Marta Garcia-Puig

Hola a tothom!!!

Us escric per informar-vos que, malauradament, ara estaré un mes sense poder publicar cap article. Em falta un mes per a acabar la carrera de Traducció i Interpretació i ara mateix tinc tots els exàmens i treballs del semestre i, a més, a les tardes treballo. Així, doncs, per desgràcia, no em queda temps per a preparar els meus articles. Però no patiu, a partir del dia 3 de juny tindré més temps i reprendré el blog.

Ens veiem d’aquí a un mes!! Fins aviat!!!

Bon dia i bona hora!!!

Com ja sabeu els qui normalment llegiu el meu blog, després de cada viatge que faig escric un article sobre el que he après durant el viatge. Per tant, ara, després de Setmana Santa, em tocava escriure un article sobre els llocs que he visitat durant aquestes vacances. Aquest any he anat a Andalusia (a Granada i a Sevilla).

A Andalusia es viuen moltíssim les processons. Per Setmana Santa, n’hi cada dia quatre o cinc al dia durant una setmana! A més, tothom surt al carrer a veure les processons. La veritat és que no es pot comparar amb l’èxit que tenen les processons que es fan a Catalunya. Si hagués de trobar un equivalent català que tingui la mateixa repercussió social, triaria Sant Jordi; perquè per Sant Jordi tothom surt al carrer, tothom hi participa. Tot seguit, us explicaré algunes de les coses típiques d’Andalusia i altres curiositats.

NAZARENOS

Els nazarenos són els penitents de la Setmana Santa i van vestits com el ninot de la fotografia. Qualsevol persona que conegui la història americana és bastant possible que pensi en el Ku Kux Klan, perquè el vestuari és molt semblant. Tanmateix, no té res a veure amb el Ku Kux Klan. El barret dels nazarenos té aquesta forma perquè representa un xiprer i perquè els pensaments dels penitents arribessin al cel.

PESTIÑOS DE MIEL I PESTIÑOS DE AZÚCAR

Aquestes pastes són típiques de la Setmana Santa andalusa (a tot Andalusia). Com us podeu imaginar pel nom, són molt dolces; així que si no sou gaire de dolç, segurament les trobareu massa embafadores.

PIONONOS DE SANTA FE

Aquesta pasta és típica de Granada. Bàsicament els piononos estan fets amb pa de pessic, almívar (que porta licor) i crema de rovells. El de la dreta és el que em vaig menjar.

MARITOÑIS

Els maritoñis també són típics de Granada. El nom ve del nom de la filla del creador d’aquest dolç, que es deia Maria Antonia, però tothom li deia Maritoñi.

CORTADO

Un detall important és la diferència entre els cortados (en castellà; tallats en català) que prenem aquí a Catalunya i els cortados d’Andalusia. Si us demaneu un cortado allà, us portaran un cafè sol amb una mica de llet. És a dir, aquí Catalunya el tallat (o cortado) és meitat cafè meitat llet en un got petit. Allà, en canvi, és 90% cafè i 10% llet.

Una altra cosa que hauríeu de saber si aneu a Andalusia és que hi ha una mica de tensió entre Sevilla i Granada. Encara que l’Alhambra estigui a Granada, es veu que Sevilla és qui es queda tots els diners de l’Alhambra simplement perquè és la capital. A més, a Granada hi ha una plaça on els granadins no passen gaire estona. Ara us deveu preguntar el perquè. Doncs perquè els fanals d’aquella plaça són fets a Sevilla, hi posa “Sevilla”, i van costar moltíssims diners. Una altra cosa que fa una mica de ràbia als granadins és que la cervesa Cruzcampo es trobi als bars de Granada, perquè és una cervesa sevillana i perquè els granadins ja tenen la seva pròpia cervesa: l’Alhambra.

Sabeu quines són les 3 catedrals més grans del món? Òbviament, la més gran és el Vaticà, la segona més gran és St Paul’s Cathedral de Londres i la tercera és la catedral de Sevilla.

Una curiositat sobre l’ajuntament de Granada: Sabíeu que l’any 2002, quan el PP va deixar de governar i el PSOE va arribar al poder, els socialistes van decidir canviar la façana de l’ajuntament de dalt a baix (i mai millor dit)? Mai millor dit perquè a dalt de l’ajuntament hi van posar una estàtua d’un cavall amb un genet despullat i el cavall té quatre boles a sota les potes. Aquestes boles representen la felicitat i el genet està despullat perquè se sent complet. Els granadins, segons el partit que votin, o odien aquest cavall o els encanta. Un consell que ens va donar la guia: Si mai coneixeu un granadí, no li parleu de Sevilla, parleu-li del cavall de dalt de l’ajuntament.

Molta gent creu que, el nom Granada, el van posar els musulmans o els cristians. Doncs no! El van posar els jueus.

Una altra curiositat de la ciutat de Granada és que té carrerons molt estrets per tres motius. Sabeu quins són aquests motius? Per tallar el fred a l’hivern, per fer ombra a l’estiu i perquè els lladres no s’escapessin i els poguessin enxampar més fàcilment. Quan em van dir això, em vaig preguntar si potser Venècia té carrerons tan estrets per les mateixes raons.

Per acabar, us explicaré una història molt interessant i curiosa. Els treballadors de la fàbrica de tabac de Sevilla eren només dones, cosa bastant inusual en aquella època. Un dia, un home va saltar la tanca de la fàbrica per xafardejar una mica. Aquest home es quedà bocabadat perquè va veure que les dones que hi treballaven feien topless i que, a més, s’havien arromangat les faldilles fins a dalt de les cuixes. Per què se les havien arromangades? Doncs perquè cargolaven les cigarretes a sobre les cuixes. Per desgràcia, el van enxampar xafardejant i el van posar a la presó, que era al costat de la fàbrica. A la presó hi havia moltes mosques i aquest home s’adonà que els vigilants posaven una llesca de pa a sobre del got de cervesa perquè les mosques no s’hi fiquessin. Llavors aquest home, quan va sortir de la presó, va anar a un bar i va demanar una beguda i una “tapa” per posar-la a sobre. Llavors la gent va començar a fer el mateix i d’aquí vénen el que avui anomenem tapes.
Espero que us hagi agradat l’article d’avui i que hàgiu passat una bona Setmana Santa! A reveure!!!

Benvinguts i benvingudes!!!

Com que sóc conscient que una de les coses més complicades de la llengua anglesa són els anomenats PHRASAL VERBS, he pensat que seria bona idea parlar-ne avui en un article. Els phrasal verbs són verbs formats per un verb i una preposició/adverbi/tots dos i, malauradament, el significat d’aquests verbs no es pot deduir sumant el significat del verb i el significat de la preposició. Per exemple, make up no vol dir ‘fer amunt’ (make vol dir ‘fer’ i up vol dir ‘amunt’), sinó que vol dir ‘fer les paus’; en canvi com a nom (make-up o makeup) vol dir ‘maquillatge’. Vegem-ne uns quants:

BLACK OUT (‘perdre el coneixement’)

When Sandra fell off her bike, she hit her head and blacked out for a few seconds.

COME TO (‘recobrar el coneixement’)

Emily has come to after the accident, but she doesn’t remember what happened.

CHEER UP (‘animar-se’)

Cheer up! The exams are over now and we can enjoy the summer holidays.
COME ACROSS

(‘trobar per casualitat’)

Where did you find the video? I came across it in a second-hand book shop.

(‘caure bé o malament als altres’)

He comes across as a ​bit of a bore in interview.

BRING BACK (‘portar records’)

This old film brings back memories. I saw it when I was a child.

END UP (‘acabar fent una cosa o en una situació que no t’esperaves’)

I had always wanted to live in France, but I ended up living in New Zealand.

LOOK BACK ON (‘recordar una cosa del passat’)

It wasn’t such a bad experience when I look back on it.

SETTLE FOR (‘conformar-se amb menys del que voldries’)

They were hoping to sell their car for £2,000, but settled for £1,500.

TURN DOWN (‘rebutjar’)

She was offered the chance to go to Hollywood, but she turned it down.

KEEP UP WITH

(‘estar al dia d’alguna cosa’)

Rachel works in a clothes shop, so she has no problem keeping up with the latest fashions.

(‘anar tan ràpidament com algú’)

I went jogging with my friends, but I couldn’t keep up with them.

DEAL WITH

(‘tractar amb algú’)

The best thing about my job is dealing with the customers. I enjoy helping them choose the right product. 

(‘ocupar-se d’alguna cosa’, ‘resoldre-la’)

We have to deal with problems as they arise.

COME UP WITH (‘tenir una idea’)

Dan’s very creative. He always comes up with great ideas for our advertising campaigns.

TAKE ON (‘contractar algú’)

I’m going for an interview at The Bay Café. They are taking on new staff for the summer.

TAKE OVER (‘Get control of a business or job’)

The ​firm was badly in need of restructuring when she took over.

