Sovintegen les aportacions de gent que vol parlar sobre l’ús del català o sobre temes sociolingüístics en general, o sobre totes dues coses. Aquesta vegada comentaré breument l’entrada d’Ernest Montserrat al digital de cultura El Núvol, amb el títol “No, a Catalunya no hi ha diglòssia.” L’autor constata segurament amb raó que el terme diglòssia
V. Qui és “el parlant”? Una dissecció. Així que després d’examinar dues qüestions -les reproduccions i la gestió de la informació- podem arribar a veure que el model tradicional de l’actor individual no acaba d’encaixar amb allò que passa en el parlar ordinari, especialment el de la mena informal, conversacional. Per trobar-hi un encaix caldrà
Traducció de fragment de Bryson, Bill (2013) One Summer. America 1927. Londres: Random House. Pp. 441-444. www.billbryson.co.uk Les pel·lícules parlades foren la salvació de Hollywood, però una salvació que comportà un cost molt considerable -en ansietat per a estrelles i productors, en nous costos d’equipament per a estudis i sales de cinema, en pèrdues de
IV El parlant és més que una caixa fosca L’argument que bona part de la parla consisteix en reproduccions i que aquestes no tenen sentit a menys que es pugui mantenir alguna mena de suspens del narrador ens mostra l’estreta pertinència dels marcs -clarament, l’estreta pertinència de la dramatúrgia- en l’organització de la parla. Ara
En política, és habitual que les coses no siguin com apareixen per primera vegada. Una disputa sobre l’estatut constitucional d’una regió d’Espanya pot arribar a tenir el seu origen en una crisi sobre la manera com es gestiona la Unió Europea. Un polític amb reputació d’escàndol al capdavant de la Unió Europea pot
Today I am on strike. 17/02 After a long trial on diversion of public finds, the king’s brother-in-law Iñaki Urdangarin is sentenced to six years in prison in a Mallorca court. The King’s sister and co-owner of the false foundation that gathered the funds was fined with 265000 Euros. Since then, they have been quietly
M’he resistit durant molt de temps a l’evidència. Era molt còmode mantenir un esquema del món en què jo estava entre els bons i gent com Le Pen, Rajoy o Trump eren els dolents. Ho vulguem acceptar o no, ells ara són l’esquerra. I nosaltres, els progres, els il·lustrats , la “gent maca”, som els
Us reprodueixo aquí el text publicat avui pel diari Ara i hi anem afegint signatures de col·legues que també hi volen constar. El debat proposat pel grup Koiné (v. http://latel.upf.edu/koine/), impulsat per un col·lectiu d’estudiosos de la llengua i àmbits afins, fa referència a conceptes, dades i coneixements habitualment abordats en la sociolingüística i la
In Sociolinguistics, as with most social sciences, nationalism has become an ideal object of criticism: it is a common ground for displaying commitment to “state of the art” perspectives and new paradigms, and to claim postmodernity without critique. I find this worrying. From a classical Marxist perspective, there is too much of a coincidence between