ambFilosofia

Teniu el model-progama que estem fent servir aquí: La lògica del virus.

Les prediccions que fèiem a l’últim apunt s’han complert. Aquesta seria la situació a dia d’avui 17 d’octubre:

Algunes puntualitzacions: les dades oficials capturen només un percentatge del flux d’infectats diari i del total de persones malaltes. Concretament, si comparem les dades que dóna el model amb les dades oficials, tenim per avui, 2.846 casos detectats sobre 5.034 model-reals, un 56%, cosa que està força bé i que permet tenir una imatge força fidel del mapa de la pandèmia. No hi ha dades sobre el total de persones malaltes en aquest mateix moment, segons el model serien 58.302.
Aquestes disparitats es traslladen tant a la Rt com al risc de rebrot. Oficialment, Rt 1.34, que voldria dir un creixement del nombre de malalts del 34% en 11 dies (l’analogia podria ser amb la taxa d’interès en 11 dies que ens cobrarien pel capital prestat: el 34%) , és moltíssim; risc de rebrot 392,06 (malalts per 100.000 habitants en 11 dies). Segons el model, la RT és de 1.069, representa el 6.9%, molt més versemblant; el risc de rebrot 842 (842 malalts per 100.000 habitants x 74 = 62.308 persones malaltes en 11 dies, ara mateix 58.302), ja que hi ha molts més malalts i infectats dels que es detecten.
Suposem que les mesures presses avui reduiran els contactes efectius, situant la TCE de 2,35 a 2,05 (com a principis de setembre). Anem a veure, en aquestes condicions, com evolucionarà la pandèmia a Catalunya els propers 14 dies:

Estem a 114 defuncions en 7 dies. Els propers dies les defuncions aniran augmentant fins arribar a les 133 en 7 dies, llavors començaran a baixar. La Rt anirà baixant, 0.952, i el risc de rebrot també, 691. Els gràfics:

Ara bé, en aquestes condicions el descens serà molt lent i gradual. Anem a veure la situació a 31 de desembre:

Encara 56 defuncions en 7 dies, Rt de 0.915, risc de rebrot, 268. L’onada s’esllangueix a poc a poc.
A finals d’aquest mes d’octubre veurem el grau real d’eficàcia de les mesures adoptades avui. Donat l’allargament en el temps, potser caldria pensar en estratègies alternatives, tant o més eficaces i menys doloroses.

En l’últim apunt sobre el coronaVirus acabàvem dient «arriba el 14 de setembre i la tornada a l’escola, aquí hi ha la gran incògnita, fixem-nos que pràcticament no hi ha marge per l’augment de la TCE. Si la situem a 2.2, la pandèmia repunta, però després d’unes setmanes d’augments, comença lentament a baixar. Per sobre dels 2,5 punts el repunt és definitiu i anem al confinament total. A partir del 25 de setembre estem obtenint les dades per poder fixar la TCE posterior al 14 de setembre. Nosaltres, de moment l’hem situada a 2.2. Resulta una Rt de 1,042 (cada malalt provoca 1,042 malalts). Tanmateix, Salut situa la Rt a 1,21».

Amb les dades oficials a la mà, hem de situar la TCE a 2,35. La taula quedaria així:

Per tant, sí que la tornada a l’escola està tenint un efecte molt preocupant per la marxa de la segona onada. No seran els nens a les aules; però es dona un increment de mobilitat que fa pujar els contactes.
DEFUNCIONS acumulades dels últims set dies:

Caldrà està molt pendents els propers dies per veure si es confirma la tendència. I si és el cas, caldria prendre mesures urgents per frenar la corba.
El model dóna per avui mateix:

4.887 nous infectats diaris, increment (nous infectats – altes) de la població malalta en 851 persones diàriament. Rt de 1.092.

Un comentari sobre la Rt. Podem entendre la Rt com el percentatge d’increment de malalts en 11 dies (els dies que el malalt pot infectar), és a dir, la Rt de 1.092, vol dir que la taxa de creixement de la malaltia avui se situa en un 9,2% en onze dies. A les dades oficials, la Rt fa unes oscil·lacions molt pronunciades: no és coherent un canvi molt gran d’un dia per l’altre, només estem substituint un dia d’onze.

La situació actual porta a un repunt important pels propers dies. aquesta seria la situació d’aquí 14 dies:

Repunt que no seria definitiu; però que no començaria a decaure fins pels volts del 20 de desembre, arribant als 201 morts setmanals. La gràfica seria:

La situació és molt preocupant, calen urgentment mesures per controlar el repunt.

Per superar el 50% cal fer recular a casa nostra l’espanyolisme. Ideologia que disposa, entre altres coses, de la majoria de les televisions que es veuen al Principat i de la majoria del mitjans en paper. No ho aconseguirem només amb la batalla ideològica feta en inferioritat de condicions. La prova són els esdeveniments repressius ja esdevinguts i que no han modificat substancialment la presència i influència de l’espanyolisme. No és una qüestió només de discursos i valors.

Deixeu-me citar aquí el concepte d’hegemonia ètico-política de A.Gramsci:

«El fet de l’hegemonia pressuposa, indubtablement, que es tingui en compte els interessos i les tendències dels grups sobre els quals l’hegemonia serà exercida, pressuposa la formació d’un cert equilibri de compromís, és a dir, que el grup dirigent faci sacrificis d’ordre econòmico-corporatiu.»

Anem a veure la distribució segons la situació laboral dels que es declaren independentistes i unionistes. Utilitzarem l’últim baròmetre del CEO:

Primer per files. Indica el percentatge de cada categoria (empresaris,…) que diu Sí i diu NO:

Els millors resultats per l’independentisme s’assoleixen entre els treballadors amb contracte indefinit, entre els treballadors amb contracte temporal i després entre els autónems i baixa. En les altres categories guanya l’unionisme.
Els millors resultats per l’unionisme s’assoleixen entre feina domèstica, aturats, jubilats, estudiants, empresaris.

