EL BLOC DE L'ADRIÀ

Davant la por, insubmissió. Ens trobem al capdavall del que pot esdevenir la darrera setmana d’un model d’organització provinent dels fills i nets d’antics regims dictatorials. Malgrat emprà paraules com democracia, és evident que la descripció d’aquesta mai ha arribat a posar-se a la pràctica. Especialment allò que diu que la titularitat del poder pertany al conjunt de la societat. I crec que en aquests moments ningú pot dir que això és així. Però vaig més enllà, igual que no ho pot dir la societat catalana, altres societats autonomiques es troben en situacions de menyspreu i segueixen calladles, sense dir res.

Ens trobem en una setmana clau, molts pensem que mai hem arribat fins aquí. La setmana decisiva per al nostre futur polític i el que els te desquadrats és que ho estem fent de forma pacífica. Unint esforços, juntant grups que no fa gaire estavem molt allunyats uns dels altres. I tot perquè tenim un front comú. La llibertat del nostre poble. La Independencia de Catalunya.

Les eines i les formes que fins ara ha utilitzat el govern espanyol son dignes d’epoques feudals. La por. Missatges de càstig, de bloqueig, d’insults, de menyspreu. Cap ni una ens ha dit, parlem-ne. Ningú ens ha preguntat que volem ser. Ells es tanquen en una Constitució predemocràtica de la qual no volen ni tocar un punt ja que son fills dels que la varen redactar.

Voler fer veure que vivim en democracia és semienganyar la gent i els catalans fa anys que mirem cap Europa i Europa ens espera. Nomes podem anomenar un fet. Les comunicacions entre Europa i la Peninsula Ibérica. Quants anys portem reclamant el Corredor del Mediterrani?. Europa está d’acord. És necessari, fonamental pels mercats de tota europa. És el futur dels ports de Valencia, Tarragona, Barcelona…. i que vol fer el govern espanyol?. Forada els Pirineus i fer una via que els porti a Madrid.

Democracia directa és el que necesita Catalunya. Model en el que la decissió és adoptada directament pels membres del poble, mitjançant plebiscits vinculants. Facilitat per a organitzar Iniciatives Legislatives Populars.

Així que fem el primer pas. Aquest diumenge aconseguim un govern que ens permetrà utilizar aquesta democracia directa i a través d’un plebiscit vinculant, tots plegats decidirem que volem ser. Un país independent. Socialment just, economicament just i en els que els drets de la ciutadania siguin els primers reptes a solucionar.

No us deixeu engañar ni tingueu por. La inquisició fa segles que va quedar enrera.

Aquesta és la última……

El Govern espanyol podria estar pressionant SEAT perquè endarrereixi les inversions que va anunciar de 3,300M€

http://www.llobregatdigital.cat/article/9019/el-govern-espanyol-podria-estar-pressionant-seat-perque-endarrereixi-les-inversions-que-va

Per què no ens sorprèn veure les conductes poc democràtiques que segueixen emprant els candidats perpetus a Sant Esteve Sesrovires. No han evoluciona…t i segueixen amb les seves pràctiques antigues. A 24 hores de l’inici de campanya et trobes que ells ja han iniciat la seva particular guerra de pancartes abans del tret de sortida. Abans de les 24 hores de la nit del dijous dia 7 no s’hauria de  penjar material de campanya, però excusats pel fet que no utilitzen la paraula “”, ens omplen els carrers.

M’han dit que aquesta nit venen els reis i el primer que he fet és dir que avui no eren els innocents. Com volen que vinguin els reis amb la que tenen organitzada a casa seva. Com per a celebracions estem. Entre els elefants, el jove, la filla i la crisi …… ja em direu si tenen temps lliure per anar de visita.

El que m’ha sorprès és que venen a recollir unes cartes dels nens del poble. Amb les noves tecnologies?. Aquesta gent no ha evolucionat i segueixen amb sistemes antiquats. Així els va. Vàrem començar l’any amb el Juanca i acabem amb en Felip. No se. Ho veig tot complicat. No els aniria millor que ho enviessin per twitter, facebook, wasap o simplement per Mail. Amb la que tenen liada igual se’n porten alguna fresca de la gent.

I m’han dit que han organitzat una xocolatada i una rua per a rebre la seva visita. A lo “Bienvenido Mister Marshal”, però si el que volem és que deixin la feina!!!!!!.

I un que sap d’això m’ha dit que venen tres. Tres reis?. Quin lio que tinc. Que han muntat un trio ara?. Leti, Felip i qui mes?. I un és negre?. Ostres. Ara si que tinc un bon embolic. No em direu qui aquesta tarda arriba al poble l’Obama?. Eiiiiii, que us heu equivocat!!!!!!. Que ja no hi ha Ébola a la península. Que heu d’anar mes avall!!!!!!. Que necessiten un miracle a Serra Lleona, Libèria i altres països on es mora la gent i ningú posa remei!!!!!!!.

