ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: General

CONFERÈNCIA SOBRE REHABILITACIÓ I REPARACIONS ESTRUCTURALS I D’ALUMINOSI

Deixa un comentari

Avui, catorze d’octubre de 2014 he estat convidat a pronunciar una conferència al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de València sobre la rehabilitació, la intervenció de reparació estructural i d’aluminosi.Ha col·laborat amb mi el jove arquitecte Joaquín Lerín Jiménez -i bona promesa de l’arquitectura- que m’ajudà a muntar l’IN-DESIGN que conduïa la conferència i treia els detalls per a ser visualitzada en detall els punts conflictius. He fet una primera exposició del MÈTODE  d’intervenció general per a qualsevol cas. I després en què consistia les particularitats de cada cas. HI havia una assistència de 35 companys aparelladors i arquitectes i d’eixida he demanat que fóra interromput al moment, per tindre la diapositiva i no deixar-ho al final. A mi m’agrada resoldre al moment. M’havien avisat de deixar 10 minuts finals de debat i he subvertit el procediment. Hi havia prevista una conferència de 100 minuts i a la fi s’ha allargassat a 130 minuts i la gent sense moure’s de les seues butaques. Bon senyal.  L’HE FETA EN VALENCIÀ.

Així em van convocar

1. “Estimados compañeros,

Como ya conocéis, tras este periodo estival el Colegio de Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación tiene previsto iniciar el Segundo Ciclo de Jornadas de Rehabilitación y Técnicas de Intervención en Edificación. Sirva la presente como recordatorio de su participación en el mismo, en concreto la ponencia  que usted impartirá está encuadrada en la jornada nº 2 que se desarrollará el 14 de octubre de 2014, de las 18,10 h a las 19:50 h.

El titulo de su ponencia De la dificultad de intervenir en el centro histórico a la de actuar en edificios afectados por aluminosis y otras patologías estructurales.” y el contenido de la misma ha sido tratadas individualmente. No obstante, para cualquier duda o concreción de la misma no duden en ponerse en contacto con…”

“Josep, cuando la tengas montada la conferencia envíame el power point o una impresión del pdf para que pueda preparar la documentación a entregar en el colegio. Envíamela el lunes por la mañana, así cuando yo tenga un rato por la tarde la preparo. Por cierto, aunque no lo comentamos, la charla en el colegio es mejor que la des en castellano. Siempre hay gente de diferentes sitios y no todos entienden el valenciano.

Un abrazo y mucha fuerza.”

PS: He quedat “flipat” quan em diuen que mai no s’havia pronunciat una conferència en valencià sobre tècniques tan específiques. N’era la primera. Any 2014, i des de 1977 fan 37 anys d’aquesta ” democràcia” o el que siga això,…flipant en coloraines. En fi, sempre hi ha algú que trenca la closca per primera vegada. També en 1980 vaig ser el primer a demanar classes en valencià a aparelladors en aquella “politècnica” infestada d’OPUS i tecnòcrates amadrilenyats, tan contrària a la nostra cultura com a expressió plena d’una societat avançada. Les n’implantarien a l’ESCOLA TÈCNICA D’APARELLADORS i ARQUITECTES TÈCNICS tot just quan vaig acabar aquella carrera. JO I UNS QUANTS MÉS LA VAM CURSAR EN VALENCIÀ DE FACTO, MENTRE “ELLOS” ENS LES EN DONAVEN EN ESPANYOL. Tothom m’ha preguntat en valencià i no n’ha hagut cap problema o contratemps. Com a bons “colonitzats mentals” ens posem la bena abans de fer-nos la ferida.

NIHIL SUB SOLE NOVUM. 