Ara anem a veure el percentatge que representa cada categoria dins el Sí i el NO:

És a dir, els treballadors amb contracte indefinit són el grup hegemònic dins l’independentisme, representen el 38,99%. Els jubilats són el grup hegemònic dins l’unionisme (34,76%)

Ajuntant les dues visions, i considerant la insuficiència de les pensions, resulta clar que, deixant de banda els empresaris, el vot unionista es recull entre persones que ho estan passant malament des del punt de vista econòmic. I que la classe treballadora (amb feina) és el nucli del vot independentista.
I si ara recollim l’afirmació gramsciana que cal que «el grup dirigent faci sacrificis d’ordre econòmico-corporatiu» per obtenir l’hegemonia ètico-política». Crec que això ens porta a afirmar que per superar el 50% cal comprometre’s a establir la Renda Bàsica Universal (RBU) i que sense això tota la resta no serà suficient, queda en paraules sense un compromís, un sacrifi real.
Per què la RBU, que és incondicionada i per a tothom, i no una renda condicionada com la Renda Mínima Garantida?.
Perquè l’experiència ens indica que les rendes condicionades no arriben a la majoria que teòricament hi tindrien dret, provoca despeses i problemes burocràtics a les Administracions i els afectats viuen les peticions un una dosi d’humiliació.
Perquè la RBU, un dret i no caritat, torna la dignitat a tothom, simplifica les Administracions, permet als individus desenvolupar el seu projecte de vida (un dret que esmentava el President Torra com intrínsec a la República) i ajudaria les empreses del sector dels mitjans de consum a iniciar la sortida de la crisi econòmica (segona condició explicada en tuit anterior sobre la crisi).
La RBU és una reivindicació transversal, hi ha persones de tots colors que la defensen, és bàsicament una reivindicació republicana contra les creixents desigualtats que fan la societat insostenible. Deixar la seva reivindicació en mans alienes, seria com posar-se de costat davant la reivindicació de la jornada de 8 hores, a principis del segle passat.

Recordareu que, pel que fa als paràmetres, ja vam reduir la taxa de letalitat a 0,35% i van deixar la taxa d’infecció en el 7%. Considerem que ja és força difícil de reduir més aquests dos paràmetres. Hem de incidir, doncs, en la taxa de contactes efectius (TCE) que mesura els contactes diaris amb possibilitat d’infecció per malalt.

Amb les últimes dades a la mà podem començar a fer un quadre de la marxa d’aquesta segona onada i introduir alguns canvis respecte a l’últim apunt sobre el coronaVirus.

Heus aquí els valors de la TCE que expliquen la marxa d’aquesta segona onada:

Pel volts de Sant Joan es disparen els contactes (TCE 3,22) i això inicia una nova onada. Amb les taxes d’infecció i de letalitat actuals esmentades, si els contactes (TCE) superen els 2,10 punts, s’inicia una onada. A mitjans de juliol sonen els senyals d’alarma, es prenen mesures per reduir els contactes a través de cribratges massius i s’aconsegueix controlar l’onada (TCE 1,85); però comencen les vacances i amb elles l’increment de contactes, la taxa de letalitat puja al límit (TCE 2,10) del perill. La cosa s’agreuja cap a mitjans d’agost (TCE 2,20), l’onada comença a descontrolar-se. Tanmateix s’acaben les vacances i es torna a reduir la TCE; però no torna al valors de finals de juliol, sinó que es queda a 2,05, a 0,05 punts de la línia vermella. S’aconsegueix frenar lentament l’acceleració que portàvem de finals d’agost, els casos s’estabilitzen. Ara bé, arriba el 14 de setembre i la tornada a l’escola, aquí hi ha la gran incògnita, fixem-nos que pràcticament no hi ha marge per l’augment de la TCE. Si la situem a 2.2, la pandèmia repunta, però després d’unes setmanes d’augments, comença lentament a baixar. Per sobre dels 2,5 punts el repunt és definitiu i anem al confinament total. A partir del 25 de setembre estem obtenint les dades per poder fixar la TCE posterior al 14 de setembre. Nosaltres, de moment l’hem situada a 2.2. Resulta una Rt de 1,042 (cada malalt provoca 1,042 malalts). Tanmateix, Salut situa la Rt a 1,21.

Les gràfiques per avui mateix:

Continuem l’anterior apunt engegant el model. Per passar als valors de l’INE del 1er.T de 2020, canviem la Taxa de consum del capital, que situem a 1, que representa tota la plusvàlua no invertida, i la fracioCV a 0.88, considerant que el 12% dels assalariats és enviat a casa. Els altres paràmetres bàsics: la composició orgànica del capital i la taxa de plusvàlua, que determinen el valor canviant de les variables, els deixem igual.

Ticks 3,4,5. El quadre resultant:

Els valor oficial del PIB pel 1er. trimestre 2020 és 299.661, el del model 300.867. Hi ha un volum important de mercaderies estancades en els dos sectors, tant de MMPP com de MMCC. El model marca un descens del valor total dels salaris superior al oficial, 138.012 front 144.030. Sembla més lògic acceptar els valors del model, ja que el valor dels salaris el 4t trimestre de 2019 era 144.906 i parlem d’un descens del 4,62% del PIB. La economia entre en crisi tant per descens del valor generat, com per l’acumulació de mercaderies no venudes.
Passem al segon trimestre de 2020. Simulem el confinament total. Situem la fracció d’assalariats contractats (CV) en el 65% dels possibles segons els valors anteriors al confinament.
Fem una rotació del capital, ticks :[6,7,8] ens situem al final del 2n.T. El quadre resultant:

Els valor oficial del PIB és 244.877, el del model 244.087. Veiem que s’acumulen encara més estocs tant de MMPP (mitjans de producció) (66% del valor actual produït) com de MMCC (mitjans de consum) (49%). El model continua marcant un descens de la massa salarial superior a l’oficial, 111.967 front 123.287. La diferència podria indicar-nos una disminució de la composició orgànica del capital, és a dir, ens caldria menys capital per cada lloc de treball. Paradoxalment sembla indicar una aturada més forta en els sectors més intensius en capital constant.
Els capitalistes I no poden realitzat tot el seu consum personal previst a causa de la disminució del II-Cconst, ja que II-CC = I-consum + I-CV: s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos sectors del capital.
Reducció del PIB del -18,87%. Decreixement del producte global mercaderia del -12,12%
Igualment queda diner estancat en els dos sectors. Els capitalistes tenen diner, però no inverteixen. Crisi profundíssima.

