La setmana passada, els/les irreductibles Caminaires del Ter, colla de la que tinc l’honor de ser-ne membre, van pujar al mític Canigó. Aquest cop, no hi vaig poder anar. Hi ha molta literatura, tant en prosa com en vers, que tracta del Canigó. Però sens dubte, el poeta que millor ha entès i millor ha
No home, no, si només fa quatre dies que no els hi agradem. (2a. entrega) Multat per portar l’escut del Barça. El 02 d’agost de 1.925, “fue encontrado por la Rambla de esta ciudad de Sabadell, un individuo llamado Emilio Bragulat, de 20 años, soltero, de oficio panadero, natural i vecino de esta localidad, esgrimiendo
El 31 d’agost de 1.935, es va produir un fet que recordem molt poca gent, però que en aquella època, va ser tan important que va canviar la manera de treballar del comerç, de l’agricultura i sobretot de la indústria. Se’n va arribar a fer doctrina i al seu voltant, en van sortir tot tipus
Vaig conèixer la increïble i trista biografia de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti quan era adolescent i encara ara la recordo tot sovint. Crec que és la història més corprenedora que he conegut mai. La vàrem llegir a classe i ens la va explicar amb detall un mestre de l’escola on anava aleshores. El millor
Memòria, memòria, memòria…… És molt freqüent sentir a dir, que els governs del país veí i bona part dels seus habitants, ens tenen a la gent que vivim a Catalunya, allò que suaument en podem dir “mania”, des de fa només quatre dies. Qui no ha sentit a dir fins a l’afartament, lo treballadors que
Abans d’ahir va fer 41 anys, és a dir 12 dies després del sagnant cop d’estat del miserable assassí Augusto Pinochet, va morir a Santiago de Chile, el més gran dominador de les metàfores que jo he llegit, el poeta i polític Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, potser més conegut com Pablo Neruda. No és
En el llibre de Miquel Martí i Pol, “L’àmbit de tots els àmbits”, editat l’any 1.981, és a dir, en aquells temps que alguns han definit com a transició cap a la democràcia i que jo veig com de ensarronada, farsa i engany, enfocat cap a la consolidació de la dictadura franquista, hi ha el
Com que fa tant de temps que no escric cap post, en lloc de dues efemèrides en recordaré sis de cop. Quan obres el facebook, hi ha un requadre que et pregunta que és el que et passa pel cap. Doncs mireu, tal dia com avui ben xop del patrioterisme espanyolista que et cau a
Vaig conèixer la increïble i trista biografia de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti quan era adolescent i encara ara la recordo tot sovint. Crec que és la història més corprenedora que he conegut mai. La vàrem llegir a classe i ens la va explicar amb detall un mestre de l’escola on anava aleshores. El millor
Ara que ja fa uns quants anys ha arribat de veritat la pau a Euskadi i com a conseqüència d’aquest fet, els demòcrates estem contents i els tres grans partits meganacionalistes espanyols (PP, Ciudadanos i PSOE), estan molt emprenyats i desencisats i fan cara de pomes agres, és un moment tan bo com qualsevol altre
Un xicot que malgrat no haver estat mai a Catalunya, encara ara hi té influència. El món es ple de casualitats. L’altre dia, estava escoltant per enèsima vegada el CD “La terra es plana”, una de tantes obres mestres d’en Quimi Portet, conegut també per ser el més mític de tots els filòsofs de guàrdia
Avui us presento a dos impresentables: na Caterina Mieras i Barceló i l’Alexandre (Sandro) Rosell i Feliu. Com pot ser que tornem un cop i un altre al passat més fosc i fastigós ?. Tal día com el 9 de gener de 2.004, la incompetent i inefable Consellera de Cultura de la Generalitat, na