Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Arxiu de la categoria: General

Lluitant contra l’oblit

0

contralOBLIT

El president de les Corst valencianes ha vist les orelles del llop i diu que deixarà la política i es dedicarà al camp, al cultiu del caqui. Hem acabat de comprar caquis, doncs, els valencians honestos. Ves que n’hi ha polítics corruptes, sangoneres, llepons, torpalls, inútils, però Cotino potser siga el pocavergonya més gros. Incapaç, i mediocre, va arribar a dalt de tot de la política valenciana com van arribar-hi tants d’altres, polítics del pp, arribistes, aprofitats, beats, negats, però que s’hi han consolidat com els grans protagonistes del valencianisme més cínic. Han aconseguit arruinar el País Valencià com ningú no hagués calculat mai, si no hem tocat fons tant se val, no veurem la llum del sol en desenes d’anys. Ells en diran regió o comunitat, tant se val, però som els més arruïnats. Tan refillets, que no han deixat ni els mobles dels bancs i caixes, ni els edificis, perquè ells ho han venut tot, en canvi d’enriquir-se i d’enriquir les seues famílies.

No sabem qui governarà d’ací uns mesos, però caldrà començar a preparar noves sales de Picassent, perquè els enviarem tots a la presó sense comtemplacions: a ells, als fills, als gendres, les nores i els néts. Tots s’han enriquit a compte de la pobresa de milions de valencians. La pocavergonya hauria de ser delicte, perquè en Cotino és sant crist d’aqueix defecte. Després de cínic, naturalment, és pocavergonya, un dels més grans del segle XXI. Per això acabarà tancat uns quants anys, quan el femer de la justícia siga net, més prompte que no tard.

Avui presentem a l’Ateneu de Bétera un llibre de la periodista Laura Ballester ‘Lluitant contra l’oblit’ que explica l’afer del pitjor accident del metro a Europa: va passar el 3 de juliol de 2006 a l’estació de Jesús, i van haver-hi quaranta-tres morts. En Cotino era el màxim responsable, aleshores, però va tapar la investigació, la va desviar, es va amagar, el sangonera. Mai no va rebre les famílies de les víctimes, no les va atendre, ni les va voler escoltar. Mai. El Conseller excusava que la culpa seria del conductor del tren, que també va morir. Però que ell no tenia cap responsabilitat, cap ni una, malgrat que havia ordenat tot de retallades en seguretat, en tecnologia, en senyals d’alarma, en controls de velocitat, ell que havia desviat els fons per enriquir els seus, que havia manllevat els diners destinats a tenir cura de les infrastructures, va dir que la culpa era del mort i se’n rentava les mans.

De fills de puta, entre els valencians n’hi ha a manta. N’hi ha de primer nivell, n’hi ha fora de categoria. En Cotino n’és dels més grossos. Un home tot cinisme, beateria, d’una manca de professionalitat inaudita, inversemblant, d’una cara que és sencera pocavergonya. Un dels models de l’alta política del pp valencià, que voldrà anar-se’n per la porta gran, com un torero, després d’una lliçó d’immoralitat, manca d’ètica i molta indecència que ja estudiran els manuals del futur com l’emblema de l’home idiota. Fals. Mentider. Cotino és l’exemple que en el món ha d’haver de tot, perquè la misèria ens ha d’ensenyar com no han de fer-se mai les coses.

Pobres caquis, xa.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Valencians, fem possible el canvi

1

IMG_2613

Aquest no era un 9 d’Octubre qualsevol. O pensàvem que no l’era. El tancament de la televisió, dels bancs i caixes, la desocupació creixent, l’aparició de tanta corrupció a dins les institucions, tot plegat feia pensar que els valencians aprofitarien la diada per eixir al carrer a demanar el canvi. Xa, què més haurà de passar? Vivim assetjats per un partit esperpèntic, el pp que governa Espanya i València, i ni això no és suficient per despertar una societat anestesiada. Els valencians som festius, en la seua majoria, preferim d’estar-nos hores veient passar desfilades de moros i cristians, desfilades falleres, o quedar-nos a casa asseguts al sofà, abans de pegar-nos l’esforç de pensar. Què poden pensar avui 9 d’Octubre, la majoria de valencians? No ho sabem. Una majoria, no ho saben, què poden pensar i que poden pensar. Avui l’és, un dia clau, però els valencians no el fan seu, ni el viuen amb aqueix deliri que uns altres voldríem.

 

IMG_2618

De matí hi ha una processó cívica i beata cada colp més disfressada amb simbologia feixista que tothom tolera perillosament com una part més del decorat valencià. Fins ací la distorsió en què han convertit la identitat dels valencians els polítics del pp i el seu pla macabre. En canvi, n’hi ha que tenen l’objectiu clar: espanya no mos traurà de la misèria, cada colp el calvari serà pitjor. Decidim, i decidim anar-nos-en.

Tres mil, cinc mil, potser sis mil persones pels carrers de València, tant se val, no n’érem suficients per posar al primer pla que som valencians i volem renunciar a la immoralitat. Vivim una situació límit, però tan calidoscòpica que no n’hi ha manera d’aplegar-nos en un sol clam: els del metro, els de l’escola, els nacionalistes, cadascú va a la seua i la dispersió afavoreix la inacció quantitativa. No trobem què farà possible saltar l’espurna i convertir-nos en primera plana.

IMG_2616

El nacionalisme valencià no té aquella massa al darrere que ens faça vibrar d’entusiasme. Tenim les raons, els motius, l’objectiu si voleu, però ens cal alguna cosa més. Alguna cosa que puga despertar-nos del malson. Perquè nosaltres mateix els juguem un paper que no ens convé. On eren avui els joves que omplien dimecres el concert a Godella? On son aquelles masses que es concentren per les víctimes del metro? On són aquells joves universitaris que van ocupar València per solidaritzar-se amb els estudiants del Vives? On són els centenars de milers de desocupats que el pp ha enviat a cagar? On és l’escola, les bandes de música, la gent de la cultura, que avui no ens aplegàvem tots, per fer possible el canvi?