Si us plau. Que no vingui cap mes il·luminat. Que nosaltres el que necessitem no és un miracle. Be, si. Però un miracle en forma de gestió. No dels que fan llumenetes, et quedes amb la boca oberta i ximpom. No, no. Aquí cal endegar la República Catalana. Això és el que vull jo aquesta nit. Els reis que es quedin amb la Zarzuela.

Ufffff. Quina emoció. M’acaben de dir que els reis que venen no son els Reis de la Zarzuela. Aquests no canten, ni maten animals innocents, ni tenen xoriços a la família. Aquests venen d’Orient i son Mags. Oleeeee. Encara que voldria fer un apunt. Això de l’Orient, veritat que és entre Palestina i Israel?. Oi, que si. Doncs carinyets, vale. Ens deixeu uns regalets per a la canalla i sortiu corrent cap a casa perquè a casa vostra també teniu feina pendent. Molta feina.

Jo, aquest any, un cop m’ha quedat clar que aquests reis no son monàrquics he demanat per a tots vosaltres pau, salut i feina. I una miqueta d’independència, va. De bon rotllo. Ja veureu com ens en sortirem. He parlat amb el rei ros i això ho tenim a tocar. Diu que ll no pot fer miracles però que passat festes, tindrem el regalet. Esperarem. Gràcies rei….. Ups. Ara que penso, el rei ros?. Qui és?. Melxor o Gaspar?. Ho sento. Això de ser daltònic sempre em gasta un mal tant quan menys ho espero.

Sigueu bons terrícoles i els reis de l’Orient passaran per casa vostra!!!!!!!!!!!!. Diuen que venen amb camells. Ostres, no. Calia portar camells?. Vale, vale. Que els porten lligats camí dels Mossos.

Un petonarro terrícoles!!!!!!!!!!!!!!!!!!

En primer lloc voldria deixar clar que no es pot arribar a un nou país sense tenir de forma consolidada les nostres estructures d’estat. I dit això, amb tota l’amplitud que representa, tindriem que pensar en quin model d’estat volem i al costat de qui farem aquest camí cap a la plena autodeterminació.

Doncs be, despres de la proposta del president Mas i de l’Oriol Junqueras, arriba el moment en que sapiguem explicar a la ciutadania el perquè del tot plegat. Quina es la diferencia i perquè.

Intentaré explicar-ho.

El moment social en el que viu Catalunya ens ha portat a que cada dia siguem mes els partidaris de la independencia, però no hem d’aturar la feina de convencer els que encara dubten. No, la feina no s’acaba amb un projecte com és la proposta del president Mas. No podem tancar l’acces als que cada dia arriben a l’independentisme i per aconseguir la majoria absoluta en unes eleccions autonómiques hem d’obrir els braços a tots ells. Als de la dreta i als de l’esquerra. Als d’Unió i als del Partit Socialista. Als que els incomode les polítiques d’Esquerra i als que no volen sentir a parlar de les formes de fer de la dreta catalana. Tots junts podem anar cap a l’estat propi, però no cal anar units en una sola llista.

Ara mes que mai no podem tancar les portes als moviments socials. Cal seguir endavant. I a diferencia del que va pasar amb la consulta del 9-N en la que unilateralment el president Mas va cancel.lar la consulta sense parlar amb tots els que donaven suport, s’ha de trovar la forma i manera de que tots estiguin cómodes i segurs. Cal seguir endavant tots els partits sobiranistes, cal comptar amb l’ANC i Omnium Cultural, cal que les tres mil entitats del Pacte Nacional pel Dret a Decidir estiguin al costat fins que arribi el dia en que fem el pas definitiu.

Tingueu clar que venim d’unes eleccions a finals del 2012 en les que el President Mas s’estrenava, amb el mandat clar que tot seguit debía convocar la consulta i d’això portem dos anys, en els que va supeditar la consulta a l’aprovació pressupostaria que ha fet que hores d’ara ens trobem en un país ofegat, en el que és inasumible seguir així. Una Catalunya en la que els pobres cada cop son mes pobres i els rics cada cop son mes rics. És aquí on entra amb força l’aspecte mes social i solidari del proces. Cal arrelar les polítiques clarament socials i això ens porta a dir que la proposta Mas no contempla la pluralitat. En materia social no podem esperar mes temps, mentre estem treballant en el nou país, cal també protegir la nostra gent i el projecte Mas no reconeix o no te en compte que en materia social cal fer molt mes.

Aixi doncs, cal deixar clar que ens cal un proces sobiranista social, transparent, solidari i sobre tot, net. Prou episodis de corrupció. Aquests dies he gaudit de molts articles, comentaris, tertulies i debats. Em quedo amb algunes frases contundents. “Hem d’aprofitar la construcció d’un nou país per a treballar en una justicia social molt mes amplia”.  “No ens hem de deixar enlluernar amb la llista única, que l’embolcall no ens tapi el contingut”.  ‘No té res a veure anar units amb anar en una sola llista’ I aquesta és la meva: “S’ha acabat allò de fer bullir l’olla. Ara toca posar el plat a taula i el volem ple”.