Passat el juny, entra el 3er trimestre, situem la fracció del CV a 1, s’incorporen tants treballadors com permet el sistema. Disminuïm la composició org. capital a 2,7. Ticks [9,10,11]. Quadre previsions resultants pel 3er. T:

Ara ja no tenim dades oficials, només el model. Un creixement del PIB del 6,84% (260.780), insuficient després de dos descensos seguits (valor abans crisi PIB: 315.710). Continua baixant el producte mercaderia trimestral -5,15%. El sector dels MMCC ha aconseguit eliminar els estocs, però el sector dels MMPP continua amb un volum important d’estocs. Els capitalistes I no poden realitzat tot el seu consum personal previst, cosa que porta a creixents desequilibris. Hi ha diner no invertit productivament. No hi ha noves inversions productives. Hi ha una lleugera recuperació dels beneficis (plusvàlua).

Entrem al 4t trimestre, suposem que no hi ha un nou confinament, que tindria uns efectes catastròfics com hem vist anteriorment. Suposem que encara no arriben els fons europeus i que no hi ha novetats en les polítiques econòmiques. Aleshores simplement fem tres ticks [12,13,14]. Quadre previsions resultants pel 4t. T del 2020:

El PIB final d’any seria 271.064 milions d’€, amb un creixement trimestral del PIB del 3,94%, però amb un descens anual del 14,14%. Lleuger creixement del producte mercaderia trimestral 2,91%. Continuen acumulant-se estocs en els sector dels MMPP. No hi ha suficient oferta de MMCC, desequilibris creixents. Continua diner no invertit. No hi ha noves inversions. Continua una lleugera recuperació dels beneficis (plusvàlua).
Segons el model, la recuperació exigeix fortes inversions en el sector dels MMCC i posteriors noves inversions en el sector MMPP. Quan més baixa sigui la II-txConsum, és a dir, més alta la inversió en MMCC, més creix el PIB. Tornem-ho a dir, donar diners a les empreses, en general, no ens traurà de la crisi. Cal passar comandes (diners europeus) al sector de MMCC que faci que aquest inverteixi, i, quan aquest sector ja abasteixi les expectatives de consum del sector I, aleshores caldria establir la Renda Bàsica Universal (RBU) que faria baixar la comp. org. del capital i portaria a nous increments del PIB i finalment noves inversions en el sector I de MMPP.
Segons el model, la seqüència virtuosa és:
1. Consum intel·ligent per part de les Administracions Públiques que porta els empresaris del sector dels MMCC a fer noves inversions per augmentar la producció. (A Catalunya podríem pensar en un teixit empresarial, del sector dels MMCC, capaç de pensar globalment i invertir malgrat l’Estat?)
2on. Increment consum assalariats.
3er. Noves inversions en el sector dels MMPP.
Vegem un exemple, per la primera condició, suposem que en el 4t Trimestre, la II-txConsum fos del 60%, és dir s’inverteix en MMCC el 40% de la plusvàlua generada en el sector dels MMCC. Ticks [12,13,14]. Heus aquí el quadre:

Creixement del PIB 6,83% front el 3,94% anterior. S’ha recuperat el consum dels I-capitalistes, cosa que vol dir un creixement equilibrat (equilibri que no es donaria si fem primer inversions en el sector I dels MMPP). Només sorgeix una dificultat respecte al sector I : que, tot i els augments dels beneficis (la plusvàlua), aquests, els beneficis del sector I, en primera instància, no augmenten tant com en el cas anterior. Per bé que globalment, sumant els dos sectors, sí que augmenten els beneficis del capital.

Les previsions que fèiem en l’últim apunt sobre la marxa de la pandèmia a Catalunya s’estan complint. Ara, fins més enllà del 25 de setembre no veurem els efectes de la tornada a l’escola.

Havíem dit que, igual com hem fet amb la pandèmia, intentaríem seguir la marxa de la crisi econòmica, i fer-ne previsions de futur. Utilitzarem també un petit programa, inspirat en K. Marx, que ja vam presentar, que modela la circulació del capital. Aquí: ReproduccioCapital

Per què K. Marx?. Perquè les altres «teories» econòmiques s’han mostrat incapaces de fer previsions encertades sobre el futur econòmic. Més ben dit, les seves previsions s’han mostrat errònies. En pura lògica científica han estat falsades i caldria apartar-les. “Com és possible que ningú s’hagués adonat que s’esdevenia aquesta espantosa crisi?” ISABEL II D’ANGLATERRA, als economistes de la London School of Economics, 2008.

Per contra, les previsions de la teoria econòmica marxista s’estan mostrant cada vegada més properes a la realitat i podrien, per tant, permetre entendre cap on anem i, si fos el cas, emprendre les actuacions adients per superar la situació de crisi. Vegeu, per exemple, aquí

El model que presento no és un resultat acabat i definitiu, sinó una primera versió amb, de ben segur, errades i moltes coses a introduir i millorar. En el procés de diàleg amb les previsions que obtindrem del model, anirem resolen aquestes qüestions i presentant noves versions millorades. Igualment, si el model resultés falsat, caldria abandonar-lo.