IMG_2624

M’he trobat una dona que pujava de Gandia entusiasta: ei, cal venir, i tant que cal venir, és important que cada any omplim els carrers de València, cada 9 d’Octubre, els valencians hem d’anar guanyant el carrer. No ens podem empereir, no sabeu quanta feina queda per fer. Mira quants en som, li dic. Tant se val, l’any que ve en serem més, i no ens podem acovardir. Això és el que volen, però no ho aconseguiran.

Em trobe un expare de l’escola, un vell amic que feia temps no em trobava: sé que ets amic del Vicent Partal, per què caram és tan optimista? Li ho preguntaràs? Aleshores jo li responc: veus quants en som, avui, a València? Per això Vicent és tan optimista.

Feina per envant, si volem fer possible el canvi. El País Valencià primer.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

9 d’Octubre, tot per l’aire

0

Captura de pantalla 2014-10-08 a las 09.55.42

Aquella vesprada de felicitat érem al tram 27, dit també dels valencians, com el ball, i ens conformàvem a dir que, si el 9 d’octubre en som tants a València com n’hi ha en aquest tram, ja en serem prou. Molts. Moltíssims.

L’esperança mai no es perd. Mai. Així que demà rebentàrem la plaça, els carrers de València, perquè en serem una gernació fent costat a la Comissió 9d’Octubre, que reclamem un canvi al País Valencià, un canvi que és possible. I necessari.

No era una qüestió de símbols. Ni de noms. Ni tan sols de banderes. Malgrat que el psoe i el pp ho van pactar tot per perdre-ho gairebé tot. Els colors de la bandera, el nom de la llengua, el nom del país, no sé si van deixar res de genuí, els polítics en els primers anys de Transició. Ho vam regalar tot i ens vam quedar sense res, despullats. Però ni així no en van tenir prou. La piconadora de la dreta valenciana, extrema dreta realment, amb el consentiment de l’esquerra socialista, en realitat mai no han passat d’un centre liberal, van anar menjant-se les molles, les engrunes, fins i tot les arestes de la taula van rosegar. Les caixes, els bancs, la televisió, les línies de l’escola… Ho volen tot. Perquè l’objectiu és aterrar els valencians, eliminar-los, substituir-los. I prou que ho van aconseguint, a través de polítiques d’una violència inaudita i d’una baixa intensitat democràtica impensable.

La resistència és cada vegada més resistent, però ells mai no aflueixen. Al contrari, cerquen aliances amb la justícia, tan injusta tantes vegades, amb la polícia, sempre carreguen sobre el mateix costat cada colp més prim, amb els mitjans, han aconseguit d’eliminar la imparcialitat i, ja ho hem dit, qualsevol escletxa en la llengua innombrable.

I amb l’aterrament, no s’hi han adonat, han traspassat les línies de la decència, de l’honestedat, fins i tot de la mesura. No han deixat ni un euro al calaix per a comprar les pipes. A més que, en la resta de la calaixera, tot són deutes, factures, hipoteques, i encara pitjor, un sac d’anys per endavant per poder-nos recuperar de la indecència. Ves que vam eixir malament del franquisme, ves que vam patir la transició (sabeu quants morts vam haver de carregar amb aquella transició que ells consideraven modèlica?), doncs encara no sabíem quina maldat no ens esperava, en aquesta simulació de democràcia que ens han fet viure. El pp ha aconseguit convertir València en un país immoral. A la vista de tothom. Vet ací on tenim la pitjor ferida.

Qui governarà des de les institucions la festa dels valencians? Un president titella de la Generalitat, un rei borbó hereu d’aquell altre que va passar a sang i foc els valencians, i una alcaldessa que prefereix de fotografiar-se amb una bandera que no reprsenta els valencians, els espanyols, sí, però no els valencians: tant se val la cirereta de la caspa, el bisbot i el capitano de caserna. Pur estil antivalencià, na Rita. Ritíssima.

I malgrat tot, nosaltres serem al carrer demà, pels carrers de València. A vore si en fem un tram, un de sol, que puga defensar el país, el canvi, l’esperança. Sense defallir.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Aterrar la llengua

0

sanchisGuarner

 

 

«El pp contra el 9 d’Octubre (2)»

Portem uns dies ben divertits, els valencians, que semblen com els dies de vi i roses, vi i llengua, vi i jo ja no sé què més, quina cosa voldria dir per dir que, els valencians, davant el 9 d’Octubre ja ens podem espavilar. Els valencians i la llengua, vet ací el calvari que ens fan passar els passarells del pp. Els valencians sense llengua, n’és el propòsit. I per això va anys que atien el foc amb l’objectiu del genocidi. Ep, a València ja no ens podeu dir exagerats, ni alarmistes. A València vivim el gueto polonés, pel que fa a la llengua. Sense embuts. Una cacera creminal com no patíem des dels primers anys de la dictadura. És veritat que n’hi ha segons quins reductes que alenen, quins?, però si fa no fa som en aquella època! Perquè el pp s’ha obsedit en el genocidi lingüístic contra els valencians, que ells saben que és contra el català, sense embuts, ací i a les Illes. I el TC, aquesta vegada, no ha actuat, no actuarà. De cap manera.