UFA a Bétera

Deixa un comentari
LA IDEA
http://vimeo.com/7683597
EMPLAÇAMENT.
Habitatge unifamiliar aïllat situat a la Urbanització La Masia. Bétera.
SUPERFÍCIE DE LA PARCEL·LA.
1393’56 m2.
PROGRAMA.
L’elaboració de l’esmentat projecte ve condicionada per l’encàrrec de la propietat, que demana que siga resolt per a una família composta per un matrimoni (ambdós professionals) i un futur de dos o tres fills.
DESCRIPCIÓ.
Construcció d’una vivenda unifamiliar aïllada desenvolupada en dos volums, un primer volum de garatge i trasters i un segon volum de la pròpia vivenda en si.Així el volum dedicat a vivenda estarà compost de:PLANTA BAIXA: Entrada- Distribuïdora- Neteja- Cuina- Llavador- Saló-menjador- Escala- Estudi.
PLANTA PRIMERA: Distribuïdor 2- Habitació 2- Habitació 3- Habitació 1- Bany 1- Vestidor- Sala de lectura.
PLÀNOLS
CONSTRUCCIÓ I VISTES FINALS
Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES, General el 7 d'octubre de 2014 per josep_blesa

Visions de la Catalunya del Futur: La transició energètica a Catalunya, anàlisi i solucions

Deixa un comentari
  • COM A MEMBRE DE PLE DRET DEL COL·LECTIU CMES VOS CONVIDE AL CICLE SEGÜENT
  • Programa:

    Dins del cicle de conferències “Visions de la Catalunya del Futur”, el Col·legi presenta el tercer acte que porta per títol “La transició energètica a Catalunya, anàlisi i solucions”. Impartida per Ramon Sans i Carles Riba, enginyers industrials, que analitzaran la situació energètica actual i exposaran les solucions per evitar un col·lapse.

    Carles Riba exposarà un anàlisi basat en les grans agències de l’energia (l’EIA, del Govern dels Estats Units, i l’IEA-AIE, de l’OCDE), així com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, sobre l’actual situació energètica basada en els combustibles fòssils i els seus propers esgotaments recollit en el seu llibre “Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles”.

  • llibre1

    Ramon Sans presentarà un rigorós estudi tècnic i econòmic sobre com fer el canvi a un model 100% renovable, a Catalunya i a Europa, que amb tota seguretat hauran d’afrontar ben aviat els nostres fills recollit en el seu llibre recentment publicat “La Transició Energètica del Segle XXI, el col.lapse és evitable”.

    La sorprenent conclusió del seu estudi és que un model basat en renovables per a Catalunya no només és tecnològicament viable i socialment, ecològicament i territorialment molt avantatjós, sinó que també resulta extraordinàriament rendible des d’un punt de vista econòmic. Però a més, millora la balança comercial del país i propicia l’ocupació i el desenvolupament d’empreses competitives a nivell internacional.

  • Impartit per:

    Ramon Sans, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en Tècniques de Gestió Empresarial per la Universitat de Barcelona, on també realitza postgraus en Microscòpia i Microanàlisi de Materials i en Caracterització Estructural de Materials Metàl·lics. La seva dilatada vida professional, de gairebé quaranta anys, s’ha desenvolupat a la multinacional catalana Girbau, empresa dedicada a la fabricació de béns d’equip, on ha exercit com a director tècnic durant els últims vint i cinc anys i com a vicepresident durant els últims deu, dedicant gran part del seu treball a innovació i desenvolupament de projectes de R+D tant en l’àmbit mecànic com en l’energètic. Prova d’això són les nombroses patents mundials que ha registrat al llarg d’aquests anys.

    Carles Riba, enginyer industrial, professor d’enginyeria mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Director del Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI) de la UPC (forma part de TECNIO, Generalitat de Catalunya). Ha col·laborat en uns 150 projectes amb unes 80 empreses i administracions. Director d’uns 140 projectes de fi de carrera i de 10 tesis doctorals. Autor d’uns 15 llibres i d’uns 100 articles en revistes i congressos.
    Impulsor de la fundació CEQUIP (fabricants de béns d’equip) creada el 2006, i membre de la Comissió Institucional en representació de la UPC.  Des de la seva creació (2003), membre del Patronat de l’Institut Ramon Muntaner (IRM) formada a parts iguals pel govern de la Generalitat i la CCEPC. President del Col·lectiu per un nou model energètic social sostenible (CMES).

