El bloc d'en Roc Fernàndez

Fa dies que sentim enquestes i projeccions que auguren la irrupció de “noves” forces polítiques en el proper cicle electoral. Algunes d’aquestes forces polítiques venen esperonades per grups mediàtics que les cataloguen com a “nova política”. Estic parlant especialment de Ciutadans i Podemos, que són la mateixa fórmula a dreta i esquerra.

El curiós d’aquestes dues forces polítiques és que les dues neixen a força de plató televisiu, d’hores d’una presència desmesurada per sobre de qualsevol quota de pantalla raonable en base a la seva representativitat i una capacitat de fer arribar al missatge fora de l’abast de qualsevol partit dels dits de la “vella política”. Es tracta de la platocràcia, la democràcia i el partit construït a còpia de plató i d’una presència mediàtica constant i embafant.

Que la platocràcia té resultats sobre la intenció de vot i que tindrà un resultat electoral en forma d’escons i vots és evident. El que poso en dubte és que aquesta platocràcia representi una “nova política” entesa com una millora dels mecanismes de gestió i control de l’exercici del servei públic. Tampoc crec que representi una major transparència, sobretot, quan ni tant sols sabem què, ni qui porta a que el Pablo Iglesias o l’Albert Rivera de torn es passin tantes hores en les prime time de determinades cadenes. Molts dels seus possibles votants s’haurien de preguntar qui hi ha al darrera d’aquesta estratègia, per quins motius i interessos per no dur-se a desengany. El que la lògic em porta a pensar és que aquell que pretén trencar un statu quo de debò ho té força magre per tenir accés a tots els platós.

Des del meu punt de vista, la substitució de la democràcia per la platocràcia amb la seva alta dosi de populisme, la recuperació del discurs frontista (i en alguns casos de l’odi de classe) no ens farà millors. Lemes com el que fa servir Podemos  “Su odio nuestra sonrisa” no inciten a un debat democràtic, de contrast de les idees i dels projectes. No incentiven una superació de l’actual model i sistema de partits per l’aprofundiment democràtic i una major participació i transparència, sinó que recuperen el pitjor estil de la política dels anys 30 del S.XX de nefastes conseqüències. La nova política no pot ser el confondre l’adversari polític en un enemic.

Un altre element comú de la platocràcia és l’animadversió als sentiments identitaris, sempre i quan no siguin l’espanyol, és clar. Ciutadans neix de la confrontació lingüística amb el català i amb l’increment del sobiranisme i Podemos recupera la vella idea que el sentiment identitari és petit burgès. Per Podemos l’important és la persona i la lluita de classes però feta en castellà i de matriu espanyola. Ser espanyol, no és ser identitari és normal, lo altre és un invent, per això es diuen Podemos  i són molt anti casta fins que és l’hora de tocar estructures bàsiques del centralisme espanyol com Aena.

No deixa de ser curiós que aquesta “nova política”, que impregna tots els platós de TV tingui com a nexe en comú l’animadversió als sentiments identiraris, potser per això els que els fan sortir a la TV els hi interessa tant passar de la democràcia a la platocràcia.

Aquesta setmana hem assistit al circo mediàtic que ens ha muntat l’Alcalde per fer la darrera fase

de serial de la seva estripada de carnet del PSC. Una estripada anunciada i explotada al màxim al llarg dels anys.

Revestit per quatre indocumentats com a heroi nacional, ell que va ser qui va fer entrar el quadre del Rei d’Espanya i la bandera espanyola a la Sala de Plens, ell que va posar tots els impediments per fer la consulta del 28 de febrer de 2010 a Sant Feliu, ell que va posar totes les traves possibles a la instal·lació d’una estelada al municipi i que vam acabar havent-la de posar a fora, resulta que ara, ha vist la llum.

Però per més que se’ns disfressi d’heroi, un trànsfuga és un trànsfuga. Com diu la definició de la Wikipedia: Trànsfuga^[1] és una denominació atribuïda en política a aquells representants que, elegits en les llistes d’un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat.