Semblarà que ens repetim, però cada dia que obriu els ulls, cada maleït dia de tristor o de joia que els obriu, els valencians tenim prohibits els mitjans. Us imagineu que un valencià pogués prohibir tots els mitjans en l’altra llengua, a Extremadura, a Toledo, a Madrid, a Salamanca, a Conca? Que pogués i ho volgués fer? Què passaria? Sí, què passaria si això ocorregués unes hores, uns dies… No el temps que ja portem nosaltres, això és impensable. Què dirien els tarambanes del TC? I Cospedal i l’altra, la més petita, no diuen que ningú no pot saltar-se la llei, com és que el pp valencià i l’espanol se salta la llei d’Ús del valencià, i el mateix estatut d’autonomia valencià, que diuen clarament que es vetlarà per la defensa de la llengua minoritzada? Com diu Carme Junyent en aquella contundent entrevista a Vilaweb, no voler aprendre una llengua és anar contra el coneixement, i vet ací que ja ha saltat el conill. Contra el coneixment, veges qui ens guia si ells o l’església o tots dos i no sé quina cosa fóra pitjor. Almenys a València, que els beneixen els abusos i els obusos, els bisbes.

El pp és contra la llengua i contra el 9 d’Octubre, i per disfressar-ho inventa còctels i partys amb pastissets, regals i premis. No premiaran Escola Valenciana, una institució que defensa aferrissadament la llengua i l’escola, o els actors valencians, o els músics, no, no, sempre troben qualque torpall, o ruc o franctirador contra nostre. Sempre.

El mateix president Fabra que voldrà festejar dijous el dia dels valencians manté la prohibició de TV3, va decidir de tancar Canal9 i qualsevol ràdio que pogués fer pudor a la llengua dels valencians. Tot solet contra el perill de la llengua, la dels valencians. Matemàticament, els valencians ens hem quedat sense mitjans amb llengua pròpia. Ni l’església redemptora, ni els tribunals, ni la guàrdia civil, cap d’aquestes bandes o colles oficials que campen en aquest petit territori espanyolitzat no ha alçat ni un pèl per clamar contra els creminals lingüístics.

Ara és l’atac ferotge a l’escola en forma de decrets de llengües que atempten de nou contra una de sola. Ho explica Vicent Moreno a VilawebOntinyent: cada dia que passa, els valencians perdem, els xiquets perden, amb aquest setge embafós contra la identitat, aquesta persecució d’infàmia. La cirereta va eixir publicada la setmana passada: en uns anys, no quedarà gairebé ningú que parle valencià: la substitució haurà sigut un èxit, al País Valencià. I gairebé que semblarà legal, que semblarà que ho hem demanat els valencians: sí, sí, robeu-nos, mateu-nos si cal, gairebé, que hom creuria que els valencians es mereixien aital sort. Ves fins on arriba la mala llet i la conxorxa ordida per aquests malparits del pp que governen València des de l’odi al coneixement, i a la llengua.

L’objectiu és aterrar la llengua, i prou que ho van aconseguint. Entre els joves, que els segueixen el joc genocida inconscientment. Entre els xiquets, incapaços d’aguantar la llengua de l’aula en el moment lúdic del pati, perquè ja no l’escolten enlloc, ni als mitjans, ni als seus referents i models, ni al carrer… la substitució, el genocidi perpetrat a València és un fet, una agonia ràpida que aquesta ment preclara de la professora Junyent explica tan bé, tan bèstia, tan cruament i directa.

Demà, despúsdemà, fins al 9 d’Octubre si cal, qualsevol escola del País Valencià, dels Països Catalans, no ha de deixar passar l’ocasió: escolteu aquesta dona, no fem tard. Sols no aturarem la mala fel d’una generació de polítics tan mediocres com estúpids.

Feu que els joves dels instituts de secundària, de batxiller, de cicles, escolten aquesta entrevista i en parlen. Que en parlen en valencià tant si com no, però que en parlen.

I potser encara tenia aquella esperança…

I aquesta, que explica el Sarrià

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El pp contra el 9 d’Octubre

0

Mentre Rita Barberà besa la bandera d’espana davant un bisbot que prova de beneir-la (no sabem si la bandera, l’alcaldessa o el moment), de vora un capitano de la guàrdia civil mudat amb totes les medalles…, el president Fabra assaja cada nit el discurset que farà el 9 d’Octubre, perquè queden quatre dies i el tros que haurà de fer en valencià, pobre, és d’una fonètica massa dificultosa per ell: maleïda llengua amb vocals obertes i tancades, xa, i maleïts pronoms febles. Per desviar l’atenció burlesca que van enviant-li uns quants piuladors a través de la xarxa, ell ja s’ha encarregat de compensar l’atac dels traïdors que li denuncien tan mala praxi, inclosa la fonètica, que ja ha decidit qui serà premiat amb la medalla de la Generalitat, això és, qui considera que serà el valencià de l’any: doncs ha assenyalat el rei borbó just acabat d’estrenar, per compensar que els valencians en tenim un altre, de borbó, penjat cap per avall, i també ha decidit l’homo Fabra de premiar una falsa acadèmia de monyigots que es declara contra la llengua dels valencians, formada per il·lustres pinyols que no van tenir dificultats a posar bombes contra Fuster o Sanchis Guarner i amagar més accions territoristes contra institucions i persones de tots colors sempre emparats pel silenci de jutges, polítics i altres poders. Així que la bufa ja la tenen gairebé preparada a València, per celebrar una festota que, per ells, el pp i el rastre de botifarres que els riuen la gràcia, no passa d’una processó i una paella de pollastre amb conill, perquè de reivindicacions cap ni una, ni de denúncies del greuge que patim els valencians, ni de la ruïna que és cada dia pertànyer a un estat que ens ha robat, estafat i venut com una mesureta de cacau i tramús. Per bé que la venda incloïa el robatori dels propis polítics que ens governaven (som el territori que més imputats, corruptes i mangantes té asseguts, alimentats i pagats en les seues institucions, entre consellers, diputats, alcaldes i regidors). Així que, el 9 d’Octubre, per al pp no deixa de ser com un refredat de cap de setmana, en canvi de continuar mamant d’un pessebre, ja és mala sort, ara cada vegada més eixut, més buit i mal repartit.