    • Dates i horaris:23 d’octubre de 2014 a les 19 h
    • Lloc: Sala d’actes d’ENGINYERS BCN
      Consell de Cent, 365
      08009 Barcelona
      Tel. 934 96 14 20
      Fax. 932 15 20 81
    • INSCRIPCIONS……..ACÍ

     

  • www.cmescollective.org

    NO VENIM DEL NO RES SINÓ DELS PEONERS AVANTGUARDISTES. ENS CAL COPIAR BÉ, TOT CORREGINT-HI I AMPLIANT-NE

UFA a LA CANYADA o l’architettura povera.1996

Deixa un comentari

Davant la crisi econòmica que vam viure entre 1991 i 1996 sols ens va quedar la possibilitat de reinterpretar les arquitectures tradicionals per a continuar fent arquitectures barates. Hi havia la tendència postmoderna carregada d’un banal classicisme que sempre hi havia rebutjat. Per a eixir de l’empàs vaig idear un parell de vies. Una era la seguida per arquitectes com Òscar Tusquets a Son Blau, 90-111-10b-son_blau

També Tusquets i Clotet a Llofriu i a Pantelleria (Itàlia)13602160183_b663ba5650_b

o Milton & Alan Coulhoun en les seues intervencions al Milton Keynes (Londres).

SHRUBLAND ROAD. COULQHOUN &MILLER. LONDRES

6034257401_855301008e_b

La segona i que em semblava més segura era la dels cottages anglesos i escocesos que en el tombant del segle XIX al XX (Later Victorian houses) van prendre la decisió d’aprofundir en la realització d’habitatges unifamiliars basats en l’arquitectura vernacular per a implementar la modernitat i deixar enrere la reiterativa arquitectura  revival, com la Red House a Kent de Philip Webb, o els de Ch. F. A. Voysey a partir de la publicació de Designs for picturesque cottages de l’escocès J.C. Loudon.

I ací és on naix una empremta que en aquells anys de precarietat econòmica, industrial i d’idees em portà a projectar amb murs de càrrega tan sols. No renunciant per això a crear espais de doble alçada. Estratègies com fer que les xemeneies tingueren la doble funció de calefactar els espais i alhora foren els matxons sobre els quals crear l’espai a doble alçada d’arrel anglosaxona, com a espai del fum. Tan poc mediterrània, per una altra banda. O crear terrasses encarades vers l’est i sempre ocultant-nos del vent i la direcció de ponent. O crear lluminàries exteriors amb senzilles teules. o fer ús de les persianes de tota la vida. O que els porxes forende fusta autèntica reutilitzada de bigues de forjats antics. Sempre intentant que l’espai servit fora el major a base de minimitzar el servidor tal i com ens ensenyà Louis Kahn.

P.F.C. POLIESPORTIU A VALTERNA PER AL PAMESA-VLC.

Deixa un comentari

Projecte resolt en 4 mesos. Quan, en general, cal un curs complet. El vaig presentar i defensar el dia 23 d’abril. Tota una premonició. Un parell de setmanes abans em vaig discutir en públic amb el meu tutor i mentor del projecte davant de tot el tribunal. En la presentació prèvia davant de més 50 companys i professors em va suggerir que modificara les peces de dormitori dels atletes.  Vaig colpejar amb el puny els plànols i vaig cridar “això està bé, i no modificaré res !

Josep-Lluís Ros i Andreu, el meu tutor, sols va atrevir-se a dir: “S’ha enrocat !” amb evident malhumor.

Aleshores vaig aprendre un parell de coses. Una, que la idea dels projectes difícilment poden millorar si no comences de nou a base de trencar-lo. I segona, que cal donar-se temps per a fer madurar un projecte. Llavors treballava a l’ajuntament de València com a aparellador municipal en la secció de “Parcs i Jardins” i el temps per a desenvolupar-lo era mínim. La maqueta de fusta sola ja amidava més de metre i mig. Com per a modificar gaire coses !

(Mal) Geni i figura. Supose que vaig perdre-hi un parell de punts en la nota.

