A Constel·lacions postmodernes he aplegat onze assaigs sobre temes diversos relacionats amb el món literari, cinematogràfic, musical, televisiu de les darreres dècades i dels nostres dies. Es tracta d’assajos independents i que poden llegir-se, per tant, de manera autònoma, però tenen un fons que remet al perfil d’uns arquetipus presents a la nostra societat en
Després del periple autobiogràfic amb tres obres estelars: Una educació francesa (2009), Un país de butxaca (2010) i Les meves universitats (2012), l’escriptor rossellonés reprén la ficció amb Matar De Gaulle. Caldria potser esmentar que abans d’aparèixer el tercer volum autobiogràfic, l’escriptor va publicar La melancolia dels oficials (2011), una novel·la ben emparentada —en alguns
En la lectura de l’entrada “Sexe” de Diccionari per a ociosos, Joan Fuster acaba amb un pronòstic que paga la pena de comentar: “Si el món continua per aquest camí —diu—vindrà un dia en què la brometa sexual es farà inconcebible, excepte en casos extrems”. També avança Fuster cap a final de les seues tesis que
Ara fa cinquanta anys que va aparèixer Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. Era l’any 1964 i l’autor feia poc que havia publicat Nosaltres, els valencians i, sobretot, El País Valenciano, que va suscitar reaccions irades i va fer que la seua efígie fos cremada en falles. Es tractava d’un autor encara jove que
Córrer sense por és un testimoni novel·lat de Samia Yusuf Omar, una atleta somali que va morir a punt d’arribar a Itàlia després d’un periple dolorós de cinc mesos per Etiòpia, Sudan i Líbia. Això va ser el 2012, en una pastera que, havia eixit de Trípoli i era prop de la costa italiana. Samia
He seguit amb atenció l’obra de Yasmina Reza. Des d’aquest mateix bloc he parlat de la traducció recent de la seua obra teatral Art, en l’editorial Bromera, i també de la pel·lícula de Polanski “Un déu salvatge”, que s’inspira en una obra de l’autora. Abans ja s’havia traduït En el trineu de Schopenhauer , un
Una història fresca i refrescant: la de la protagonista de la novel·la Tot el que tinc per ballar amb tu d’Elvira Cambrils (editorial Bullent). El seu nom és ja una declaració de principis: Felicitat. D’una quarantena d’anys, després d’una ruptura sentimental i amb una mare amb estat quasi vegetatiu a qui ha de cuidar, Feli
Ha mort Montserrat Abelló però ens deixa un exemple de vida coratjós. I sobretot una poesia directa, amb una força invisible i una embriaguesa alliberadora. Fa tres anys li vaig dedicar aquest post. Plaer de viure, d’estar asseguda i contemplar com cau la tarda. Tarda d’un gris lluminós ara que el dia s’allarga I ser
S’acaba de traduir al català una obra de John Berger, Maneres de mirar, un conjunt de diversos assajos que comente sovint en els meus textos de La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies. Entre d’altres temes, l’autor hi fa una anàlisi minuciosa de la publicitat. A l’assaig número set del llibre, en concret, n’és
La vida és plena de misteris, d’encontres i des-encontres, de trobaments i retrobaments. Un amic d’Uruguai em regala Espejos, el darrer llibre d’E.Galeano. Em va arribar a les mans tot just quan em disposava a anar a la llibreria a buscar-lo. Com qualificar això? simple xamba? encontre fortuït? Vaig començar La totalitat impossible amb una