La llengua, el territori, l’economia, el patrimoni, l’educació, la sanitat, l’atenció dels valencians? Ca, home, això ni se’ls ocorre de pensar que va lligat a la identitat, a la pèrdua dels drets, a la misèria de país en que voldrien convertir València, una colla de vividors que s’hi han quedat a viure a compte nostre, amb l’objectiu de no deixar pedra que faça paret o tuf a valencià, siguen els mitjans, l’escola, les caixes, o els bancs… El 9 d’Octubre, no, el nou cap reivindicació, cap ni una. Per ells, robats o apallissats, els valencians estem millor que mai. Per què hauríem de reivindicar res.

Un detall: no és casual que a cinc dies de la festa dels valencians, de l’entrada del Rei Jaume I a València, la Ritíssima ensenye el pit i aquell somriure davant un símbol que ha representat justament el col·lapse més gros que han patit els valencians els últims setanta anys, comptada la dictadura i la riuà. Just quan acabem de saber que d’ací uns anys, només el 10% dels valencians parlarà valencià, Rita ho celebra besant l’altra bandera, la seua naturalment, com un triomf de la feina feta, encomanada pels seus.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fidelitat a la democràcia

0

Plató potser que hagués dit una altra cosa, sobre això, ‘fidelitat a la democràcia’ però penseu que ell va viure fa 2.400 anys aproximadament,era un aristòcrata culte i intel·ligent, i aquella jove democràcia, aquella, senyoreta de Cospedal, va permetre de carregar-se el savi Sòcrates. Però això era fa vint-i-quatre segles, quan el món era món i els pollastres es pintaven la cresta de roig.

Vostés i els seus menistrots, avui mateix han aprovat de regalar 1.400 milions d’euros, com qui diu quatre cafés i dos gintònics, a una empresa amigota i corrupta, ACS, del pinyol Florentino, en canvi d’un projecte de fum. Vostés i els seus amigots de l’altre partidot ara a l’oposició, que els va permetre la juguesca. I en canvi d’aqueixa pocavergonya de regal en un país en runes, volen denunciar la democràcia de Catalunya, perquè Catalunya, democràticament diuen que n’estan farts de vostés, dels seus regals, i de la seua mala gestió.

Saben els menistrots de divendres quants projectes de fum han aprovat els últims quaranta anys i a quin preu?

Vostés que cobren sobresous, sobres en negre, que cobren en espècies, regalots, targetes de caixes i bancs, vostés que gasten en luxes superflus, en iots, en sexe, en viatges, vostés que es gasten fortunes públiques mentre milions de ciutadans del seu mateix Estat les passen magres, les passen putes, les passen de diarrera, vostés són capaços de denunciar els demòcrates, mentre vostés i els seus, els fills, els néts, els pares de vostés, els iaios de vostés viuen del lladrocini, la corrupció i la cara del gos rabiós.

Sí, sí, els de vostés, els seus familiars, fills, néts, pares, gendres, cunyats viuen tan corruptes com vostés amb els mateixos luxes i els mateixos dinerets, aquells que no tenim els milions que les passem magres, com uns desgraciats.

Fins i tot els regalen llocs de privilegi, en empreses de privilegi, en canvi de no-res, de no fer res de res, cobren i cobren i tornen a viure dels luxes a compte d’esgarriar les subvencions europees, els diners públics, les reserves d’anys, els estalvis de la gent es mamen mentre dormim i ens creguem que el món va tranquil i segur, en les seues mans.

Vostés, senyoreta de Cospedal i Santamaria, que han consentit i furtat els diners destinats a ONG’s, en canvi de comprar-se pisos, que han estafat la Hisenda pública, que han tirat els diners en projectes de ruïna, que s’han gastat els diners d’Europa en cotxes, en vaixells, en complexos de mentida, en aeroports, en tresn de luxe, vostés ens amenacen, públicament i manifesta, a nosaltres que tenim la decència i el suficient coratge de dir prou, ací s’ha acabat la sarsuela, l’opereta, el sainet, la bufa de teatre que vostés, homes o dones de la política més dissortada que hem viscut en els últims cent anys, fa anys que representen en canvi de portar-nos a l’infern dels inferns, als mestres, als desvalguts, als malalts, als pensionistes, als joves, als desocupats, als artistes, als músics, als milers de botiguers que han hagut de tancar negocis familiars, per la ruïna que han provocat.… Vostés han arruïnat en un grapat d’anys l’única alternativa de millora d’un estat que és ara mateix el cul del món, d’Europa i de la resta, el cul d’un sac, el cul d’una mona, el cul d’un wàter que no té ni per pagar l’aigua que ha d’emportar-se els cagallons que vostés fan cada dia, senyoretes, perquè per molt empolainades o mudaes o ves saber com es presenten, no ens enganyen, fan aquells cagallons mundans, vulgars, avorrits, marrons o negres, durs o molls… Cagallons de tota mida i condició, però ves que n’hi ha que haurà d’anar a cagar al vol, per culpa seua. Si han de ser males persones, vostés.

Que els catalans volen anar-se’n? I els bascos, i els gallecs, i els valencians a poc que comencen a obrir els ulls d’encegats i cagamànecs. Però volen anar-se’n perquè vostés ho han provocat, els seus, tramposos, gàsters, lladres, mentiders, falsos, no poden fer-les de més grosses… que van robar fins i tot al Papa, vostés, a l’església que tant llepen, que si fa no fa és tan corrupta com vostés, perquè mengen del mateix pessebre, de la mateixa remolatxa, segó o ves a saber… Vostés poden amenaçar el que vulguen, tant com vulguen, matar-nos si ho proven, però no podran evitar allò que és natural, a poc que tinguem dos dits de front i els catalans ves si en tenen, de dits i de front: quan un s’adona de la pudor que fa la merda, no vol sinó pegar a fugir. I és això que vostés han aconseguit, mire si són brillants, una de ben gran en un plat damunt una meseta.