I això és exactament el que és el nostre Alcalde a dia d’avui. No està d’acord amb la línia del PSC, ho celebrem, jo tampoc i fa més anys que ell. No està d’acord amb el que diu l’Iceta, ostres quin descobriment!, jo tampoc i ja has trigat en adornar-te’n. Ara bé si no estàs d’acord amb el que diu el partit i els seus dirigents és molt fàcil, plegues, renuncies a l’acta i si vols el 2015 et presentes com el que vulguis.

La resta, és enganyar als votants que van fer confiança a una llista i un projecte que era el del PSC. Aprofitar-se que el PSC, ja no sigui aquell partit fort amb capacitat entre d’altres, de reestablir l’odre a Sant Feliu i quadrar la seva llista a Sant Feliu, encara és més greu i més oportunista.

Entenc perfectament el desencís del Sr.Pladevall amb el discurs nacional del PSC, celebro que finalment “hagi vist la llum”, però que no ho utilitzi com a pretext per buscar una sortida personal. EL procés està per damunt de les persones i al final un trànsfuga és un trànsfuga.

De fa uns mesos al Sant Feliu hi ha força preocupació per l’accidentalitat a la C-59 així com per la creixent inseguretat per circular, sobretot a peu, pel poble. De fa anys els ciutadans de Sant Feliu sufraguem un cos de policia, un del serveis més cars atenent el pressupost municipal, que resulta incapaç de posar ordre al poble. Cotxes damunt les voreres a les principals vies, sense ni respectar el metre mínim que exigeix la Llei d’accessibilitat, descontrol de les zones blaves d’aparcament, arbitrarietat en el compliment de la normativa de circulació, senyalització vertical mal posada (com el perillós semàfor intel·ligent de la cruïlla).

Però tota aquesta situació no és pas culpa de la policia, que és un cos que es està lligat de mans i peus per l’Alcalde a qui com va dir al darrer debat a Ona Codinenca “no li molesta que la gent aparqui sobre la vorera” com fa ell.

El problema és que aquest tipus de política populista “de deixar fer el que a un li rota” té conseqüències. Però perquè explico tot això per parlar de la C-59?. Molt fàcil, resulta que al darrer Ple el grup del PSC que governa va presentar una moció per demanar augmentar la seguretat a la C-59.

La primera sorpresa és que a la moció demana al Director General de Carreteres que s’instal·li un radar fix a la C-59 quan és competència de la Direcció general de trànsit. A priori pot semblar un desconeixement profund de les competències de cadascú. Però cal gratar una mica. Des de CiU, encapçalats pel nostre cap de llista Joan Fontserè, si hem anat a veure el director general de trànsit per estudiar la possibilitat de posar un radar fix i algunes mesures més per millorar la seguretat de la via. Perquè no ho ha fet l’Alcalde? Perquè fa una moció i ni truca en un tema com aquest?.  L’explicació és que quan tens un Pla de seguretat viària fet el 2006, revisat el 2009 i pendent d’executar des d’aleshores i que no s’ha fet RES del que s’hi platejava (entre altres coses el tema de la pacificació del centre), un no pot anar amb gaires exigències trànsit perquè et diran que facis el que tens pendent.

La segona sorpresa, és que el punt on es demana el radar pertany al terme municipal de Caldes. Potser pel gran públic no és conegut, però la el mal veïnatge de l’Alcalde de Sant Feliu i la seves males formes amb moltes institucions no ajuden precisament en temes com aquests. Sobretot si enlloc de mirar d’acordar conjuntament solucions l’únic que pretens és tirar pel dret sense comptar amb el petit detall que no és el teu terme municipal.

En definitiva que com sempre aprofita un tema tràgic com els accidents a la C-59 per fer populisme tronat intentant liquidar-s’ho amb una moció adreçada a qui no toca i sobre un lloc que no li correspon.  Curiosament, on si li toca, que és l’entrada al saulons, on també hi ha accidents aquí ha estat incapaç de fer una proposta que eviti creuar la carretera al cotxes que baixen dels Saulons direcció Barcelona.

Sr. Alcalde, no ens prengui el pèl amb declaracions d’intencions i “charlotades” de les seves i treballi per trobar solucions.