern PSOE en solitari, 70% probabilitat govern PSOE amb C’s o PP.

I a partir dels ordres de preferències sobre les «SITUACIONS FINALS»:

Situacions finals:

S15: Repetició del «desprès 10-O». Llei a llei, comporta la rendició de la Generalitat

S16: 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotat

S17: 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.

S18: l’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.

S19: PSOE-UP, però no ofereix referèndum

S20: PSOE-UP i ofereix referèndum pactat.

S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització

s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.

S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant

s24: Eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.

S25: Millora de l’autogovern, es vota un Estatut autonòmic.

La proposta d’ordre de preferències per l’independentisme:

s18≻s20≻s17≻s23≻s19≻s25≻s21≻s24≻s16≻s22≻s15, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència

11  10  9  8  7  6  5  4  3  2  1

La proposta d’ordre de preferències per l’Estat espanyol:

s25≻s24≻s21≻s19≻s20≻s15≻s22≻s16≻s18≻s23≻s17, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència

11  10  9  8  7  6  5  4  3  2  1

Aconseguim els pagaments de la matriu del joc.

Això ens permet analitzar la tria sobre les diverses estratègies.

Movem els controls lliscants als valors que considerem convenients i obtenim els nous pagaments. Després analitzem la matriu per trobar l’estratègia que proporciona a cada jugador una més gran utilitat en la confrontació.

Podem moure els controls i observarem uns valors que imposen una o altra estratègia. Això ens pot permetre entendre millor la partida en concret i l’habilitat de cada jugador per jugar les seves oportunitats.

Per l’independentisme, amb els valors tal com estan per defecte, dóna com a dominant l’estratègia 2, la desobediència.

Si augmentem la probabilitat d’un govern en solitari del PSOE respecte a un govern PSOE-C’s o PP, l’estratègia dominant és la 3, obeir debilitant; però si alhora augmentem la probabilitat de victòria torna a ser dominant l’estratègia 2.

Per obtenir com a dominant l’estratègia 4, obeir i eleccions autonòmiques, hem de portar la probabilitat de derrota davant d’un govern PSOE-C’s-PP al 95%.

L’octubre del 2018 analitzàvem amb teoria de jocs la situació política d’aquell moment Anàlisi del moment polític actual amb teoria de jocs (1). Podem dir que l’anàlisi s’ha mostrat absolutament correcta i les seves prediccions encertades. Hi havia 4 estratègies possibles del moviment independentista. Pronosticàvem l’estratègia 3: Els partits polítics independentistes han obeït; però portant l’Estat espanyol a unes noves eleccions.

És interessant tornar a presentar el joc aquí perquè considero que encara que només ha canviat una coseta de l’estructura del joc, aquesta coseta porta a un canvi d’estratègia de l’independentisme.

D’entrada reproduirem l’anàlisi perquè és perfectament vigent ara mateix.

L’anàlisi consta de cinc passos: 1. construir l’arbre del joc, 2. Establir les estratègies, 3. Determinar els ordres de preferències, 4. Construir la matriu de pagaments, 5. Discutir la matriu buscant solucions que maximitzen guanys / minimitzen pèrdues dels contrincants.

L’arbre del joc:

Partim del moment actual (s0). L’arbre té tres branques principals que corresponen a les tres accions que considerem es presenten en aquests moments a l’independentisme: la desobediència (G1), obeir-però-debilitarÑ (G2), obeir (G3).

Primera branca. La desobediència (G1) porta l’Estat a aplicar altra vegada el 155 (E1) o a negociar el Dret a l’autodeterminació (E2). Llavors l’independentisme por optar per rendir-se (G4) o lluitar (G5). Si lluita, que anomenem «tria de la Història», cal assignar una probabilitat de victòria (derrota).

