Aquest post és una necrològica. El Pito –Josep Casanovas- es va morir aquest estiu, però jo no ho he sabut fins aquestes festes. Era el company d’escalada del meu pare, i tots dos em van iniciar en aquest esport. Els qui feu, o hagueu fet, escalada en tindreu prou amb això. Per a qui no,
Arran del Catalunya-Colòmbia d’aquest vespre em pregunto quina importància té tenir o no tenir una selecció competint oficialment a nivell internacional. Que ningú s’espanti: ja sé que és un dret, i que l’obsessió espanyola de mobilitzar la diplomàcia d’afers exteriors per terra, mar, i aire és impròpia d’una democràcia; n’hi ha prou amb mirar de
Marx creia que a Anglaterra i a Alemanya eren els països on la seva revolució era més probable. A principis del segle XX, el partit socialdemòcrata alemany tenia més d’un milió d’afiliats. Era, de bon tros, el partit comunista més fort de tot Europa. Res, ni tan sols la repressió més dura, era capaç d’aturar l’impuls
Tinc una oda començadaque no puc acabar mai:dia i nit me l’ha dictadatot quant canta en la ventada,tot quant brilla per l’espai… Benvolgut expresident, M’ha semblat molt dolç que a l’hora de posar-hi títol (Oda inacabada) hagi aprofitat les seves memòries per fer un homenatge al seu avi amb un dels seus poemes més bells:
Els 8 posts d’aquesta secció del primer any d’Eureka! De vacances!, 01/08/2008Sobre la tercera hora de castellà, 04/07/2008Els contes de Primo Levi, 12/02/2008Ara fa 800 anys…, 02/02/2008Bobby, 19/01/2008Desitjos per al nou any, 31/12/2007Qui hi ha la darrere d’Eureka, 28/11/2007Eureka, any zero, 28/11/2007
Avui fa un any que va néixer aquest bloc. Un bon moment per fer balanç, per acceptar nous compromisos, i fer un pas endavant. Comencem pel balanç. Quan vaig començar el bloc la gran incògnita era saber si seria capaç de mantenir l’empenta i la il·lusió amb què l’iniciava. Obrir un bloc per escriure-hi un