ambFilosofia

Vam sortir el 25 de juliol i tornàvem el 31 de juliol (any 2014).

Algunes consideracions.

Cal anar amb trens regionals, els TGV no permeten carregar bicicletes no plegables. Bitllet fins a Cervera i d’allà bitllet fins a destinació. En els bitllets de tren fan descompte per majors de 60 anys. En els trens francesos les bicicletes van en el vagó davanter, penjades, cal un xic de força i/o d’ajuda.

El canal del Midi, excepte en alguns trams, és convenient fer-lo amb bicicleta de muntanya. Hi ha pedres, branques, sots, senders estrets, arrels en mig del camí i altres embarassaments.

NO vam trobar mosquits.

Si no porteu GPS, cal portar mapa i brúixola, sobretot per orientar-se a les ciutats grans i si voleu improvisar part de la ruta.

És convenient posar retrovisor a la bici. Portar eines per avaries, neumàtics de recanvi. Per descomptat comptaquilòmetres.

Amb tren fins a Toulouse

Agafem bitllet fins a Cervera i allà fins a Villafranche-de-Lauragais. Pensàvem anar fins a Toulouse però per la combinació de trens arribàvem massa tard per fer el mateix dia el tram Toulouse-Villefranche amb bicicleta, tal com teníem previst. Així que vam decidir anar directament a Villefranche. L’endemà agafàvem el Canal del Midi.

Vam dividir el trajecte en 3 etapes: De Villafranche-de-Lauragais fins a Carcassonne (64 km), de Carcasona a Narbona (69 km) i de Narbona a Agde (70 km)

De Villafranche-de-Lauragais fins a Carcassonne.

La pista era força bona fins a sortir de l’Alta Garona. Pedalar entre els arbres que cobreixen el canal ens proporciona sensacions de frescor i de recolliment.

Després la pista va empitjorant fins a ser només apte per a bicicleta de muntanya. Cal fer atenció als branquillons escampats pel terra de la pista. Tant a mi com a la meva companya se’ns van posar per entre el parafang i la roda i ens van provocar una petita avaria.

Final d’etapa Caracassonne.

Dediquem tot el dia següent a gaudir de Carcassonne

Segona etapa Carcassonne-Narbonne.

Vist el mal estat de la pista i donat que volíem estalviar quilòmetres, decidim alternar canal de Midi i carreteres secundàries. La veritat és que va resultar força bé. És convenient si no es porta GPS, anar proveït d’una brúixola (i mapes), resulta també interessant portar retrovisor en la bici. De Carcassonne agafem cap a Berriac i Trébes, allí enllacem amb el Canal que seguim fins a Puichéric. Cansats del mal camí que no et permet gaudir del Canal, tornem a les carreteres secundàries paral·leles al Canal.

Fins a St-Nazaire-d’Aude, on ens separem de la vora del canal per enfocar cap a Narbona per carretera.

El Canal del Midi no passa per Narbona, però hi enllaça a través del canal de Jonction continuat pel canal de la Robine. De tornada cap al Canal del Midi des de Narbonne agafarem els canals, però ara preferim la carretera, estalviem quilòmetres i tindrem temps per conèixer Narbona.

Tercera etapa: De Narbona a Agde

El canal de la Robine passa pel centre de Narbona. Per sortir cap al Canal de Midi cal agafar el marge esquerre i sentit nord. En el trajecte hi ha un punt complicat: és la cruïlla entre el canal de Joction, el riu Aude i el Canal de la Robine. El camí queda tallat i cal travessar l’Aude cap al Canal de Jonction per el pont abandonat del ferrocarril. Cal aguantar bé la bici, el tram d’accés al pont és salvatge.

Seguim el canal de Jonction fins a Sallèles-d’Aude.

A Sallèles deixem el canal de Jonction i girem per carretera cap a Ouveillan per anar a trobar el canal del Midi a Capestang. De Capestang seguim pel Canal fins a Béziers.

Aquí el camí de sirga que voreja el Canal està en bones condicions, podem pedalar a gust. Passem pel costat de la Réserve naturelle de Roque Haute.

El camí es torna a espatllar i arribem finalment a Agde. L’endemà ens arribarem passejant amb la bici fins al Cap d’Agde. Les urbanitzacions ocupen tot el Cap fins arran de mar, només se salva el cap mateix, i pels pèls.

Finalment agafem el tren a Adge fins a Portbou i allà el tren fins a casa.

Han estat uns dies intensos.

Acceptada la normalitat democràtica del procés d’autodeterminació i l’opció majoritària per la independència, reconeixent que un veritable federalisme passa primer per la independència i entenent que avui dia els estats independents es mouen en contextos diversos de federació i confederació mundial i regional. Assumit tot això, presa la decisió, la separació no és el tema central; allò que pot convertir-la en el tema central és la reacció d’incomunicació agressiva de l’altre; però en si mateix, no és més que una dificultat en el nou camí, un simple moment, i allò que de veritat et portarà a reeixir és començar a treballar per les condicions de vida que poden fer possible el nou projecte. Projecte que hem de començar ja ara a definir i a apropar, començar a percebre i a construir.

Quin model econòmic, quina democràcia, quin Estat del benestar volem?, quines mesures calen per superar el model econòmic neoliberal antiecològic?, per avançar cap a una democràcia participativa i cap a una redistribució dels ingressos més igualitària?.
Aquest és el tema central cap on hauríem de dirigir la mirada, i a partir d’aquí, començar a fer ja els primers petits passos per refer la vida; això ens permetrà fer front d’una manera més segura i tranquil·la a la incomprensió i l’oposició de l’altre, a la separació no amistosa.