Celebre cada nou poemari de Joan Margarit com un esdeveniment personal. El demane a la llibreria; compte els dies que tarda en arribar-hi; me’l llegesc dosificadament –puc estar-me una o dues setmanes en les seues pàgines. Sempre faig més d’una lectura i alguns poemes els llegesc en veu alta. Els seus mots em porten a
Ens ha deixat Eduardo Galeano, un escriptor que ha marcat un conjunt de generacions i no sols de Sud-Amèrica. El recorde llegint textos en l’aula de cultura de la CAM, en l’avinguda del Doctor Gadea d’Alacant, amb una veu pausada i harmoniosa. Els seus llibres (n’hauré llegit mitja dotzena, pel cap baix) són un híbrid
He estat uns dies a Suïssa, la meitat dels quals han estat al Ticino, els cantons de parla italiana. Una petita casa en un poblet prop de Lugano, amb carrers estrets i tortuosos, ha esta el nostre refugi. Si el poble tenia una rusticitat de postal, la vall on se situava, amb els cims de
El dimarts dia 31 es va presentar, en la llibreria “80 Mundos” d’Alacant, la novel·la Material fotogràfic de Ximo Espinós. Un altre Ximo, González Caturla, va fer un parlament introductori. Va comentar l’emigració valenciana als EUA, durant els anys 20, i va dibuixar, amb unes quantes pinzellades, els trets més destacats de la ficció. L’autor,
Ciència exacta Que cadascú s’examini ell mateix i es presenti: a fe, tant tu com jo, dúiem a sobre un immens desert de set. L’aigua que vam beure l’un de l’altre es pot ben explicar amb l’enunciat de la tercera llei de Newton: “Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest
És ben oportú reflexionar sobre l’intens cultiu de la novel·la històrica en les nostres lletres. Dos del premis narratius valencians recents: el premi “Enric Valor” de novel·la el guanyà Joan Olivares amb El metge del rei, mentre que Ferran Garcia-Oliver amb La melodia del desig, obtenia el premi de narrativa “Alfons el Magnànim”, l’any passat.
Entre els períodes creatius centrats en l’escriptura de la novel·la, Cabré deixa un marge de temps per dedicar-se a l’assaig. Açò ho ha fet, si més no, en les tres darreres ficcions. Si per als llatins postcoitum animo triste, per a Cabré, el postrelatum toca enfilar la reflexió. Potser és la manera d’arrodonir una faena
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/03/04/quadern/1425495739_015462.html
Després de l’immens Som com moros dins la boira?, s’ha traduït al català Jo no sóc d’aquí, de Joseba Sarrionandia. L’autor, implicat en la lluita de País Basc, va estar en la presó de Martutene a Donostia des d’on va eixir amagat dins d’un altaveu després d’un concert. Des de llavors ha viscut en llocs
Ahir dissabte, en un matí càlid i lluminós, vaig recórrer Otos. Un poble de la vall d’Albaida que queda a l’altre costat del Benicadell (mirat des del sud, és clar!). El poble és ben bé com el llom d’un animal, les costelles del qual s’estenen damunt d’un tossal vorejat per dos barrancs. La població resta
Llig el llibre de Xavier Febrés Maillol, l’escultor carnal, després d’haver vist la pel·lícula de Fernando Trueba El artista y la modelo, inspirada en la vida de l’escultor de Banyuls. Tant el llibre com la pel·lícula deixen, com ocorre en repassar la vida de grans artistes, un rastre de fulgor creatiu que s’encomana. La pel·lícula
L’escala de cargol de Màrius Sampere és un text ben original: una mena d’autobiografia poètica. L’autor comenta aspectes de la seua experiència que l’han abocat o l’han fet desembocar en un poema. Per descomptat, hi destaca el repàs biogràfic d’alguns dels moments vitals neuràlgics, i també els nuclis ideològics, poètics, filosòfics… de l’autor. Cada capítol
Cap de setmana deliciós: cinema, passejos, gastronomia, converses i literatura captivadora: El rastre blau de les formigues de Ponç Pons. Buscava tenir el moment per a posar-me a llegir les seus pàgines. Chapeaux! Es tracta d’un llibre equívoc per la seua ubicació en una col·lecció de poesia. El rastre blau de les formigues és un
La primera activitat en què col·labora la “Càtedra Antoni Miró” de la Universitat d’Alacant serà aquesta exposició del pintor a la Llotja del Peix: “Mani-festa personatges s/t” que s’inaugurarà el dimarts a les huit. Us convide a anar-hi.
A l’escriptor David Foster Wallace (1962-2008) li varen demanar que fes un discurs amb motiu de la graduació d’una promoció universitària d’Humanitats, el 2005. Va fer un discurs memorable que ara es publica en forma de llibre amb el títol L’aigua és això. Tot i que el text editat en fulls normals no ocuparia ni