Amb aquest tràngol del canvi de plataforma dels blocs de can Vilaweb (un tràngol que em costarà mesos de pair, fins que ho hi tingui el peu al coll, ho confesso) m’he adonat d’una pèrdua que no sabria pas a qui fer-ne responsable. He perdut un apunt. Ja no apareix a la llista d’entrades publicades.
La figura d’Agustí Calvet, Gaziel, és especialment actual aquests dies de commemoració de l’inici de la Primera Guerra Mundial. A La Vanguardia, Plàcid Garcia-Planas, selecciona cada dia un article, una crònica de guerra de les que el periodista escrigué fa cent anys des de París o des del mateix front. Gaziel és encara molt
Vaig en cotxe cap a la costa i, en direcció contrària, veig aparèixer un Ferrari groc. Em passa pel costat i de manera efímera puc sentir el so de tants cilindres i tants cavalls. A través del retrovisor segueixo fugaçment com s’allunya. Puc veure la part posterior del cotxe esportiu: quatre sortides d’escapament i unes
Segons que sembla, pel que està explicant la premsa aquests dies, la proliferació de festivals musicals d’estiu pot acabar com el rosari de l’aurora. Allò que se’n diu morir d’inanició: ja comença a flaquejar el número d’assistents, ja no es venen tantes entrades i algun d’aquests actes ha hagut de cancel·lar-se, ajornar-se o reciclar-se.
Can Lloret és un restaurant de menús de la plaça de la Independència de Girona, també dita de Sant Agustí o dels cines (això últim ben passat a la història). És un restaurant honest, amb molts anys de servei però amb data de caducitat: sembla que, en uns mesos, abaixarà les persianes i apagarà els fogons
Ja fa dies que és al carrer i a la xarxa, però mai és sobrera una referència a la nostra revista insígnia: el número 88 de Parlem de Sarrià és una realitat. Cosa dels ajustaments i dels ajuntaments, aquest número i els pròxims tindran una periodicitat quadrimestral. El número 88 cobreix l’actualitat local dels mesos
Això vol ser una mena de carta d’ajustament després dels importants canvis del cap de setmana. Fem proves, fem proves, un, dos, tres. Segueixin atents a les seves pantalles.
Dino en el menjador principal d’un històric hotel de la costa. Estic instal.lat proper a una obertura amb vista a una terrassa on també hi ha taules parades. Acaba de marxar una família de comensals i una cambrera s’apressa a desparar la taula i a tornar-la a guarnir, per poder seguir donant dinars. Mentre espero
El grup d’animació i percussió Caixa de Trons ha celebrat aquest cap de setmana la seva segona trobada. Són del barri gironí de Taialà i, en només dos anys, han aconseguit convocar dotze parelles de gegants i fer-hi acudir altres colles percussionistes i de grallers. Ahir a la tarda vam tenir el plaer de ser
L’Aplec de l’Esperit celebrat a Banyoles dissabte passat va representar una mostra de vitalitat dels secretariats de joventut de les diòcesi catalanes, que tenen musculatura suficient per convocar dos milers de participants vinguts d’arreu del país. A casa hi vam col.laborar com a voluntaris, en una jornada, intensa i esgotadora. Però enriquidora. D’entre les feines
Una tauleta de nit, igual que una biblioteca o un celler, diu molt de la personalitat del seu propietari. En funció dels objectes que s’hi guardin i dels llibres, revistes i papers que s’hi puguin apilar –a major o menor alçada- és possible fer un retrat robot de la persona que sol dormir-hi a pocs
La premsa publica anuncis a doble pàgina i a tot color de la campanya de captació de recursos per part d’una empresa del conglomerat Nueva Rumasa. Emeten uns pagarés a un tipus d’interès extraordinari, molt per damunt del que seria un tipus de mercat. Amb aquesta font de finançament, el grup industrial de l’hexàgon i