Marx anomena l’economia oficial de l’establishment (de la classe dominant) economia vulgar. Ho fa en el sentit que aquesta economia treballa només en els fenòmens superficials (amb moltes matemàtiques) i no entra en les profunditats de la realitat. És com si haguéssim d’explicar els oceans i només examinéssim la superfície del mar i ens neguéssim a capbussar-nos. Tenint present que les teories científiques són tals perquè precisament es capbussen en la realitat, l’economia vulgar, l’economia de l’ establishment, no és pròpiament una teoria econòmica, cosa que explica, per altra banda, el seu fracàs en fer previsions profundes.

Ara bé, les dades que recullen els Estats es basen precisament en aquesta economia vulgar. Com obtenir les dades necessàries per fer previsions a partir de la teoria econòmica marxista?. Cal una interpretació de les dades oficials ofertes per obtenir aproximacions als valors dels conceptes teòrics marxistes. Ho intentarem. Traiem les dades de idescat i de l’INE

Marx divideix la producció social en dos grans sectors: Mitjans de producció i Mitjans de consum. A cada sector, el capital es divideix en dues parts constitutives: Capital constant (CC) i Capital variable (CV). El Capital variable (d’aquí el nom de variable) s’identifica amb els salaris i dóna lloc a la Plusvàlua (P). De manera que el producte global de cada sector es desglossa en CC + CV + P. Una part de la Plusvàlua s’acumula i l’altra es consumeix (pels capitalistes i per les Administracions públiques). Hem de distingir entre el valor nou produït durant el període en curs (seria aproximadament el PIB) i el valor de les mercaderies produïdes. Ja que per produir mercaderies s’utilitzen mercaderies produïdes en el període anterior (CC).

La Composició orgànica és la ratio CC / CV. La Taxa de plusvàlua és la ratio P / CV. La Taxa de consum capitalista és la ratio consumsCapitalistesAdministracions / Plusvàlua.

Primer intentarem el quadre per l’Estat espanyol, ja que hi ha dades més recents, després per Catalunya i després per Espanya (Estat espanyol – Catalunya)

Partim, per l’Estat espanyol i l’últim trimestre de 2019, d’una primera aproximació a partir de la qual arribarem al final de 2020.

D’entrada hem situat la Composició orgànica a 2.82, és la relació d’inversió en maquinària i matèries primeres respecte als salaris. Suposem la relació MMPP/MMCC igual a 1.4, suposem una rotació del capital per trimestre (tres ticks del programa són una rotació). Suposem una taxa de plusvàlua de 1,18. De moment acceptem com a producció coses que haurem de considerar més endavant com a consum (armament, policies, finances, seguretat, alarmes, …).

Tots aquests valors són força arbitraris, però de moment volem capturar la tendència (suposem les mateixes arbitrarietats en les comparacions). A més, aquestes arbitrarietats seran corregides per la mateixa marxa del sistema en relació a les dades reals.

Ara bé, s’han de complir una sèrie d’equilibris:

1. La despesa CC + CV + CONSUM de cada sector no pot ser superior als ingressos a cada sector.

2. La suma dels Capitals constants dels dos sectors no pot ser superior al I-Capital (MMPP)

3. la suma de consums personals dels capitals (I-Consum+II-Consum) + el consum dels treballadors (CV’s ) no pot ser superior al II-Capital (MMCC).

4. II-CC = I-consum + I-CV. Ja que s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos sectors del capital.

Partim del 4rt trimestre del 2019. El desglòs del PIB, pel conjunt de l’Estat espanyol, és el següent:

Els valors superiors es distribueixen en els valors inferiors. Les relacions «verticals» són les més evidents. Ja que els salaris es consumeixen gairebé del tot, la inversió ve majoritàriament dels beneficis, les administracions públiques es financen amb impostos.

Ara Marx. Suposarem per l’Estat, el 3er trimestre de 2019, els valors inicials següents:

Premem sobre [setup1], mantenint els valors del paràmetres, premem [setup2] i ticks: [1,2] i tenim els valors pel 4erT de 2019:

En milions d’euros, el producte valor trimestral (valor creat, PIB) seria de 315.440 €, els salaris 144.697 (Valors que coincideixen pràcticament amb els oficials del INE). El valor mercaderies trimestral, que incorpora valor creat en temps passat, és 720.338 milions d’€. Les noves inversions per a l’acumulació de capital 6.150 €, força diferent del valor oficial de formació bruta de capital situat a 65.332 que amaga despeses no productives i que si fos real implicaria una taxa de creixement del PIB molt més elevada.
El creixement del PIB 1.79 % (desembre 2019 respecte anterior trimestre). Com veieu ja llavors ens trobàvem en un inici de crisi, amb acumulació d’stocks en el sector de MM.PP. I un alentiment del creixement.
En el proper apunt presentarem, pel conjunt de l’Estat espanyol, els quadres pels trimestres del 2020 (que seran previsions pel que fa al 3er i 4t trimestre).

Havíem dit en l’últim apunt que amb el cribratge massiu s’estava controlant el repunt, però que s’havia d’estar molt atent als resultats dels últims dies que apuntaven a un creixement d’infeccions. I efectivament les dades de defuncions indiquen que alguna cosa d’això està passant. Utilitzarem el model per tenir-ne una apreciació més precisa. El model es troba aquí: La lògica del virus

Recordareu que, pel que fa als paràmetres, ja vam reduir la Taxa de letalitat a 0,35% i van deixar la Taxa d’infecció en el 7%. Juguem, doncs, amb la Taxa de contactes efectius (TCE) que mesura els contactes diaris amb possibilitat d’infecció per malalt.

A fi que el model quadri amb les dades oficials, al juny, la TCE se situava en els 3,22 punts. Amb els cribratges, cap al 19 de juliol, se situa a 1.85; però posteriorment en començar les vacances, l’1 d’agost, cal situar la TCE a 2,1.

Sembla, doncs, que l’inici de les vacances d’agost ha suposat un increment de contactes que ha tornat a fer enfilar la corba de les infeccions i defuncions. Si no hi ha noves mesures excepcionals, podem suposar que la TCE es mantindrà en aquest valor tot l’agost i que al setembre tornarem al valor de 1.85, fins arribar a l’inici del curs escolar en què tornaran a créixer els contactes efectius.