La fidelitat a la democràcia provocarà allò que vostés no poden evitar. Que la gent, finalment puga decidir. I decidirem. Més tard o més d’hora. I decidirem que, com vostés, mai més. I si és menester, nosaltres ens n’anirem a cagar a la via. I ens torcarem el cul amb una pedra. O amb un tarròs, com es feia abans, xa.

 

Perquè, abans que no a vostés, serem fidels a la democràcia.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tota pedra fa paret

0

Captura de pantalla 2014-10-02 a les 0.45.28

 

Hola,

Has fet un donatiu a la campanya ARA ÉS L’HORA i te’n donem les gràcies.

Amb la teva contribució, juntament amb la de moltes persones més, estem fent campanya més potent que s’ha fet mai a Catalunya, per fer arribar a cada casa, a cada persona, la possibilitat de dir com volem que sigui el país nou.

Sense cap subvenció i amb l’esforç de tothom, fem possible una gran campanya que decante la balança per guanyar la consulta. Units, aconseguirem que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.

Et recordem que pots fer un donatiu tantes vegades com vulgues.

Moltes gràcies!

 

És ací on pots fer el donatiu: enllaç donatiu

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Al president Mas

0
  • rFymMqJtcadkCeR-556x313-noPad
  • Petició dirigida a: President Mas

No acatis la decisió d’un tribunal que no ens representa. Coratge!

    1. Oriol Franch Pavia
    2. Petició creada per Oriol Franch Pavia, Barcelona

 

Per al President Mas
Diputats i Diputades favorables al Dret a Decidir, President de la Generalitat de Catalunya

Amb l’alè de tot el poble, amb l’anhel de tot un país, teniu la força necessària per seguir amb pas ferm cap endavant. El full de ruta està definit, només hi ha una direcció a seguir. No hem fet tot el camí per acatar la decisió de qui no ens representa. No hem arribat fins aquí perquè a la primera contrarietat i amenaça haguem d’abaixar el cap com tantes vegades hem fet abans.Ara decidim nosaltres, ningú en nom nostre.
Ara diem prou.
Ara ja no ens podem fer enrere.
Els catalans volem que digueu prou.
Ara és l’hora.

Atentament,

Ací va el meu nom: jo ja he signat, president.

enllaç: http://www.change.org/p/artur-mas-no-acatis-la-decisió-d-un-tribunal-que-no-ens-representa-coratge-9n2014-volemvotar?recruiter=76563147&utm_campaign=signature_receipt&utm_medium=email&utm_source=share_petition

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dues dones i un destí

0

Com m’ha fet tanta il·lusió de rebre el correu no fa gaire, d’aquestes dues heroines del país que vaig tenir la sort d’escoltar en directe l’11 de setembre, el penge ací mateix, avui 29 de setembre, dia de Sant Miquel festa major a Llíria, el Camp de Túria, malgrat que circumstàncies famíliars m’han fet arribar tard al post i apareixerà com del trenta, però tant se val.

Ah, el tiro-liro del TC, quina rapidesa a despertar els fantasmes de l’anticrist, si els feu un examen a cadascun d’aquests perdigons, d’una certa dificultat democràtica, de tenir ois que no passen… Per aquests Ulls de poll del requeté post_franquista prohibir TV3 a València també és constitucional?

Tancar la TVV sense consultar els valencians també és constitucional?

Prohibir línies en valencià a l’escola, és hiperconstitucional?

Prohibir una ràdio en valencià també és constitucional?

Atacar la llengua dels valencians és constitucional?

Deixar que el pp haja robat els bancs i les caixes valencianes és constitucional?

Tenir tot d’imputats i corruptes a les Corts, ho és, de constitucional? O com són del partit del TC, podeu dir que sou a ca l’oculista, triant ulleres de llarga vista?

No parlem de la pobresa intel·lectual, del sentit democràtic, ètic o moral d’un tribunal, no, d’això vostés mateixa ja fa anys que ens van empényer a descreure. Així que…

És l’hora.

 

 

Ara és l’hora
Hola Albert,El Tribunal Constitucional acaba de suspendre la Llei de Consultes i el Decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Davant d’aquest fet, reafirmem que el 9N votarem i que els catalans decidirem lliurement el nostre futur a les urnes.Us convoquem demà, dimarts 30 de setembre, a les 19h davant de tots els ajuntaments per iniciar de forma alegre, massiva i alhora decidida la campanya més important de la nostra història: la campanya perquè el proper 9 de novembre guanyi el Sí a la independència.

Per fer-la possible, necessitem 100.000 voluntaris que dediquin un parell d’hores de la seva vida per arribar a totes les llars del país i escoltar com volem que sigui el país nou que estem construint. Gràcies als més de 30.000 que ja ho sou. Us necessitem a tots.

 

VULL FER-ME VOLUNTARI

 

Ara és l’hora de la veritat. Ara és l’hora de guanyar.

Junts ho farem possible.

 

Carme Forcadell i Muriel Casals

SEGUEIX-NOS
twitter facebook youtube instagram
FES-HO CÓRRER!
twitter facebook
WHATSAPP
WhatsApp
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un sistema educatiu pervers

0

Dels tres dies del Congrés d’educació a l’Alcúdia, el segon ja mereixia amb escreix la nostra atenció, ves quin jorn i quin parell de ponències. Una aposta tan decidida i valenta dels organitzadors, que els mestres vam agrair amb entusiasme.

