Un dissabte cada mes, normalment el primer, ens trobem un parell d’hores al Passeig per recollir abraçades per a les persones represaliades, promeses de compromís per al país, engrunes de suport, paraules d’ànim, xiuxiueigs de conspiració. L’enemic encara no pot cantar victòria.
M’expliquen que la pediatria pública de Salt està revoltada perquè els professionals que hi treballen se senten abandonats pel govern. Es veu que al CAP hi treballen només 6 pediatres tot i que hi ha 8 places (hi ha 2 baixes de fa temps que no es cobreixen) i d’aquí a poc una tercera professional haurà d’anar-se’n i tampoc no es veu que hagi de substituir-la ningú, de manera que cada vegada s’exigeix més feina als metges i metgesses que queden. Això va en detriment del temps dedicat a la formació d’aquests professionals (important en un camp que avança molt de pressa) i que tinc entès que hauria de ser d’un terç de la seva jornada. L’increment de feina tampoc no es compensa econòmicament amb retribucions proporcionals a aquest increment de la jornada laboral. A més a més, les vacances no es cobreixen per sistema. La població atesa veu que el temps dedicat a l’atenció disminueix i la qualitat assistencial va de baixa.
En parlem al Casal tot comentant les notícies que ens arriben respecte la nova ubicació del Trueta, que el govern ha de fer pública d’aquí a poques setmanes. En resum: els professionals que hi treballen i la comunitat mèdica i assistencial demanen un espai a Salt a prop de l’hospital Santa Caterina per construir un campus de salut com cal, però les elits gironines i el lobby farmacèutic (i el sindicat CCOO!) fans mans i mànigues perquè es quedi a prop d’on és ara, dins el municipi de Girona en el sector de Domeny.
Paral·lelament a això, llegeixo que la Clínica Girona preveu multiplicar per tres els equipaments en el nou espai que s’estan preparant als afores de Girona. Aquesta gran inversió només es pot entendre si saben de bona font que bona part dels recursos públics que es dediquen a Sanitat aniran cap a mans privades. També podria ser “tan sols” una aposta molt forta, però malauradament tot indica que el desmantellament de la sanitat pública avança i el proper pas podria ser traslladar el Trueta a una localització que ni professionals ni universitat ni pacients volen.
Doncs mira, els analistes experts i entesos també s’equivoquen: hi haurà govern PSOE + Podemos.
La inhabilitació del president Torra per part de la Junta Electoral ens ha donat encara una altra oportunitat de sortir al carrer i protestar.
El pacte d’Esquerra amb el PSOE, que sembla cantat, pot frustrar o desanimar el personal, però encara vaig veient gent amb cara de decisió, valentia i ganes de continuar.
Continuem.
Em sembla que no havia passat mai tanta fred com avui, al menys anant en bici. Fa temps vaig patir un accident i em va quedar un dit de la mà més rebregat que els altres; avui em feia tant de mal que he hagut de parar una estona a la República d’Anglès per escalfar-me amb l’excusa que m’adormia i necessitava un cafè amb llet.
Tot i això, després la pedalada ha anat prou fluida i he acabat fent més de quilòmetres que els que havia pensat que faria quan sortia de casa. La pujada al coll de Nafré, Maifré o Manfré (encara no sé com és) ha estat prou ràpida i la veloç baixada fins a Susqueda i després el Pasteral m’han fet pujar els nivells d’adrenalina. Baixada veloç però també arriscada perquè la carretera estava molla (per la humitat) i plena de fulles traïdores.
Després m’he entretingut a St Julià del Llor amb l’esparver o aligot que últimament m’acompanya i vola al meu costat uns centenars de metres cada cop que passo pel seu territori. No sé si és la seva manera de saludar un visitant discret o si m’està avisant que no m’acosti a algun lloc determinat. M’agradaria saber de quina mena de rapinyaire es tracta. Voldria fer-li alguna foto per ensenyar-la a algú que hi entengui però les fotos amb la bici en marxa no em surten bé, i les úniques que he fet en què es veu l’individu en qüestió són de lluny i mal enfocades.
Una altra incògnita que em formigueja pel cervell és el nom d’un indret que, en realitat, potser no té nom. És com una balconada en el punt més alt de la pista que hi ha en el camí de Constantins, en el trencant que porta a can Cua, i des del qual es poden contemplar les aigües tranquil.les del Ter abans de passar per Bescanó.
PD: L’estiu 2020 hi he tornat i he marcat el recorregut. És aquest:
Ahir vam anar a veure l’última peli de la sèrie de Star Wars, que acaben d’estrenar. No m’ha semblat pas tan dolenta com m’havien dit i havia llegit. És veritat que es volen tancar molts de temes i potser es vol córrer molt, però penso que el dinamisme i la rapidesa amb què se succeeixen els esdeveniments resulten en una bona pel·lícula d’acció. És veritat que no pas tot lliga completament, però si estem d’acord que no teníem pas la intenció de contemplar una obra mestra sinó simplement passar una bona estona, el resultat és més que correcte. Al cap i a la fi, de Willy Wilders o Stanley Kubricks no en surten pas cada dos per tres.
