BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Arxiu de la categoria: Generació 1973

17 de gener de 1973

Publicat el 19 de juliol de 2010 per aniol

A Pamplona va ser segrestat l’industrial Felipe Huarte. Sembla ser que darrere el segrest hi havia la banda terrorista ETA.

El vaixell de càrrega espanyol Ensidesa va naufragar a quinze milles del Cap Sardao (Portugal). El succés va deixar 4 desapareguts. Les causes del naufragi van ser el fort temporal on es va veure immers, amb pluja i fortes ratxes de vent que arribaven als cent quilòmetres per hora.

A les Filipines, l’inefable Ferdinand Marcos era nomenat “president de per vida”. Només va durar fins al febrer de 1986 i moriria el 1989.

Per als qui creguin en reencarnacions i traspassos d’ànima, el 17 de gener de 1973 moria l’artista brasilera Tarsila do Amaral a Sao Paulo.  Aquell mateix dia va néixer a Mèxic DF el jugador de futbol Cuauthémoc Blanco, que va jugar l’últim mundial de Sud-àfrica. Va ser el jugador més veterà del Mundial. Els de la generació del 73 ens fem grans. Glups!

Faltaven exactament 9 mesos per a què nasqués la balança oktoberfest, Na Glòria Barrobés.

sergi borges

16 de gener de 1973

Publicat el 15 de juny de 2010 per aniol

Notíces destacades d’aquell dimarts 16 de gener de 1973:

– Un incendi espectacular consumia l’edifici de les ambaixades d’Irlanda i d’Israel a la ciutat nord-americana de Boston.

– Richard Nixon anunciava que amb tota seguretat el divendres següent podria anunciar l’anhelat alto el foc a Vietnam. En aquell dia se sabia que la part vietnamita havia cedit en quatre punts molt importants.

– Golda Meir, la primer ministre d’Israel arribava a Ginebra (Suïssa) amb la intenció d’entrevistar-se amb el primer ministre de la Costa d’Ivori. La delegació africana desmentia aquest supòsit. Les mesures de seguretat que rodejaven Meir, extremes; ni tan sols els periodistes s’hi van poder acostar.

– En aquell llunyà setze de gener del 73 es va disputar el partit
d’anada de la primera edició de la Supercopa d’Europa, competició que
enfronta els guanyadors de la Copa d’Europa o Lliga de Campions i els
guanyadors de la copa de la Uefa, avui anomenada Europa League.
Aleshores la van jugar l’Ajax d’Amsterdam (campió de la copa
d’Europa’72) i el Glasgow Rangers, com a campió de la desapareguda
Recopa d’Europa del mateix any. El torneig va ser extraoficial, és a dir la Uefa no el va reconèixer perquè havia suspès durant un any l’equip escocès degut al
comportament indegut de la seva afició. Us recordeu no fa gaire d’un supporter britànic agafat a un arbre de les Rambles de Barcelona a punt de la inconsciència i el vòmit? Era del Rangers: els temps no canvien gaire. Malgrat tot, aquell enfrontament Ajax – Rangers es considera la Primera Supercopa d’Europa.

Naixement del dia: l’actriu nord-americana Josie Davies, actriu de sèries de televisió, entre d’altres Bones o CSI: NY. Si algú la coneix que aixequi la mà…

15 de gener de 1973

Publicat el 18 de maig de 2010 per aniol

La guerra del Vietnam, encara activa, anava arribant inexorablement a la seva fi. Recordem que a París s’hi celebraven unes converses d’alto el foc. Els resultats, lents, s’anaven traduint en fets. La notícia del dia d’aquell dilluns 15 de gener de 1973 fou que el president dels Estats Units, Richard Nixon, anunciava la suspensió total dels bombardejos al Vietnam del Nord. Repetim, una vegada més, que les converses de pau eren dutes a terme, en representació dels USA, per un personatge ben sinistre: Henry Kissinger. Per part vietnamita, hi havia Le Duc Tho.

A Brussel·les,  se celebrava el primer consell de ministres de l’Europa dels 9. La presidència era per a François Xavier Ortoli, representant de França. Va ser un dia de gala per a la CEE (Comunitat Econòmica Europea), ple de grans discursos florits.

I mentre a dues de les grans capitals europees tot era bombo i
platerets, a Berlín es produïa una d’aquelles notícies que amb el temps prenen i tenen una rellevància especial. Un suboficial de les tropes de vigilància
de fronteres de la República Democràtica Alemanya aconseguia fer-se
escàpol i s’evadia cap a l’Alemanya occidental. Ho va fer a primeres
hores del matí, aconseguint creuar el Mur per una zona sense mines. Al
migdia es va notar la seva absència, fet que va comportar una gran
recerca per part de la policia de l’Alemanya oriental.