BREAK UP WITH / SPLIT UP WITH (‘tallar amb la parella’)

He broke/split up with his girlfriend last week.

Bé, crec que per avui ja n’hi ha prou; un altre dia, més! Fins aviat i molt bona setmana santa!!!

Bon dia i bona hora!!!

Aquesta setmana m’agradaria parlar d’unes paraules que he trobat gràcies al llibre La vida extraordinària d’en Jaumó Rabadà, de Josep Mª Folch i Torres. És un llibre que recomano molt, perquè és una història realment commovedora. Voldria dir que em va sorprendre molt el fet que Folch i Torres fos una persona tan humil. No ho dic perquè l’hagi conegut o perquè m’ho hagin explicat, sinó perquè el pròleg que va escriure en aquest llibre demostra que, malgrat ser un dels millors escriptors catalans, era molt humil i no creia pas que els seus llibres fossin gran cosa. Increïble.

Dit això, després d’aquesta breu introducció, us explico de què tractarà aquest article. Resulta que el llibre que he llegit és una edició que es va publicar el 1968. Hem de tenir en compte que aquest llibre va ser publicat encara en temps de dictadura, època en què el català va patir molt. Així, doncs, no criticaré les faltes d’ortografia que hi ha, sinó que parlaré d’una cosa que em sembla molt més interessant: de paraules que a finals dels anys seixanta s’utilitzaven, però que avui ja no es troben en la literatura actual i que, curiosament, em recorden a paraules franceses o italianes. Vegem-les:

PAÜRA

Sabeu què vol dir? ‘gran por’. Quan vaig llegir aquest llibre, va ser la primera vegada que la vaig veure. Vaig deduir-ne el significat pel context; però, sobretot, perquè és quasi igual que la paraula italiana paura, que vol dir ‘por’. Em va impactar veure que, en català, tenim una paraula gairebé igual a la italiana per a dir ‘por’. Curiosament, la paraula paüra en català és un arcaisme, però la paraula paura en italià és ben actual. Segons el diccionari etimològic, és molt probable que aquesta paraula hagi arribat al català a través de l’italià.

CAPIR

Aquest verb vol dir ‘entendre’. Vet aquí una altra paraula gairebé igual que la italiana actual: capire (‘entendre’). Actualment, en català, ja no se sent dir capir; el més habitual és dir entendre o comprendre. Aquesta, a l’igual de l’anterior, també ens ha arribat a través de l’italià.

OCCIR

Aquest verb vol dir ‘matar’. Curiosament, de nou, s’assembla molt a la paraula italiana uccidere, que té el mateix significat. Si no sabés italià, m’hauria costat més deduir-ne el significat. Aquesta ens va arribar del llatí vulgar *aucidĕre.

COL·LACIÓ

Segons el DIEC, aquesta paraula vol dir ‘apat lleuger’. Quan la vaig llegir, immediatament vaig pensar en la paraula italiana colazione, que vol dir ‘esmorzar’ (substantiu, no el verb). No sé si hi ha alguna zona de parla catalana que encara l’utilitzi, però jo mai no l’havia vista ni sentida. Aquesta ve del llatí, i com que l’italià és la llengua romànica que s’ha mantingut més propera al llatí, no m’estranya pas que l’italià tingui la paraula colazione dins del seu repertori lingüístic actual.

APRÈS

Segons el DIEC, s’escriu amb accent tancat (aprés), però jo l’escric tal com l’he vista al llibre. Els qui sabeu francès podeu deduir-ne fàcilment el significat: ‘després’ (en francès, després es diu après). Sí, curiosament aquí tenim un altre cas d’una paraula arcaica en català; però que, en canvi, s’usa molt en una altra llengua romànica. Aquesta paraula ens ha arribat del llatí ăd prĕsse.

PREST (A FER ALGUNA COSA)

Prest vol dir el mateix que la paraula francesa prêt: ‘preparat’. L’accent circumflex en francès indica que antigament hi havia una s (prest > prêt), així que era igual que en català: prest. Em sembla molt curiós que en català també tinguem aquesta paraula, però que ja no s’utilitzi. Aquesta paraula ve del llatí praestus.

FAISÓ

Sabeu què vol dir? El que els francesos anomenen façon: ‘manera’. En català actual ja no s’utilitza; en francès, en canvi, sí. Aquesta paraula en català té una altra forma alternativa: faiçó, que ve del llatí factio.

FERMAR (UN IMPULS)

Depèn de la llengua que hàgiu estudiat, podríeu pensar que vol dir una cosa o una altra. Si heu estudiat francès, probablement deveu pensar que vol dir ‘tancar’, perquè en francès fermer vol dir ‘tancar’. Els qui sapigueu italià, en canvi, deveu pensar que vol dir ‘aturar’. Doncs, segons el DCVB, és un italianisme:

“|| 3. (italianisme) Aturar; cast. parar. Fermí’m o aturí’m o stiguí segur: Astiti, Esteve Eleg. g 5 vo. La processó se ferma en cada iglésia per cantar los mutets, Ciuffo Folkl Alg.”

REVENIR

Quan vaig llegir aquella frase, no tenia ni idea de què volia dir revenir, perquè l’únic significat que té per a mi és ‘tornar a venir’. De seguida, però, em va recordar al verb revenir francès i vaig entendre, gràcies a això i al context, que volia dir ‘tornar en si’. En francès, un dels significats que té és ‘recuperar-se de’:

“♦ Revenir (d’un état physique ou moral altéré). Se remettre de. Revenir de son évanouissement, d’une maladie.”

Ara l’he cercat al DIEC i he vist que, efectivament, en català, també té el significat de ‘tornar en si’.

QUISCÚ

Aquesta paraula només l’he trobada al DCVB i vol dir ‘algú’. Suposo que és tan poc usual que no apareix ni al DIEC ni al diccionari.cat. Efectivament, significa el que vaig deduir gràcies a una barreja estranya de francès i català: quelqu’un (francès ‘algú’) i algú. Aquesta és potser la paraula més estranya (almenys per a mi) que m’he trobat en aquest llibre. Aquesta ve del llatí quisque ūnu.

AIMAVA

Segons el DCVB, aimar vol dir ‘estimar’ i, tal com es pot deduir, va arribar a la nostra llengua a través del francès (encara actual) aimer.

“1. AIMAR v. tr.
|| 1. Tenir amor; cast. amar. «Les nines de Muntanya | si’n fan de bon aimar» (cançó pop. de Llofriu). Qui fortment aymaua a la sua sor, Boades Feyts 63. Pera aymar a qui tant aymo | ja no tinch prou gran lo cor, Verdaguer Idilis. Etim.: del llatí amāre, mat. sign., per via del fr. aimer.”

A VOLTES

Aquesta diria que, de totes les paraules que he inclòs en aquest article, és la que més em sona. És a dir, no és que la senti sovint, però sí que em sonava que, en català, teníem la paraula volta per a dir ‘vegada’. El que em sembla interessant és que, en italià, la manera habitual de dir a vegades és a volte (sense s final perquè la e en italià indica femení plural).

En resum, com podeu veure, hi ha paraules catalanes que s’assemblen molt a paraules franceses i italianes, però això no és l’important. L’important és fixar-se que, curiosament, la paraula francesa o italiana és d’ús corrent i actual i que, en canvi, en català són paraules arcaiques que ja no s’utilitzen (o, si més no, molt rarament). Cal adonar-se de les diferències entre les llengües romàniques, no només de les similituds; altrament, es molt fàcil cometre errors. Espero que us hagi semblat interessant, gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

Bon dia i bona hora!!

En aquest article m’agradaria parlar de les diferències de vocabulari entre l’anglès britànic i l’anglès americà. La veritat és que n’hi ha bastantes, però jo només us en posaré uns quants exemples. Vegem-los!

British English: FOOTBALL

American English: SOCCER

British English: FLAT

American English: APARTMENT

British English: LIFT

American English: ELEVATOR

British English: HOLIDAY

American English: VACATION

British English: AUBERGINE

American English: EGGPLANT

British English: TRAINERS

American English: SNEAKERS

British English: JUMPER / PULLOVER

American English: SWEATER

British English: COLOUR

American English: COLOR

Les paraules que en anglès britànic tenen –our, en anglès americà s’escriuen amb –or.

British English: THEATRE

American English: THEATER

Les paraules que en anglès britànic acaben en –re, en anglès americà acaben en –er.