Aplicat el model al nou episodi, posant el 15 de juny totes les variables a 0, tenim per avui mateix 29 d’agost:

I arribaríem a l’inici de curs (suposem 14 de setembre) amb:

Fixeu-vos que la situació seria diferent d’avui 29 d’agost, encara que el nombre de defuncions sigui similar, ja que el 14 de setembre la Rt seria de 0.908 mentre que avui seria de 1.08. És a dir, avui les infeccions van de pujada, llavors anirien de baixada, cada malalt donaria lloc a 0.908 malalts.
Fixem-nos també que la línia que separa el creixement del decreixement és molt fina, una dècima pot representar un escenari o l’altre. Concretament, si amb la tornada a l’escola la TCE no supera el valor 2.10, la Covid s’estabilitza amb baixada; si supera els 2.10, torna a accelerar.
Quadre pel 30 de setembre amb TCE igual a 2.10:

El 26 de setembre es comencen a veure els efectes del pas de la TCE de 1.85 a 2.10, per l’anada a l’escola, les defuncions diàries passen de 7.1 a 7.9; però tornen a caure molt lentament, 7,7. Les defuncions setmanals se situarien en 54.
Gràfiques corresponents a tots aquests supòsits:

Si els contactes efectius superen aquests 2.10 punts, el model diu que la situació es descontrola. La línia que separa els dos escenaris és, per tant, finíssima.

Què ens diu el nostre petit model de la situació actual i quines previsions fa?

Havíem suposat en l’anterior apunt sobre el coronaVirus una taxa de letalitat del 0,7%. L’evolució dels casos detectats pels cribratges massius en relació a les defuncions obliguen a reduir substancialment aquesta taxa. La reduïm a la meitat 0,35%. L’explicació d’aquesta reducció es troba, de ben segur, en el fet que ara s’infecta gent molt més jove.

Tot i això, abans de mitjans de juliol, la malaltia estava repuntant, amb, per malalt, uns 3.22 contactes diaris amb possibilitat efectiva d’infectar (TCE). A parit de mitjans de juliol, aquesta TCE es redueix a 1.90 i a 1.77 actualment. Cal recordar que, en l’anterior onada, amb les mesures de l’estat d’alarma, la TCE va ser de 1.5, i amb el confinament total, la TCE era de 1.035.

El model ens diu també que la R_0 (o Rt com l’anomena el Departament de Sanitat), la quantitat de persones que infecta cada infectat en el transcurs de la seva malaltia, ha baixat actualment fins a 0.89. Això no quadra amb les dades d’avui mateix del Departament que parla d’una Rt superior a 1.

Si fos aquest últim cas, la malaltia estaria repuntant. Caldrà vigilar de prop les dades d’aquesta setmana que ens trobem.

El model diu que està de baixada. Les dades de defuncions oficials ens diuen que està de baixada. Les defuncions de les quatre últimes setmanes són: 40, 73, 62, 55. Les 73 defuncions corresponen a la setmana del 24 al 30 de juliol, el punt més alt del repunt.

Aquí teniu les dades del sistema, segons el model, per avui mateix (el model suposa un nou episodi de CoronaVirus que comença el 15 de juny, data en què, per tant, tots els comptadors es posen a zero, excepte una població infectada inicial):

Les proves massives estan aconseguint frenar la malaltia (TCE, 1.77) , amb actuacions específiques, sense necessitat del confinament general (TCE, 1.5) que afecta greument l’economia. Ara bé, el descens és lent. Les previsions són de 47…41… defuncions per a les properes setmanes i la Rt estabilitzada en els 0.89 punts. Caldria pensar més mesures específiques que rebaixessin la Rt.
Aquí teniu el quadre per a finals d’agost:

i les gràfiques (considerant l’inici el 15 de juny):

El CEO utilitza el següent procediment de mostreig:

«Procediment de mostreig: Polietàpic, estratificat per conglomerats amb la selecció de les unitats primàries de mostreig (municipis) i de les unitats secundàries (seccions censals) de forma aleatòria proporcional. Les unitats últimes (individus) segons rutes aleatòries i quotes encreuades de lloc denaixement, sexe i edat.»

Com veiem «la llengua pròpia», que és el factor que més correlaciona amb la independència, no figura com a element per obtenir les quotes, això provoca constants distorsions en els resultats de les enquestes.

He optat per introduir un factor de ponderació que proporcioni a l’enquesta els percentatges adients respecte a «la llengua pròpia».

Necessitem un punt de referència que considerarem com els valors de la població a comparar amb la mostra o enquesta individual. He ajuntat tots el baròmetres del 2018 i del 2019 en una sola base de dades, (9.000 entrades) que agafo com a punt de referència.

Fet això, per el 2018-2019, els valors respecte a «Quina és la seva llengua, ens referim a quina és la llengua que vostè considera com a pròpia?» són: català, 43,01% | castellà, 42,07% | totes dues, 12,53% | altres, 2,22%.

Pondero l’enquesta 2020.2 de manera que reprodueixi aquests valors del 2018-2019.

Els percentatges de la pregunta sobre la independència, per grups d’edat i global resulten el següents:

El gràfic:

El diagrama de l’evolució temporal del “Sí”:

El diagrama de l’evolució temporal del “No”:

l pes més important en la baixada de suport a la independència prové del grup d’edat de 18 a 24 anys que passa de ser el que més suport li donava, a ser dels que menys suport li dóna:
Q2. Grups d’edat

la sèrie temporal de suport al Sí per a quest grup d’edat en els últims 12 baròmetres (4 anys) és la següent:
0,5289 0,453 0,4174 0,5214 0,5356 0,4554 0,4683 0,4957 0,5043 0,4826 0,4707 0,3917
Els valors del 2018-2019: Sí 49,3%. No 41,99%. NS/NC 8,71%
Agafem aquest últims valors i anem a fer una prova de significació:

És a dir, amb un marge d’error del 2%, podem afirmar que el posicionament respecte a la independència entre els joves ha canviat i s’ha desplaçat clarament cap al No.
Com interpretar aquest canvi tant sobtat del 2018-2019 al 2020.2?
Faig la següent hipòtesi:
El projecte Pascual Maragall va fracassar, però va ser substituït per projecte «llei a llei». El projecte «llei a llei» va fracassar; però ara ja comença a quedar clar que no ha estat substituït per res més de creïble. Pitjor, per part de molts polítics (majoritaris), es volen repetir fases ja superades i es pretén fer veure que avancem. El «No» dels joves va dirigit contra aquest polítics majoritaris i aquesta manca de projecte. O bé simplement han desertat del projecte independentista davant l’emergència social i econòmica coronaVírica.
Ara caldria contrastar la hipòtesi.

Podem admetre que la circulació del capital és problemàtica en ella mateixa.
Per veure-ho he construït un petit programa que simula la circulació del capital i les seves metamorfosis, d’acord amb el volum II del Capital de Marx.

Podeu trobar el programa aquí: ReproduccioCapital
Podem entendre també el programa com un curset pràctic per entendre els conceptes que introdueix Marx per explicar el funcionament del sistema capitalista.
Entre altres, conceptes de Mitjans de producció, Mitjans de consum, Capital constant, Capital variable, Capital fix, Capital circulant, Plusvàlua, Taxa de plusvàlua, Composició orgànica del capital, Taxa de consum del capital, Benefici.

Sobre aquest model anem a dibuixar un escenari de sortida de la crisi:

Primer moment: La crisi econòmica:
clic [setup1]. Situem [fraccioCV] en el 0,75. Clic [setup2]. Simulem el confinament total. Situem la fracció d’assalariats contractats (CV) en el 75% dels valors anteriors (25% d’acomiadaments).
ticks :[1,2,3,4,5]
Resultat, s’acumulen stocks tant de MMPP (Mitjans de producció) (25%) com de MMCC (Mitjans de consum) (20,83%). És més alt l’stock no venut de MMPP perquè suposem que els capitalistes II (però no els CC I) consumeixen (MMCC) el valor de tota la seva plusvàlua anterior que encara no ha sofert descens, mentre que en els MMPP el descens és amb els valors de reducció del 25% del CV ja que mantenim la COC (composició orgànica del capital).
Els capitalistes I no poden realitzat tot el seu consum personal previst a causa de la disminució del II-CConst ja que II-CC = I-consum + I-CV: s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos tipus de capital.
Decreixement del -6%
Igualment queda diner estancat en els dos sectors (25% i 16,7% del diner circulant segons cada sector). Els capitalistes tenen diner, però no inverteixen. El diner sobrant és probable que vagi a especulacions, borsàries i/o immobiliàries. La borsa pot pujar, les vendes d’immobles també.

Actuacions que en el model porten a la Sortida de la crisi:
1a. pas
L’Estat disposa de diner provinent del BCE per a inversions productives.
(si el diner del BCE va directament a les empreses, com ja hem vist en el pas anterior, només tindria un efecte especulatiu).
L’Estat executa inversions productives, especialment en el camp de la reconversió energètica cap a les energies renovables i en les infrastructures. Això farà que arribin contractes a les empreses de MMPP i que, per tant, contractin més assalariats i utilitzin MMPP aparcats en el pas anterior. Situem la [fraccioCV] en 0,90%.
ticks: [6,7,8,9,10,11]
Resultat, disminueixen els stocks en 2/3 parts. Uns primers moments de lleu creixement, però tornem a un decreixement del -2%. Continua diner estancat en els dos sectors.
La inversió de l’Estat, ni que sigui eficient i ben orientada, no és suficient.

2a. Condició
L’Estat disposa de diner provinent del BCE per al consum.
Ara establim la transferència directa incondicional de diner a les classes treballadores via la RENDA BÀSICA UNIVERSAL.
(Les transferències condicionals, per exemple “La renda garantida de ciutadania”, a més d’humiliants no són efectives, no farien el fet suposat aquí en la INTENSITAT REQUERIDA)
Les classes treballadores tindran accés a una part més gran de la producció: augmentem el valor del CV (capital variable) en relació al CC (capital constant), és a dir, rebaixem la COC (composició orgànica del capital), tant [I-CompCap] com [II-CompCap] a 3,5 (abans, 4). Deixem la [txPlusvàlua] igual (valor: 1), amb això suposem un increment de la intensitat del treball (amenaça d’atur). Augmentem fins a 1 la [fraccioCV], cosa que indica la plena utilització de la capacitat productiva.
ticks: [12,13,14,15,16,17]
Resultat, Augmenta el CV i per tant el consum relatiu als assalariats. Creixement de la producció global del 4%; però ara per la reducció de la COC, el sector capitalista I no pot realitzar tot el seu consum personal. Ja que en l’equació II-CC = I-consum + I-CV, ha disminuït II-CC i augmentat I-CV. Els capitalistes II (MMCC) exhaureixen els stocks. Però els I-capitalistes (MMPP) continuen amb stocks. Comencen problemes de caixa, cal crèdit per a les empreses.
Creixement amb desequilibris: impossible de mantenir a mig termini.

3r. Pas necessari
L’Estat disposa de diner provinent del BCE per al crèdit a les empreses.
Cal augmentar la inversió de II-CC, rebaixem la [II-txConsum] al 50%, per poder fer efectius les inversions en el sector II i els consums globals. Cal crèdit per a les empreses.
ticks. [18,19,20,21,22,23]
Resultat, creixement del 7%, reducció progressiva dels stocks de MMPP i augment dels consums

La crisi s’ha acabat.

Es donaran aquestes condicions? Difícilment sense mobilització social. No ho veig possible amb el capitalisme d’amiguets, els sindicats assimilats i empresaris sense consciència del bé col·lectiu. Les mesures xoquen directament amb les doctrines neoliberals de la religió del mercat i exigeixen l’actuació d’un Estat racional, eficient, democràtic i orientat al bé comú.