Si a la República Federal d’Alemanya et descobrien i t’enganxaven com a fugitiu, t’enviaven de nou a la part oriental on eres jutjat. Les penes podien arribar fins a vuit anys de presó. Si eres policia o guàrdia fronterer o militar –com és el cas que
esmentem aquí — et tiraves cinc anys de presó i després la pena que t’havia caigut (per anar armat i posseir secrets d’estat). I el més gros de tot: si ajudaves el fugitiu i l’amagaves, et podia caure…cadena perpètua!!!

sergi borges

14 de gener de 1973

Publicat el 16 d'abril de 2010 per aniol

El cantant nord-americà Elvis Presley va fer un concert a Hawaii. I què?, pensareu. Doncs bé, no era un concert qualsevol, era el primer concert que es retransmetia per televisió a tot el món. La retransmissió va ser tot un èxit i el nombre d’espectadors que el van veure va superar l’aterratge de l’Apolo quan va tornar de la lluna.

Cal recordar aquest fet perquè avui en dia les massives retransmissions de qualsevol event no ens fan ni fred ni calor. Malgrat la guerra ferotge de les grans cadenes per les audiències televisives.

A la ciutat de Los Angeles es va disputar la setena final de la popular Superbowl. En realitat es decidia el campió de l’any 1972. Van ser els Dofins de Miami que van derrotar els Pell-roges de Washington per 14-7. Quin rotllo ens estàs fotent!, deveu pensar. Bé, aquella final de la NFL, disputada al Los Angeles Memorial Coliseum, va ser històrica perquè per primera vegada a la història de la NFL un equip guanyava el títol vencent tots i cadascun dels partits. 17 victòries i 0 derrotes.

Ho recordo perquè em ve a la memòria el Barça i el seus 6 títols de 6 possibles…

Aquell diumenge 14 de gener de 1973 naixia a la ciutat de Roma un coetani dels Balances Oktoberfest. Un noi que tindria tirada per la velocitat i per pitjar a fons l’accelerador. Es tracta de Giancarlo Fisichella, corredor de F1. Ara ja veterà, ai!, la temporada passada li va arribar l’oportunitat de la seva vida, la que somia qualsevol pilot iitalià de Fórmula 1: pilotar un Ferrari. No ho va fer del tot malament donades les circumstàncies –va ser un any horrible per a l’Scuderia– i enguany és el pilot provador i reserva. S’ha retrobat amb Fernando Alonso, amb qui va ser company a Renault.

13 de gener de 1973

Publicat el 17 de març de 2010 per aniol

El dissabte 13 de gener de 1973 es van executar 11 sentències de mort. Concretament a Rabal (Marroc) eren afusellats 11 militars sentenciats per la seva participació en un complot contra el rei Hassan II, principal cap d’estat del reialme.

Els fets es remuntaven a l’agost del 72 quan l’avió que retornava el sobirà marroquí a casa, després d’uns dies a França, era atacat en ple vol per un F-5 de la base aèria de Kenitra. L’avió va poder aterrar a la capital del país amb certs problemes i mentre a corre-cuita evacuaven el rei d’allà, sis avions caces més bomberdajaven l’aeroport de Rabat i després atacaven el palau reial marroquí. En aquest últim atac van morir quinze persones i van resultar ferides més de dues-centes.

La sentència de mort contra les onze persones la va jutjar i prendre les Forces Armades Reials de Kenitra basant-se en el codi de Justícia Militar. Sens dubte una mala notícia.
La ciutat de París esdevenia aquell mes de gener del 73 la ciutat protagonista per antonomàsia, centre d’Europa i del món. Mentre continuaven les converses de pau per assolir un alto al foc a Vietnam, aquell 13 de gener es va produir una manifestació propalestina contra la primer ministre israeliana Golda Meir, la qual es trobava a París en una reunió de la Internacional Socialista. La manifestació va discòrrer pel boulevard Sant Michel i va ser ràpidament dissolta per la policia.

Pel que fa a les converses de pau, el “sinistre” Kissinger se n’anava a Key Biscaine (USA) per informar en primera persona el president Nixon sobre com es desenvolupaven. A París corria la brama d’un imminent acord entre les dues parts per assolir l’anhelat alto al foc.

Molt poqueta cosa per al segon dissabte de l’any…

sergi borges

12 de gener de 1973

Publicat el 9 de febrer de 2010 per aniol

1 mort, 8 ferits, 2 cases derruïdes i una altra d’evacuada, i 10 famílies sense sostre era el balanç final d’una explosió de gas ocorreguda al barri d’Horta de Barcelona (vegeu aquí). Les autoritats de Barcelona demanaven que se suspengués temporalment el subministrament de gas natural per al seu ús domèstic.

