Fa un parell de dies un amic català de la infància em va comentar que a la seua dona li havien diagnosticat que era celíaca. Em va demanar consell. I vaig pensar que era un bon moment per a penjar un post a la xarxa i deixar per escrit -per si li serveix a algú més- algunes explicacions i alguns consells respecte a la malaltia celíaca.
En primer lloc, cal explicar que la malaltia celíaca no és cap malaltia. És senzillament una intolerància -absoluta- respecte al gluten.
El gluten es troba en diversos cereals: el blat, la civada, l’espelta, i generalment a l’avena, perquè tot i que no en té, a l’hora de processar-la sol contaminar-se amb gluten.
El gluten NO es troba en els següents cereals: la dacsa (blat de moro), l’arròs, la quinoa, el mill.
El problema social que comporta la intolerància al gluten és remarcable, perquè es calcula que al 80% del menjar que ingerim en conté.
Si sabem que el blat té gluten -que és el ceral més utilitzat- en principi semblaria senzill eliminar el gluten de la dieta: s’elimina el pa, la pasta, la cervesa i la bolleria, oi? Doncs no és tan fàcil, perquè hi ha molts aliments que també contenen gluten encara que no ho semble a primera vista, perquè contenen midó de blat per a espesseïr. Quins són aquests aliments que poden contindre gluten?
- Xocolates (sí, snif); això inclou els batuts de xocolate.
- Els embotits (xoriço, fuet, pernil dolç)
- Els gelats
- Alguns productes lactis
- Les llepolies
- Alguns condiments alimentaris (safrà, colorant alimentari….)
NO TENEN GLUTEN la carn (excepte l’arrebossada), la verdura, la fruita, els llegums, la mantega, la llet i la major part dels iogurts.
Per a saber quines marques estan lliures de gluten -i fins que entre en vigor la llei de l’etiquetatge-, recomane als celíacs principants que s’associen a l’associació terriorial que li pertoque (ACECOVA a València, Associació de Celíacs de Catalunya al Principat). Solen donar llistats amb les marques que tenen productes sense gluten.
A casa ens ho fem fàcil: anem a comprar a Mercadona. La filla d’un directiu de Mercadona és celíaca, i l’empresa fa tres coses que als celíacs ens encanta:
- Té etiquetes fàcilment reconeixibles que posa SENSE GLUTEN
- Els productes de la marca blanca Hacendado que poden no tindre gluten (és a dir, embotits, productes lactis, xocolates, gelats -tret dels de cucurutxo-, llepolies, bombons, nocilla), doncs no en tenen. I això ho agraïm molt.
- A més a més es poden trobar productes específics per a celíacs: pa, panets, pasta, peix arrebossat, cervesa, galetes oreo, madalenes, pastissets,…
L’altre supermercat que visite amb freqüència és Carrefour, perquè té mig passadís ple de productes -i més variat que a Mercadona- per a celíacs. Sobretot de la marca Schär, que per a mi és la millor, la que fa els productes més bons. En tot cas, respecte al menjar, cal preparar la butxaca, perquè els productes sense gluten solen ser tres voltes més cars que els “normals”: Un exemple: sis magdalenes valencianes sense gluten: 3,5 euros. Dotze madgalenes amb gluten: 0,85 euros. (emoticona ficant-se les mans al cap, eh?)
Finalment la meua recomanació per a algú que comence a ser celíac és, que si no en té, compre una Thermomix. Com la farina per a celíacs no té gluten -que és un aglutinant-, la pasta sol ser apegalosa i desagradable d’amassar. La Thermomix fa la feina infinitament més fàcil. A més a més, els de Thermomix ja han fet un llibre de cuina amb receptes sense gluten.
I la millor farina que he trobat de moment és la Schar. Sense comparació. És la més cara, (4 € el quilo, una altra emoticona ficant-se les mans al cap) però la qualitat de vida que dóna als celíacs s’ho val (tampoc penses que l’altra és tant més barata). El pa, encara que el preu de la farina és tan elevant, continua eixint a compte fer-lo a casa -imagina el preu d’una barreta de pa, he he)
Compte amb les receptes de bolleria, pa, madalenes i tal, perquè no és tan fàcil adaptar les receptes com substituir la farina de blat per farina de dacsa. La farina de blat és més agradosa, la de dacsa és molt eixuta. Per exemple, els pans sense gluten que fem a casa tenen mantega, ous, llet, i així i tot el pa no té la mateixa textura que el del gluten. El mateix, elevat a tres, ocorre amb la bolleria. No he trobat mai una ensaïmada sense gluten amb la textura que se suposa que ha de tindre una ensaïmada.
Eixir de viatge: La restauració, en general, no està preparada per a celíacs. La meua recomanació és menjar a casa sempre que siga possible. D’altra banda, les associacions de celíacs solen tindre localitzats els llocs on es poden oferir coses sense gluten.
Curiosament, les cadenes on hem pogut anar a menjar fora de casa són: McDonalds i Telepizza. Emili -el meu fill- no menja altres coses quan ix de viatge.
A una mala, sempre es pot anar a algun lloc a menjar i demanar o bé arròs (sota el risc que el colorant de l’arròs tinga gluten), o bé un bistec i una amanida. Però menjar fora té riscos de contaminació. Què és la contaminació ho explique en el pròxim post.