1. PLÀNOLS

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 25 de setembre de 2014 per josep_blesa

C. BETORET. C/ BARQUES CANTONADA C/ DELS TRANSITS

Deixa un comentari

PREEXISTÈNCIES.
El local al que arribem era l’antiga Papereria Bello. De reconegut prestigi a la ciutat. El local que hi havia era el resultat d’una intervenció dels anys ’70. Tota la façana coberta amb platina d’acer inoxidable. Una composició Pop-Tech. La dita intervenció hi havia buidat el lateral de la façana que dóna a carrer del transits. Recobert totes dues façanes. Emmarcat els buits com si d’un submarí es tractara. Tot això en un edifici d’estil historicista i romàntic del darrer quart del segle XIX. I una dada inadvertida per a recuperar un cert aire centre-europeu el filtre d’accés pel carrer de les Barques. A inicis dels 1990′,  no podíem encara corbar els vidres d’aparador a València: Calgué dissenyar-los a València que els corbaren a Barcelona amb màquines plegadores corbadores.  Sembla de vegades que sempre hem tingut tota la tecnologia a  l’abast. Res més lluny de la realitat. L’arribada de la tecnologia a un indret arriba a passes de puça.

Tenda Betoret      foto10

PROGRAMA
Encabir una botiga de roba, més o menys, selecta. On ubicar la separació entre zona d’homes i dones de manera separada, però sense elements físics reals. Sols podia treballar la psicologia del client. Endemés incloure-hi despatxos, amagats, i una secció de complements. Imprescindible en una tenda d’aquet caire. Una altra de les preocupacions era obtenir el màxim d’aparador possible donada l’estretor i longitud del local. També incloure-hi les zones de banys amagats i de logística. Zones d’emprovadors, per sexe, separadament però pròximes als complements i a les respectives zones.

inter1-6maxi

inter1-8maxi

inter1-7maxi

CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.
Tenda vienesa: Elegància contra el Kitsch.
Una ciutat que ha encunyat un terme com és “coentor” molt abans que Hermann Broch li donara tal apel•latiu acadèmic a tal terme, ja situa les coordenades on ens movem. La facilitat que el promotor i el propi gust de la clientela anara a parar a aquesta situació no és estranya a la ciutat de València. Tot el contrari. Recuperar les façanes de l’edifici històric era la primera condició. Recrear amb mòduls estancs els aparadors. Cada aparador del c/ de transits era un joier. La propietat desistí d’usar tal concepte en c/ de les barques. On s’amuntega vestits, abrics, barrets, xals, i tratges. Ja és un concepte diferent.

COMPOSICIÓ.

foto11  Tenda BetoretTenda BetoretTenda Betoret
Ideàrem la tenda com un recorregut, un flux, sinuós que calia esquivar amb taules altes redones de fusta de faig. Aquestes servien de fronteres visuals a mode d’illes. Al fons una font de vidre U-glass que brollava aigua per part superior, compassada amb la música ambient. Aquest era el punt de referència en entrar a la tenda. La qual atreia tota la percepció. Darrere de la font una escala circular que pujava a un altell on s’hi amagaven els despatxos, els lavabos de personal i unes estances de magatzem. També hi havia un altell fet de perfilaria metàl•lica que guardava en prestatgeries corbates, corretges, i d’altres complements. Manteniment dels revoltons de maó d’un intereix de 140 cm. La llum, els materials són qui donen caràcter unitari a la composició. La llum que penetra des de l’exterior, ajuda i penetra per dalt dels aparadors, joiers que ens eliminen el sentit claustrofòbic. Rescatar i posar en valor els elements decimonònics que es va descobrir.

foto12

MATERIALITZACIÓ.

DETALLS CONSTRUCTIUS
Materials normals:
Estructura portant i murs de maó vistos i envernissats.
Façanes a carrer: monocapa raspallat sobre murs de tancament i càrrega. Neteja de la pedra de basament.
Portam exterior: alumini esmerilat de color xampany.
Distribucions interiors: envans de 10 cm.
Revestiment interior, despatxos, et allii: enlluïts pintats amb p. Plàstica. Blanca
Paviments: ceràmic de fang-gres, tipus tessel•lat fent cercles concèntrics al voltant de cada taula.
Font inferior realitzada amb pedruscall treballat rústicament.
Portam interior: tauló DM contraxapat de faig entintat en cirerer.
Sostre netejat amb revoltons de maons massissos.
Ram de manyà: acer forjat pintat amb esmalt negre.
Petges i frontals d’escala reobertes de fusta de roure.
Trencaaigües i paviments d’elements comuns amb pedra natural.
Rètols indicatius de vidre enfosquit negre sobre marcs d’alumini.
Il•luminació exterior amb projectors d’halogenurs.
Il•luminació interior zonificada per trams. Una amb tubs fluorescent sobre una graella quadriculada que suporta vidre glacejat. I d’altres amb llums càlides amb halògens i focus de sodi.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES, BUILDERS, General el 20 de setembre de 2014 per josep_blesa