Segona branca. S’obeeix, però (G2) continua la internacionalització del conflicte i s’exigeixen unes condicions per a la governabilitat que finalment porten a unes eleccions avançades espanyoles (E3). Aquí torna a aparèixer la «tria de la Història», cal assignar una probabilitat als possibles resultats electorals, bàsicament: resultats govern PSOE-UP (R3), govern PSOE (R4), govern PSOE-C’s o PP-C’s (R5). Segons aquests resultats hi ha unes ofertes diferents per Catalunya, respectivament: més-autogovern o possibilitat de negociar un referèndum (E6,E7), recentralització (E8), aplicació 155 (E9). L’independentisme continua dificultant la governabilitat de l’Estat, si no s’ofereix un referèndum, i opta per la desobediència en cas de recentralització-desaparició155 (amb probabilitat de victòria/derrota) (G7,G8,G9,G10).

Tercera branca. S’obeeix (G3) i es renuncia a l’unilateralitat. Si l’estat no ofereix res de satisfactori (E4) per ser presentat a Catalunya, es va a eleccions (G11). Si s’ofereix un autogovern presentable (E5) s’accepta (G12) i es vota el nou Estatut.

A continuació toca determinar les estratègies.

Una estratègia és un pla complet que contempla totes les situacions en què el jugador es pot trobar i les decisions del jugador en cada una d’aquestes situacions. Es construeixen a partir de l’arbre del joc.

L’independentisme és qui juga primer. Elecció inicial entre G1, G2 o G3. Resposta de l’Estat. Elecció subsegüent de l’independentisme davant la resposta de l’Estat que porta a un resultat final

Independentisme

Per l’Estat espanyol.
Ha de triar una possible resposta per cada una de les tres possibles primeres accions de l’independentisme, G1, G2 o G3. Per G1 (desobediència), negociar o aplicar el 155. Per G2, eleccions espanyoles i segons el resultat a diverses respostes de l’Estat. Per G3 (obediència), continuar la recentralització o oferir un nou Estatut amb algunes millores.

L’ordenació de preferències sobre les situacions finals a què deriva el joc.

Situacions finals:
S15: Seria la repetició dels dies posteriors al 10 d’octubre. Llei a llei que comporta la rendició de la Generalitat
S16: 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotada
S17: 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.
S18: l’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.
S19: PSOE-UP, però no ofereix referèndum
S20: PSOE-UP i ofereix referèndum pactat.
S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització
s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.
S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant
s24: Eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.
S25: Millora de l’autogovern, es vota un Estatut autonòmic.

Els ordres de preferències manifesten els objectius dels jugadors, reflecteixen el comportament teleològic (orientat a objectius) dels éssers humans.

Suposem que la tria de l’independentisme busca fer efectiu el dret a l’autodeterminació evitant que hi hagi víctimes i desordres greus. La proposta d’ordre de preferències per l’independentisme:
s18≻s20≻s17≻s23≻s19≻s25≻s21≻s24≻s16≻s22≻s15, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència
11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
resulta un canvi en l’ordenació respecte al 2018: ara s25 passa davant de s21

Suposem que la tria de l’Estat espanyol busca no reconèixer el dret a l’autodeterminació tot aplicant la mínima violència possible. La proposta d’ordre de preferències per l’Estat espanyol:
s25≻s24≻s21≻s19≻s20≻s15≻s22≻s16≻s18≻s23≻s17, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència
11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Acceptat l’arbre del joc, podem considerar altres propostes d’ordenació. Més endavant presentaré un petit programa que permet introduir variacions en les puntuacions (i, doncs, l’ordre) de les preferències i en altres variables i estudiar-ne els efectes.

Finalment la matriu de pagaments del joc Oct19.
Per construir-la, hem d’obtenir la situació final a què ens porta cada encreuament entre estratègies. Quan hi ha més d’una situació terminal en una casella, indica que la situació terminal real depèn d’una tria de la Història entre elles (resultat d’un enfrontament). Els resultats d’aquests càlculs depenen de la probabilitat de victòria que considerem en l’enfrontament amb l’Estat espanyol.