Amb el model intentarem anar seguint la marxa de la crisi.
Ara per ara ens trobem en el primer moment. Decreixement econòmic, acumulació d’stocks, diner no invertit.

Hem fet algunes modificacions en el programa:

la lògica del virus

Hem modificat el càlcul de la taxa de contactes efectius (TCE) de manera que no depengui del volum de la població i només depengui dels contactes a la població.

Teníem:

malalts x susceptibles = contactes_possibles

i d’aquí:

contactes_possibles x TCE_A = contactes_efectius (anomenem TCE_A a l’anterior TCE)

Hem modificat aquesta última línia dividint i multiplicant per la poblacio_total i ara tenim:

(contactes_possibles / poblacio_total) x (TCE_A * poblacio_total) = contactes_efectius

així, doncs, ara:

TCE = (TCE_A * poblacio_total).

La TCE ara indica els contactes per malalt segons la relació Susceptibles / Població, en el moment actual.

Per a la població de l’Estat espanyol la TCE_A abans del confinament era de 0,077 per milió de casos possibles, cosa que representaria una TCE de 3,85, és a dir, uns 4 contactes per malalt cada dia.

Ja vam parlar, al final del brot anterior, que la taxa d’infeccions s’havia reduït de 14% inicial a valors de 7% a causa de les mesures personals i per reducció de la virulència del virus, atribuïble a les temperatures i a un factor desconegut. Igualment la taxa de letalitat s’havia reduït del 1.4% al 0,7%. Suposarem que es mantenen aquests valors.

Amb aquest paràmetres, aplicat a Catalunya (PoblacioTotal 7.400.000, població immune 35%) ¿quin valor hem de donar a la TCE per reproduir el procés que, des de Sant Joan, ens situa en els 2-3 morts diaris actuals a Catalunya?. Amb aquesta TCE, quines previsions podem fer?. Quin hauria de ser el valor del la TCE per evitar un rebrot?

Abans d’anar a les xifres concretes, ja podem afirmar que, fins que no es trobi una vacuna i suposant la no aparició d’un nou virus, no podrem tornar a la nostra vida anterior. Hi podran haver més o menys restriccions, però hi han d’haver restriccions, s’ha de reduir la TCE. Segurament això és el que no ha entès una bona part de la població: es volia tornar a la normalitat com si tot ja hagués passat.

Els humans estem canviant els ecosistemes d’una manera irreversible. Igual passa amb el canvi climàtic: no hi ha marxa enrere. La supervivència de la humanitat (no de la vida) està en qüestió.

Anem a les xifres que ens dóna el programa.

Per situar-nos en l’actual progressió de defuncions, hem de situar la TCE a 3,00. Recordem que el valor d’abans de la pandèmia era de 3,85. Actualment només podem parlar, doncs, d’una reducció del 22% dels contactes. Amb això, tot i mantenint les mesures higièniques i de distància, hi ha rebrot.

Amb aquesta TCE de 3.00, és d’esperar que en 21 dies (figura superior) ens situem en 9-10 morts diaris, una R_0 de 1.39, un flux d’infectats diari de 2.907 i un balanç de més població malalta de 1.572. En 31 dies, en 19 morts diaris, una R_0 de 1.38, un flux d’infectats diari de 5.808 i un balanç de més població malalta de 3.099, i en un creixement exponencial.

Per evitar un rebrot, amb les actuals taxes, la TCE s’hauria de situar a 2.00, és a dir, uns dos contactes per malalt, reduint els contactes a la meitat de la situació d’abans de la pandèmia. Amb aquesta TCE de 2, la R_0 es situa a 0.999 i en 1 mort cada dos dies i sense creixement exponencial.

Podem admetre que la circulació del capital és problemàtica en ella mateixa.
Per veure-ho he construït un petit programa que simula la circulació del capital i les seves metamorfosis, d’acord amb el volum II del Capital de Marx. Apliquem el programa a la situació econòmica actual de resultes del CoronaVirus i el confinament.

Podeu trobar el programa aquí: ReproduccioCapital-CV

## PROVA SOBRE EL CICLE ECONÒMIC
Cada tres ticks representen una rotació del capital
[setup 1]
1a. rotació, ticks: [setup2, 1, 2]

setup2. Confinament total. Situem la fracció d’assalariats contractats (CV) en el 75% dels valors anteriors (25% d’acomiadaments) i cliquem.
Resultat, s’acumulen stocks tant de MMPP (25%) com de MMCC (12,5%). És més alt l’stock no venut de MMPP perquè suposem que els capitalistes consumeixen (MMCC) el valor de tota la seva plusvàlua anterior que encara no ha sofert descens, mentre que en els MMPP el descens és amb els valors de reducció del 25% del CV.
Igualment queda diner estancat en els dos sectors (17,8% i 14,4% del diner circulant). Els capitalistes tenen diner, però no inverteixen.
Conservar els stocks de MMPP i MMCC té uns costos, altres es perdran. De moment però, no considerarem aquest deteriorament.
El diner sobrant és probable que vagi a especulacions, bursàries i/o immobiliàries. La borsa pot pujar, les vendes d’immobles també.

ticks: [1,2]. Hi ha un volum de mercaderies disponibles, tant per a la producció com pel consum, més gran que abans del confinament, cosa que implica una més gran capacitat de producció potencial. Ara bé, d’aquesta capacitat de producció potencial, considerem que només se’n realitza una fracció (per desconfiança, per falta de visió, perquè demanaria que tots els capitalistes l’actualitzessin, …). Això vol dir que hem de reduir encara més la fracció de força de treball contractada en relació a la que seria possible utilitzar pel volum de producció potencial ara incrementat. La situem en el 65%.
Resultat, hi ha increment del CV (força de treball), però sense arribar als nivells d’abans de la crisi (85%). A més, s’incrementen els stocks no venuts fins a nivells insostenibles (43,75% dels MMPP i 21,86% dels MMCC). El sistema entra en Crisi.
Per reduir els stocks caldria anar a la plena actualització de la producció potencial, situant la fraccioCV a 1. Voldria dir la plena ocupació, un increment substancial del CV respecte a abans del confinament.
Injectar diner als capitalistes no serveix de res perquè ja en sobra. (En un proper apunt considerarem injectar diner directament als assalariats).
Els capitalistes es troben en una situació de dilema del presoner. Caldria que tots engeguessin a plena marxa, però si només ho fan uns pocs, aquests pocs s’arruïnen.
L’actuació individual porta a reduir encara més la fraccioCV, relativa a la possible. Això incrementa encara més els stocks i precipita el sistema en una crisi profunda.

