PB L'Urpa

Arxiu de la categoria: General

Una petita història d´un dia per a l’HISTÒRIA

0
Publicat el 17 de juny de 2015

 I amb el xiulet final a Munich finalitzava una eliminatòria en la que deixàvem enrere al Mestre (Glòria, glòria….) i empreníem la difícil tasca d’arribar cap a Berlín!

Berlín, capital i ciutat olímpica, bon presagi (totes les nostres Champions guanyades a capitals i ciutats olímpiques). Berlin ens esperava i necessitàvem entrades, però abans… abans de tot això, els Mestres, els Professionals, ja havíem fet part de la feina, els vols ja estaven agafats abans que es juguessin les Semis, com sempre, l’anticipació es un grau, i aquí el nostre Cargolet va fer una gran feina animant-nos a agafar-los, no li va costar convèncer-nos.

I les entrades, la bogeria de les entrades, 5 dies al més pur estil Russell Crowe a “A beatiful mind”, però tasca aconseguida, gràcies un cop més, a la inestimable col·laboració dels amics urpencs i els seus familiars i amics que van aportar els seus carnets per tal que els que volíem anar aconseguíssim la nostra finalitat.

I ens anàvem apropant a la data assenyalada, el gloriós 06/06/2015, dies previs, dies de nervis, d’expectació, d’imaginació del triomf… dies d’il·lusió.

Dia D. I arribem aquí, com ja sabreu molt de vosaltres, aquest dia no entén de despertadors, la pròpia emoció et marca l’hora, no eren ni les 4.00… dutxeta ràpida, samarreta i estelada preparades i camí a l’aeroport, previ pas per la City a recollir als grans companys de viatge. “Sempre eterns, l’Esperit, en aquest cas, Berlín, més viu que mai.”

Aeroport, tot correcte, on time, talladets i embarcament. Boverito amb soneta, havia dormit el doble que nosaltres, 4 hores, però necessitava més… I és que el seu paper en aquell dia, requeria d’un bon descans, no tots els dies un té el privilegi de fer de guia a una gran ciutat com Berlín, oi tresorer?

IMG-20150614-WA0006

Aterràvem a Berlín als volts de les 9.15, i només sortir a la terminal, sento de lluny “It’s not correct flag. Thank you, thank you but… it’s not correct flag…” La meva ment ràpidament lligant caps, Flags… not correct… amb educació… és claaaaar, el Jaume!!!. Bandereta espanyola a una bufandeta commemorativa de la Final, que amablement regalaven unes noies a tots els que arribàvem a Berlín. Per un altre doncs…

I de l’aeroport a la vella ciutat alemanya en bus, amb gana, molta gana. Portàvem ja desperts prop de 6 hores i un bon English Breakfast ens estava reclamant. Permeteu-me que faci un encís en aquest punt, l’English Breakfast és una tradició en cadascuna de les finals europees que hem anat disputant, perquè tot surti OK, s’ha de consumar aquest àpec. Evidentment, amb aquest plat s’ha d’acompanyar la primera gerra de mig litre de Beer. Fantàstic! El món es veu diferent amb les piles carregades.

I aquí comença la gran aventura, la gran aventura de la cinquena a Berlín, teníem la sort de disposar del millor guia que es pogués somiar, era tanta l’emoció que tenia per ensenyar-nos la ciutat que vam tardar unes dos hores en decidir cap a on anàvem, per passar aquestes hores, cerveses i alguna salsitxa. Les cerveses van ser el gran rival del nostre guia i, com sempre, van acabar guanyant. Elles van ser les triomfadores d’aquesta petita història.

IMG-20150614-WA0005

“The Brandenburguer Tor”, el Monument als jueus d’Europa assassinats i restes del mur de Berlín es van creuar en el nostre camí cap a…. no sé cap a on…. entremig, una altre situació d’aquestes que tant li agraden al nostre Presi, un xaval alemany amb la samarreta de la Roja i traient una estanquera… us podeu imaginar el discurs argumentat que sempre li funciona al Jaume, aquesta també és una situació que sempre s’ha de donar abans d’una Final de Champions perquè la cosa vagi bé…. el cas és que vam acabar asseguts en una terrasseta després d’una batalleta entre dos bars veïns oferint-nos les seves millors ofertes, resultat 1 litre 3€, adjudicat!.

IMG-20150614-WA0004

On hem de seure? Penjant la Creu de l’Urpa i les nostres estelades ens mereixíem un descans…. fins que al cap de dos minuts, crits de President! President! van interrompre la nostra calma…. Gaspar entrant a un local del costat…. no sé si eren ja les cerveses o la pròpia idiosincràsia de l’afició culer la que cridava embogida al personatge en qüestió… surrealista la veritat!

I d’aquí, prèvia deserció del Presi amb el grup per anar a comprar souvernirs, a tornar a voltar per la zona, ara ja en busca d’un restaurant per fer un bon “filetto” però… va ser complicat, sense booking res a fer, fins que vam arribar a un bon lloc, terrasseta amagadeta i, a seure. Lents, molt lents però… no hi havia pressa. Estàvem bé, força bé, solet i cerveseta… el filetto i els bistecs podien esperar… per fer-vos cinc cèntims del que es va parlar en aquella taula només dir-vos que el Procés era present, i molt ben personificat per les diferents forces sobiranistes, que està més viu que mai i que, les abraçades estaven a l’ordre del dia…. acabarà bé, segur! Però que ningú se’n refiï del del costat… Abraçada i riures!

IMG-20150614-WA0001 IMG-20150614-WA0000

Filettos, Bistecs, cerveses i limoncellos van quedar enrere i en Juanma i Bereng per endavant, trobada mítica a primera hora de la tarda amb aquests dos grans “companys txecs” que cervesa en mà ens van abraçar efusivament. Més cerveses, i més crits, càntics més seguits i nervis en mode ON.

Ens anàvem apropant al fet en qüestió però, encara quedaven anècdotes i situacions remarcables, el rellotge cada cop més tèrbol i nosaltres alegres i emocionats. Ufff, quins moments PREMIUM! I agafant el metro i passant calor, ens dirigíem camí al Olympiastadion, més cerveses (algunes sense gas), crits i càntics:

“Sóc culé, t’animaré….

Barça, fins a la mort…

Jo et duré fins a la glòria…

guanya aquest partit per l’afició!”

IMG-20150614-WA0003

Entrada al recinte, cues i un cap que sobresurt d’entre els presents, collons! el Gassol, en Pau, dos selfies i, com no, un comentari del Presi esmolant-lo a que es posicionés més en el Procés. Gran Presi! Entrada al Camp i …. i el demés ja ho coneixeu: la Glòria, la Felicitat, l’Alegria…. Som molt grans! Eterns!

IMG-20150614-WA0002

Us haig de confessar una cosa, no va ser un viatge de grup nombrós, la veritat és que el fet de tenir que agafar diferents opcions per arribar a Berlín va fer que no ens poguéssim ajuntar tots prèviament per fer unes cerveses i cridar pel nostre Barça però… és el que tenen les finals, l’objectiu final es va acomplir, i allà tots vam ser un, érem un sol exèrcit al davant d’uns colors i d’un País, i ho vam demostrar, perquè malgrat ser minoria com a quasi totes les finals no vam parar ni un segon de deixar-nos l’ànima per tal d’entrar, un cop més, a les portes del paradís.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari