Avui, a l’assemblea d’Òmnium Cultural, li he dit en públic al president que cada vegada que diu “tots i totes” em molesta i, amb la brevetat a què m’he vist obligat, li he intentat transmetre que és un tema de sexisme (em molesta l’apartheid dels que diuen que volen “visibilitzar” les dones) i de dignitat
Després d’haver escrit l’entrada Si no dius /’tɾʌmp/, digues /’tɾum/, he trobat més arguments per a desaconsellar la naturalització a la castellana (o sigui, dient tramp amb ‘a’): l’aparició de derivats. Així, La Vanguàrdia té més d’un article amb el mot trumpofòbia, i avui l’ARA publica una columna de Jaume Masdeu, que hi empra el
Estic sorprès per la rapidesa amb què s’està consolidant la pronúncia acastellanada del cognom Trump. Dic acastellanada perquè la variant que domina no és ni la naturalització des de la grafia (/’tɾum(p)/) ni la naturalització per proximitat fonètica (/’tɾɔm(p)/). Però comencem per escoltar com s’hauria de dir, parant esment a la erra -que no és
De vegades, no tot és plaer, amb les llengües, com avui, tornant de la Ciudad de la Justicia de l’Hospitalet, on es dicten un 8% de sentències en català. Com que tenia set, he entrat a “El bon gust”, un forn de la Riera Blanca, 180, de l’Hospitalet, a tocar del metro de Santa Eulàlia.
La i antihiàtica contraataca! Avui, 4 d’agost del darrer any de la colonització espanyola, a la plaça Sant Jaume ens hem congregat sota la crida de l’ANC i ÒC. Durant els parlaments, s’ha fet evident que la i antihiàtica (DIEC, Viquipèdia) també vol participar del procés. Presentem-la: la i antihiàtica té carta de naturalesa i
Si consulteu l’entrada pler al DIEC veureu que també funciona com a quantificador melioratiu. Al Maresme el fan servir molt, però, per etimologia popular, escriuen “ple de”. Aquest blog servirà per sotraguejar els benpensants sobre temes de llengua, començant per la nostra República imminent, seguint amb els anhelats Estats Units de les Nacions Europees i
[NB aquest contingut procedeix d’un blog que volia contrarestar l’ofensiva ideològica de la Formación del Espíritu Constitucional; el blog va perdre sentit però algunes entrades eren enllaçades des d’altres entrades] Un aspecte que convindria tractar entre els primers temes és el xoc de legitimitats que es dóna entre els que consideren que el règim neofranquista