British English: BOOT

American English: TRUNK

British English: PROGRAMME

American English: PROGRAM

British English: APOLOGISE

American English: APOLOGIZE

Hi ha uns quants verbs que en anglès britànic acaben en -ise, però en americà acaben en -ize: criticise/criticize, realise/realize…

British English: ZED

American English: ZEE

British English: FULL STOP

American English: PERIOD

British English: TAKEAWAY

American English: TAKEOUT

British English: TIMETABLE

American English: SCHEDULE

British English: RUBBER

American English: ERASER

British English: RUBBISH

American English: GARBAGE / TRASH

British English: DUMMY

American English: PACIFIER

British English: UNDERGROUND / TUBE

American English: SUBWAY

British English: CHEMIST’S

American English: PHARMACY

British English: QUEUE

American English: LINE

British English: CHIPS

American English: FRENCH FRIES

British English: CRISPS

American English: (POTATO) CHIPS

British English: BISCUITS

American English: COOKIES

British English:SWEETS

American English: CANDY

British English: MOTORWAY

American English: HIGHWAY

British English: ZEBRA CROSSING

American English: CROSSWALK

Bé, per avui ja n’hi ha prou. Espero que us hagi estat útil, que hàgiu après alguna cosa. Gràcies i fins aviat!!!

Benvinguts de nou!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llenguatge jurídic i administratiu català. Amb això no em refereixo al llenguatge que utilitzen els advocats i els jutges entre ells, sinó a un tipus de llenguatge que tota la ciutadania ha sentit o sentirà en algun moment de la seva vida. Tot seguit ho veurem amb més detall.

EXPOSA/SOL·LICITA

En molts documents escrits en català podem veure que la persona que escriu el text es refereix a si mateix amb la tercera persona del singular. És a dir, en lloc de dir Joan J. P., amb DNI XXXX… sol·licito… sovint trobem Joan J. P., amb DNI XXXX… sol·licita… Això no és correcte en català, és una còpia del llenguatge administratiu espanyol. En català, si el redactor del text parla de si mateix, ha d’utilitzar la primera persona (singular, si només és una persona, o plural, si es tracta de més d’una persona).

En/Na________________________

Estic segura que tots vosaltres ho heu vist algun cop, sobretot a les autoritzacions que els pares i mares signen perquè els seus fills puguin anar d’excursió amb l’escola o coses així. En català, hem d’evitar utilitzar tant En/Na com Don/a davant dels noms. Així, doncs, en lloc d’escriure En/Na Anna XXXX YYYYY simplement hem d’escriure Anna XXXX YYYYY.

FORMES IMPERSONALS

En els documents administratius catalans també hem d’evitar utilitzar les formes impersonals. Per exemple, no és correcte dir S’imposen les costes. Com ja hem dit, hem d’utilitzar la primera persona, perquè normalment la persona que redacta el document és la que fa l’acció en qüestió. Així, doncs, s’hauria d’escriure Imposo les costes.

EL RECEPTOR

A causa de la influència del castellà, en català veiem molts documents administratius que utilitzen el vostè per a dirigir-se al destinatari. Per exemple, (…) li notifico la resolució anterior. En català, hem de tractar el receptor de vós, tant si ens dirigim a una persona com a més d’una (que té la mateixa forma que el vosaltres). Per tant, hauríem de dir (…) us notifico la resolució anterior.

FÓRMULES D’AFALAC I SUBMISSIÓ

En català, cal que eliminem els verbs i expressions que denoten submissió i afalac, com ara Tinc l’honor de trametre... o bé Us prego que trameteu… En el primer cas, podríem simplement dir Trameto i, en el segon cas, Us demano que trameteu.

TRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS

Potser alguns de vosaltres us pregunteu què és un tractament protocol·lari. Doncs es tracta de tractaments com ara Il·lustríssim/a, Sa Senyoria, Excel·lentíssim/a Senyor/a… Aquest tipus de tractaments només s’han d’utilitzar en documents molt solemnes (per exemple la invitació o el saluda) o a la capçalera o a la fi d’un document judicial. En qualsevol altre tipus de document administratiu, els hem d’eliminar. Per exemple, hem d’evitar dir Sa Senyoria per a referir-nos al jutge. Així, doncs, en lloc de dir En dono compte a Sa Senyoria, Antoni Ferrer hem de dir En dono compte al jutge, Antoni Ferrer.

Finalment, voldria acabar l’article amb un tema no menys important que els altres: la terminologia administrativa i jurídica catalana. La veritat és que, per desgràcia, hi ha molts calcs del castellà, molts termes que utilitzem; però que, en realitat, en català no existeixen (castellanades). Vegem com es diuen en català:

CASTELLÀ: puja a la llana _______________ CATALÀ: licitació al més dient

CASTELLÀ: pujar ______________________ CATALÀ: licitar

CASTELLÀ: alevosía ___________________ CATALÀ: traïdoria

CASTELLÀ: bastanteo __________________ CATALÀ: validació

CASTELLÀ: plazo ______________________ CATALÀ: termini

CASTELLÀ: emplazar ___________________ CATALÀ: citar

CASTELLÀ: personarse _________________ CATALÀ: presentar-se (a un lloc)

CASTELLÀ: acusar recibo _______________ CATALÀ: justificar la recepció

CASTELLÀ: acuse de recibo _____________ CATALÀ: justificant de recepció

CASTELLÀ: allanamiento de morada_______ CATALÀ: violació de domicili

CASTELLÀ: a destajo __________________ CATALÀ: a preu fet

CASTELLÀ: a los solos efectos __________ CATALÀ: únicament a l’efecte de

CASTELLÀ: a riesgo y ventura ___________ CATALÀ: a risc i perill

CASTELLÀ: abajofirmante ______________ CATALÀ: sotasignat/da

CASTELLÀ: aduanar __________________ CATALÀ: duanar

CASTELLÀ: afrontar un pago ___________ CATALÀ: atendre un pagament

CASTELLÀ: anticipo __________________ CATALÀ: bestreta

CASTELLÀ: búsqueda y captura _______ CATALÀ: crida i cerca

CASTELLÀ: apremiar _________________ CATALÀ: constrènyer

CASTELLÀ: bursátil __________________ CATALÀ: borsari

CASTELLÀ: cobertura del seguro________ CATALÀ: abast de l’assegurança

CASTELLÀ: cobro revertido ____________ CATALÀ: cobrament a destinació

CASTELLÀ: dar parte _________________ CATALÀ: notificar

CASTELLÀ: deshauciar _______________ CATALÀ: desnonar

CASTELLÀ: devengar _________________ CATALÀ: meritar

CASTELLÀ: dia de autos _______________ CATALÀ: dia dels fets

CASTELLÀ: IVA repercutido _____________ CATALÀ: IVA transferit

CASTELLÀ: parte _____________________ CATALÀ: comunicat

CASTELLÀ: partida de nacimiento ________ CATALÀ: certificat de naixement

CASTELLÀ: rentable ___________________ CATALÀ: rendible

CASTELLÀ: ruegos y preguntas __________ CATALÀ: torn obert de paraules

CASTELLÀ: sin ánimo de lucro ___________ CATALÀ: sense finalitat de lucre

CASTELLÀ: suma y sigue _______________ CATALÀ: ròssec

CASTELLÀ: vivienda ____________________ CATALÀ: habitatge

Aquests són només uns quants casos de termes que no diem correctament en català, com ara precs i preguntes en lloc de dir torn obert de paraules. He intentat posar-hi els casos dels termes més coneguts per no allargar massa l’article. Espero que us hagi estat útil. Fins aviat i bon carnaval!!!

Us dono la benvinguda després de les vacances de Nadal! Em sap greu haver trigat tant a escriure, però la veritat és que he tingut molta feina fins ara. Dit això, a l’article d’avui m’agradaria explicar-vos el que he après de la gastronomia irlandesa (sobretot pel que fa al Nadal) després d’haver passat dos nadals en aquest país tan preciós! Espero que us sembli interessant.

Aquest és un tipus de pasta que és molt comú a Irlanda i que es menja durant tot l’any: es diuen eclairs. Normalment porten nata a dins i xocolata per sobre. M’agradaria explicar que els croissants, un tipus de pasta a què nosaltres estem tan acostumats, allà no es troba, no en mengen. A Irlanda, és molt més normal menjar un eclair que un croissant de xocolata.

A Irlanda no mengen torrons; allà, per Nadal, és típic regalar una caixa de Roses o una caixa de galetes als familiars o amics quan vas a visitar-los. Roses és un tipus de bombons de la casa Cardbury que es mengen molt per Nadal.

Això és una potato waffle. Aquí Catalunya, les waffles es diuen gofres, però compte!, són diferents de les que ells mengen. Aquí les gofres són dolces i a sobre hi posem xocolata o gelat o alguna cosa dolça. A Irlanda, en canvi, les waffles estan no són dolces, sinó que estan fetes de patata: és com menjar patata bullida però amb forma quadrada i cruixent. Allà normalment les mengen els nens, amb Ketchup per sobre i acompanyades de fish fingers (que són com les varitas de merluza Pescanova). Tot i això, els adults també en poden menjar, no està pas mal vist ni prohibit.