La Universitat Autònoma de Madrid tancava sine die la Facultat de Filosofia per ser un “focus de subversió”. La foscor dels temps en què es vivia era pal·lesa en notícies com aquesta. A principis de curs, es va despedir una sèrie de professors, fet que va provocar el rebuig dels alumnes, que van passar de ser “alumnes oficials” a ser “alumnes lliures”. Intel·lectuals del país i de l’estranger, entre els quals figuraven Jean Paul Sartre o Louis Althusser, havien enviat escrits en protesta d’aquests acomiadaments, argüint que s’havien d’admetre les idees “no oficials” perquè les idees podien ser motiu de discussió, però mai podien ser sancionables. L’any 1973, doncs, el franquisme era malauradament ben viu.

Tan viu era el sinistre franquisme que a últimes hores d’aquell 12 de gener es va anunciar el restabliment imminent de relacions entre l’estat espanyol i la Republica Federal d’Alemanya, fet que va ser rebut amb gran fredor pels polítics, la premsa i el poble germànics.

Aquell divendres 12 de gener de 1973 se celebrava a Beirut el Congrés de l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina) i era reelegit com a president un vell conegut de la política internacional, Iàssir Arafat.

A París es produien 6 hores més de reunió infructuosa per aturar la guerra del Vietnam.

Un dia més de 1973…

sergi borges

11 de gener de 1973

Publicat el 19 de gener de 2010 per aniol

El dijous 11 de gener del 1973 arribava a Minsk (aleshores una ciutat més de la URSS, avui la capital de Bielorússia) el president francès Georges Pompidou, que era rebut per Leonid Breznev, el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica. És curiós perquè les cròniques de l’època narren que de seguida es van retirar a la població de Zaslavl per iniciar converses polítiques, però les mateixes cròniques remarquen la no oficialitat de la visita de Pompidou. De què dimonis deurien ser, doncs, les converses polítiques?

A la ciutat de Barcelona, al barri d’Horta, i més concretament al carrer Consorts Sans Bernet, es produïa una altra desgràcia (des que havien començat l’any 73 ja en duien unes quantes). Una explosió de gas afectava dues cases d’aquest carrer, concretament els números 67 i 69, i provocava nombroses desfetes materials a les cases i edificis dels voltants. Una família, formada per un matrimoni gran i la sogra, era evacuada degut a les ferides gravíssimes que patien (suposo que a l’hospital de la Vall d’Hebron, però en aquella època ja deveu saber – o us imaginàveu- que aital hospital portava el nom del funest cap d’estat). La família de l’altra casa va salvar la vida perquè no hi eren.

Flaixos informatius d’aquell dia (alguns de frikies)

– Nicolae Ceaucescu, funest president de Romania, era de viatge a Karachi (Pakistan) visitant la central nuclear de la ciutat.

– La ciutat de Venècia debatia desfer-se dels seus coloms per evitar la degradació dels seus monuments.

– El president del partit polític Sinn Fein, Rory O’Brady, era condemnat a sis mesos de presó per pertànyer a una organització “il·legal”: l’anomenat IRA “provisional”.

– Arribada dantesca del general Juan Domingo Perón a Buenos Aires (en la tornada del seu exili). Declaracions de Perón sobre l’exèrcit argentí: “Són una banda de gangsters. Després de 50 anys de servei, se’m cau l’ànima als peus quan veig un exèrcit així.” El pobre home no podia sortir del seu hotel en nom de la seva seguretat: “La cambra de l’hotel és una cel·la de presó“.

– Una antiga religiosa nord-americana, que pertanyia a la congregació de Maryknoll, va ser detinguda a Bolívia per pertànyer a l’Exèrcit de Lliberació Nacional, el mateix que va fundar i dirigir Ernesto Che Guevara. El Departament de l’Estat nord-americà havia pogut accedir a la detinguda i assegurava que no tenia proves per saber si havia estat torturada per funcionaris bolivians tal i com afirmava un sacerdot que l’havia visitada.

– El veredicte d’un primer premi d’un concurs escultòric va ser impugnat pel…segon classificat! Això va passar a Torrevella (Alacant) quan el segon classificat del premi va impugnar el del guanyador al·legant que no se cenyia a les bases del Premi. El premi estava dotat en dos milions de pessetes, quantitat que, donada l’època, no estava gens malament. Aquesta notícia no era estrictament del dia 11, però aquell dia va agafar caire, diguem-ne, “mediàtic”.

