El dia 14 de novembre de 2018 va eixir el resultat del Concurs per a l’elaboració del Projecte i Execució de l’Oficina del Canvi Climàtic de l’ajuntament de València. Oficina que està regida per la Fundació Observatori del Canvi Climàtic. Podria dir que l’hem guanyat, però no ha estat així. Una sèrie d’imponderables ho han impedit.
I va estar la nostra proposta la adjudicatària d’aital competició.
Però no va poder-se portar a cap. Circumstàncies estranyes ho han impedit. Silencis pregons així ens ho indiquen, si més no, certa renuncia a reproduir el concurs, aquesta vegada sense publicitat i en una tria de 5 empreses de dubtosa inclinació envers l’activitat front el canvi climàtic, la sostenibilitat, la producció d’energia provinent de fonts inexhauribles.
Solució elaborada en els darrers 4 dies abans de finalitzar la competició.
Amb una setmana més hagués estat molt més definit i complert.
Anem atrafegats 🙁
La pieza insertada es de huella rectangular en una relación entre largo y ancho próxima a la sección áurea, en edificación abierta. Orientación prácticamente E-O. Quedando los lados más largos a cara sur y norte. El régimen de vientos que indicamos en el siguiente esquema nos lleva a crear un diseño donde el viento sea un aliado para disminuir la incidencia solar y crear canales para reducir la temperatura y el bochorno estival. Aderezado con la implantación de vegetación.
Se pretende es marcar un hito referencial entre las otras promociones del entorno. Establecer un equilibrio entre intimidad y los espacios abiertos en su interior. Un reequilibrio entre una atmósfera urbana y la rural. Una dialéctica entre el individuo y la colectividad, asimismo como una invitación con sus amigos y vecinos del bloque como de sus vecinos para generar comunidad y barriada. Delimitando lo íntimo y abriéndose a la actividad colectiva. Abriéndose al interior con un gran patio que permite sentir la comunidad y a la vez abrirse hacia el espacio urbano del entorno. Se parte de un bloque edilicio rasgado por su mitad devenido en dos bloques gemelos.
Dando lugar a 30 VPO, 4 de las cuales son dúplex.
Creando espacios comunes que comparten actividades cotidianas y logísticas. Lavandería, ludoteca infantil, sala de juegos, de reuniones, espacios de encuentro de jóvenes en las terrazas cubiertas y compartir el máximo de instalaciones comunes como si de una pequeñaHoff se tratara pues se trata de apoyar la creación de una Cooperativa de Vivienda.
Como estas agrupaciones no tienen por qué ser homogéneas se han creado diversas tipologías de unidades familiares en función de la diversidad familiar actual. Creando desde unidades de habitación individuales o de pareja hasta con 3 dormitorios abarcando el máximo abanico de posibilidades.
La Construcción ideada se basa en la prefabricación industrializada de componentes.
Estructura de Hormigón armado prefabricado incluso los muros de contención de sótano. Estructura portante volada y forjados de losas nervadas prefabricadas.
Muros exteriores de hormigón visto con cara interior de capas de aislamiento y tabiques de cartón-yeso sobre subestructura de perfilaría tipo Pladur. Falsos techos igualmente.
Oscurecimiento: incorporación de persianas correderas de acero galvanizado por inmersión sobre guías entre forjados que permitan crear fachadas dinámicas frente la incidencia de agentes climatológicos.
Todas las instalaciones transcurren por el falso techo de los corredores que han subido por los huecos rectangulares creados entre los tramos de escalera junto a los pasillos de distribución de accesos a viviendas.
Se prevé centralizar todos los servicios comunes.
Pavimentos cerámicos. Mobiliario contrachapado de DM por ambas caras. Igual que puertas lacadas con diferentes colores.
de doble hoja con cámara de deshidratación [4+16+(3+3)] sobre carpintería de aluminio lacado en diferentes colores.
agrupan al máximo los elementos húmedos para unificar bajantes y todos ellos tienen ventilación natural para evitar los shunts. Las divisorias son móviles y provisionales en cuanto a modificar las distribuciones que nos hagan los espacios fluidos con la capacidad de engrandar o empequeñecer según las necesidades. Por ello las instalaciones se llevan a las medianeras.
Cubierta vegetal para crear el máximo aislamiento de manera económica y que permita la creación de huertos urbanos en ella que pueden acoger envelats a discreción.
Las placas solares en cubierta para generar ACS para todas las viviendas con suelos radiantes programable individualmente desde la entrada a casa privada.
Espacio de reserva para colocación deplacas fotovoltaicas para cuando llegue el momento legislativo de la autogeneración.
Incorporación de espacios en planta baja para albergar contenedores de residuos y su clasificación por materias.
