Els anys més durs de la crisi i de les retallades, i especialment el 2012, les matrícules universitàries a Catalunya es van encarir considerablement. Ara, la iniciativa legislativa popular ILP Universitats busca revertir una part d’aquest encariment. Reclama, en particular, una rebaixa del 30%, una mesura que, per altra banda, ha estat aprovada pel Parlament
No milito, ni he militat mai, en cap organització de l’esquerra independentista. Aquests dies, però, he llegit amb atenció bona part de la multitud de manifestos i reflexions que s’han escrit d’un in altre cantó de la CUP: des de l’Abel Caldera i el Jordi Martí Font, fins al (estimat i admirat) Xavi Oca i
Sembla que, arribada la campanya, l’”esquerra” catalana no-independentista ha decidit contrarestar l’efectiu i estúpidament simplificador “Espanya ens roba”, amb un no-més elaborat “la dreta catalana ens roba”. Si Rabell i Iceta s’esforcen en repetir el missatge en forma d’eslògan, Vicenç Navarro elabora una mica més i sembla, de fet, l’ideòleg de tot plegat. Parlant del
La gent de l’Esquerra Independentista s’ha de passar el dia justificant-se. M’hi va fer pensar un comentari a Twitter l’altre dia: Potser el tema canviaria si l’indy mainstream a Cat fos com a Escòcia: contra neoliberalisme de Thatcher i Cameron http://t.co/hI47WdhlkX — Santi (@SantiDemajo) July 19, 2015 comentari escrit, per altra banda, per una persona
Arran de la discussió del codi ètic de Guanyem Barcelona i, en particular, de si la limitació dels sous dels representats polítics hauria de ser de 1.400 o 1.800€ al mes, constato que, en general, no tenim una idea massa acurada de quina és la distribució d’ingressos a casa nostra. La discussió a Twitter és
Llegeixo com unionistes de diverses denominacions (des de federalistes fins a fatxes confessos) s’adjudiquen els vots de tots els que no van anar a votar ahir. I, dic jo, que no deu ser pas tan difícil estimar què hagués passat si els votants dels partits que van boicotejar la consulta haguessin anat a votar No.