L’àvia, controlant espontaneïtats incontrolables; ella, en absència dels adults es fa càrrec de les criatures i amb quatre crits enllesteix desavinences, malifetes o rebequeries doncs elles, les àvies, en saben un borrall i de fet acostumen a ser el puntal de l’ordre familiar dins l’ètnia gitana. Mentre se li reconegui lucidesa mental, els seus descendents
Com ara mateix, les reivindicacions ciutadanes eren nombroses si bé avui en dia, qualcuna ha variat de context. En l’educació la mancança d’escoles, la d’ambulatoris en sanitat, la dels sindicats en el món laboral algunes famoses dins del gremi metal·lúrgic o tèxtil, i el dret, i fins i tot reconeixement, de la dona com a
Tal vegada altres feixugues feines de la casa les faci una persona més jove, però ella (elles) la rutina diària de llevar la pols no vol deixar-la, sap que li convé, és el diari personal mesurador de vitalitat; hi haurà jorns que les forces minvaran però, l’encara activa ment, li garanteix que, l’endemà, la recuperació
A bombo i plateret l’ajuntament de Maó, ja té la seva “marca espanya” consolidada. El conjunt d’apartaments de disseny recentment acabat al final del moll de llevant del port, aviat tindrà el complementari espai La Colàrsega, urbanitzat com cal i que disposarà d’una zona comercial de locals d’elit – franquícies o no- i bars o
Mentre mares i àvies venien a l’exterior dels mercats alls, i clavells per les terrasses de restaurants o bars, avis i pares feinejaven ferralla o mobles vells, i alhora també els més joves s’iniciaven com a peons eterns de l’emergent creixement urbà de la ciutat, la higiene era, en la mesura i medis disponibles, un
Com a mínim n’hi ha dues, l’una amb càmera que enregistra la vida i l’altre amb escopeta que l’elimina, i tal vegada, aquesta última tindria raó de ser en circumstàncies d’anar afamats per manca d’alimentació en lloc d’anar-hi d’ansietat o afició bel·licoses.
Potser un dels últims exponents d’allò que podríem dir l’ofici de traginer ja sigui transportant ferralla, mobles vells o productes dels hortals propers cap a llocs també propers dels barris perifèrics de la gran, prospera i sempre creixent Barcelona, que els urbanistes de torn ja sabien molt bé com allargar les obres públiques o de
La moixeta es diu apatxe, té dos anys i cada dia el seu cuidador i ella volten pel poble cercant el sol guaridor d’hivern o l’ombra refrescant de l’estiu. Són l’exponent públic de dependència i sensibilitat entre animals i persones i, tot s’ha de dir que en això, al nostre país s’ha fet un pas
Des d’un comunitari televisor, segur que les aventures del “Kung fu, pequeño saltamontes”, no els passarien desapercebudes aprenent així les lliçons justicieres del popular heroi televisiu de l’època, que anava pel món defensant-se d’injustícies socials mentre cercava el germà fugit acusat de ser (sense presumpció d’innocència perquè algun espavilat li va encolomar el mort), l’autor
Són dos còmics que d’alguna manera representen el beneit i el llest dels pallassos tradicionals. El llest brandeix veritats dogmàtiques de partidària ideologia conqueridora de dominació, el beneit ho qüestiona tot passant de tot convençut que la innocent i imparcial ment infantil sap clarament distingir el bé i el mal. Els dos fan declaracions al
El brogit d’aigua de la font, la visió de converses, el lector i, la presència de dues confidents dones de pedra envoltades pels brolladors de la petita fontana, poden esdevenir l’oasi real del sovint virtual desert intern.
El PA!, segurament l’aliment més prolífer en les llars del poblat tal qual ho era també en moltes altres de la ciutat, la diferencia, potser la trobaríem en el fet que unes nenes l’anaven a cercar al forn amb la característica bossa de roba pel pa que a elles no els calia com tampoc –
Podríem dir-ne de les senyores Cospedal i Camacho. Ambdues són difícil d’escoltar quan ja saps que no t’interessa res del que puguin dir ni tan sols per quedar amb els ulls oberts tot dient –quina barra!; a més a més, per la gent que ja portem una pila d’anys simpatitzant i practicant el feminisme, també
L’enginy innat del joc de carrer: bicicleta mancada de frens i neumàtics, caixa de fullola pel transport de fruita damunt les quatre rodes d’un desballestat petit cotxe de bebè i un dinamisme innat de jugar plegats, tenint cura un dels altres, els bastava per ser feliços dins d’aquell territori seu on, tal vegada, encara no havien après
A un recer de l’alta paret de marès d’un antic palau o convent, hi ha el pati exterior que podem veure a través d’una reixa que separa l’edifici de la vorera de l’angost carrer del nucli antic de Ciutadella. Som a l’hivern i el dia és curt però això no vol dir que, l’estona de