A continuació cal calcular el pagament que correspon a cada situació final. La probabilitat que assignem a les diverses «tries de la Història» condicionaran aquests càlculs, ja que adjudiquen una probabilitat a les situacions afectades. Quan l’encreuament d’estratègies porta a més d’una situació final com a possibles, tot depenent de la tria de la Història, cal sumar els valors d’aquestes situacions prèviament ponderades per la seva probabilitat, en el ben entès que la suma de probabilitats és 1.
Per exemple, per s16-s17 tenim que, per l’independentisme, el valor és: 3 (valor ordinal de s16) * P(s16) [probabilitat que es produeixi s16] + 9 (valor ordinal de s17) * P(s17) [probabilitat que es produeixi s17]. A més P(s16)+P(s17)=1. Igualment feríem ara per l’Estat espanyol.

I aquí vénen els canvis respecte a la situació del 2018. Els resultats d’aquests càlculs depenen de la probabilitat de victòria que considerem en l’enfrontament amb l’Estat espanyol i, decisiu en aquest cas, la probabilitat de les possibles respostes del govern espanyol de després de les eleccions.
Què ha canviat?. La probabilitat d’un govern PSOE-UP és petitíssima. La probabilitat d’un govern PSOE en solitari que opti per oferir un nou Estatut millorat és també escassa. La probabilitat d’un govern que directament o indirecta apliqui un 155 és altíssima.

En la situació anterior de 2018 amb una probabilitat del 30% de victòria i 70% de derrota en un enfrontament directe amb l’Estat, la taula era la següent (dins de cada parèntesi, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat) :

Anem ara a analitzar la taula resultant d’aquests supòsits. Per l’independentisme podem eliminar les estratègies 1 i 4, ja que la 2 guanya o empata sempre amb la 1, i la 3 guanya sempre la 4. La tria entre les estratègies 2 i 3 depèn de la tria de l’Estat espanyol. Reduïdes les estratègies de l’independentisme a dues, la 2 i la 3, l’Estat té com a estratègies dominants la 2 i la 4 que guanyen a totes les altres i empaten entre elles. Posats en aquesta situació, a l’independentisme li resultava l’estratègia 3 (obeir-debilitant) que guanya la 2 davant les estratègies 2 i 4 de l’Estat (155 / oferta segons resultats electorals/ x).

En la situació actual d’octubre de 2019 amb només una probabilitat del 25% de victòria i 75% de derrota en un enfrontament directe amb l’Estat, l’estratègia guanyadora és la G2: la desobediència. La taula és la següent (dins de cada parèntesi, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat) :

La deriva del PSOE cap a l’espanyolisme i el 155 situa la desobediència com a estratègia guanyadora (preferida) per l’independentisme, només que ens donem almenys un 25% de possibilitat de victòria en l’enfrontament amb l’Estat. Això també indica que aquells independentistes que renuncien a la unilateralitat és perquè consideren que la nostra possibilitat de victòria en un enfrontament amb l’Estat és inferior a aquest 25%.
Potser no esteu d’acord amb l’ordre de preferències o amb les probabilitats assignades. O, tal vegada, voleu examinar què passaria si, … . He construït un petit programa: calculsOct19. Permet veure què passa quan introduïm canvis en els valors esmentats. Comentaré el programa en el proper apunt.

En les respostes a la pregunta del CEO «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent», farem ara servir el bisturí i examinarem la resposta segons els grups d’edat:

Un fet destaca: Una altra vegada el «NO» es dispara en la franja dels «Mes de 64 anys». Havia anat baixant i recordem que en l’anterior baròmetre el SI i el NO van arribar a empatar en aquesta franja. Sembla com si tornéssim a abans del 2017.3. Les dades d’aquest baròmetre apunten que l’efecte 1O, a efectes estadístics, es dilueix.
Anem a veure-ho en la seva evolució en el temps. Separarem el Sí del NO. Primer el Sí.
Evolució dels percentatges de SÍ segons els grups d’edat:

El gràfic del SÍ corresponent:

Només el grup de 18 a 24 anys aguanta la tendència anterior a confluir i a créixer
Ara l’evolució del NO.
Percentatges de NO segons els grups d’edat:

Ara el gràfic del NO corresponent:

Amb el NO, també aquest baròmetre trenca la tendència que veníem observant a partir del 2017.3 (1-O), i amb l’aplec dels «Més de 64» es veu d’una manera molt clara. Si tot plegat era fruit de l’atzar i es consoliden noves-antigues tendències, s’haurà de seguir.
Ens podem preguntar també per què l’aplec dels «Més de 64» és el més sensible als canvis en aquesta qüestió.

Gràfica dels percentatges, en els baròmetres del CEO, entre 2014.1 i 2019.2, corresponents als valors de resposta a la pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»:

Comentant el baròmetre 2019.1 dèiem que «a partir del baròmetre 2017.3, les línies ja no es creuen i el caràcter oscil·latori disminueix. El caràcter oscil·latori és degut a la incertesa que presenta el fenomen per un bon nombre de subjectes, els quals es decideixen, llavors, per qüestions de prestigi respecte dels veïns. Aplicat al nostre cas això voldria dir que o bé hi ha menys gent amb incertesa respecte a les conseqüències de la independència o bé que el prestigi de l’independentisme augmenta.»
«Ho podrem anar escatint amb els propers baròmetres. Si tot plegat només és fruit de l’atzar i es mantenen les tendències d’abans del 2017.3, la previsió pel proper baròmetre 2019.2 seria 41,88% pel Sí, 47,99% pel No i 10,12% per l’abstenció: ens trobem en un moment vall, el més baix, pel Sí i el més alt pel NO, a punt d’iniciar una oscil·lació d’ascens.»
Sembla, doncs, que tot plegat era en gran part fruit de l’atzar i que el model ha endevinat els resultats que es produirien per aquest baròmetre, en general que el NO sobrepassaria àmpliament el SÍ. Hi ha, tota manera, una desviació entre el 41,88% previst pel Sí i el 44% real, però pel NO havíem previst 47,99% i ha estat 48,33%.
Segons el model, ara el SÍ inicia un ascens i les previsions per al pròxim baròmetre són: SÍ 45,70%, NO 47,80%, abstenció 6,50%.
Quin és el creixement de fons real del SÍ? n’hi ha?. Amb les dades del 2014.1 (cresta) fins a 2019.2 (vall), considerant una regressió exponencial sobre les dades del gràfic, les taxes de variació quadrimestrals quedarien: Increment del Sí: 0,04% quadrimestral (creixement del 0,12% anual), decrement del No: 0,02% quadrimestral, increment de l’abstenció: 0,48% cada quatre mesos.
La situació, doncs, es troba molt estabilitzada amb un molt lent augment del Sí i de l’abstenció a càrrec del No.
I segons el model, anul·lant les oscil·lacions, quins són els percentatges?. Doncs, SÍ 46,23%, NO 45,30%, Abs 8,71%.
En el proper apunt mirarem el comportament dels grups d’edat. Potser ens poden explicar alguna cosa més.

Joan Ramon Resina afirma que ERC i JxC es troben en una relació del dilema del presoner i afirma que la solució és ensenyar l’altre a cooperar, «castigant sistemàticament les deslleialtats de l’altre» i reprenent el joc de «bon tarannà». És a dir, començo sempre a cada nova situació amb l’estratègia de col·laboració; però em passo a la no-col·laboració si l’altre primer s’hi passa. Però Joan Ramon Resina fa trampa, perquè ell sap que la lògica endimoniada del dilema del presoner fa que caiguem altre vegada en l’estratègia no-cooperativa. No hi ha solució cooperativa al dilema del presoner. Per això Hobbes proposa com a sortida el Leviathan, un poder exterior sobirà que obliga a cooperar. Per això el liberalisme afirma la necessitat del mercat i dels drets de propietat individual.