Any 1350, mora Alfons XI de Castella. Any 1350, neix Sant Vicent Ferrer. Any 1350, augmenta la peste negra a Europa.

Any 2014, el Consell de Ministres del Regne d’Espanya aprova l’indemnització de 1350 milions d’euros al grup ACS per l’hibernació del magatzem de gas Castor front a les costes de les Terres de l’Ebre.

…

Qui m’anava a dir que m’ho pasaría tant be. Des del primer momento que vaig sentir a parlar de la festa, vaig pensar: Ep, tu has d’anar!!!!!. I així va estar. Em vaig apuntar i a esperar el dia de la festa.

La veritat he de dir, que jo anava amb ganes i trempera. M’ho volia pasar d’allò mes be i que he de dir. Doncs que vaig fer curt. Curt no, mot curt.

Amics, companys de festa, ha estat un dia genial. D’aquells que mai oblidaré. Ara el l’hora que faig memoria del dia d’ahir i pam, ja hi tornem. La plorera fácil. Tornen els records. I res de carn a la brasa, calçots, carxofes i pa torrat. Amb una ampollar d’aigua a la motxilla, la meva inseparable cámara i ganes de pasar-ho be. Volem mes?. I despres, al final del dia, millor dit avui. Penso en molts moments. Hem rigut, em plorat, ens hem emocionat, hem acompanyat la senyora Maria a casa perquè venia nomes amb la fotocòpia del DNI, em menjat pa de pèssic, ens hem fet fotos i hem rebut molts i molts amics a la festa. I quina festa!!!!!!.

Segur que vosaltres tambe en tindreu els vostres records de la festa d’ahir. Agafeu-los tots, i posseu-los a la caixeta en la que guardeu els millors dels vostres records. Ep, deixeu lloc perquè estic segur que ens tornarem a veure i tornarem a fer festa. Que aquesta festa ja no ens l’aturarà ningú.

Doncs res, que ho volia explicar a tot el mon. Als amics i els que no ho son. Ahir, al costat d’un grup de persones que ens coneixiem de vista, altres que erem amics e inclus d’altres que no ens haviem vist abans. Ha estat un enorme plaer haver anar de festa amb tots vosaltres i sense sortir del poble!!!!!. Qui ens ho anava a dir.

Gràcies per haver-me regalat aquesta jornada.

Un petò molt i molt gran!!!!!.

T’escric a un quart d’onze de la nit de l’11 de setembre de 2014 per a donar-te les gràcies. Moltes gràcies Mariano. Sincerament, ets collonut. I ets collonut tu i en Wert, en Montoro, la Camacho, la Chacón, en Navarro. Tots, tots, tots, sou collonuts i us tinc que donar les gràcies i de pas, felicitar-vos per aquesta tasca.
He format part de moviments, de plataformes, de campanyes en defensa dels nostres drets, he estat regidor per Esquerra Republicana de Catalunya a l’ajuntament del meu poble, he anat a moltes manifestacions però el que tu has aconseguit, era un somni fa just quatre anys. Ets collonut.
He estat tot una legislatura patint la indiferència dels companys d’hemicicle. Les meves mocions, preguntes i demes suggeriments en defensa de la meva terra i els meus drets, eren simplement un discurs sense audiència. M’he sentit sols i ara……… em sento joiós. És indescriptible veure la plaça Xic Mateu plena de gent. I no perquè fos dia de mercat, hi haguessin les puntaires o fos la fira del comerç local. No, no. Plena de gent que encenia una espelma en record dels màrtirs catalans de l’11 de setembre del 1714 i cantaven Els Segadors i acabaven amb crits d’Independència. Si, tiu, si. IN-DE-PEN-DÈN-CI-A.
Òstria Mariano. Tiu. Lo teu no te preu. Ara nomes falta que el dia 9 de novembre, quan anem a votar. Perquè anirem. Guanyi el SI-SI. Pot ser impressionant. Ho entens, Mariano?.
A una cosa. Mira. He pensat escriure’t en angles, després he pensat fer-ho en francès però al final, després de rumiar, he arribat a la conclusió que no ho entendries i que tiraries de traductor, així que he utilitzat la meva llengua i com igualment necessitaràs traductor, doncs que es guanyi uns calerons algú que coneix la meva llengua. No et sembla?.
Escolta, per acabar. Recorda que el dia 9 de Novembre anirem a votar. No t’oblidis. Tu segueix mirant cap un altre costat, segueix dient tot allò que dius i deixa fer a la Camacho, que t’ha sortit una bona comunicadora.