Aquí teniu l’entrevista que Josep Rexach em va fer per a Vilaweb pels fets del 12 d’octubre. La transcric completa, però en la seva versió original la podeu recuperar en aquest enllaç.
De l’un dia per l’altre, i sense preveure-ho, Oriol Lladó (ERC) s’ha convertit en la cara visible de l’Ajuntament de Badalona, arran de la polèmica del 12-O. ‘Quan vius en la teva pell l’engranatge de l’estat és dur’, confessa per telèfon després d’haver anat a declarar davant el jutge per haver obert les dependències municipals durant la festa de la Hispanitat. Ens explica que van prendre la decisió els regidors, tot i que en un primer moment havien dit que acatarien la interlocutòria. Diu que ho tornaria a fer i confessa que el gest d’estripar el document no va ser compartit. Lladó creu que, de tot plegat, se n’ha d’extreure una lliçó: amb vista a futures situacions similars, s’ha d’adoptar una estratègia per consens a tot el país.
—Sou el batlle en funcions per l’absència de Dolors Sabater. Com ho viviu?
—Han estat tres bastant durs, sí. Ho visc bé, però ha estat un tobogan ple de revolts on de cop els esdeveniments s’han precipitat. No deixa de (més…)
Fa uns dies, la Sara Muñoz es va fer ressò a El Punt Avui (hi podeu accedir aquí, i també aquí) de les línies de treball actual del govern sobre Badalona Capaç i el seu nou centre de treball. Al fil de l’article i de la lògica repercussió pública de la qüestió em proposo contribuir al debat amb una mica d’informació… i algun aclariment.
Intento respondre 10 preguntes sobre aquest projecte i les dues alternatives que ara mateix està treballant el govern.
1. Quina és la posició del govern?
El mes de juliol passat el govern va anunciar que revisava la tramitació del projecte del Turó de l’Enric, que implica la construcció del nou centre de Badalona Capaç i de dos Mercadones a la ciutat. La suspensió de la tramitació es va fer amb el compromís de trobar una solució per a les necessitats dels usuaris de la Fundació, —ara en una situació crítica, i que mereix resposta per part de l’administració. Aquesta resposta, s’argumentava aleshores, hauria de permetre reduir o neutralitzar les implicacions ambientals del projecte.
El govern va anunciar a finals de juliol que dedicaria el mes d’agost i de setembre a estudiar si existien aquestes alternatives. Això és el que ha fet el govern aquestes darreres setmanes: identificar dos escenaris de treball que ara han (més…)
Oriol Lladó, candidat d’ERC a l’alcaldia de Badalona. Foto: Juanma Ramos.
A continuació, l’entrevista que m’ha fet la Marta Membrives a El Punt Avui del 21.4. La podeu llegir en el format original aquí.
Fa quatre anys va anar per primer cop a la llista d’ERC com a independent en el número dos. Ara n’és el cap de llista. És prou conegut per encapçalar la candidatura d’ERC?
Crec que una candidatura és una combinació de la persona que l’encapçala i l’equip que té al darrere. Alguns ens hem incorporat fa poc a la política de partit però tenim experiència cívica i d’altres fa molt de temps que hi treballen. Una part de la ciutadania demana lideratges diferents i propostes ambicioses i compromeses, però també possibles.
Què creuen que poden aportar a la política de Badalona?
Orelles parades i mà oberta. Plantejar un govern diferent, que no utilitzi la paraula participació només perquè queda bé. Ens hem d’assegurar que la democràcia en un municipi no és només una cosa que s’exerceix cada quatre anys i l’hem de dotar de contingut al llarg del mandat. Creiem que tindrem un paper central en el pròxim govern de la ciutat i no ens fa por ser-hi. Entenem que podem aportar estabilitat i sabrem ser lleials als acords. El pròxim govern segurament estarà molt segmentat i ERC haurà de tenir un paper d’alternativa. Estem motivats i volem ser una força útil.
Els preocupa que la irrupció de noves forces a l’esquerra els pugui restar vots?
No. Celebro que s’hagin pogut articular i que tinguin possibilitats de ser al ple. Els col·lectius situats a l’esquerra de l’esquerra són valuosos en la mesura que aquestes candidatures puguin mobilitzar abstencionistes. El moment actual és dramàtic des del punt de vista social, però políticament és molt potent.