Ara bé, la Teoria de Jocs a l’ús, i concretament la manera de presentar el dilema del presoner, pot ser considerada un irracionalisme de l’estil de l’afirmació de D.Hume «la raó és i no ha de ser altra cosa que l’esclava de les passions». És a dir, no es planteja si l’ordre de preferències (NC≻CC≻NN≻CN) que dona lloc al dilema del presoner és racional o no, i per què es dona, l’agafa simplement com a dada. No es planteja la racionalitat dels fins, que resulten llavors determinats per les passions. I com que l’ésser humà és un ésser teleològic, que es representa objectius, llavors, l’ésser humà resulta bàsicament irracional. Aquest irracionalisme comporta una concepció de l’ésser humà sense profunditat psíquica, que no pot reflexionar i actuar sobre les preferències dels ordres de preferències, no pot situar-se, diríem, en el metallenguatge, no pot fer gramàtica com va fer P. Fabra, s’ha de limitar a parlar i a constatar com es parla. Aquest irracionalisme veu la fisiologia de l’ésser humà com un determinisme. Però el fet que l’acció del subjecte es desenvolupi en el context de coercions (fisiològiques i sociològiques), d’elements que ha d’acceptar com a dades que se li imposen, no vol dir que es pugui fer del seu comportament una conseqüència exclusiva d’aquestes coercions.

Concretament l’assoliment de la república demana un procés col·lectiu d’aprenentatge moral. L’assoliment d’un sobre-jo capaç de capgirar l’ordre egoista que porta al dilema del presoner. Demana una participació política que sigui autotèlica, que porti la recompensa en ella mateixa, valuosa i satisfactòria en ella mateixa. El procés mateix és allò que compte. El que compte és assolir aquesta superioritat moral socialment assumida, de manera que llavors la mateixa col·lectivitat rebutja i desaprova les preferències que donen lloc al dilema del presoner.

Autoestima. El procés de sobirania nacional mostra una dialèctica pròpia. Hem passat dues etapes necessàries: L’intent de Pasqual Maragall d’un Estatut que reconegués els drets nacionals: fracassat. L’intent d’avançar llei a llei fins a assolir la sobirania: fracassat. I ara ja ho sabem, amb proves empíriques, que aquests camins porten al fracàs. Però ho hem intentat i ho havíem d’intentar. El dret a l’autodeterminació en el marc d’estats suposadament democràtics no es pot exercir unilateralment, s’ha de negociar l’exercici d’aquest dret. Però quan hem demostrat que l’altra banda no vol negociar, que en això no és un estat democràtic, tenim el dret a exercir el dret a l’autodeterminació d’una manera unilateral.

I llavors es planteja en tota la seva cruesa el problema del poder que és causa i no efecte. Eixamplar la base demana poder, la sobirania demana poder. I aquí tenim el problema ara i aquí: com assolim el poder?

Anem a comparar els resultats de les eleccions europees a Catalunya amb les previsions, amb algunes consideracions.

Primer de tot, donarem una proposta d’adjudicació dels aplecs en el mosaic català segons els eixos identitari i social d’acord amb els resultats del 26M i que compararem amb la que vam fer abans de les eleccions.

Previsió pel 26M:

Repartiment congruent amb el resultat del 26M:

I la taula:

Respecte a aquesta comparació, els resultats globals entre independentisme i unionisme els encertem. Però JxC ocupa la casella (0,2) que havíem adjudicat a ERC i ocupa també la (4,5) donada al PSC. ERC fa retrocedir lleugerament els comuns de manera que l’independentisme ocupa totes les caselles entre 0 i 4 d’espanyolisme i de centre-dreta i esquerra. Arriba així pràcticament al 50% (l’abstenció entre l’esquerra radical no ha estat comparativament molt important).
El PSC cedeix caselles als comuns i a JxC, però n’agafa a C’s per una suma equivalent. C’s retrocedeix tant respecte al PSC com respecte al PP. El PP avança sobre C’s i sobre Vox. El PSC resulta clarament el partit hegemònic dins l’unionisme i te el seu pes fonamental a les columnes 4 i 5 és a dir centre-dreta i centre-esquerra (però amb més pes del centre-dreta) dins aquells que es donen 5 o més d’espanyolisme. C’s abandona les caselles centrals, perd la columna 5, i es desplaça cap a la dreta.
La situació és diferent entre els partits independentistes. La dreta desapareix. A l’esquerra hi ha una punta en la casella (0,0 ) (3,40%): l’esquerra anticapitalista (CUP); però després trobem una especie de distribució normal que va del 1 al 5 amb mitjana i centre en el 3. És a dir, les dades apunten a l’emergència d’un sol partit catalanista de centre-esquerra producte de la fusió dels dos actuals o de la desaparició d’un d’ells.

Anem a fer una anàlisi sobre els possibles resultats que es poden donar a les properes eleccions europees. Partim del mosaic de la població que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social. Adjudiquem les caselles d’acord amb els resultats del 28A tal com ja vam explicar:

Ens preguntem quins canvis es donaran cap a les europees. Què passarà a les diverses fronteres?. Per tenir-ne una idea més clara agafarem l’última enquesta del CEO. Cal dir que aquesta última enquesta és menys fiable de l’habitual ja que és feta sobre mil entrevistes i telefònicament. Farem l’encreuament entre record de vot el 28A i intenció de vot al Parlament europeu:

Les files indiquen a on (partits) van els vots de cada record de vot, i les columnes d’on, de quins partits segons record, s’obtenen els vots.
Els votants de la CUP (Front Republicà) proposem que tendiran a l’abstenció, però una part votaran Puigdemont i alguns altres ERC. Mirem-ho al quadre, la CUP es troba dins l’epígraf NS/NC/A, veiem que efectivament els seus vots van majoritàriament a l’abstenció, JxC (6,52%) i ERC (4,52%).
ERC només manté el 52,45% de fidelitat de vot, l’efecte Puigdemont comporta un 10,64% de traspàs cap a JxC. ERC obté vots en primer lloc de ECP (4,78%).
JxC manté una alta fidelitat de vot 82,49%, és a dir, no trapassa vot i en rep d’ERC (10,64%) i CUP (6,52%). He suposat que rep vots d’esquerra radical allunyats perquè considero que aquest sector prioritza la legitimitat democràtica per sobre del posicionament esquerra-dreta.
ECP: fidelitat, 51,26%, traspàs a ERC (4,78%) i PSC (3,48%), rep de CUP.
PP: fidelitat 73,73%, traspàs cap a C’s (6,43%).
PSC: fidelitat 63,03%, rep de ECP, cedeix cap a C’s, Podem i ERC
C’s: fidelitat, 55,74%, traspàs a PSC i Vox, rep de Vox, PPC, PSC
A partir d’aquí proposo el següent repartiment de les caselles:

Cosa que donaria (suposant l’abstenció igualment repartida):

És a dir, 50,82% pels partits independentistes. Recordem, però, que a les eleccions passades del 28A vam errar el FR, no per adjudicar malament les caselles, sinó per l’abstenció d’aquestes caselles. Si aquestes caselles opten, en un grau molt superior a la mitjana, per no anar a votar els resultats de JxC i ERC poden baixar uns 2 punts i, aleshores, no es superaria el 50%.
Intentem escatir-ho. Anem a comparar, segons l’enquesta, la declaració d’abstenció en aquestes caselles amb el conjunt general. Efectivament, globalment només el 3,37% declaren explicitament que no aniran a votar (deixem de banda els NS/NC); però a les caselles dels que es declaren «només catalans d’extrema esquerra», el 11,11% declaren que no aniran a votar. Per tant, hem de restar, i aleshores el vot independentista es quedaria al voltant del 48%. Convèncer els «només catalans d’extrema esquerra» que vagin a votar és la clau per superar el 50% en aquestes europees.