A Irlanda, quan ets en un restaurant, en lloc de dur-te una setrill amb oli d’oliva, et porten una safata amb pa i mantega. És cert que aquí també ens porten una safata amb pa o amb bastonets de pa italians, però no ens porten mantega. En aquest sentit Irlanda potser s’assembla una mica a França, en el sentit que mengen més mantega que nosaltres.

A propòsit de restaurants, allà no és gens estrany sentir algú que es demana una pint of milk (o a glass of milk). Aquí Catalunya, si vas a sopar fora, ningú no es demana un got de llet per beure. Potser és una de les coses que em van sorprendre més. A casa, òbviament que els catalans bevem llet, però no als restaurants mentre sopem. Allà, en canvi, sí.

Aquesta foto és d’un Christmas pudding. És un postre que es menja després del dinar d’un dels dies de l’època de Nadal. A dins hi ha diversos tipus de panses i la massa està feta d’ou, treacle (un tipus de xarop negre –i no em refereixo a xarop en el sentit de ‘medicament’–), una mica de greix i alguns condiments com ara canyella o gingebre. A vegades, la gent hi posa nata fresca per sobre.

Això és barmbrack. És un tipus de pa, no és un pastís. És un pa una mica fosc, integral i amb panses. Normalment la gent l’unta amb mantega o melmelada. Es menja tot l’any, però durant Halloween se’n venen uns que serien com els nostres tortells de reis: a dins tenen un anell i la llegenda diu que a qui li toqui el tros amb l’anell es casarà l’any següent.

Això és un Christmas cake casolà. La diferència amb el pudding és que el Christmas pudding és més dens i més dolç, mentre que el Christmas cake té una textura semblant a la de les magdalenes (esponjosa i que es trenca amb facilitat). Una altra diferència entre aquests dos postres és que el pudding normalment es serveix calent.

Aquest és un pastís que es diu Apple tart i que es menja de postres durant tot l’any. Normalment es serveix calent i amb gelat de nata per sobre. En anglès americà, en diuen Apple pie.

Allà el menjar típic del dinar de Nadal és això: turkey (‘gall dindi’). Normalment es serveix acompanyat amb ham (‘pernil dolç’, però diferent del nostre), stuffing (pa ratllat amb herbetes i all) i verdura (bròquil, pèsols, col de Brussel·les, pastanaga i patata). Com que un gall dindi sencer és molt gros, una família no se l’acaba en un dia i acaben menjant gall dindi durant dos o tres dies. Com que la carn del gall dindi és una mica eixuta i allà no fan servir oli d’oliva per a amanir, s’hi posen gravy (una salsa que us ensenyaré a la pròxima fotografia).

Aquí el teniu: el gravy. No només es fa servir per Nadal, sinó tot l’any. Normalment es serveix calent i es menja amb carn o pollastre, mai amb peix. No és gaire saludable, perquè porta molt de greix i colesterol; però com que allà no mengen oli, fan servir gravy. La tassa aquesta que s’utilitza per a servir el gravy es diu a gravy boat.

El bol de l’esquerra és trifle i el de la dreta, gelatina (jelly). El trifle és com una macedònia feta de capes de fruita intercalades amb capes de pa de pessic i després s’hi afegeix la gelatina líquida. Després, la gelatina es refreda i el trifle queda sòlid. Tant la gelatina sola com el trifle són postres i hi ha gent que al trifle, hi posen Sherry (una beguda alcohòlica). En aquest cas, s’anomena Sherry trifle.

Espero que hàgiu passat un bon Nadal i que us hagi agradat l’article, fins aviat!!!

Bona nit a tothom!!

Si us va semblar interessant el meu últim article, avui us explicaré unes quantes expressions més! Podríem dir que l’article d’avui és la segona part de Some bits and bobs! S’acostuma a dir que les segones parts mai no són bones, però espero que aquest no sigui el cas!

BIRDS OF A FEATHER FLOCK TOGETHER

Aquesta expressió és l’equivalent de Cada ovella amb sa parella o de l’expressió castellana Dios los cría y ellos se juntan. És a dir, que tendim a acabar amb gent que s’assembla a nosaltres. Vegem-ne un exemple: – I saw the boy who stole my bag with that gang of trouble makers last night. – Well, birds of a feather flock together, they say. 

TO MISS THE BOAT

Aquesta em sembla interessant perquè, en català, quan volem dir que algú ha deixat escapar una oportunitat, diem que ha perdut el tren. En anglès, en canvi, no perden el tren, sinó que perden el vaixell (to miss the boat). Per exemple, podríem dir una frase com ara: There were tickets available last week, but he missed the boat by waiting till today to try to buy some. 

BE AS FRESH AS A DAISY

Aquesta expressió és l’equivalent anglès de fresc com una rosa. Per exemple, si hem dormit vuit hores, en català diríem Avui he pogut descansar i m’he llevat fresc com una rosa! En anglès, podríem posar un exemple com aquest: After a good night’s sleep I’ll be as fresh as a daisy! Com podeu veure a la imatge de més amunt, una daisy és una ‘margarida’. O sigui que els angloparlants es lleven frescos com una margarida, no pas frescos com una rosa!

SMARTY-PANTS! 

Quan algú diu una cosa que ens fa una mica de ràbia perquè sembla que sigui un setciències, en anglès li responem dient (Mister/Miss) smarty-pants! Per exemple: Okay, smarty-pants, you tell me how to do it. En català, tenim més d’una paraula per a referir-nos a aquest tipus de persona, fins i tot en tenim de molt gracioses: setciències, mestretites i saberut. A mi em fa molta gràcia la segona (mestretites), fa poc la vaig descobrir i em va encantar!

RISE AND SHINE!

Aquesta expressió la fem servir quan volem que algú es llevi, quan a algú se li enganxen els llençols. Imagineu-vos que viviu en parella. Resulta que sona el despertador i la vostra parella es lleva, però vosaltres no, us fa molta mandra (segur que sabeu de què parlo!). Llavors, en aquest moment, la vostra parella us diria Rise and shine! Rise and shine!

CHOP-CHOP! 

Això ho diem quan volem que algú s’espavili, que vagi més de pressa. Imaginem que teniu un dinar o un sopar important i que la persona que us hi acompanya és molt lenta. Llavors, li diríeu Come on, chop-chop, we’re late! En català, en aquests contextos acostumem a dir Va, espavila o Vinga, que és per avui! També es diu molt *Brillo!, però compte perquè és un castellanisme!

(THERE IS) NO REST FOR THE WICKED!

Suposem que esteu dinant amb algú i heu de tornar a la feina. Llavors, quan acabeu de menjar, li direu Well, no rest for the wicked! Aquesta és una expressió difícil d’explicar. Podríem dir que la diem quan hem de continuar amb la feina o amb alguna altra obligació malgrat estar cansats. És com un lament.

LAZYBONES!

A l’igual de smarty-pants, és una manera d’adreçar-se a algú. Tanmateix, en aquest cas es tracta d’una persona gandula. Així, doncs, si volem que algú deixi de fer el mandra, li direm, per exemple: Hey lazybones, get up from the sofa and help me with the dishes!

Bé, doncs em sembla que ja n’hi ha prou per avui! Us desitjo un bon cap de setmana i un bon nadal! Endavant els idiomes tornarà passat festes! Bon nadal i bon any nou! Happy Christmas! Buon natale!! Joyeux Noël!!

Tal com dic al títol, he posat una mica de tot (some bits and bobs). Avui m’agradaria fer un petit recull d’expressions en anglès que crec que poden ser interessants i algunes fins i tot divertides. Almenys a mi m’encanten! Vegem-les!

PLAY/BAT FOR THE OTHER SIDE / TO BE A FRIEND OF DOROTHY

No sé si us imagineu què volen dir, però ambdues expressions es refereixen als homosexuals. Són eufemismes; és a dir, per dir de manera més “políticament correcta” He is gay, diuen He plays for the other side o bé He is a friend of Dorothy. La segona potser no és tan coneguda entre els joves com la primera. D’altra banda, la primera, la utilitzen sobretot els heterosexuals per a referir-se als gais i la segona, en canvi, hi ha gais que la fan servir per a referir-se a un altre gai. En castellà, l’equivalent seria es de la acera de enfrente, que s’assembla una mica a play for the other side. En català, tenim l’expressió ser del ram de l’aigua, que vol dir el mateix.

HIGGLEDY PIGGLEDY

Si diem que alguna cosa està higgledy piggledy, vol dir que està desordenada o feta un nyap. Per exemple, si avui no he tingut temps de fer el llit, abans d’anar a dormir pot ser que la meva parella es queixi i em digui The bed is all higgledy piggledy!

NO IFS, ANDS, OR BUTS

Això és com dir No hi valen peròs en català o No hay peros que valgan en castellà. Normalment ho utilitzem quan parlem amb canalla, però és cert que a vegades entre adults també ho diem.