. A partir d’un contenidor del Port de València sense sostre (d’aquells que només duen una lona per tapar-los). El repte és la seua comercialització i la possibilitat de crear un entramat a partir de diverses unitats. Preu d’unitat bàsica: autosuficient amb aigua calenta sanitària ACS, autogeneració elèctrica, finestres motoritzades, alarma anti-intrusió: bany separat-estar-dormitori-cuina. 19.900,00 €.
Complint tots els requeriments legals. A més de les 3 R (Reutilització-Reciclatge-Reducció) com a hipòtesi d’aplicació.
A Leganés. (Madrid. Spain). La idea d’arrancada és quasi la de “l’objet trouvé”, la seqüenciació de pedres d’un jardí Zen. Deixant-hi closques i buidant l’interior tot unificant mitjançant un pla que unifica totes les diferents colves i deixa el pas de túnel per a accedir als blocs d’habitatges.
La nostra opció consisteix a no ampliar, sinó, crear un edifici d’escultures modernes deixant l’edifici antic amb les del fons existent.
Pressioneu sobre l’enllaç tant d’ací dalt com el de més avall per a veure tot el torrent (Slidershare) de vistes per a comprendre la reordenació urbana de la plaça.
La solució implementada consistia a punxar l’accés al mig.
Cercava arribar a la recepció tant des del carrer de la Font Nova com des del Mercat que tenen previst construir al solar veí.
Per una altra banda hom cercava la segregació funcional como representem en l’esbós de colors. Tothom, aleshores, parlava de contenidors i volums únics, nosaltres dispersàvem volums per a que, al remat, semblés una escultura-edifici.
Separant funcions com veiem en l’esbòs entre maternal independent, les urgències en semi-soterrani i l’assistència normal distribuïda entre la planta baixa sobre-elevada i la planta primera.
La implementació de la prefabricació i la industria de la construcción en edificis que, fins a eixe moment, 1991, havien estat construïts sempre d’obra, maó caravista, etc.
Aquesta proposta implementa els continguts establerts en l’Annex número 3 del Plec de clàusules administratives que regeixen aquest concurs:
Pavelló triple esportiu PAV-3 i en quant a vestidors els corresponents a un pavelló doble esportiu PAV-2 per compartir amb al piscina coberta els vestidors. Pel que cal connectar ambdues peces arquitectòniques, tot i que creem noves entrades en el pavelló perquè puguen funcionar amb independència.
– S’ha creat un segon espai polivalent a l’entrada, en cota ± 0’00, que ordena les circulacions i alhora serveix d’àrea per a desenvolupar altres activitats per a infants, gent gran, etc; a l’entrada del pavelló que permet la vigilància des del control. Així com de la –possible- incorporació d’usuaris des de la piscina. Fins i tot per a lliurament de premis i d’altres actes.
– S’hi ha afegit un espai per a instal·lació de graderies telescòpiques per tal d’augmentar la capacitat d’aforament del públic en ocasions puntuals.
– L’escala situada junt al rocòdrom té les funcions d’evacuació des de cota 0’00 per a públic i d’element de realització de ràpel especial.
– En la primera àrea del accés en primera planta hem creat un petit espai per a fer ioga, al qual es port accedir per l’escala i l’ascensor. Espai separat i tranquil respecte de la resta més sorollós.
S’hi ha implementat un sistema de generació d’electricitat fotovoltaica amb panells en coberta i amb plaques en coberta en dents de serra que tenen l’orientació de màxim aprofitament segons la ubicació de la parcel·la. Amb la necessitat d’amortitzar per un període de anys per a ser rendible. A més, en tres de les façanes –amb alguna component d’orientació sud- s’ha implementat una sèrie de plaques fotovoltaiques de vidre acrílic amb connexió a bateria i xarxa general.
Fa uns mesos el meu company d’estudis, professor de la UPV-ESCOLA D’ARQUITECTURA, amic i director de la meua futura tesi doctoral, Fernando Vegas, va organitzar una Conferència al CTAV amb Peter Rich (1945. Johanesburg), l’arquitecte sudafricà que al meu entendre planteja una nova visió del nostre quefer professional. Un arquitecte blanc amb l’ànima negra passeu-me la frase retòrica joecockeriana.
Un home que coneix tota l’arquitectura occidental però que és capaç de desvelar-nos els seus orígens ancestrals en el continent africà. Una nova envestida contra l’occidento-centrisme.
Ell visqué l’apartheid racial al costat de les comunitats rurals negres. Quan perfectament -i còmoda- podria haver-ho fet amb l’elit blanca. La què remenava les cireres en aquella època premandeliana.
Com ell explica va haver de triar entre romandre en la seua comunitat o afegir-se als negres protestataris de la revolta com a actvista anti-apartheid i eixir-ne malmès, que és el que li demanava el cos.
Ell tria una tercera via més fecunda: anar a viure amb les comunitats negres rurals i aprendre’n d’elles per a poder-ho explicar al món alhora que l’aprenentage implimentaria en la seua obra.