– A la Seo de Urgel (sic) – quin horror! – es preguntaven quin impacte econòmic negatiu tindrien amb l’obertura permanent de la frontera amb Andorra (veure aquí).

– Guillermina Motta i Enric Barbat representaven Tango sota la direcció de Mario Gas al Martin’s Café-Teatro, ubicat al Passeig de Gràcia de la ciutat de Barcelona.

-En futbol, aquell cap de setmana que s’acostava no tenia jornada de lliga degut a compromisos internacionals. Us sona? Aleshores, però, els equips programaven partits amistosos. El Barça jugaria el diumenge següent contra l’Eintracht de Frankfurt al Camp Nou, en un partit solidari amb les víctimes d’un terratrèmol bestial que havia destruït Managua (Nicaragua) el 1972.
Vaja! Us sona?

10 de gener de 1973

Dues notícies catastròfiques per a un dia sense suc ni bruc.

La matinada del dimecres 10 de gener de 1973 va començar malament a casa nostra.

A l’Argentina tampoc va ser un dia fàcil…

A l’AP-7, a l’alçada de Granollers direcció Barcelona, i com a
conseqüència de la boira espessa que hi havia en aquell moment, va
provocar la col·lísió entre un Seat 1430 i un camió francès que
transportava productes químics inflamables. La copilot del 1430 va
morir carbonitzada. De retruc, també es van veure involucrats en el xoc
un camió alemany i un turisme, que va quedar irreconeixible degut a
l’incendi, i amb el seu pilot amb cremades molt greus. Sembla ser que
com a conseqüència del xoc els productes químics del camió francès es
van escampar per l’asfalt i van provocar grans boles de foc.

Al continent sud-amer¡cà, concretament a l’Argentina, a la província de Sante Fe, un tornado va arrassar la ciutat de San Justo, a 100 quilòmetres de la capital, Santa Fe. Aquest tornado va provocar més de cent morts i moltíssims ferits. El tornado era una bestiesa: 209 metres d’ample per un quilòmetre i mig de llarg que evidentment va aixecar cases, arbres, cotxes i tot el que trobava al seu pas. La ciutat de San Justo, d’uns trenta mil habitants, va ser declarada zona catastròfica.

9 de gener de 1973

A la matinada d’aquest 9 de gener hi va haver un atemptat a l’oficina jueva de París. Fou perpetrat pel grup propalestí “Setembre Negre”. No hi va haver morts, però sí molts desperfectes materials.

La frontera entre Andorra i Catalunya quedava oficialment oberta durant…tota la nit!!! Fins aleshores, fins a aquella data, la frontera tancava a les deu de la nit i els caps de setmana a les onze. Increïble!

Curiosa història la d’un advocat valencià, el senyor Sanchez Cutillas, que va denunciar el diari Levante. El senyor jutge de l’època, però, va determinar que a qui estava demandant realment no era al diari sinó a tot el Movimiento Nacional, i per tant havia d’anar a judici el ministre secretari general del Movimiento. El senyor advocat Sanchez Cutillas va retirar prudentment la demanda. Qui no ho faria?!?!?! Aquest embolic va ser aixi perquè l’advocat denuciava el diari Levante (la font no diu per què) i per tant, segons la llei de premsa, qui havia de representar el diari era el seu director. En canvi, el director del diari afirmava que a causa d’una llei orgànica el representant legal del diari era el Movimiento perquè el diari pertanyia a la seva cadena.

Al riu Paranà, entre Argentina i Paraguai, la llanxa Pirizai es convertia en una bola de foc flotant i matava 40 persones. La causa? Una burilla mal apagda havia anat a raure a la bodega de l’embarcació on hi havia molts bidons de…benzina.

A Sabadell es va produir un robatori ben curiós: van robar 80 canaris d’una casa. Es valorava el botí amb 30.000 pessetes. Hores després el veí del senyor dels canaris també denunciava un robatori: li havien fotut 4.000 pessetes i un equip de cinema valorat en 40.000 pessetes.

El barri del Raval de Barcelona era l’autèntic barri de llegendes i històries de terror. Un nano de 24 anys moria al carrer de l’Arc del Teatre com a conseqüència de les navallades que va rebre per part d’un grup d’atracadors que el volien robar. Va ser portat al centre mèdic de Perecamps (encara existeix!), però no van poder salvar-li la vida. Deu n’hi do!

A Xicago (USA) un senyor va rebre una notíca impactant: seria pare de quintigèmins, o sia, 5 fills de cop. L’home va declarar que al conèixer la notícia va sentir un pessigolleig a les cames. Es veu que el metge anava traient nens com qui treu xurros i per tant no en sabien res de res. És per això que el pare al principi pensava que li prenien el pèl.