PUT THE CAT AMONG THE PIGEONS

Vol dir ‘dir o fer alguna cosa que causarà problemes o que farà que algú s’enfadi molt’. Per exemple, If you tell them all they have to work on Sunday, that will put the cat among the pigeons.

SPICK AND SPAN

Aquesta expressió és un sinònim de squeaky clean i de clean as a whistle, expressions que ja vaig incloure en l’article “We were like peas and carrots”. Per exemple, Their house is always spick and span. En català, diem que està net com una patena!

WHEN IN ROME (DO AS THE ROMANS DO)

Us posaré un exemple molt aclaridor: Imagineu-vos que esteu de viatge a París i descobriu que als restaurants d’allà ofereixen cames de granota. Probablement us faria fàstic menjar cames de granota, oi? Doncs imagineu que la vostra parella es demana cames de granota per sopar i vosaltres li dieu “Et menjaràs cames de granota? Ecs!” Llavors, la vostra parella us diria “Well, I am not a huge fan of them either, but when in Rome, do as the romans do”. És a dir, que quan vas a un altre país, hauries de fer el que la gent d’allà fa. En català, tenim una expressió que fa poc vaig descobrir que vol dir exactament el mateix: Allà on aniràs fes com veuràs!

BEGGARS CAN’T BE CHOOSERS

Aquesta expressió s’utilitza quan et trobes en una situació en què no tens moltes opcions per a triar. Per exemple, si els meus amics i jo sortim a sopar a les 12h de la nit i l’únic lloc que és obert és el McDonalds i un d’ells diu “Jo no vull anar al McDonalds”, llavors jo li diria “Well, beggars can’t be choosers!”.

CLOSE, BUT NO CIGAR

És una expressió que vol dir que ‘gairebé has aconseguit el que volies, però que no ho has aconseguit’. Els orígens d’aquesta expressió es situen a finals s. XIX – principis del s. XX als EUA, època en què els homes fumaven habitualment cigars. Per a més informació sobre l’etimologia, cliqueu aquí. Un exemple seria el següent: It was close but no cigar for Johnny as he came second ​once again.

HE’S NO SPRING CHICKEN

Aquesta seria la versió anglesa de l’expressió catalana Ja té una edat o de la castellana Ya no es un chaval. En anglès, aquesta expressió té uns quants sinònims: He’s over the hill, He’s a bit long in the tooth o, com diuen a Irlanda, He’s as old as tea.

YOUR BREAD AND BUTTER

Aquesta expressió vol dir exactament el mateix que l’expressió catalana el pa de cada dia. Per exemple: I work in a call centre, complaints are my bread and butter.

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, us en reservo unes quantes més per al pròxim article! Espero que us hagi agradat! A reveure!

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

• En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  
• En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
• En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
• El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
• En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
• El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
• En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
• El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
• El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

• El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
• L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
• En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
• L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
• El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

• El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
• L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
• En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
• L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servir –ßig en lloc de -zig).
• El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (sept – septante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
• En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!

Bon dia a tothom!! Disculpeu que hagi trigat dues setmanes a publicar, la veritat és que aquest any tinc moltíssima feina i a vegades em costa trobar temps per a trobar material i per a escriure un bon article. Avui m’agradaria dedicar l’article a mostrar-vos i a explicar-vos uns quants dels errors que qualsevol de nosaltres pot veure pel carrer, el que passa és que moltes vegades no ens hi fixem prou. Vegem-los!

Aquest cartell es troba en un ferrocarril de la Generalitat i, com tots sabeu, ens està dient que hem de cedir aquest espai a pares i mares que duguin un cotxet. Fins aquí cap problema. El problema es troba en la traducció anglesa (preferential reserved), que no té sentit per a un angloparlant. En anglès, tenim dues opcions: Reserved space o bé Give preference to i al costat la imatge del cotxet.

El forn de la Mami i Degustació són totalment correctes; el que passa és que si se suposa que estan escrivint en català, llavors no haurien de dir panadería! En català, no tenim panaderies, tenim forns de pa!

En aquest cartell, tenim alguns problemes en les tres llengües.

– En primer lloc, en català no és recomanable utilitzar el possessiu per a objectes inanimats (Prohibit el seu ús excepte cas d’emergència). És a dir, en català es recomana utilitzar els possessius només quan ens referim a persones. Així i tot, fins i tot quan parlem de persones, el possessiu sempre és l’últim recurs; ja que el català és una llengua que no necessita quasi mai els possessius (al contrari de l’anglès, que els utilitza molt sovint). A més, falta un en abans de cas d’emergència. Per tant, en aquest cartell hauria de posar Prohibit utilitzar-lo excepte en cas d’emergència.

– En segon lloc, en castellà, ens faltaria en perquè acabi de sonar natural (paraula que, casualment, també falta a la frase catalana). Així, doncs, en lloc de dir Prohibido su uso salvo caso de emergencia, crec que sonaria més natural dir Prohibido su uso salvo en caso de emergencia. 

– En anglès, la frase Use forbidden except for emergency tampoc no sona natural. En aquest cas, en anglès, tenim diverses opcions: Use forbidden except in case of emergency / Do not use except in case of emergency / Only use in case of emergency. Qualsevol d’aquestes tres últimes opcions seria totalment normal i correcta per a un angloparlant.

Aquesta targeta de presentació no tinc clar en quina llengua està escrita. Si està escrita en català, està malament; si està escrita en castellà, també està malament; i si està en italià, també està malament. La veritat és que em pregunto quina llengua parla la persona que l’ha escrita. Bé, suposo que ho deu haver escrit una persona italiana que no sap ni català ni castellà, però que ho ha volgut escriure en català o castellà. En fi, vegem-ne els errors:

– Suposem que el títol és en català (perquè posa gelatería i no pas heladería). La manera correcta d’escriure-la és L’autèntica gelateria-cafeteria italiana, no pas La auténtica gelatería caffettería italiana. 

– Si suposem que volien escriure-ho en castellà, haurien d’haver escrit: La auténtica heladería-cafetería italiana. 

– Si fos en italià (que no ho crec, perquè no som a Itàlia), hauria de posar: L’autentica gelateria-caffetteria italiana. 

A més, si mireu la lletra petita, també hi ha uns quants errors. Com que l’adreça l’han escrita en català (PLAÇA REVOLUCIÓ), GRACIA ha de dur accent: GRÀCIA. El mateix passa amb BORNE: com que l’adreça està en català, haurien d’escriure BORN. Finalment, si us fixeu en el paràgraf de la dreta, veureu que posa HELADOS ARTESADOS. Sincerament, jo no sé què són; crec que el que volen dir és HELADOS ARTESANOS. 

En fi, crec que mai no havia vist una targeta de presentació d’un establiment amb tants errors. Amb una targeta de presentació com aquesta no crec que donin gaire bona imatge.

Sí, fa temps en vaig penjar una de semblant, però en aquest cas hi ha dos errors, no només un. Quins són? En primer lloc, en català és incorrecte dir AL en el sentit de ‘quan’; en aquest cas, en català hem de dir EN. Per exemple, En arribar a casa, vaig posar-me a llegir. En segon lloc, en el cas de travessar les vies, hauríem de dir travessar i no pas creuar. Encara que el verb creuar també tingui el significat de ‘travessar’, és preferible utilitzar travessar en el cas de carrers o vies.

Aquest cartell està farcit d’errors! A veure si els trobeu tots! Primerament, cal recordar que, en català, les majúscules també s’accentuen. Així, doncs, hauríem de dir QUÈ ET FALTA I QUÈ ET SOBRA? Després, pel que veig, la persona que ha escrit aquest cartell tenia gana i s’ha menjat la r de la paraula oportunitats. Finalment, cal dir que, en català, no diem venta (castellà), sinó venda.

En aquest cartell, que vaig trobar en una gelateria d’una ciutat que no anomenaré, hi ha un parell d’errors a la traducció anglesa. En primer lloc, en anglès diem to take (something) to (a place); per tant, en aquest cas hauríem de dir It is not allowed to take drinks and icecreams TO the terrace. L’altre error el trobem a l’última frase: Ask to the waiter. A més, en anglès, no utilitzem preposició després del verb ask (‘preguntar’). Així, doncs, hauríem de dir Ask the waiter, no pas Ask to the waiter. 

Aquest cartell és un absolut desastre. Estic segura que ha estat traduït del castellà a la resta de llengües amb Google Translator, i aquí en tenim les conseqüències. Hi ha errors en quasi totes les llengües (l’única que se salva és el castellà, ja que és l’única que no ha estat escrita pel Google Translator).

– En anglès, The next will thank you no sona bé. En aquest cas, hauríem de dir The next person to use it will thank you. 

– En italià, està pràcticament tot malament. En primer lloc, polisci no existeix, es diu pulisci. Després, te ne seranno corati és totalment incorrecte; en italià, es diu te ne saranno grati. 