“Architecture is not art” says Patrick Schumacher, Director of Zaha Hadid Architects

Deixa un comentari

Missatge de deserció social des de la líder de l’arquitectura aspargèrica arran de la Biennal de Venècia comissionada per  Rem Koolhaas

“STOP political correctness in architecture. But also: STOP confusing architecture and art.
Architects are in charge of the FORM of the built environment, not its content. We need to grasp this and run with this despite all the (ultimately conservative) moralizing political correctness that is trying to paralyse us with bad conscience and arrest our explorations if we cannot instantly demonstrate a manifest tangible benefit for the poor – as if the delivery of social justice is the architect’s competency. Unfortunately all the prizes given by the last architecture biennale where motivated by this misguided political correctness. STOP political correctness in architecture! And yet, architecture is not a l’art pour l’art discipline. Architecture is NOT ART although FORM is our specific contribution to the evolution of world society. We need to understand how new forms can make a difference for the progress of world civilisation. I believe today this implies the intensification of communicative interaction with a heightened sense of being connected within a complex, variegated spatial order where all spaces resonate and communicate with each other via associative logics.”

ISTANBUL_anigif

(Cliqueu sobre la foto per a veure el moviment sense propòsit social)

Tothom sabem fer formes, o no?

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 5 de setembre de 2014 per josep_blesa

AUTORETRATS.1977-78

Deixa un comentari

“NEVER BE BULLIED INTO SILENCE. NEVER ALLOW YOURSELF TO BE MADE A VICTIM. ACCEPT NO ONES DEFINITION OF YOUR LIFE; DEFINE YOURSELF.”
Harvey Fierstein

SIR KEN ROBINSON: DO SCHOOLS KILL CREATIVITY?

(*) Aquest seria un dels exercicis més sorprenents del període d’aprenentatge a dibuixar. Un bon dia aparegueren els professors i ens digueren que teníem la classe de tres hores per a fer un autoretrat sense mirar-nos a l’espill, ni traure el carnet d’identitat, etc., sols en base a la retentiva de la pròpia imatge. Tots els dies es mirem a l’espill, però mai ens vegem. Fou tota una lliçó de com cal educar-nos a veure, quan mirem.  Un any després, pel meu compte, vaig repetir l’experiència amb aquarel·les durant un estiu després de veure una pel·li de Charly Rivel. Tenia l’ànim una mica baix i supose que allò sí vaig saber transmetre-ho.

TAL COM ÉREM FA UNS ANYS (TROBADA A LES CASES D’ALCANAR)

Deixa un comentari

He trobat un vídeo inèdit que vull compartir amb els amics de VilaWeb.

M’ha copsat el sentiment en veure la gran Sílvia Martínez. Aleshores tampoc teníem entre nosaltres la genial Xesca Ensenyat que feia poc que havia marxat, i el Rutxet (observeu els comentaris amables que m’hi desava). Que en són, si no vaig errat, les tres “baixes” en l’equip de donasses i homenots que tenim.

 

Vídeo Dinar de les Cases d’Alcanar

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Indiscreet window el 27 d'agost de 2014 per josep_blesa

UNA IDEA. (A propòsit d’Avgda. de les Corts Valencianes). 1991-XI-10.

Deixa un comentari

Fa vint-i-tres anys que vaig publicar l’article que ara us dese. Un dels fracassos urbanístics més evidents que hem comés en aquest anys és el resultat de l’Avgda. de Corts Valencianes. El mateix director del PGOU (Alejandro Escribano) en el programa Encontres de Punt2 fa unes setmanes ho reconeixia.

4JqwNrm Foto de 1980. S’hi veu l’hospital universitari La FE i els encontorns de Nuevo Centro. Sempre que hi ha un Corte Inglés tenim una parada de metro a València. Curiós, o no?

