Pel que fa a la recent polèmica iniciada amb desqualificacacions a la xarxa per part del periodista Eduard Voltas contra el professor Virgil -conegut a bastament pels seu desinteressat afany corrector de la nostra llengua-, a causa d’un tweet d’aquest darrer, caldria fer-nos unes quantes reflexions. Hauria de ser primordial respectar, davant de tot, la
Article elaborat com a reacció a la publicació de “Carta abierta de un catalán a Aragón”, que es pot consultar com a comentari. No tot Aragó és Saragossa; aquesta ciutat arrossega el hàndicap d’haver estat “zona nacional” , de tenir acadèmia militar i d’haver rebut molta immigració de ponent (per exemple de Sòria), a
Publiquem el següent text -aparegut a la revista “La Brúixola”, número 59, primavera 1998- en homenatge al seu autor, Jordi Moners, patriota de pedra picada recentmemt traspassat. Un article on es plany de la manca d’efectivitat a l’hora de fer una normalització efectiva de la nostra llengua, i que un cop llegit ens evidencia com
El llegat intel.lectual de Josep Termes, traspassat fa poc més de vuit anys, es manté plenament vigent i esdevé molt oportú per poder comprendre plenament els actuals esdeveniments polítics i la seva repercussió en la nostra societat. La ponència El nacionalisme català. Problemes d’interpretació, presentada en el col·loqui d’historiadors organitzat el 1974 per la Fundació
En política mai tot no és blanc o negre, res no impedeix que sota etiquetes suposadament progressistes es puguin ocultar interessos inconfessables o objectivament reaccionaris. Un cas històric evident és el proporcionat pel procés d’’instauració d’’un aparell estatal liberal dins el marc de l’’Estat espanyol durant el segle XIX, en què una mesura tan suposadament
Cal reconèixer que com a mínim resulta contradictori i absurd exigir als immigrants que parlin català si primer les nostres institucions no són capaces de fer que les empreses funcionin internament en català o que hi etiquetin els seus productes, i si són incapaces d’exigir als jutges que respectin la nostra llengua, i si, a
Als dos extrems de la nació, zones de les més descatalanitzades -la Catalunya Nord i part de l’antiga governació d’Oriola- , el vot a l’anomenada “extrema dreta” assoleix xifres bastant considerables -tant a favor del lepenisme com del neofranquisme de Vox, dues opcions igual de blasmables-. Segurament una de les claus es troba en la
Quan en una vila com Artesa de Segre (la Noguera), amb 3.447 habitants censats ens trobem que hi ha un 20% de població estrangera -com en moltes altres poblacions-, vol dir dir que ens trobem davant un fenomen d’una extraordinària magnitud i transcendencia, i que no el podem ignorar ficant el cap sota l’ala,
Avui és festa a la ciutat, una festa una mica especial. No ho acaba de ser del tot. Mentre ballen els gegants i els nans de cartró pedra en un centre de la ciutat absolutament turistificat arreu dels barris se senten sorolls de reparacions i es veuen operaris traginar estris… Podríem dir que hi
Reflexions arran de l’article de López Bofill “Identitat , existència, essència “ (EL PUNT-AVUI, 10-08.2019) Com a mínim aquest article té el mèrit de verbalitzar allò que tothom reconeix i molts no gosen dir: que aquí hi ha més d’un poble, i que això de la integració en molts casos no és més que una
No podem més que demanar-nos d’on provenen i quin fonament pregon tenen les reaccions irracionals i forassenyades, a base de tones d’insults i difamacions, que, amb gran astorament, hem vist sorgir a rel de l’aparició de certs corrents d’opinió bàsicament, i desacomplexadament, nacionalistes que posen en qüestió alguns dogmes de la nostra classe política fins
Segons que sembla és imminent el començament de les obres per fer el megacomplex d’oci i joc -amb hotels i casino, l’hereu de Barcelona World- projectat per la multinacional Hard Rock a Salou; tot amb el vist-i.plau i la col.laboració de la Generalitat, que va adquirir els terrenys i ara els hi ha venut, cosa
Una noticia intranscendent, al telenotícies ens informen que ha nascut una nova associació a Barcelona per defensar els interessos i la visiblitat de les dones calbes, res a dir. Curiosament s’anomena, aquesta associació, “A pelo”; així, en castellà, i creiem, no pas casualment, que això no és més que un detall, un de tants,
Barcelona és “capital”….Tota cultura nacional ha de tenir un centre d’ irradiació; mireu què els passa a Occitània, sense focus potents d’irradiació cultural urbana -les ciutats estan francesitzades-; en part, malauradament, és el que passa a València ciutat amb l’espanyol. . És a la ciutat on poden aparèixer les activitats superiors que són expressió d’un
Entrevista feta a Imma Albó, també desapareguda, com a homentage a Fèlix Cucurull, mort el 4 de febrer de1996 i nascut el 12 de gener del 1919 -per tant, enguany es compleix el centenari del seu naixement. Entrevista a Imma Albó, en ocasió de la mort de Fèlix Cucurull Imma Albó i Vidal de