– En francès, douche no és masculí, és femení. Per tant, haurem de dir LA douche. A més, com que és una ordre, seria millor utilitzar Nettoyez en lloc de Nettoyer; tot i que nettoyer tampoc no és incorrecte. Finalment, cal destacar que hi falta el pronom en: vous en remercie.

Com podeu veure, aquest cartell està escrit en basc, castellà, francès i anglès. Evidentment, jo no em ficaré amb la traducció basca perquè és una llengua que desconec.

– Pel que fa al castellà, no està gaire ben escrit. Todo objeto de valor encontrado en las duchas, por favor entregad en recepción sona estrany. Primer de tot, cal dir que hi falta un pronom (en aquest cas lo). Tot i això, no acabaria de sonar perfectament natural. La millor opció seria dir Todo objeto de valor encontrado en las duchas debe ser entregado en recepción.

– En francès, hem de posar el verb trouver en futur (trouverez), perquè no sempre hi ha objectes de valor a les dutxes. A més, cal posar accent a la a de à la reception.

– En anglès, tampoc no acaba de sonar bé. La manera més natural de dir-ho seria: If you find any valuable personal belongings in the showers, please take them to reception.

En aquest cartell només hi ha un error, i bastant obvi, segur que el veieu! Sí, en català no diem conserve, sinó conservi. Tanmateix, com que és un cartell dirigit a un públic general, hauríem d’utilitzar el vós, i no pas el vostè (que és una influència del castellà en aquests casos). Per acabar, cal dir que li falta una coma després de devolució. Així, doncs, la frase quedaria de la següent manera: Per a qualsevol canvi o devolució, conserveu l’embalatge i el tiquet de caixa. 

En aquest cartell, com que posa Put your cigarette ends in ashtrays or bins, deduïm que el que volen expressar a la primera frase és ‘no embruteu la platja’. Don’t go up in smoke no té sentit en aquest cas. L’expressió Go up in smoke existeix, però vol dir ‘cremar-se’ o bé ‘destruir-se’; per exemple, The fire spread quickly and the house went up in smoke in a very short time. En el cas d’aquest cartell de la platja de Barcelona, crec que el que volen dir és ‘manteniu la platja neta i no llenceu les burilles a la sorra’. Per tant, en aquest cas haurien de dir Don’t dirty the beach / Keep the beach clean / Don’t let the beach go up in smoke (en aquest cas utilitzaríem el sentit figurat de go up in smoke; és a dir, ‘destruir-se’).

Bé, aquest cartell no és molt alegre que diguem, però ens serveix per a explicar un error força típic. Molta gent utilitza el verb recolzar per a dir ‘donar suport a algú’. En català, recolzar vol dir ‘descansar el pes d’una cosa o d’una persona sobre un suport’. Així, doncs, utilitzarem el verb recolzar en casos com ara:

– No et recolzis a la paret, que l’acabo de pintar! 

En canvi, si volem donar suport a algú, com és el cas d’aquest cartell, haurem de dir:

– Suport en moments difícils.

– I un altre exemple seria: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

Ja sé que aquesta imatge ha quedat una mica fosca, però hi posa ¡Tasta’l! En català, la normativa de l’IEC ens diu que no hem d’utilitzar signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase, no és propi del català. Així, doncs, en aquest cartell hauria de posar Tasta’l! De fet, l’única llengua que posa signes d’interrogació/exclamació a inici de frase de les cinc llengües que domino és el castellà. El català, l’italià, el francès i l’anglès no fan servir signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase. Per desgràcia, com que els catalans estem molt influenciats pel castellà, acabem fent servir coses pròpies del castellà que no són correctes en català quan parlem/escrivim en català. Però bé, espero que el meu blog us ajudi a no estar tan influenciats pel castellà i a utilitzar un català més genuí, més autèntic. Només així aconseguirem que sobrevisqui!

Bé, això és tot per avui. Gràcies per llegir-me. Espero que us hagi estat útil i que us hagi agradat! Fins aviat!!!

Benvinguts de nou!!

Perdoneu el retard a publicar, però aquest any vaig una mica atabalada i potser no em donarà temps de publicar cada setmana. El que sí que prometo és publicar almenys cada 15 dies. Bé, dit això, avui us voldria parlar de terminologia. Tothom coneix paraules com histèria, però sabeu d’on ve? Ara ho veurem!

HISTÈRIA

Suposo que tots vosaltres heu sentit dir algun cop que només les dones poden posar-se histèriques, però sabeu per què? Doncs és perquè ve del grec hystéra, que vol dir ‘matriu’! I com que els homes no tenen matriu, per això es diu que les úniques que es poden posar histèriques són les dones. Quan en grec es va crear aquesta paraula, es considerava que la histèria era una malaltia que només afectava a les dones. Vet aquí perquè es considerava incorrecte dir, per exemple, En Joan s’ha posat histèric: perquè en Joan, si no s’ha fet un canvi de sexe, no té matriu. Tanmateix, hi ha hagut un canvi en el significat i avui ja no es considera només una malaltia femenina.

BIBLIOTECA

No cal que us expliqui què és una biblioteca perquè ja ho sabeu. Sabeu, però, què vol dir –teca? El sufix –teca ve del grec thḗkē, que vol dir ‘dipòsit’. Així, doncs, una biblioteca és ‘un dipòsit de llibres’, ja que biblio- ve del grec biblíon (que vol dir ‘llibre’).

ONICOFÀGIA

Algú de vosaltres té onicofàgia? Onico– vol dir ‘ungla’ i –fàgia vol dir ‘menjar’; per tant, si teniu la mania de menjar-vos les ungles, teniu onicofàgia.

TELÈFON – TELEVISIÓ

Tothom sap de què estic parlant, però sabeu què vol dir tele-? Tele– vol dir ‘a distància, lluny’ i -fon vol dir ‘so’. Per tant, telèfon vol dir ‘so a distància’. I televisió? Doncs seguint aquesta lògica, si tele– vol dir ‘a distància’, televisió vol dir ‘visió a distància’.

MIOPIA

Molts de nosaltres som miops, però sabeu com està formada aquesta paraula? Mio– vol dir ‘menor’ i –opia vol dir ‘visió’; per tant, la miopia és ‘la disminució de la visió de lluny’.

COR (de cantants)

Sabeu per què se li diu cor? Doncs es diu cor perquè cantaven al cor de l’església, que representava el cor de la persona.

RINOPLÀSTIA

Tots vosaltres heu sentit parlar de la rinoplàstia, però per què li diem així? Rino– ve del grec i vol dir ‘nas’, i –plàstia vol dir ‘reparació’. Per tant, rinoplàstia vol dir ‘reparació del nas’.

CISTOTOMIA

Segurament heu sentit algun cop aquesta paraula. Sabeu què vol dir? Cisto– vol dir bufeta i –tomia vol dir ‘tall, incisió’. Així, doncs, una cistotomia és una ‘incisió de la bufeta’.

MIRINGOTOMIA

Com que –tomia vol dir ‘incisió, tall’ i miringo– vol dir ‘membrana del timpà’, una miringotomia vol dir ‘incisió de la membrana del timpà’.

CEFALÀLGIA

Us sona aquesta paraula? Cefal– vol dir ‘cap’ i –àlgia vol dir ‘dolor’; per tant, la cefalàlgia és ‘mal de cap’. Tanmateix, per a dir ‘dolor’ també tenim un altre sufix: –dínia. Per exemple, esofagodínia vol dir ‘dolor a l’esòfag’.

TAQUICÀRDIA

OTITIS – APENDICITIS

Sabeu d’on vénen aquestes paraules? Ot– vol dir ‘orella’ i –itis vol dir ‘inflamació’. Per tant, quan tenim otitis, tenim l’orella inflamada. Així, doncs, quan tenim apendicitis, tenim l’apèndix inflamat.

PRESBIACÚSIA

Sabeu què és? Presbi– vol dir ‘vell’, per tant la presbiacúsia és la disminució de l’agudesa auditiva pròpia de la gent gran.

Bé, crec que potser ja n’hi ha prou per avui, de terminologia mèdica, que si no els hipocondríacs es posaran malalts! Gràcies per llegir-me i fins aviat!!

Benvinguts de nou!

Aquest article és la segona part de Diccionari il·lustrat multilingüe! Així, doncs, avui continuaré mostrant-vos les fotografies que vaig fer i traduiré el corresponent vocabulari a les llengües que conec.

Em sembla interessant veure que, d’una banda, el català, el castellà, el francès i l’italià tenen una certa semblança i que, de l’altra, l’anglès, l’alemany, el danès i el suec s’assemblen una mica entre si.

CATALÀ: llet              CASTELLÀ: leche              FRANCÈS: lait            ITALIÀ: latte

ANGLÈS: milk           ALEMANY: Milch               DANÈS: mælk             SUEC: mjölk

No sé vosaltres, però a mi Miesmuschel em recorda a la paraula catalana musclo.