En novembre de 2008 -tristament- va reviscolar el tema per la reubicació del NOU MESTALLA. Enllà de que la ubicació em sembla d’un caos previsible. ¿Què fem amb un camp de futbol dins de la ciutat en ple segle XXI?

HPIM7753

Com eixe tros de ciutat acaramullat podrà assumir l’allau de 75.000 espectadors de cada partit sense esgotament?

HPIM7755  HPIM7763

Com una parcel·la d’ús dotacional pot “regalar-se” a una entitat societat privada com és el València CF per molt representativa que siga d’una ciutat?

¿ No hi havia la ciutat esportiva a Paterna on a hores d’ara entrena el València, a més de que la seua reubicació fora de València haguera regenerat les zones “en terra de ningú” com és el degradat barri de la Coma, que el PAI del Mas del Rosari no podrà fer. O ubicacions properes per aquests rodals -entre l’Horta i el Camp de Túria ? 

Amb un avantatge evident: la proximitat del By-Pass. El València CF, ja no és sols l’equip de la ciutat, és quelcom més !

Malgrat ésser una societat anònima, bàsicament, de mitja dotzena de senyors.

Enllà de la  transparència que necessitem per a qualsevol operació urbanística, d’una Societat Anònima que és el club. No un club en el sentit clàssic, és a dir, una societat esportiva. Que dissenya un complex tot invadint els vials i terrenys de domini públic dels habitants de la ciutat.

Al respecte, he de dir diversos punts polèmics que em bullien al cap, en el moment de redactar el referit article i el que continue pensant 15 anys després:

1. En aquesta dècada i mitja hem continuat pensat la nostra ciutat en format petit i sense articulació. Com quan el vaig escriure.

2. D’entrada haig de dir que sóc dels que creu que València cal que es col·loque dintre de les ciutats de la segona corona. I ara, m’hi referme. Per això cal que la població augmentem mig milió d’habitants.

3. L’avinguda la vaig imaginar (somniar),- quan sols eren camps de cebes, alfals i encissams- que esdevindria com l’eix parisenc que uneix que va des de  Louvre- Tulleries- Plaça de l’Étoile- Camps Elisis-fins la Défense. Bàsicament aquest darrer tram, en el qual tot el trànsit va soterrat per a eixir-se’n de París.

¿Què fem, a València, amb aquesta successió -interminable- de rotondes que tots els dies generen multitud d’accidents i col·lapses?

¿Sabíeu, i ara veiem que el Palau de CONGRESSOS de Norman Foster fou l’esquer per a fer tota tota l’operació? Un bell edifici baix, propi d’un dels grans arquitectes del segle XX, tot ofegat entre gratacels anodins; que a hores d’ara Foster ni trau als seus RECULLS d’obra completa?

UNA IDEA. Avgda. de les Corts Valencianes.

Ací, en contra de l’article les grans promotores hi han fet una renglera de bunyols que sols alguna individualitat és capaç d’esquivar. Ací  és on rau l’actualitat de l’article. No sabem ajuntar art i negoci com diu l’article. Encara no hem arribat a eixe punt de civilització. Promoció lliure massiva (sense concurs) front a promoció acurada i pública. Si més no, mixta. Com a l’Europa nòrdica.

A tomb d’això ja faré uns articles, més endavant, parlant sobre els següents punts: A) ¿Què fa un aeroport a quatre quilòmetres d’una ciutat de 800.000 hab. i anys i panys a tocar i a la vora dels magatzems del Gas Butà? Quasi hi hauríem d’agrair que  l’aeroport de l’OTAN  pense ubicar-s’hi. Sarcàsticament. Amb el PSOE a Manises ara (aeroport), i adés a Bétera (base) amb el PP.? Comencen a oldre a colònia moderna (Brussel i Straβburg)

S’imagineu els aeroports d’Orly o el Ch. De Gaulle a qualsevol Banlieu parisenca com per exemple Bôis de Boulogne, Saint Denis, etc?

¿Què tal ubicar-lo a la zona d’Algar del Palància, a uns 50 km de València i prop del pol en què es convertirà el Camp de MORVEDRE, especialment Sagunt?