I és que enguany necessitem força i coratge, els mestres, per a començar un curs on la cara més ferotge contra l’educació és la mateixa llei d’educació, acabada d’estrenar, la lomqe, una declaració de principis contra l’escola, contra els mestres, contra els sindicats, contra la idea d’aprendre i d’educar. L’objectiu d’un sistema educatiu tan pervers com l’espanol és aterrar tota l’avantguarda pedagògica del segle XX, i redireccionar l’aprenentatge cap a la pitjor de les cares postfranquistes. Un sistema educatiu pensat des de l’església, el neoliberalisme (que vol dir l’extrema dreta), el centralisme caspós, la vigilància extrema en forma de revàlides o exàmens externs perquè ningú no puga escapar-se d’aquest malson en el qual volen convertir l’escola, a Madrid, per a la resta de l’Estat.

Hom es pregunta qui pot tenir tanta mala llet, quins noms propis hi ha al darrere de la redacció d’un model educatiu tan oposat als models centroeuropeus, no diguem nòrdics, i amb quina mala intenció es pretén de convertir els nostres alumnes en pastanagues, per comptes de facilitar-los camíns oberts al coneixement, quin parit de l’antic movimiento haurà tingut la pensada de tornar l’escola cinquanta anys enrere, com si la idiotesa se’ns hagués ficat al cap amb un trepant creminal.

Ah, els mestres tornem a la clandestinitat, ves si serà divertida l’escola enguany, si és que volem que els xiquets siguen lliures, aprenguen i deixen les albardes per als qui han pensat una escola per a miserables.

AFEGIT: perquè els del menisteri espanol han pensat, xa, si els volem rucs, albardem-los! Ho han pensat, ells, naturalment, que són d’una raça intel·ligent molt superior a la resta d’Europa.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Innovació a l’empresa valenciana (!)

1

Ahir vam ser al parc tecnològic de València per participar de dues conferències sobre innovació i empresa a la seu del CEEI, una mena de seu d’empreses europees per la innovació (oficialment, centres europeus d’empreses innovadores de la comunitat en perfecte espanol). Les dues conferències les feia el mateix home, en un salonet d’actes d’una estètica lletja, això ja fóra una mesura de respecte estètic, la innovació sembla que s’havia de presentar en la llengua LOMQE de madrid, malgrat que el conferenciant en dominava d’altres, i el contingut, si això es defensava com a innovador i europeu, era per pegar a córrer en deu minuts, quinze màxim. Però vam aguantar el primer envit per no escapar-nos-en a mitges (confessem que la segona conferència ens la vam saltar). Total, que per dir que el ‘Design thiwking’ és una eina que s’avança a les tronades dels clients i acabar per explicar que Steve Jobs era si fa no fa un afeccionat de l’empresa i de la innovació, perquè solament que sabia copiar allò que havien fet uns altres bo i presentant-ho amb caixetes amb estil, vam perdre dues hores que no tenen pèrdua: si aquesta és la seu de l’empresariat valencià per la innovació i per europa al parc tecnòlogic, on se suposa que l’empresa valenciana és a l’última en tecnologia, formació investigació i innovació, i acaben oferint-nos gat per llebre…, destapa que ni això no fem bé els valencians. Però que no heu visitat per exemple Barcelona, o Berlín o Londres?

Ves que nosaltres ens diem: anem, xa,  a vore si uns altres són capaços d’il·lusionar a partir de la bona feina, el coratge, l’estudi o la professionalitat… A cagar a la via, home! Ara, això sí, n’aprens una barbaritat d’aquell llenguatge per amanyagar que en saben l’ou: focus busines, área de networking, entrepreneurship experience, cash manegement, taller coolhunting… Mamonaes sí que en saben, tu.

Però vam eixir convençuts que han d’haver més empresaris valencians, més preparats, més innovadors i més professionals que allò que ens van oferir al CEEI. Ho voldríem creure.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Qui és en Fabra?

7

Els valencians ho tenim pelut, o fotut. O remaleïdament fotut. Els valencians ho tenim pitjor que ningú; no sé si n’hi ha res més baix, pitjor que ningú ja és un nivell considerable d’infern. Un infern polític en el sentit més grec, clàssicament grec. Filosòfic, més conservador que no Plató, infinitament més avorrit. I ja és un nivell considerable d’avorriment, Plató.

D’uns anys ençà? Quants, realment, quants anys fa que ens governen autèntics despropòsits, mala gent, la mala gana democràtica?, el cul d’Europa ens governa sense que res ni ningú no faça res, res de res. Sense bancs, sense caixes, sense diners, sense mitjans, sense cap personalitat, sense dignitat ni ètica ni res que puga fer-nos sentir que som alguna cosa, que encara ens sentim… una cosa, ens sentim!

Tenim unes Corts valencianes segrestades, un consell valencià segrestat, una economia ruïnosa, malmesa, i una ètica política de les cavernes. Culturalment, intel·lectualment, el pp representa el nivell zero, sota zero, aquella il·limitada mesura que assegurava que, del no-res, hom podia aconseguir arribar als cims més alts. Però a València això ens ha passat sense humor, perquè és la nostra realitat. Durant vint anys ens han governat, ens continua governant, la pocavergonya. La pocavergonya és el nivell polític que podem presentar a debat a les Corts, el debat general. Una riota.

Els valencians representa que som una riota. Som un sainet sense virtualitat, sense esma, sense el teatre, som una bufonada, una geografia perduda, enfonsada, eliminada.

—Qui és en Fabra? Aquest polític que ningú no ha votat però que ens governa sense ànima, ni esperit ni fetge, pobre, ni discurs, ni idees, ni sentiment, ni esperma? Qui és aquest home que guia més pregonament els valencians en l’abisme, en el non sense, en l’absurd, en el tarquim?