El ministre de Justícia del Brasil, el senyor Alfredo Buzaid, prohibia la venda de reproduccions i gravats considerats eròtics del cèlebre artista Pablo Picasso a tot l’estat brasiler. Aquest molt recatat ministre considerava que aitals obres representaven un atemptat a la moral i els bons costums del poble brasiler. És per llogar-hi cadires.

I sabeu quin era el tema estrella de conversa aquell llunyà 9 de gener? Doncs, la grip. Així, a seques, sense cap lletra. La grip estacional portava de bòlit les autoritats sanitàries del moment que havien anunciat aquell dia quins grups de risc devien vacunar-se obligatòriament: la gent gran, els ancians, i els malalts que patissin del cor. Sembla ser que en aquelles èpoques la grip era (i encara és) especialment virulenta.

Aquell llunyà 9 de gener de 1973 el president nord-americà Richard Nixon complia 60 anys, però ho celebrava en la més estricta intimitat i allunyat dels focus públics. Fins i tot havia demanat que no li fessin regals, encara que va haver d’acceptar a contracor un pom de 60 roses vermelles. No hem d’oblidar que ens trobàvem de ple en un dels escàndols més majúsculs de la història ianqui: el watergate.

sergi borges

El culebró del futbol i els traspassos

Publicat el 19 d'agost de 2009 per aniol
El 19 d’agost de 1973 la Vanguardia publicava un article sobre el traspàs de Cruyff al Barça. Es veu que això de tenir problemes a l’hora d’aconseguir jugadors no és nou al nostre club.

Mentre el Sergi i jo encara ens trobàvem en procés de gestació, la màquina culebronera del futbol ja estava en marxa…

EL JUEGO DE LOS DESPROPÓSITOS
AHORA ES EL AJAX EL QUE NO SE DECIDE A TRASPASAR A CRUYFF

La Federación ha concedido el permiso para el mes de diciembre, pero el club holandés, según el señor Carabén, «lo ha de volver a pensar»

Increíble! Esto es ya rizar el rizo de complicación hasta límites insospechados.
El traspaso de Cruyff al Barcelona se está constituyendo en un tema
capaz de sorprendernos día a día. Parecía ya todo arreglado —a base,
ciertamente, de ceder el Barcelona en sus pretensiones de que el
jugador pudiera actuar desde el comienzo de la Liga—, porque en la
reunión, que se redujo a unas breves conversaciones, celebrada ayer a
mediodía por la Federación Holandesa de Fútbol, ésta llegó a la
conclusión de que concedería permiso a Cruyff para jugar en el Club de
Fútbol Barcelona a partir del mes de diciembre.

Y, como decíamos ayer, el club azulgrana aceptaba esta solución
—digamos intermedia—, que le permitía tener la seguridad de disponer
del jugador a partir de una fecha concreta y no muy lejana.
Se contaba incluso con que el Ajax dejara libre a su estrella para que
pudiera incorporarse inmediatamente al Barcelona. Llegó a decirse que
Cruyff vendría a nuestra leudad mañana lunes, si no de modo definitivo,
sí por lo menos para ser presentado oficialmente como jugador del
Barcelona…

A part d’això, l’agost de 1973, el món ens oferia una simfonia de segrestos, morts, destrucció i els darrers bombardejos ianquis sobre Cambotja). Davant d’aquest panorama descoratjador, millor ens quedem amb el Barça i el traspàs de Cruyff.

Des de Collsuspina,

La nena del pou

8 de gener de 1973

Publicat el 10 de juliol de 2009 per aniol

Una matança a Nova Orleans permetia, a les ments retrògrades d’aquest nostre país, barrejar tragèdia i racisme. La notícia destacava que uns bombers havien anat a apagar un incendi a l’hotel Howard Johnson de Nova Orleans quan havien estat rebuts a trets des del terrat de l’hotel. Aquests trets eren disparats per tres homes de raça negra que van acabar matant 7 persones i ferint unes altres 11, entre bombers, policies i vianants.

Un altre personatge sinistre, Henry Kissinger, qui executaria la seva obra mestra només uns mesos després a Xile, era elogiat internacionalment pel seu paper de diplomàtic executiu en les converses de pau per a l’alto al foc de la guerra del Vietnam que prosseguien a París.

A Nova York, el primer ministre irlandès Jack Lynch era atacat amb ous i ampolles de vidre buides per pressumptes simpatitzants de l’IRA. Lynch havia dit que els diners que s’havien recolectat per tots els USA haurien anat a els mans de l’organització terrorista per a la compra d’armes.