Les enquestes donen el PP com a guanyador. Serà possible l’acord de les altres forces que no es va fer fa quatre anys?
L’única enquesta que val és el 24-M. La ciutat està predisposada al canvi. És imperdonable que Badalona sigui coneguda pels disbarats que diu un alcalde. Ens hem de reivindicar com una ciutat singular que ha de tornar a exercir una capitalitat i ha de ser punt de referència. Per fer-ho, hem de recuperar el bon nom de la ciutat. El PP ha erosionat la imatge global de la ciutat.
Què canviarien del que ha fet el PP en els darrers quatre anys?
El que faríem és governar. El PP només ha venut fum. Cal que Badalona tingui un pes més important en el pressupost del país. Tenim grans inversions pendents, com l’acabament dels laterals de l’autopista i l’extensió de la xarxa de metro. Cal reivindicar equipaments de país. Ens sembla un error que deixem perdre el Museu del Còmic i la Il·lustració perquè pot generar activitat econòmica al seu entorn. Ens toca pensar en gran i treure’ns els complexos.
Quines són les línies vermelles que no s’haurien de travessar en un pacte postelectoral?
Crec que tocarà parlar de programa de veritat. No es tracta només de repartir-nos els àmbits de govern. Caldrà posar l’accent en la preservació del servei públic i l’ajut a la ciutadania.
Esperen treure rèdit del vot en clau sobiranista a Badalona?
Hi ha una part important dels ciutadans que veuen que la manera per tenir més serveis i recursos és la independència i que identifiquen ERC com una força que és partidària d’aquest projecte, sense ambigüitats.
Què aporta Avancem-MES a la candidatura?
Enriqueix la nostra proposta i hi dóna molta més profunditat. Ens ajuda a sumar una colla de gent complementària i amb experiència de gestió. Fa que arribem a gent a la qual no hauríem arribat de manera tan directa.
Els preocupa que els designis del futur mandat es decideixin a fora de la ciutat?
Malauradament és una pràctica que ha propiciat coses funestes per a la ciutat. Per part d’ERC estic molt tranquil, perquè som un partit que tenim una total autonomia local. Decidirem des d’aquí i creiem que trobarem la resta de forces per fer-ho.
* La política, viatge d’anada i tornada
Oriol Lladó (Badalona, 1971) és periodista i ha exercit en diversos mitjans. Assumeix el compromís polític d’encapçalar la llista d’ERC des de la voluntat de servei públic a la seva ciutat. Ho fa posant-hi data de caducitat –entre quatre i vuit anys– i pensa a tornar a dedicar-se a la seva professió quan tanqui el parèntesi de la política local. Es presenta convençut que el seu partit pot recuperar l’espai que havia tingut a la sala de plens i que va perdre en les últimes eleccions municipals.
“Badalona és una ciutat molt castigada per la crisi econòmica i també per la manera com es governa una ciutat. Crec que el 2015 el que tocaria és intentar recuperar els ponts amb la societat civil i introduir elements de participació que vagin molt més enllà del vot cada quatre anys. Amb el 9 de novembre crec que perdrem tots la por a consultar i és una cosa que caldrà fer també en clau local.”
Si voleu llegir més de l’entrevista que em va fer Vilaweb, cliqueu aquí.
De l’un dia per l’altre, i sense preveure-ho, Oriol Lladó (ERC) s’ha convertit en la cara visible de l’Ajuntament de Badalona, arran de la polèmica del 12-O. ‘Quan vius en la teva pell l’engranatge de l’estat és dur’, confessa per telèfon després d’haver anat a declarar davant el jutge per haver obert les dependències municipals durant la festa de la Hispanitat. Ens explica que van prendre la decisió els regidors, tot i que en un primer moment havien dit que acatarien la interlocutòria. Diu que ho tornaria a fer i confessa que el gest d’estripar el document no va ser compartit. Lladó creu que, de tot plegat, se n’ha d’extreure una lliçó: amb vista a futures situacions similars, s’ha d’adoptar una estratègia per consens a tot el país.