B) La façana marítima i l’avinguda de França al MAR-PORT-ZAL-NATZARET-LA PUNTA DE FRANÇA.

Ja en parlarem, de moment us dese l’article aquell. N’és curt, deixeu algun comentari per a la construcció del debat mirant el futur pròxim a l’estil “d’Hipàtia”.

 

UNA IDEA. Per a l’avinguda de les Corts Valencianes.

Fa alguns mesos algú comentava que ”… a València ja fa molts segles que no traiem bones notes en arquitectura…..”

La qual cosa és evident. Tan sols cal passejar per València i d’altres ciutats valencianes i hi observem pocs llocs de qualitat que ens produesquen una certa emoció i/o evocació. Això s’esdevé, entre d’altres molts factors, pel decalatge que patim en aquesta societat en general –i en particular- respecte dels corrents europeus, americans i japonesos. Fruit de l’autosatisfacció, manca d’autocrítica que possibilità i possibilita el continu aïllament amb el subsegüent i inevitable colonialisme a través de revistes i mitjans audiovisuals.

Tanmateix l’escletxa s’ha obert amb l’operació ARA d’Alcoi, pionera de bell nou, com en tantes d’altres ocasions. Caldria, però, aprofundir en l’experiència d’una manera més global i que comboiara parcel·les col·laterals al fet edificatori. Ja fa unes setmanes l’administració central donà viabilitat al Pla d’Habitatge amb l’objectiu d’afavorir la construcció d’HPO, mitjançant la posada en el mercat de sòl barat. Aprofitant aquesta avinentesa, caldria dedicar una zona per tal d’organitzar una mostra que conjuminés tant la construcció de vivenda social, que fou el punt de vista de la IBA’87 a Berlín, com l’espai públic ho fou a Barcelona al llarg de la dècada anterior.

Una magnífica oportunitat per tal de que professionals d’ací col·laboren i s’enfronten polèmicament amb d’altres de reputació internacional.

Òbviament, aquesta mostra quedaria coixa si no duguera conjuntament una exposició ue involucrara la indústria a través d’una presentació de construcció, industrialització, nous materials i productes, etc. A la Fira de Mostres; així i tot com la possibilitat d’equipar i moblar alguns pisos pilots, tal com s’esdevingué en 1927 amb la WEISSENHOFSIEDLUG de Stuttgart que duia l’embrió de l’exposició del Werbund a Berlín (1931) : L’enorme BAUAUSTELLUNG.

En definitiva s’hi obtindria:

1)  Intentar de minorar el decalatge adés esmentat.

2)  Que la indústria –en especial la d’ací- consideràs l’art com una força econòmica. I el seu corol·lari: que aquest racó d’Europa, amb el temps, tinga un pes específic a la Nova Europa.

3)  Tindre un tros de ciutat en la perifèria (¿) prototípic i monumentalitzat, enfront del procés de ralentització en què ha entrat la regeneració de Ciutat Vella. A més a més, d’una contribució a l’arquitectura de l’intercanvi.

Article publicat en el suplement Territorio y Vivienda (Levante-EMV) diumenge 10 de novembre de 1991.

Aquesta entrada s'ha publicat en General, VALÈNCIA el 27 d'agost de 2014 per josep_blesa

Nou projecte de reparació

Deixa un comentari

Ens han cridat per a resoldre un problema d’evacuació d’aigües pluvials d’una urbanització composta de 64 unifamiliars aparellades, garatges, club social i zona d’esplai amb piscina i jocs. Superfície aproximada de 21.500 m2 d’aigua a recollir.

Hem estudiat el cas i calculat els fluxos d’escorrentia en els pics de gota freda. Arribant a la conclusió que van estar mal calculats en el seu dia, i que com solia passar uns pocs d’anys es van fer a posteriori dels edificis i com a part final de la urbanització del complex residencial d’alt estànding

21.500 metres quadrats d'urbanització per a desaiguar.
21.500 metres quadrats d’urbanització per a desaiguar.

Detall en planta sanejament.detalls de la solució.

Aquesta entrada s'ha publicat en BUILDERS, General el 14 d'agost de 2014 per josep_blesa