Així de remogut seguia el nostre 1973…
El dilluns 8 de gener, com tots els dilluns del món, hi havia resultats de la primera divisió de futbol.

El Barça havia guanyat a Saragossa per 0 a 2, amb gols del defensa De la Cruz i de l’estimat Charly Rexach. Aquest resultat el proclamava campió d’hivern de la Lliga 72/73. El segon era l’Atlètic de Madrid i el tercer…l’Espanyol! Havia guanyat 1 a 0 a Sarrià en un partit bastant violent segons expliquen les cròniques. I el Madrid? Bé, el Madrid havia guanyat 1 a 0 al Celta de Vigo, els quals inexplicablement jugaven de vermell quan normalment ho fan de blau cel, i les cròniques deien això: Año nuevo, futbol viejo“. Els sona d’alguna cosa? Altres resultats destacats eren Athletic de Bilbao 2 – Reial Societat 1 i Oviedo 1 – Sporting de Gijón 0.

La notícia del dia esportivament parlant era la mort del jugador del Sevilla. Pedro Berruezo de 27 anys, que va morir d’un col·lapse (veure aquí). De savis és rectificar: vaig escriure que va morir a Santiago de Compostela contra el Compos. doncs res de res, va morir a Pontevedra a l’estadi El Pasaron. Les cròniques del dia 8 deien que ja havia patit un altre col·lapse feia uns mesos, però que semblava recuperat. La notícia curiosa de tot plegat era que aquest Pontevedra-Sevilla era de Segona divisió.

sergi borges

7 de gener de 1973

Publicat el 17 de juny de 2009 per aniol

Aquell diumenge 7 de gener, el món ens ensenyava la foto d’una somrient Sofia Loren que acabava de parir un nadó. Un altre de la lleva del 73.

La vida es contraposava amb la mort…i la paranoia. El cap dictador de l’estat espanyol havia fet una recepció al seu palauet i un dels seus generals, el funest Castañon de Mena (atenció al nom) exposava en veu alta les teories paranoiques i persecutòries d’una ideologia muribunda i decadent. Aquest home deia: “Se habla por todos de defensa; nadie ataca, pero la guerra està presente“. I és clar les forces armades d’aquest estat dictador demanaven  “una mayor atención presupostaria“. Qui eren els còmplices de tot plegat? Els reis d’Espanya, of course.
Una altra notícia que ens transporta cap aquest 2009 és la que deia: “Es reforçen els serveis d’urgència de la seguretat social”. La causa era grans brots de grip. El gran Perich publicava a La Vanguardia Española un acudit on un home, tot veient la televisió, escoltava: “I per acabar les notícies esmentarem un timid brot de grip que ha arribat al nostre país…” i rematava “i a continuació veurem un reportatge de mitja hora sobre la greu grip que assota França…”.

 En política internacional, el conflicte palestino-israelià era tan viu com a l’actualitat. Fa 35 anys, el govern de Tel Aviv acusava el president coronel libi Muahamad El Gaddafi de promoure un boicot contra Israel per part de 5 països africans: Niger, Mali, Uganda, el Txad i la República Popular del Congo trencaven relacions diplomàtiques amb Israel. A l’altre bandol, la notícia es trobava a El Caire, on s’iniciava el congrés anual palestí.  

I per acabar una notícia d’esports. Una notícia funesta. Recordeu fa un parell d’anys que el Sevilla C.F perdia un jugador, Antonio Puerta, que va caure fulminat sobre la mateixa gespa? Van aconseguir reanimar-lo, però moria hores després a l’hospital. Doncs bé, al Sevilla no era la primera vegada que li passava això. Aquell diumenge 7 de gener l’equip andalús jugava a Santiago de Compostela contra el Compos. Un jugador del Sevilla, Pedro Berruezo, extrem esquerra, va caure fulminat a la gespa i va morir a l’acte. Les informacions d’aquell dia encara no sabien si havia estat un infart de miocardi o un infart cerebral.

Fixeu-vos, doncs, com coses que passen avui no són noves. Moltíssimes tenen els seus referents.

sergi borges

  

6 de gener de 1973

Publicat el 21 d'abril de 2009 per aniol

El dissabte 6 de gener de 1973 els nens i nenes catalans es despertaven ben d’hora per veure que els havien portat els reis mags d’orient…Se suposa que un parell de mitjons i algunes llaminadures…

1973 també va ser un any on regnava la crisi econòmica…

La Pietat de Miquel Angel era restaurada a la basilica de Sant Pere del Vaticà després que hagués patit un atemptat.

