Els germans Fonalleras són un xic més grans que jo. En Josep M. ho és sis anys i em penso que en Jaume, tres. Pel fet de ser de la mateixa edat que la Mariàngels i d’haver jugat junts de petits, puc afirmar que els meus peus han trepitjat la gespa del camp de futbol
Sortia de la feina i un brogit de sirenes m’ha vingut a dir que alguna cosa no rutllava. Camí de casa, més enllà de Sant Pere de Galligants, es veia una columna de fum sinistra. M’he volgut enfilar fins a la Torrassa, a mig pujar a Montjuïc. Allí, en un mirador perfecte, es veia el
El número 91 de Parlem de Sarrià, la revista de cultura i informació local de Sarrià de Ter, acaba d’aparèixer. És ocupat per l’actualitat del primer quadrimestre de l’any i presidit per una foto de portada, artística, del monòlit del carrer Major. Hi trobareu informació municipal i de les entitats del poble, pàgines de cultura
Vaig a recollir el cotxe que he deixat en un aparacament del centre de la població. Hi han instal·lat un caixer de cobrament automàtic nou. És la primera vegada que el faig servir. Insereixo el tiquet recollit a l’entrada i vaig seguint les indicacions de la pantalla: passo la targeta de crèdit pel lector sense
A La Vanguardia de divendres 3 de juny, Ignacio Martínez de Pisón hi publica un article històric sobre l’activitat d’espionatge nazi a la Barcelona de l’època. Es remunta als anys quaranta i fa esment de locals i personatges que pul·lulaven per la ciutat amb foscos objectius. Va haver-hi un moment en el qual el règim
A Sarrià de Ter s’hi celebra el 43è Homenatge a la Vellesa. A la parròquia hi ha ofici solemne amb acompanyament coral i, en acabat, la colla gegantera recull i acomboia els avis i convidats fins al pavelló esportiu per servir-hi el dinar. Els gegants són la Carmeta i en Baldiri, els gegants vells, una
Els que em coneixen saben que tinc certa predisposició a deixar-me enredar en qüestió social. I dimecres passat, 20 de maig, la senyora N., directora de Ràdio Sarrià, va enredar-me com un xino i va aconseguir que presentés i fes de moderador en el debat entre els tres candidats a l’alcaldia de Sarrià de Ter.
Vaig conèixer en Josep Viñas fa un quart de segle, voltat de francs francesos, lires, marcs alemanys i euroxecs. Aquestes divises han passat a la història, i de la història d’en Viñas, d’en Pitu Viñas, n’he anat sabent per la seva presència a la universitat i a la política activa. Jo el feia un home
Bons amics! Avui és un dia significatiu: hi ha qui diu que 50 anys és una xifra rodona, però els romans la veien angular. He arribat a aquests primers cinquanta fet un nino i, amb l’ajut de gent fantàstica com tots vosaltres, els cinquanta següents seran bufar i fer ampolles. Moltes gràcies per pensar en
No diu res de bo al meu favor, però faig saber que la pila de material literari de la meva llibreria s’ha reduït de dos centímetres: el gruix exacte de Dies de frontera, la novel·la de Vicenç Pagès Jordà guanyadora del premi Sant Jordi 2013, editada per Proa. Vaig tard i en sóc conscient però
Ahir al migdia, a l’escala d’accés al Mercat del Lleó gironí hi havia més activitat que del compte. A banda del tràfec habitual de compradors, paradistes i passavolants hi tenia lloc la presentació del número actual de la revista Girones. Ja en van tres, tots amb la mateixa cuidadíssima edició i fidels a la filosofia
Per qüestió de feina passo una bona estona amb el matrimoni M. Són del poble natal de ma mare i, estirant fils, han associat els cognoms impresos a la targeta comercial que els vaig oferir a la meva nissaga familiar. El país és petit i tothom es coneix. Establim un clima de proximitat que reforça
Una acolorida portada obra de Rosa Dachs dóna la benvinguda al número 90 de Parlem de Sarrià, la revista local de Sarrià de Ter. Correspon als mesos de setembre a desembre de 2014 i és la crònica il·lustrada de l’activitat sarrianenca durant el tercer quadrimestre. Des de la festa major als Pastorets, passant per la
Maria José Alba, una companya d’estudis de la meva muller, presenta una exposició de pintura: Ètnies, una col·lecció de retrats d’inspiració exòtica, d’aires tribals i de gran expressivitat. Fa cinc anys que no exposa a l’Empordà i ho fa per la porta gran. L’Hotel Empordà de Figueres, el Motel, li cedeix una sala. Aprofitant la
Miri, escolti, perdoni, però l’anunci de l’actual campanya de reciclatge de deixalles que apareixia aquest matí als diaris em sembla una poca-soltada. Diu que amb llaunes reciclades som capaços de fer motors de cotxe i peces de bicicleta. I bens negres amb potes rosses. No sé pas de quins cotxes parlen ni de quines bicicletes,