Després de Tempus fugit, una aproximació a la seua infantesa, l’escriptor i pintor Joaquim Pijoan continua la tasca autobiogràfica centrada ara en l’adolescència i la joventut amb El jardí de les delícies (Editorial Gregal). He comentat en aquest bloc tant Tempus fugit, com la novel·la L’amor a Venècia, publicada el 2008, dos anys després de
A cura de Lluïsa Julià, Club Editor, ha publicat De foc i de sang, una antologia de relats de Víctor Català que comença amb el monòleg de “La infanticida” i que inclou relats com “La vella”, “L’explosió” o “La jove”. I, per descomptat, el relat “L’amoreta d’en Piu”, un dels més colpidors de la literatura catalana. El
La primera edició del premi “Carmelina Sánchez-Cutillas” de novel·la i prosa creativa el va guanyar Joan-Lluís Moreno amb Tast de salobre, una flamant novel·la que ha publicat ara l’editorial Aila d’Altea. L’obra ens presenta uns personatges, els recorreguts dels quals acabaran encaixant de manera atzarosa. Un home major, postrat en cadira de rodes, i una
La celebració del centenari del naixement de Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) havia preparat una gran quantitat d’actes: exposicions, conferències, un simposi sobre la seua obra, publicacions… La intervenció econòmica de la Generalitat, per part del govern, ha impedit la realització d’alguns, de moment, com ara el simposi previst. En aquest context, ha aparegut
Cada llibre del pensador germanocoreà, Byung-Chul Han, és ben bé un estat de la qüestió sobre el tema que aborda. Ho fa amb idees palpitants i anàlisis encertades. De conjetures i arguments vigorosos, n’és ple. Com va escriure Ignasi Aragay en el diari Ara, Byung-Chul Han s’explica amb la senzillesa d’un periodista i amb la
Un lloc concret i un temps determinant poden conjurar-se per impulsar una creativitat extraordinària. L’ambient, l’esperit de l’època —que en alemany té un terme contundent zeitgeist—la conjunció de forces i circumstàncies, en alguns casos, desencadenen idees, propostes, innovacions i canvis de percepció de la realitat. Innovar passa per capgirar l’ordre, invertir valors, redirigir mirades, qüestionar
Coneixíem Nuccio Ordine pel magnífic La utilitat de l’inútil, publicat ara fa quatre anys a Quaderns Crema. Li vaig dedicar una atenció minuciosa en el petit assaig “Mercantilisme i humanitats”, inclòs a El desert i altres palpitacions del nou segle (Gregal, 2016). Paga la pena llegir, ara, aquest Clàssics per a la vida. Una petita
El periodista i escriptor Xavier Aliaga ha publicat una nova novel·la, Les quatre vides de l’oncle Antoine (Premi Pin i Soler de novel·la) . Es tracta d’una autoficció que indaga la vida de l’oncle Antonio, un personatge fascinant. Aquest era un germà del seu pare que després de la guerra va militar en el
Un bon dia apareix mort el crític literari Guillem Gual, amb el llibre a les mans de Thomas De Quincey L’assassinat entès con una de les belles arts. Tot fa pensar en un assassinat. Qui deu ser l’assassí? Ha volgut emular l’autor britànic? Es trobarà la clau del crim en el llibre? Aquesta eixida és
Hi ha una prevenció contra certes formes de literatura, com ara l’autobiografia, mentre que en canvi, tot el que passa per ser novel·la rep un plus d’interés. El cas és que l’obra de Lluís Maria Todo, Gramàtica dels noms propis, es presenta com a novel·la quan, de fet, és una autobiografia. Una autobiografia parcial, però
El 1970, el poeta Josep Carner, desvalgut i malalt, fatigat i amnèsic, va fer una visita a Barcelona. Quinze dies després, moria. Hi va vindre acompanyat de la seua muller, l’estudiosa de la literatura simbolista Émilie Noulet, i va estar un mes i mig recorrent la ciutat, assistint a actes d’homenatge i rebent visites de
Això no és Amèrica és el nou recull de relats de Jordi Puntí. El títol fa referència a la peça musical que David Bowie i Pat Metheny varen fer per a la pel·lícula The Falcon and the Snowman i vol remarcar l’esperit melòman que s’escampa pels contes. Tot i ser una compilació de
L’ excel·lent editorial Catedral ens ha fornit –després d’obres com les de Saïd El Kadaoui, No, o de Francesc Orteu, Pensa- –d’un text ben estimable Aquesta llibertat de Pierluigi Cappello. Es tracta d’un poeta nascut el 1967, a Gemona, al Friüli, i després instal·lat més a l’est, a Chiusaforte, en un racó entre Eslovènia i Àustria.
L’escriptura de dietaris segueix el seu ritme inexorable en les nostres lletres. De tant en tant, pum!, en cau un per ací, l’altre per allà: ara és d’un escriptor conegut, ara d’un novell… Entre els autors valencians, molts dietaristes són poetes: Enric Sòria, Vicent Alonso, Joan Garí, Ramon Guillem, Ramon Ramon… El cas que ens
La publicació d’Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo (1956-2007) és una iniciativa lloable de Lletra impresa, amb Juli Capilla i Mercè Climent al davant, per rescatar de l’oblit un autor i una obra ben estimables. Joan M. Monjo, l’autor de la novel·la Ducat d’ombres (1992) i anteriorment del dietari Oh! (1979)—ara inclós en aquest