A
París seguien les negociacions i les converses per arribar a un alto al
foc a Vietnam. S’esperava l’arribada del sinistre Henry Kissinger, pel
bàndol nord-americà, i de Le Duc Theo, enviat de Hanoi. El president
dels USA, Nixon, es mostrava pesimista que s’arribés a un acord de pau.

Pluges torrencials havien provocat moviments de terra i caiguda d’edificis a Messina, Sicilia.

Mark
Spitz, flamant nedador, tromfador als jocs olímpics de Munic 72,
anunciava el seu proper casament amb Susan Weiner, de 20 anys d’edat.

Arribava al Palau de la Virreina de Barcelona una gran exposició d’obres del pintor equatorià Oswaldo Guayasamin.

Aquell
dia apareixia la notícia de la desaparació durant dos dies de Mick
Jagger, stone per excel·lència, i la seva dona Bianca a Managua, Nicaragua. Les
cròniques deien que havien aparegut sans i estalvis a l’aeroport de
Kingston, Jamaica. Suposo que hi anaven per recuperar-se de l’ensurt…

la notícia freak del dia 

Als
diaris de l’època, en anuncis força grans, es recordava els lectors de
les “formidables” i “grans” curses de llebrers que se celebraven als
dos canòdroms més importants de la ciutat de Barcelona, el de la
Meridiana (Concepció Arenal, 165) i el de la plaça Espanya. A Mundo
deportivo d’aquell dia 6 de gener del 73 hi havia una entrevista amb
Pedro Sanz, president de la Federació de…Llebrers!!! on deia que les
curses de llebrers gaudien de moltíssima salut gràcies a la importació
de femelles “pura sang”. L’home afirmava que ja hi havia més de 1000
llicències entre les curses de camp i de canòdrom.

sergi borges

5 de gener de 1973

Publicat el 18 de febrer de 2009 per aniol

El divendres 5 de gener de 1973 es van produir atacs a persones i a institucions. Una, molt curiosa, i una altra ja clàssica.

La foto de portada del diari La Vanguardia – que per raons òbvies i lògiques es deia La Vanguardia Española – era per a la reina d’Anglaterra, qui es trobava en plena festa, celebrant l’ingrés de Gran Bretanya a la Comunitat Econòmica Europea. I també hi surt una foto del Borbó Juan Carlos que aquell dia feia 35 anys.

A Sabadell, un incendi havia destruït del tot una indústria textil. Les pèrdues econòmiques pujaven a 5 milions de pessetes, uns 30.000 euros actuals.
Una senyora va atacar amb la bossa de mà el primer ministre britànic, el senyor Edward Heath, mentre cridava: “et detindré, et detindré!!!”. La bossa de mà no va arribar a impactar el senyor ministre gràcies a la mediació d’un…detectiu!!! Ben bé no sé que feia el primer ministre anglès amb un detectiu. Potser investigava algun assumpte de faldilles relacionat amb el seu gabinet. Però el marc de l’agressió no fa pensar que fos aquest el tema perquè l’intent d’agressió es va produir després que el senyor ministre acabés de pronunciar el discurs d’inauguració d’una exposició d’art. També se sap del cert que aquesta no va ser la primera agressió que rebia Heath; quan va accedir al poder, cap a mitjan del 70, el primer dia que arribava al 10 de Downing Street va ser rebut amb un pot de tomàquet. Sembla ser que el senyor Heath va aconseguir que Gran Bretanya entrés al Mercat Comunitari Europeu, fet que no va agradar gens els seus conciutadans que li recriminaven sempre que podien. A Brusel·les, també l’any 70, i també una senyora, li va llençar un pot de pintura vermella per damunt.

L’atac clàssic es va produir a la ciutat de Barcelona. I sabeu contra quina institució va ser? Jo crec que és la institució que any rere any rep alguna agressió. És la seu de l’Institut d’Estudis Nord-Americans de la Via augusta. Aquest cop, cap a la una del migdia, van ser llançat diverses botelles amb líquid inflamable (és a dir coctels molotov) les quals van provocar flames i una densa fumarada negra, però que es van apagar ràpidament perquè no es van propagar. L’atac es va produir com a protesta de la invasió americana al Vietnam. Una manifestació d’una setantena de joves es va aplegar davant l’IEN i mentre volaven les ampolles, a les parets de l’Institut s’hi podia llegir “Vietnam vencerà”. Un parell de polis de la Policía Armada van sortir de l’edifici i els joves es van dispersar. Tard i malament va arribar una patrulla de la poli i unitats de bombers.

Seguint amb el Vietnam, a Hong-Kong els diaris xinesos expressaven el seu escepticisme sobre les converses d’alto el foc que realitzaven els USA amb el Vietnam del Nord. Xina veia que molt xerrar i xerrar i la guerra a Vietnam no només no s’aturava, sinó que augmentava cruelment.