Qui va matar el pare, o va matar la mare, o va matar els dos, o va cridar la fatalitat perquè els valencians, tots plegats, siguem castigats tan severament per la idiotesa, la supèrbia, per una cort de furtamantes capaços de vendre’s la pell, traure’ns els ulls, tallar-nos la llengua, la xufa, les mans en canvi de continuar llepant una merda, dues merdes, tres merdes, d’aquells menistres de madrit que decideixen que els valencians, per dissortats, per inútils, no mereixen ni la terra que xafen, ni l’aigua, ni el pa, ni una missa en la llengua pròpia? Qui ha destinat aquest fat de fills de putes contra nosaltres, com el pitjor dels exemples que s’ha comés mai en democràcia, des que occident té memòria, si és que té memòria i explica què va passar durant la guerra, la potsguerra, la transició i el pacte església/psoe/extrema dreta contra València?

Qui és aquest farsant, en Fabra, polític fariseu bufó o peluix?, que ens obliga a una passió tan bèstia i covarda?

Sort que sols que era un son, un malson, una distracció, un atordiment després de dinar, una cabotada, una capsinada, una… Una fava entre cames. Una figa. Una.

—No em direu ara que aquell que es menjà la poma al paradís era valencià, xa, i que paguem el pecat universal per la resta de dies i dies…, com a poc hauria triat una taronja, una navel washintònia. Que serem cerrils, però burros, no, això mai de la vida.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escola i lectura (amb Enric Queralt)

0

IMG_2224

 

Enric Queralt va inaugurar ahir el curs d’Enxarxa’t a Benissa. Enxarxa’t és una xarxa d’escoles que cerquen la qualitat d’allò que fan i són a partir de quatre principis bàsics. Però avui venim a parlar de lectura, d’aquesta explosiva comunicació que feu Enric Queralt ahir a la Seu de la Universitat d’Alacant a Benissa, la Marina.

Si voleu saber qui és Enric Queralt, ací teniu l’enllaç, del seu bloc amb lectures, propostes, ofertes, preus, indicacions, compromisos…, això d’ahir va ser com un huracà d’idees, de perles, de regals, de més contundents i de tan evidents com impagables. De fet, sembla que la invitació que li havia llançat Jaume Fullana, l’animador d’aquesta xarxa d’escoles valencianes era, vine i parla’ns de la lectura: “Parla’ns-en, des d’on vulguis, també a nosaltres.” diu el verset núm. 10 de la primera pàgina de l’Odissea traduïda per Carles Riba.

Llegiu a l’escola, amb els vostres alumnes, com diuen els decrets, mitja hora cada dia? Una hora? Tres dies a la setmana?, cap? Llegiu tots els mestres o solament els de llengua? Llegiu els de primària mentre els de secundària ensenyen allò important o bé ja deixeu a l’atzar que el 50% dels alumnes no llegesquen mai? I els mestres, llegiu? Llegiu amb aquella intensitat que reclamava Celestin Freinet per als mestres, Cussinet, Ferrer? Esteu preocupats d’això de la no-lectura, perquè vosaltres mateix sou no-lectors, o us preocupa més l’ortografia? Sabeu que ja n’hi ha instituts públics que llegeixen una hora al dia, sempre en el mateix moment de la jornada? Sabeu que la llei diu que cada escola i institut ha de llegir un mínim de mitja hora diària, per anar bé, o mitjanament bé…

El professor-consultor Enric Queralt va fer una aportació brillant, entusiasta i molt suada (ves com anava l’aire condicionat, però) perquè els directors tornem a l’escola avui mateix i reunim els mestres a la biblioteca: va, agafeu-ne cadascun un cabàs i torneu a les aules: el de matemàtica també, el de física, el de llengua, el d’anglés, el d’educació física que no s’escape, tothom que carregue els llibres i entre a classe: xiquets, són les dotze, avui no tocarà l`àngelus, tocarà llegir, el mestre també, cada dia a partir d’avui mateix llegirem plegats una hora… Potser una hora per començar fóra massa, no caigueu malalts d’empatx, mitja hora, va, mitja i prou.

Per acabar aquest primer apuntament sobre la proposta d’Enric Queralt (no us perdeu el seu bloc) agafaré un dels exemples dels molts que explicà ahir a Benissa:  la Gaithersburg Elementary School decidí d’eliminar els deures per a casa en canvi de proposar la lectura lliure dels seus alumnes. Els resultats de millora en poc temps van ser espectaculars. El 70% dels alumnes venien de famílies de pocs recursos, però ara són una escola de referència pel que fa a resultats.

Doncs, això, comenceu per repensar la lectura a l’escola. Tots els mestres, sense excepció. Els escocesos també. I els valencians més que ningú.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El Camp de Túria i l’Aplec

1

cartell general 3er_negre_baixaqualitat

 

El primer dels Aplecs valencians es va fer Llíria, el Camp de Túria, l’any 1960. D’ença que han passat manta coses a la comarca, tantes que són impossibles de contar en un apuntament. La comarca ha canviat la fesomia, els pobles han canviat, ho ha fet l’economia, el camp, fins i tot ha canviat la possibilitat d’estudi dels nostres joves. En els seixanta, una majoria abandonava l’escola abans dels catorze anys i, no ho creureu, es posava a treballar. Hem abandonat el món rural alhora que hem torpedinat l’habitatge, la geografia urbana, les carreteres d’accés, els polígons industrials, el parlar de la gent fins i tot. Les problemàtiques s’han accentuat, agreujat moltes d’elles en carrerons tan estrets que ens ofeguen el futur. L’Institut d’estudis Comarcals del Camp de Túria va provar de posar una mica d’ordre al desficaci dels noranta, a través de l’estudi, de la investigació i de l’acció reivindicativa: perquè les agressions eren contra el paisatge, contra el patrimoni, contra l’ordenació del territori, provàvem de posar una miqueta de seny a la urbanització salvatge i els problemes que aplegaria. No vam reeixir. De primer perquè n’érem pocs, un centenar, de segon perquè érem de l’estudi (un tret diferenciador que els valencians no han valorat mai prou, per no dir gens ni miqueta), de tercer perquè, qui en tenia la responsabilitat, va preferir aprofitar la seua parròquia i desestimar qualsevol consell d’un altre color. El desastre ha sigut absolut, Som un caos on regna la corrupció, la brutícia, campe qui puga i ja ho adobaran en el segle XXII. Que vol dir que no tenim remei, ara mateix a vint anys vista.Tret d’algun exemple, hem tingut polítics tan mediocres com inútils, tan ineficaços com torpalls, i la suma d’aconseguiments ja la descriurà cada ermita o cada capelleta quan arribe al cel, o a l’infern.