Pertany a allò que es digué The New generation for an Open World. Una generació que en els darrers 30 anys ha intentat explicar-nos des d’un punt de vista desprejuiciat -i obertament- l’existència de les diverses cultures africanes. Una confrontació franca amb l’eurocentrisme i l’americano-centrisme per a fer-nos entendre noves dreceres.
Unes cultures que, per contraposició a l’esdevenir oficial occidental, s’aprèn i transmet majoritàriament amb les femelles, no pas amb els mascles.
L’AFRICA GENIUS
El genius loci africà, ens diu Rich, és un imperi comandat per dones. El seu coneixement començà estudiant un grup particular situat a la cosrta prop front Madagascar. Un grup humà que no marca el territori. Arribant a estudiar 17 grups humans. Uns estudis que passen per Eritrea, Etiòpia, Sudan, Tanzània, etc.
Peter Rich ens explica que a l’igual que els occidentals tenim el meridià de Greenwich com a inici, a l’Àfrica el meridià inicial que tenen és aquell que traça verticalment el globus terraqui des de la desembocadura del riu Nil cap avall, tot seguint una alineació aproximadament vertical que travessa els grans llacs africans. És l’existència d’aigua – o no- la que estructura el continent.
La seua via d’aprenentage la començà amb un grup particular els N’medebe fins estudiar desset grups humans. S’ajudà de la col·laboració d’un matemàtic amic que el portà a determinar que aquests assentaments humans tenien la mateixa lògica matemàtica interna com creix la vegetació, ço és, d’acord amb la secció àuria.
Les tribs, els grups humans s’empoderen de l’assentament, però no se l’apropien, i això ho fan mitjançant embelliment i enriquement de l’entorn. Per això a un home de negocis occidental difílment li pot attraure les formes tradicionals africanes, ens diu l’arquitecte i antropòleg, Peter Rich.
Intuïció i estudi que en el món occidental ha estat advertida per reputats arquitectes d’avantguarda com Maximiliano Fucsas i Bernard Tschumi que han girat els ulls vers Àfrica.
Com en tota cultura hi ha clars i foscors. Com per eemple que les lesbianes i homosexuals eren col·locats a banda i fora dels recintes.
Els materials eren els que tenien a prop, eren els locals, però del mateix lloc, i això té un valor intrínsec d’autosuficiència.
Els africans s’estimen la penombra i construeixen llurs recintes amb la idea de parar l’enlluernadora llum solar -per excés- sense privar-se de tindre vistes cap a l’espai infinit. La relació íntima amb la terra és una mica de “tu a tu” per això colpegen el terra amb les seues branques per a demanar-li que l’univers els siga venturós. Quasi demanant explicacions davant les malvestats naturals. Tot convertint l’espai cobert en recinte sagrat. Eixes penombres s’aconsegueixen amb la vegetació, com ara, plantes enfiladisses, no amb persianes, brise-soleils, verandes, etc.
Rich , per contraposició, fa una crítica a l’arquitectura occidental avisant-nos de que n’hi ha massa actualment. Hem perdut l’encís per aquesta sensació amb tant de vidre, que després cal dominar mitjançant elements superposats per tal de gestionar-hi l’excés.
Estudià els assentaments del poble Massai, que encara són pastors. Quasi l’origen de la nostra espècie.
Qui estiga interessat a conèixer una mica més la seua obra,acíteniu l’enllaç al seu web.
Paga la pena de visualitzar-la. Us en sorprendrà. Totes aquelles pruïges que que hui en dia ens capfiquen del món arquitectònic aquells ancestres nostres ja les havien pressentit.
PS: NO TENIEN CAP MÉS ARGUMENT TRANSCENDENT QUE EL PRESENT I LLUR SUPERVIVÈNCIA COL·LECTIVA.
234 Fotos de la recent Biennal de Venècia d’Arquitectura 2018. Fetes per en John Hill, l’arquitecte novaiorqués autor del blog “A Daily Dose of Architecture”. La qual ha atorgat reconeixements amb El Lleó d’Or a grans trajectòries tant merescudes com la del historiador i crític Kenneth Frampton als seus quasi 90 anys.
Del Pavelló belga EUROTOPIE , l’autor novaiorquès hi diu ENCERTADAMENT:
“National participations that responded to the main exhibition’s “Freespace” theme (not all did so or necessarily had to) tended to empty their pavilions to provide, well, “free space.”
Belgium filled their pavilion with concentric step and gave out books that explained what exactly “Eurotopie” means.
Per una altra banda hom cercava la segregació funcional como representem en l’esbós de colors. Tothom, aleshores, parlava de contenidors i volums únics, nosaltres dispersàvem volums per a que, al remat, semblés una escultura-edifici.
