Damunt del rocam del penya-segat, camuflat pels tons del banyat i ordenat plomatge, sembles sentir més curiositat que inquietud en observar tot allò que es mou o succeeix pel teu entorn.
Asseguraria que el teu pigat plomatge del pit delata que ets un tord blanc o tord comú és a dir, parlant en plata, un de la família del pompós nom de l’encapçalament i, com tots els de la teva espècie, sempre estàs a l’aguait del que passa pels voltants, això sí, amb mirada xamosa, descarada
No passis pena, tu pots continuar amagant tot el que vulguis sense dir ni piu perquè, tenint el pas assegurat per sota la cortina, no tens cap necessitat d’obrir-la amb el perill de què se sàpiga tot.
D’un any per altra, arribades les primeres calorades que ens fan témer les pitjors, tu, no canvies de costums; rere els porticons col·locats en pont i la reixa dissuasiva perquè no fotis el camp cap al carrer i damunt la casolana amplària de l’ampit finestral, passes llargues hores del dia dormint com un tronc que,
No calen coneixements de fotogènia perquè ni tu, ni cap de la teva colla, presenteu cap dubtança; sou de per si fotogènics, sigui per naturalesa, o sigui perquè us rota.
T’he de confessar que el primer dia que l’estora d’espart va ocupar el seu lloc a terra, tot d’una vaig malpensar que tu, esmolant-te les urpes en poc temps la faries malbé, però no, des del primer dia i del segon i així fins fa uns quants mesos tu, l’estora senzillament la utilitzes com a
Sembles ser tot un cavall, poni de les illes Shetland, i de ser així, no és d’estranyar que la insularitat de ses illes Balears facin que, de fet, et trobis com a casa. Comparteixes tanca de pastura amb dos o tres parents teus i, a vegades, amb algun exemplar de cavall negre de raça menorquina
Adaptant-vos a la velocitat de la barcassa de pesca, quina cridòria de xivarri que foteu barallant-vos entre vosaltres i tot per veure qui s’endú, cap a l’estómac, un bocí de les restes que no tenen sortida al mercat de consum llençat al mar. Qui de prop pugui observar-vos s’adonarà que en algun o altre moment,
T’arrossegaves per terra, i amb la fulla de llimoner caiguda de més a prop m’atreveixo a deixar-te damunt del test de la marialluïsa perquè recuperis forces o, si més no, perquè facis el traspàs final, dignament, d’acord amb l’activitat des de sempre desenvolupada en vida.
Que en fa de temps d’aquesta foto, tant que sobrepassa de llarg el mig segle; eren temps de quan l’esterilització a ningú li passava pel cap i fins i tot, els quatre veterinaris que hi havia no sabien gairebé res ni de felins ni de cans ni d’ocells casolans de companyia. Eren temps de quant
Fa tant de temps de la foto que ja no recordo si vaig pensar que series l’ovella insígnia del ramat per mèrits propis o, per aquella “especial” deferència del pastor.
Com que duus permanentment al damunt la casa, tot fa pensar que després d’un parell de feiners dies de pluja, ara, fins que et roti, estaràs d’acampada.
Per ses illes reps el nom de l’encapçalament i, gràcies a la negror del teu plomall, ara per ara encara ets ben visible pels brancams de les moreres, però quan prest la verdor d’abundants fulles els envaeixin, ja podràs dissimular la teva presència facis o no facis el característic i alegre xiulet-cant.
Sembla mentida que siguem capaces d’entendrir-nos si us veiem pasturant i indiferents quan torcejats i cuinats formeu part dels nutrients de la nostra alimentació. Sembla mentida la capacitat de cinisme existent entre qui us duu a l’escorxador fins a arribar a qui engoleix la vostra carn.
“Ha brotado esta planta en mi jardín, Google no me la identifica… Alguien sabe decirme qué es?”. Aquest és el text amb què t’han penjat al Facebook de tota la vida; els has ben bé enredat i no només als de casa, doncs, alguns comentaris com: “Es una ” gatopus apoyatus”, no da flor pero