Però tenim sens dubte molts àmbits, moltíssims, que possibiliten el debat, l’estudi, la reflexió i l’acció directa, sens dubte. Els joves, una grapat de joves, volen agafar les regnes de la reivindicació identitària del Camp de Túria, i proposen un Aplec anual per reviure els seus interessos i reivindicar-se. Tampoc no en són gaires, com va passar a la nostra època, a totes les èpoques afegiria, però ja van fent amb l’ajut dels uns i dels altres. El tercer Aplec ‘modern’ s’hi va fer la setmana passada, a Nàquera. Hi vaig ser en dos moments, i vaig procurar de seguir-lo a través de les xarxes. Tampoc no vaig veure gaire gent, potser perquè el programa no era d’entusiasme. De fet, algunes de les problèmatiques greus de la comarca, al meu entendre, no s’hi tractaven. L’escola, el camp, la desocupació, la desorientació del jovent, la festa i l’excés, el medi, la corrupció política, el transport, la cooperativa de Bétera, la despersonalització valenciana de les nostres caixes, la cultura comarcal mateix, no sé quants temes propis no van aparèixer en aquest dos dies d’Aplec. I tret del concert de Pep Botifarra que va omplir aquella placeta la nit de divendres, no sé si tindríem gaire res més per guardar-nos. Em sembla que ens calen més idees, noves propostes, major innovació, si volem pegar en una fórmula atraient i lúdica, i compromesa, que aplegue la gent per la comarca, si és que veritablement volem guanyar el futur. O volem fer comarca.

Cal major autocrítica, afinar el debat de les idees i evitar una despesa excesiva que compromet la viabilitat de l’associacionisme, molt precari els últims anys.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El país i l’escola

1

 

 

El país és la peça bàsica, el tot, la columna vertebral que després vestirem a la nostra imatge i semblança (això sembla que em queda bíblic). Fins avui, i tret d’un quants àmbits, la semblança era trista, pobra, engronyada. Potser perquè som d’un estat que s’ha entrenat com cap altre a viure amb una pobresa espiritual que aborrona. I amb poca cosa que hem pogut esbrinar, han eixit tot de draps bruts que l’afaiçonen. La nostra part territorial, del país del qual parle, no penseu que és gaire diferent pel que fa a allò més visible fins ara, potser perquè fins ara mateix no ens deixaven ensenyar gaire res més, que a poc que trèiem el cap ens pegaven bastonada.

Però el present ha girat 180 graus, perquè tenim l’oportunitat de dibuixar com serà el nou país, a partir de com és en una part que era amagada, que nosaltres mateix no créiem possible, fins fa tres anys i un dia. Ara tenim l’oportunitat de dir com ho volem tot, exactament tot. I aquest és un dels majors reptes que podem viure, entre persones i formant part d’aquest nou país.

Avui mateix s’incorporava a l’escola el quart dels territoris, Catalunya. Ho feia no exempta de vindicacions, problemàtiques i concentracions dels sindicats majoritaris. Les Illes són de vaga, avui justament, contra la tristesa d’una consellera i un president que voldrien aterrar l’escola, si no és una escola a la manera com elles l’entenen: allunyada de la llibertat de Rousseu, dels principis de l’Escola Moderna de Ferrière i contrària a les Invariables de Freinet, per posar tres exemples contundents de grans pedagogs. Els mestres de les Illes tornen a guanyar el carrer cansats dels atacs a la llengua, de tanta incomprensió i d’un desgovern vergonyós; no sé si mai havíem viscut una generació de mediocritat política tan alarmant, d’una gernació d’aprofitats que fan anys no tenen principis.

València va començar la primera, el curs, i aquesta setmana ja ha convocat manifestacions per l’escola pública, contra els despropòsits de decrets i lleis que pretenen unificar i eliminar la diferència i la diversitat. Hi demanen la dimissió de la consellera, que penja cap per avall en manta cartells, com el borbó. Sobretot perquè la llengua és en la punta de l’atac del pp, se n’avergonyeixen de no ser monolingües, fins i tot públicament demanen perdó per xerrar valencià. Els grans mestres Pestalozzi, Steiner i Ferrer, ja explicaven la necessitat de llibertat de l’escola, d’enriquir els currículums, de la independència dels centres. Tot plegat, a Finlàndia sembla que funciona, no solament en resultatst acadèmics, sinó en valors dels joves. Espanya vol clavar el clau per la cabota, com més fracàs més s’entossudeixen a continuar castigant l’escola, malmetent-la i assejant-la. En benefici d’interessos particulars i contra alguns consells que Europa fa anys li indica que no funcionen. Tant se val que els albardes com no, són rucs i ens volen rucs.

L’escola serà cabdal en el nou país, en un país nou, els seus mestres seran una de les claus. Esperem que ho tinguen en compte des del primer dia, els polítics, en aquest nou estat que es dibuixa. Si amb tot de falques, l’escola catalana ha sigut capdavantera, amb més raó ara l’horitzó no té excusa per a l’admiració.

Publicat dins de General | Deixa un comentari