Segona ruta per penjar a wikiloc (*), aquesta vegada un pèl més llarga que la primera. He pujat a les Serres i anat a parar de baixada a prop de St Martí de Llémena. Aquí he començat la tornada cap al Pla de St Joan, Llorà i St Gregori, però tinc moltes ganes de seguir carretera amunt (cap a St Esteve de Llémena) per veure fins on es pot arribar. És una carretera que desconec. Serà un altre dia.
Per altra banda, hi ha alguna cosa en aquesta ruta que no lliga, que queda fora de lloc i canta, per dir-ho d’alguna manera. Tot és bucòlic, salvatge o natural, però hi ha un seguit de parcel·les arrecerades entorn un tram de la Llémena no gaire lluny del cementiri de St Gregori Vell que trenquen l’harmonia que veig a la resta. Afegeixo a la llista de tasques pendents esbrinar com s’ha generat aquest veïnat.
…………………………..
(*) esborrada de Wikiloc sobretot perquè el Ter ja no es pot travessar a Bescanó: resulta que la passera del costat de la granja de can Batllori ja no existeix perquè se la va emportar el temporal Glòria al cap de poc de passar-hi en aquesta ruta, concretament entre el 20 i el 23 de gener del mateix 2020.
Avui estic content perquè m’he estrenat a Wikiloc, que fa temps que faig servir però només per seguir rutes, mai per penjar-ne. Avui he penjat la primera en bici. Quan tingui temps miraré de penjar una mica més d’informació sobre aquesta ruta, i alguna foto.
PD 09.07.2020: he acabat esborrant i substituïnt aquesta ruta de Wikiloc perquè n’he penjada una altra que segueix un itinerari molt semblant però més ben descrit; aquest:
Avui m’han arribat casualment dues fotos en què hi surto amb en J. Q. en el Pla dels Socs amb la meva mare (la seva no devia pas estar gaire lluny). Això em fa pensar que durant els primers anys de la meva vida adulta no vaig pas ser ben bé conscient de la meva condició de saltenc; no tenia incorporat el “xip Salt”, per dir-ho així. Tenia oblidats els meus anys d’infantesa i adolescència i encara ara els recordo al mig d’una boira espessa. El Pla dels Socs, per exemple, no el vaig descobrir de debò fins que vaig tornar del Vendrell per tornar a viure a la comarca, concretament a Sta Eugènia, i no en vaig gaudir fins que no vaig tornar a viure a Salt.
Sovint hi ha més d’una opció a la vida, tant per qüestions delicades com intranscendents. No sé si les fleques són dels assumptes amb què cal anar més amb compte o no, però la qüestió és que en tenim dues a prop de casa. Per una banda, ens agraden el pa d’espelta i els xuixos de can Parramon; per l’altra, el pa de xapata i els croissants de xocolata de can Currius. A can Parramon tenen una varietat rica i bona de pans, i a can Corrius la tenen de pastisseria.
Ara, abans de discutir amb algú que no estigui d’acord amb aquestes preferències, potser que primer decidim si això decanta el sentit de la vida cap al to be o cap al not to be. Si triar-ne una o altra s’acosta més a allò que és trivial més que no pas al que és fonamental, potser que ho deixem córrer i simplement gaudim de les menges que ens plaguin.
Aquests dies que els nens han estat per casa hem sortit a fer una de les pedalades preferides dels diumenges de quan eren petits, fins a Bonmatí a prop del riu.
Quina ràbia que els itineraris cada vegada surtin pitjor en els mapes de google. O m’hi surten només a mi? Ni tan sols quan segueixo “la normativa vigent”! He d’espavilar-me a trobar una alternativa.
Per acabar el dia, aquesta tarda hem fet una visita a Via Lúdica per no perdre el costum de jugar a les llargues tardes d’hivern quan no hi ha guitarres o guitarristes disponibles.
Ahir al matí vaig fer una bona escapada amb la bici. Cal rebaixar panxa i fer espai per al menjar d’aquests dies!!!
I ara veig que aquesta vegada Google Maps tampoc no em deixa inserir el recorregut com cal. Deu ser que el Big Brother considera que he fet alguna cosa mal feta amb la bici. O sóc jo que no me’n surto amb el portàtil.
Encara hi ha molta gent a la presó i a l’exili i com que els volem a casa avui, 24 de desembre, nit de Nadal, hem tornat a sortir al carrer com cada dimarts des del novembre de 2017.
Avui Nit de Nadal des de @saltxind i @cdrsalt volem estar ben propers a vosaltres @jcuixart @jordialapreso @jorditurull @junqueras @raulromeva @ForcadellCarme @dolorsbassac @joseprull @quimforn @KRLS @toni_comin @LluisPuigGordi @ClaraPonsati i molts altres. BON NADAL pic.twitter.com/jWmWFTZvXj
— ANC Salt ||*|| (@saltxind) December 24, 2019
Només amb constància serem lliures. També calen altres coses, d’acord, però cap d’elles no servirà de res sense la nostra constància.