CATALÀ: musclo               CASTELLÀ: mejillón           ITALIÀ: cozza          FRANCÈS: moule             ANGLÈS: mussel                ALEMANY: Miesmuschel

El català, l’italià i el francès s’assemblen força, però el castellà en aquest cas és totalment diferent. Em sembla curiós perquè la paraula alemanya em recorda molt a la castellana queso.

CATALÀ: formatge             CASTELLÀ: queso             ITALIÀ: formaggio        FRANCÈS: fromage           ANGLÈS: cheese               ALEMANY: Käse

Em sembla interessant veure que l’anglès s’assembla al català, al castellà i a l’italià; en canvi, l’alemany s’assembla al francès.

CATALÀ: llimona                 CASTELLÀ: limón              ITALIÀ: limone              FRANCÈS: citron                ANGLÈS: lemon                 ALEMANY: Zitrone

Curiosament, la paraula catalana s’assembla a la francesa però no a la castellana ni a la italiana. En canvi, la paraula anglesa i l’alemanya s’assemblen força entre si i també s’assemblen una mica al danès però, sobretot, al suec.

CATALÀ: poma                     CASTELLÀ: manzana            ITALIÀ: mela           FRANCÈS: pomme               ANGLÈS: apple                    ALEMANY: Apfel               DANÈS: æble                       SUEC: äpple

Com podem veure, d’una banda, l’alemany i l’anglès són molt semblants entre si. D’altra banda, el català, el castellà, l’italià i el francès sembla que tinguin el mateix origen en aquest cas.

CATALÀ: avellanes      CASTELLÀ: avellanas          ITALIÀ: nocciole                 FRANCÈS: noisettes ANGLÈS: hazelnuts         ALEMANY: Haselnüsse

Aquesta és una paraula que en totes les llengües excepte el castellà és pràcticament igual.

CATALÀ: olives           CASTELLÀ: aceitunas           ITALIÀ: olive               FRANCÈS: olives        ANGLÈS: olives                    ALEMANY: Oliven

Em sembla curiós que en català s’utilitzi la mateixa paraula que en alemany i que en anglès, almenys a Irlanda, no vulgui dir el mateix. A Irlanda, un anorak és una jaqueta, però no és gruixuda.

CATALÀ: anorac               CASTELLÀ: anorak            ITALIÀ: giacca a vento  FRANCÈS: doudoune      ALEMANY: Anorak            ENGLISH: padded jacket

Aquesta és una paraula que em sembla molt curiosa. D’una banda, l’italià, el castellà sudamericà i l’anglès americà s’assemblen entre si (cellulare, cell phone i celular). D’altra banda, l’anglès britànic, el català i el castellà d’Espanya s’assemblen entre si (mòbil, móvil, mobile). Finalment, el francès es queda sol (és a dir, no s’assembla a cap altra llengua) i l’alemany ha agafat una paraula de l’anglès que els anglesos no fan servir per a referir-se al telèfon mòbil (en anglès, si una cosa és handy, vol dir que ‘ho tens a mà’).

CATALÀ: mòbil      CASTELLÀ: móvil      CASTELLÀ SUDAMERICÀ: celular       ITALIÀ: cellulare   FRANCÈS: portable     ANGLÈS BRITÀNIC: mobile (phone) ANGLÈS AMERICÀ: cell phone                ALEMANY: Handy

Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla a les llengües romàniques i no pas a l’anglès. Suposo que l’alemany deu haver agafat aquesta paraula del francès douche i la deu haver adaptada a l’ortografia alemanya.

CATALÀ: dutxa             CASTELLÀ: ducha         ITALIÀ: doccia                       FRANCÈS: douche       ANGLÈS: shower           ALEMANY: Dusche

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant! Gaudiu del que queda del cap de setmana! Fins aviat!!!

Benvinguts de nou!

Avui m’agradaria fer un article un pèl diferent. Normalment us explico coses de les llengües que conec (en major o menor grau), però avui m’agradaria parlar d’unes llengües que quasi no conec. Resulta que es tracta de llengües que són molt poc conegudes internacionalment; ja que, per desgràcia, són llengües minoritàries i llengües minoritzades i, per aquest motiu, m’agradaria promoure-les. La veritat és que ha donat la casualitat que m’ha caigut a les mans el llibre d’El petit príncep en quasi totes aquestes llengües i se m’ha acudit comparar-les utilitzant el mateix fragment, així podreu entendre el que posa en cada llengua i al final de l’article en traurem les conclusions pertinents. Som-hi, doncs!

BABLE

El bable, o asturià, es parla a Astúries i a la part occidental de Cantàbria. Per a més informació, podeu clicar al damunt de BABLE. Quan vaig anar a Astúries, vaig fotografiar uns quants cartells en bable. Per desgràcia, no tinc el llibre d’El petit príncep en bable, per tant en aquesta llengua utilitzaré el text dels cartells que vaig fotografiar:

Com ja he dit, no sóc una experta en bable, simplement estic interessada a conèixer-lo. Dit això, simplement observant, m’he adonat que en bable, moltes paraules acaben en -u (barriu, caldu, ayuntamientu, quesu…). Hi ha casos de paraules que sonen com la catalana, però que en bable acaben en -u i en català, en -o. Per exemple, caldu s’escriu caldo en català, però en ambdós casos es pronuncia [caldu]. Els plurals en bable, pel que sembla, curiosament es fan com en català: amb -es.

BASC

Vegem un paràgraf de Printze txikia, la traducció basca d’El petit príncep:

“Sei urte nituela, behin batez irudi liluragarri bat ikusi nuen liburu batean. Bizi izandako istorioak izeneko liburu hura Oihan Birjinari buruzkoa zen, eta irudiak boa suge bat erakusten zuen, piztia bat irensten ari zela. Hona hemen marrazkiaren kopia. Liburuak hau zioen: “Boa sugeek, oso-osorik, mastekatu gabe irensten dituzte beren harrapakinak. Horren ostean, mugitu ezinik geratzen dira eta lotan igarotzen dituzte digestioaldiaren sei hilabeteak”. Orduan, oihaneko abenturek zer pentsatu handia eman zidaten eta, era berean, kolorezko arkatz batekin, ene aurreneko marrazkia zirriborratzea lortu nuen. Ene 1. marrazkia, alegia. Horrelakoxea zen:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

FRANCOPROVENÇAL  

Ara veurem el mateix fragment, però de la traducció al francoprovençal, Lo Petsou Prince. Aquesta llengua es parla als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia. Per a més informació sobre aquesta llengua, podeu clicar a francoprovençal. Vegem el fragment:

“Quan dz’ayò chouë s-an dz’i vu, un cou, euna dzenta ëmadze, dedin un levro que prèdzave de la Serva Nèire et l’ayet non “Istoére Vequia”. Çalla ëmadze representave euna bouye boa in tren d’ingordzé un lapin sarvadzo. Voélà la copia di dessin. L’ëre écrit dedin lo lëvro: “Le bouye boa ingordzon leur vitime totte intsëre sensa le matsé. Dèicen pouvon pamë boudzé et drumon penden le chouë mèis de leur desestson.” Adon dz’i bramen reflèchi dessu le s-aventeure de la jungla et, a mon tor, dze si reussi avouë un crayon a coleur, a traché mon premië dessin. Mon dessin numero 1. L’ëre fé parë:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

PIEMONTÈS

Ara ens toca donar un cop d’ull a la traducció a la llengua piemontesa d’El petit príncep: Ël cit prinsi. La llengua piemontesa és una de les llengües parlades però no oficials que hi ha a Itàlia. No són dialectes de l’italià, per més que en italià s’utilitzi el mot dialetti (dialetti en italià no vol dir ‘dialecte de l’italià’), simplement són llengües que no estan reconegudes a Itàlia. Són llengües orals que, per desgràcia, no tenen gaires llibres escrits. Vegem el paràgraf que ja hem vist en les altres llengües en piemontès:

“Cand ch’i l’avìa ses agn i l’hai vist, na vòlta, s’un liber sla foresta vèrgin ch’a s’antitolava “Stòrie vivùe”, un dissegn anciarmant. A figurava ‘n serprent bòa an camin a traonde na bestia sarvaja. Vardé-sì la còpia dël dissegn. Sël lìber a-i era scrit: “Ij serpent bòa a traondo la preda bele antrega, sensa mastiela. Apress a peulo pì nen bogé e a deurmo ses mèis dalora ch’a digerisso”. I l’hai pensaje pr’un  péss a j’aventure dla giungla e peui, ‘dcò mi, i son rivà a fé, con un crajon, mè prim dissegn. Mè dissegn nùmer 1. A l’era parèj:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

ROMANX

Aquí teniu Il Pitschen Prinzi; és a dir, El petit príncep en romanx, llengua retoromànica que es parla al cantó suís dels Grisons. Més informació a romanx. Vegem el paràgraf:

“Cun ses ons n’haja vis üna jada ün grondius disegn aint in ün cudesch sur da la dschungla. Il titul dal cudesch d’eira: “Istorgias vivüdas.” Quai d’eira il disegn d’üna boa chi d’eira landervia a magliar üna bes-cha sulvadia. Be qua sura es la copcha dal disegn. Aint il cudesch staiva scrit: “Las boas maglian lur praja intera ed intratta, be sainza mas-char. Davo nu suna plü bunas da’s muantar e per digerir dormna ses mais indavorouda.” Eu n’ha lura stübgià e stübgià sur da las aventüras da la dschungla e cun üna culur sun eir eu stat bun da dar fuorma a meis prüm disegn, a meis disegn numer 1. E quel d’eira uschea:”

(La traducció al català és: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

Si comparem totes aquestes llengües, sí, el basc no té res a veure, però també té coses que ens recorden a les llengües que coneixem: boa és exactament igual i, per exemple, liburu i mastekatu ens recorden als respectius libro i masticar. El bable, ja l’hem comentat abans, així que ara parlarem de les altres. Pel que fa al francoprovençal, noto que té força influència francesa; per exemple, et és et en francès (i en català), lapin recorda al lapin francès (‘conill’), voélà em recorda al voilà francès (‘aquí tens’), dessin recorda al dessin francès (‘dibuix’), i leur al leur francès (d’ells/elles). Pel que fa al piemontès, en part (no gaire) em recorda a l’italià: vòlta s’assembla a volta en italià (‘vegada’), s’antitolava em recorda a s’intitolava (‘es titolava’), stòrie em recorda a storie (‘històries’), etc.; però en part no. Finalment, el romanx em sembla una llengua molt germànica/germanitzada. No sé gaire alemany, però la grafia sch, per exemple, em sembla típica de l’alemany. Bé, espero que us hagi semblat curiós descobrir aquestes llengües no tan conegudes; a mi, almenys, em sembla molt interessant i curiós. Fins aviat!!

Céad mile fáilte! Aquesta frase vol dir ‘benvinguts’ en gaèlic irlandès (Irish Gaelic), la llengua nativa d’Irlanda. Vull remarcar, per aquells qui la desconeguin, que és una llengua totalment diferent de l’anglès. Si algun cop aneu a Irlanda, veureu que els cartells són bilingües: anglès i gaèlic irlandès. A l’article Conas atá tu? ja vaig parlar de la cultura irlandesa, però avui voldria centrar-me en la llengua, el gaèlic irlandès, ja que és una llengua bastant desconeguda per a molts de nosaltres i també mereix ser coneguda.

El gaèlic irlandès pertany a la família indoeuropea de llengües i, dins d’aquesta, a la branca cèltica. Les llengües cèltiques es van originar a l’Europa Central, però després van arribar a Irlanda i a Gran Bretanya a través de la immigració. Després, la llengua que es parlava a Irlanda va ser transportada a Escòcia i a l’illa de Man. Va ser així com el gaèlic escocès (Scottish Gaelic) i el Manx es van originar. És a dir, el gaèlic escocès i el Manx vénen del gaèlic irlandès, el qual després va evolucionar separadament en aquests tres llocs i va convertir-se en tres llengües diferents: Irish Gaelic, Scottish Gaelic i Manx.

Durant els segles V i VI, els anglosaxons van arribar a Gran Bretanya i això va provocar que les llengües cèltiques quedessin arraconades a l’extrem oest de Gran Bretanya; més concretament, a Gal·les (que és el que avui coneixem com a Welsh), a Cornwall (el que avui es coneix com a Cornish) i al nord-oest de Gran Bretanya. En aquest moment, quan els anglosaxons van arribar, uns quants celtes de Gran Bretanya van decidir marxar i emigrar al nord-oest de França (a Bretanya, que no s’ha de confondre amb Gran Bretanya). La llengua que aquests celtes van dur a la Bretanya francesa és el que avui coneixem com a bretó. Així, doncs, avui dia hi ha sis llengües cèltiques: Welsh, Cornish, Breton, Manx, Scottish Gaelic, i Irish Gaelic.

Després d’aquest resum sobre la història de les llengües cèltiques, ja ens podem concentrar en el gaèlic irlandès. Primer de tot, cal que us avisi que hi ha tres dialectes de gaèlic irlandès: el gaèlic irlandès que es parla a la província de Ulster, el que es parla a la província de Connaucht i el de la província de Munster. Jo us parlaré del gaèlic irlandès que es parla a Ulster; perquè la meva parella és de la comarca de Donegal, que pertany a la província d’Ulster.

Ara vegem unes quantes frases en gaèlic irlandès. Al costat de cada frase hi escriure com es pronuncia. La pronunciació està escrita en funció de com pronunciem en català. Tanmateix, quan escrigui una j, serà el so de la j castellana. Quan escrigui una g, si va davant de a/o, sonarà com la g de gat; però si va davant d’una e/i, sona com una g de Girona. A la pronunciació, hi posaré un accent a sobre de la síl·laba tònica.

• • Dia dhuit! (es pronuncia [Gia dítx!]) significa ‘Bon dia!’. La resposta és Dia is Muire dhuit! (es pronuncia [Gia is wera dítx!]).
  • Conas atá tú? (es pronuncia tal com s’escriu) vol dir ‘Com estàs?’ i la resposta és Tá mé go maith, que vol dir ‘estic bé’ i es pronuncia [Ta me go mai].
    
  •  Cad is ainm duit? (es pronuncia [kad is aniam dítx?]) vol dir ‘com et dius?’ i la resposta és, per exemple, Patrick is ainm dom (pronunciat [Patrik is aniam dom]), que vol dir ‘Em dic Patrick’.
  • Cén aois atá agat? (pronunciat [ken ix atá ogət]) vol dir ‘Quants anys tens?’. Si teniu, per exemple, 30 anys, hauríeu de dir Tá mé tríocha bhliana d’aois, que es pronuncia [Ta me troka bleina dix].
  • Go raibh maith agat! (pronunciat [Goró mai jogət]) vol dir ‘Gràcies’. Per a dir ‘de res’, cal dir Tá fáilte romhat (pronunciat [Ta faltxa roəf]).
  • Tá ocras orm vol dir ‘Tinc gana’ i es pronuncia [Ta ocrəs orəm].
  • Tá fuair orm vol dir ‘Tinc fred’ i es pronuncia [Ta fuər orəm].
  • Tá tart orm vol dir ‘Tinc set’ i es pronuncia [Ta tart orəm].
  • Tá mé te vol dir ‘Tinc calor’ i es pronuncia [Ta me txé].
  • Tá tuirseach orm vol dir ‘Estic cansat’ i es pronuncia [Ta turxa orəm]. El que és curiós d’aquesta llengua és que no hi ha cap paraula per a dir ‘sí’ i ‘no’. Tá vol dir ‘hi ha’ i seria el més semblant a un sí que té aquesta llengua. Per tant, les frases de Tá tart orm, Tá fuair orm, etc literalment signifiquen ‘hi ha set/fred en mi’.

Ara us diré els nombres, tal com es diuen quan estem comptant objectes:

• • 1 a haon pronunciat [a jéin]
  • 2 a dó pronunciat tal com s’escriu
  • 3 a trí pronunciat tal com s’escriu
  • 4 a ceathair pronunciat [a kajar]
  • 5 a cúig pronunciat [a kuik]
  • 6 a sé pronunciat [a xé]
  • 7 a seacht pronunciat [a xagt]
  • 8 a hocht pronunciat [a jogt]
  • 9 a naoi pronunciat [a ní]
  • 10 a deich pronunciat [a jai] amb la j catalana

Del número 11 al 19 simplement diem el nom del segon número + déag:

• 11 a haon déag pronunciat [a jéin gec]
• 12 a dó dhéag pronunciat [a dó gec]
• 13 a trí déag pronunciat [a trí gec]
• 14 a ceathair déag pronunciat [a kajar gec]
• 15 a cúig déag pronunciat [a cúig gec]
• 16 a sé déag pronunciat [a xé gec]
• 17 a seacht déag pronunciat [a xagt gec]
• 18 a hocht déag pronunciat [a jogt gec]
• 19 a naoi déag pronunciat [a ní gec]

Ara us diré la resta de desenes:

• 20 fiche pronunciat [fija] amb j castellana
• 30 tríocha pronunciat [troka]
• 40 daichead pronunciat [daijed]
• 50 caoga pronunciat [kiga]
• 60 seasca pronunciat [xásca]
• 70 seachtó pronunciat [xágtou]
• 80 hochó pronunciat [ogtou]
• 90 nócha pronunciat [noka]
• 100 céad pronunciat [ked]

Per a dir 21, cal dir fiche is a haon [fijas a jéin]; per a dir 22, cal dir fiche is a dó [fijas a dó]; i així successivament. Bé, fins aquí la classe d’irlandès. Slán! (‘Adéu!’)