Ahir, amb motiu de la manifestació a València en contra dels assassinats massius d’Israel a la franja de Gaza, vaig trobar un amic entre la gentada. Com és habitual, després del protocol d’amistat -“Com estàs? Tot bé? Per on pares?…”- intercanviàrem impressions al voltant de l’enèssima crisi a Palestina. “És molt fort… Aquesta vegada se
Esperava amb deler i curiositat la 29a edició del Festival Internacional de Cinema de València, més conegut pel seu nom artístic: CinemaJove. Conec de la seva existència de fa molt però no sabia que era un festival consolidat i de referència a nivell europeu. Els números d’enguany parlen per ells mateix: 270 pel·lícules i 1400
Una pel·lícula… Una pel·lícula de veritat. Amb el seu tràiler i tot! Després de sis mesos d’intensíssim treball, el meu últim projecte com a mestre del CEIP Covalta d’Albaida està a punt de veure la llum. Encara no m’ho crec; quan hi pense, em sembla senzillament increïble. La idea, el guió, l’adaptació cinematogràfica, el rodatge, l’edició…
Carta llegida durant l’últim Consell Escolar, 2 de juliol de 2013 Fa estona que tracte d’escriure unes quantes paraules de comiat; un text senzill que em permeta de dir-vos “adéu” amb una mínima solemnitat, com bé ho demana l’ocasió. No hi ha manera però: tot allò que escric em sembla poca cosa. Supose que les
La setmana passada vaig viure una mena d’acudit urbà -pura ironia publicitària- relacionat amb la recent fallida de Bankia. Acabava d’arribar a l’Estació del Nord provinent d’Albaida i, quan era a punt d’eixir al carrer, vaig veure un panell publicitari que em cridà l’atenció. De seguida veig detectar el verd oliva i les lletres estilitzades
Uns dies després que Rafa Nadal guanyés per setena vegada el torneig de Roland Garros i es convertís en una llegenda viva de l’esport mundial, la premsa es feu ressò d’una notícia que em deixà absolutament atordit. Sembla ser que un treballador de l’hotel de Paris on s’allotjava Nadal durant el torneig, va entrar a
(Article publicat el 6 de juny al suplement educatiu “AULA” del Diari Levante-EMV) “El més gran dels incendis comença amb una insignificant espurna”, resa un aforisme xinès. A l’escola, sovint, passa una cosa semblant: els projectes més extraordinaris solen nàixer d’una minúscula idea o d’una conversa improvisada. I, un cop salta l’espurna creativa, l’incendi pedagògic
La pràctica totalitat dels problemes que hom es pot trobar a la vida poden ser resolts de maneres ben diverses. Només les persones autoritàries i sense cap sensibilitat pensen unívocament, sense matisos ni colors. No cal dir que és una manera molt esbiaixada i errònia d’observar i jutjar la realitat, sempre complexa i canviant. De
Un carrer solitari al Soho de Manhattan, ben a prop del frenètic embolic de persones i moviment de la 5th Avenue; una façana preciosa de color grana, amb l’inevitable escala d’emergència a l’exterior; una parella de raça negra discutint acaloradament al bell mig del carrer “If you don’t care, I don’t care!”: llocs distants i diferents, persones i parelles
És evident que una vaga general mai no resol cap conflicte; no és, de fet, la seua missió ni el seu objectiu: les vagues van nàixer per denunciar les injustícies laborals i fer-les “visibles”. Els conflictes –és obvi– es resolen negociant. No cal dir que tant legítim és fer vaga com no fer-ne, amb independència
Bar “La Plaza” Santa Clara (Cuba), 14 d’agost de 2011 M’incomoda d’una manera bastant punyent l’excés d’idolatria, sobretot la de natura icònica. L’adulació institucional i pública d’un govern o col·lectiu envers el seu líder sempre m’ha provocat una mica d’allò que se’n diu “vergonya aliena”. Els totalitarismes o règims monàrquics han fet sempre un ús incontrolat
Des que va començar, he seguit diàriament i amb preocupació la crisi social, política i militar a Líbia. De nou, la magnitud dels esdeveniments i la seua enrevessada complexitat m’han impedit d’escriure no res amb una mínima solvència. L’allau d’imatges, cròniques i tota mena d’informacions em paralitza: anul·la la meua capacitat d’anàlisi. La contundència dels fets
Malgrat la importància social, cultural i, fins i tot, lingüística que la festa de les Falles ha tingut en la història del nostre País, la seua presència a l’escola ha estat sempre un fet absolutament superficial, decoratiu; amb una escassa implicació educativa. Així, any rere any, quan s’acosta Sant Josep, les Falles passen pels col·legis de la
Un any més, la festa de carnestoltes ha arribat a l’escola. És, indiscutiblement, una de les celebracions més esperades pels alumnes perquè el bon humor i la disbauxa impregnen tota la l’escola. Tothom té ganes de broma i de gresca i les disfresses creen un ambient colorit i desenfadat: màscares, vestits, purpurina, perruques… Qui pot resistir-se
El temps és implacable: s’ho empassa tot d’una manera voraç. Viatges, persones, moments… Fa igual com d’intensa haja estat la relació o l’experiència: passats uns dies, es converteix en un record tant llunyà com els que tenim de la nostra infantesa. Malgrat tot, hi ha passatges de la nostra vida que la memòria decideix de guardar amb una nitidesa