La notícia de caire xenòfob arribava d’Austràlia. Un dels requisits que el govern australià feia valer per a l’admissió de nous immigrants era el color de la pell. Lògicament eren acusats de racistes. Penseu que d’això només fa 35 anys. Increïble. Doncs bé, ara, el 1973, Austràlia posava fi a la seva “política blanca” a l’hora d’admetre immigrants, política que havia començat el 1901 quan una onada de buscadors d’or xinesos i treballadors orientals que cercaven feina a les plantacions de les illes del Pacífic havien entrat a l’aleshores nou estat federal d’Austràlia. La política blanca de 1901 prohibia l’entrada d’immigrants pel seu color de la pell. Després de la II guerra mundial es van anar suavitzant aquestes polítiques, que es basaven en percentatges númerics igual de vergonyosos: tants homes de color fins a un número concret. Aquell 5 de gener del 73 Austràlia abolia aquesta pràctica racista.

A la ciutat de Roma s’acabava de restaurar i posar de nou a l’exposició pública la Pietat de Miquel Àngel. Les notícies de l’època deien que al seu voltant es posaria un vidre resistent al cops i als trets de pistola.

En l’apartat esportiu, la revista francesa France Football acabava de nomenar la Pilota d’Or al millor jugador de l’any anterior. L’elegit no era un davanter per més estrany que ens sembli. L’elegit és un dels millors defenses centrals de la història del futbol: l’alemany Franz Beckenbauer.

El 5 de gener de 1973 era vigília de reis com tots els 5 de gener i els diaris anaven plens amb les ofertes dels grans magatzems. A la ciutat de Barcelona els horaris del Jorba Preciados, o del Sears, s’ampliaven fins més enllà de les 10 de la nit. Hi havia una caixa d’estalvis, avui desapareguda, que es deia Caixa d’Estalvis Sagrada Familia que feia un sorteig ben curiós. Sortejaven 70 tocadiscs estereòfonics. Com han canviat els temps!!! Ara amb prou feiens sortegen un parell d’ipods.

sergi borges

4 de gener de 1973

Publicat el 26 de gener de 2009 per aniol

El dijous 4 de gener de 1973 va ser un dia on la veritat sigui dita no van passar gaire coses. Una botiga de joguines a L’Hospitalet es va cremar; hi va haver un intent de segrest d’una avió a Detroit, Estats Units, el qual es va solucionar gràcies a l’ajuda d’un reverend; un fortíssim temporal havia arrassat el passeig marítim de Mataró i a la capital del Maresme s’obria un debat sobre com prevenir aquestes catàstrofes, a part de reclamar d’una vegada per totes la construcció d’un port marítim; a Naranjo de Bulnes van trobar els cossos congelats dels alpinistes desapareguts feia dies: una allau se’ls havia endut per sempre; uns nens trobaven un cadàver mentre jugaven i es presentava un llibre sinistre titulat Falange hoy. Aquell 4 de gener les notícies més destacades i curioses les trobem en l’apartat cultural.
A la ciutat de Mallorca el cèlebre pintor Joan Miró rebia, de mans de l’ambaixador xilè a Espanya, les insignies de Comendador de la Orden de Bernardo de O’Higgins, la condecortació més alta que dóna el govern de Xile. El president de Xile, Salvador Allende, retia aquest homenatge a Miró per la donació que el pintor havia fet d’un quadre seu al Museo de la Solidaridad.

L’aspecte cultural de la ciutat de Barcelona venia farcida de novetats en quant al teatre i el cinema. L’any anterior s’havia estrenat “El último tango en Paris” i els diaris d’aquí en feien la crítica i la destacaven com la novetat més recomanable per a l’any 1973. El que no sabien, de moment, és que no es podria estrenar a casa nostra, fent cèlebres les escapades dels catalans i espanyols a Perpinyà per veure-la.

Al Tívoli de Barcelona, que aleshores no era un teatre sinó un cinema, s’estrenava la pel·lícula XY ZEE, traduïda com Salvatge i perillosa, del director Brian G. Hutton i protagonitzada, entre d’altres, per Elizabeth Taylor i Michael Caine. En desconec si és un bona pel·lícula o és un trunyo total. Si algú ho sap que ens ho digui.

Pel que fa al teatre, al Teatro Moratín de Barcelona, ara desaparegut, s’hi representava l’obra Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare, representada per la companyia Àngel Guimerà. El director era Antoni Chic i entre d’altres actors hi apareixia el mític Rafael Anglada.