És a dir, en pura lògica productiva, la recuperació hauria de ser immediata i portaria, fins i tot, a un fort creixement. Tanmateix, en el marc de la pura lògica capitalista, estem abocats a una profunda crisi de la qual no es veu sortida. Potser recuperacions parcials de sectors parcials intercomunicats.

Deixem, de moment, el seguiment del CoronaVirus. Més enllà dels factors ambientals, com la temperatura, que poden haver alentit el virus, ja vam dir que per explicar el fort descens d’infeccions i de defuncions, calia pensar en un factor desconegut. No sabem com s’ha produït i no sabem, per tant, què passarà més endavant. Podria ser una mutació del virus que evoluciona cap a formes menys virulentes que li permeten una més gran supervivència.

El programa, tota manera, prediu que, tot i amb les actuals taxes d’infecció i letalitat rebaixades, si tornem als contactes d’abans de la pandèmia, hi torna a haver rebrot. Amb les actuals mesures de protecció, fins a quin nivell s’ha de reduir i mantenir la taxa de contactes efectius per poder mantenir l’activitat i evitar el rebrot?. Aquesta és la qüestió.

A quin tipus de societat anem?. Si no volem acceptar amb fatalisme aquesta distòpia a què apunten les pandèmies, caldrà replantejar-se, ja i seriosament, la nostra relació amb la Natura. El mal que estem fent als ecosistemes és la causa última dels desastres actuals i dels que s’apropen. La lògica del capitalisme, la dinàmica del sistema, la informació que utilitza, és massa simple i no pot gestionar la complexitat dels ecosistemes i la nostra inserció en ells. Cada dia que passa la situació empitjora. Ja simplement es tracta d’evitar, no un desastre, que resulta ja inevitable, sinó un desastre encara més gran.

El capitalisme no serveix i cal posar ja sobre la taula formes alternatives de gestió econòmica i les corresponents formes alternatives de propietat.

A l’anterior apunt havíem suposat una taxa de contactes efectius (TCE) de 0,035 per milió de possibles. Amb això entràvem en la marxa lenta, una lenta disminució. Les dades oficials desmenteixen aquesta suposició.

Els dies 1 de maig i immediatament posteriors no es produeix un fort relaxament de les mesures de contenció del virus, malgrat les aparences. Segurament el relaxament només es va produir en uns percentatges petits de població, però l’efecte va ser molt cridaner. Veníem, en dies anteriors, d’una TCE de 0,025; per harmonitzar les dades, hem de situar la TCE a 0,027; només apugem dues mil·lèsimes. Llavors confluïm amb les dades oficials.

Ara bé, si els primers dies en què es veu l’efecte, el 12 de maig, les defuncions són més altes que el pronòstic, a partir del 15 de maig es produeix una baixada en les defuncions que no sé explicar.
No hi ha pas menys contactes. La influència de les temperatures sobre la taxa d’infeccions ja la vam estabilitzar, i no sembla raonable ara rebaixar-la, quan el virus també actua a països de temperatures més altes. La taxa de mortalitat la tenim ja en descompte. El model prediu un valor d’infectats ja immunitzats que quadra amb l’enquesta feta pel Ministerio.
Simplement no trobo l’explicació.
Si suposem que són efectes aleatoris i ens mantenim en la TCE de 0,027 tindrem pel 24 de maig:

I la gràfica temporal:

En l’últim apunt acceptàvem la suposició d’una disminució constant de la virulència del virus com a conseqüència de l’augment de les temperatures. Aleshores, fins i tot amb una taxa de contactes efectius propis d’un relaxament, no hi havia rebrot, però sí un cert repunt.

Què ha passat aquests dies? Es compleixen els pronòstics?

No del tot. Les dades només quadren si suposem que la disminució de la virulència del virus per les temperatures és limitada, només representa baixar un esglaó de virulència; però una vegada baixat, ja s’estabilitza. En el nostre cas suposem que redueix la taxa d’infeccions de l’11 al 10%.

Ara, però, la taxa de contactes efectius pròpia d’un relaxament (0,044) porta a un rebrot, mentre que abans només portava a un augment puntual. Per evitar el rebrot la taxa de contactes efectius no ha de superar els 0,035 per milió, propi de ja d’una primera fase d’autoconfinament conscient. I amb aquest valor només aconseguim el que he anomenat una marxa lenta, és a dir, ni puja ni baixa i les defuncions es situen al voltant de 190.

De la taula anterior del valor de les taxes a l’apunt precedent, modifiquem la taxa d’infeccions que ara, després d’una nova etapa de descompte automàtic, en el tic 55 corresponent al 24 d’abril, situem en el 10% i amb els descompte a OFF. En el tic 62 corresponent a l’1 de maig, situem la taxa de contactes efectius en el 0,035. Amb aquestes dades, aquí teniu el pronòstic del model:

Caldrà estar molt atents als valors dels dos o tres propers dies perquè ens diran on es situa realment la taxa de contactes efectius i si hi ha rebrot. Per sota dels valors assenyalats, hi ha decaïment. Amb els valors assenyalats, marxa lenta. Per sobre, rebrot.