Gandia

Mig maig

21 de maig de 2021

Mig Maig al camí de la font   En entrar al bosc pel camí lilós d’estepes guarnides, es respirava un adolescent maig afalagat pels xiscles jovials dels falciots que coronaven veloços les capçades oscil·lants de la pineda.   Després d’un hivern baladrer, desempallegar-se dels ulls vidriosos del fred, abraçar l’allargament el dia, i submergir-te en

Llegir més

L’esfera porpra

20 de maig de 2021

L’esfera porpra   La nit pesa com una mà de bronze, hi arriben tots els trajectes encetats darrere els vidres entelats de l’aparador del néixer.   Hi arriben amb les cicatrius a la pell d’adversitats i gatzares.   És una gran praderia de gespes esquerpes amb flaire de silenci. El gran acolliment que tot ho

Llegir més

Som aquí

27 de gener de 2021

Som aquí Malfieu d’aquells que no recorden que són aquí, entre nosaltres, dins d’aquest paisatge, sota aquest cel, en aquest país i no cap d’altre. Malfieu d’aquells que no reconeixen allò que estimes, que canvien el nom dels pobles, de les flors, de les muntanyes i de les persones, que es befen de la tradició

Llegir més

Fora de la dàrsena.

15 de gener de 2021

  Fora de la dàrsena.   A cara descoberta, t’he vingut a buscar, hivern. Enllà, llaguts a l’encesa que conformen la nit, són llànties d’esperança sobre aquesta mar tan negra. Les paraules em retornen buides, entremig de vels que voleien, emmotllant la desassossegada soledat envellida. Les promeses han esdevingut esbossos, entre arquitectures efímeres, que suren

Llegir més

El salze mut

30 de novembre de 2020

El salze mut Ara, que tot el dia cau lilós sobre el sembrat verd de records, el salze mut ombreja la serpent que enfila la nua roca de calç, al límit entre el present i el temps, i no troben cap nom per al globus blanc, ull del silenci, extàtic llogater de la nit que

Llegir més

Novembre

8 de novembre de 2020

  Novembre Em vaig transformant en surera carregada de glans que assenyalen la tardor.   He arrelat ran de mar, entre vinyes i llentiscles, en un llit de llicorella negra com els lladrucs del gos del llenyataire a les nits d’hivern.   Amb el primer sol alço el silenci que em guiarà pel senderol entapissat

Llegir més

Transmutació

21 de març de 2020

  Transmutació “En tindré prou Amb un sac de núvols prims I un llibre ple de rims escrit sense enrenou !” Josep Ramon Bach.   El penell del temps reprèn la bruta bellesa transmutada, volàtil, i li retorna una nova energia inaudita.   D’aquí i d’allà alça foscúries, clareja els cims i oculta les misèries

Llegir més

Escriure

21 de març de 2020

  Escriure En escriure obrim camins silenciosos, amb calçades nues i transparents, que són llàgrimes lluents com cristalls i també rialles, de paret seca que alcen marges que menen a l’entranya del bosc. Roures i alzines, vetllaran allí les benèvoles paraules de la nostra soledat compartida amb les hores que no hem viscut. Encetarem el

Llegir més

Nocturn boscà

21 de març de 2020

  Nocturn boscà S’obstina el llostre cada dia, en vestir un celatge definitiu, ara que l’hivern despulla els roures i l’escàs brancatge dels pins blancs no oculta el mantell d’estrelles de la nit que entra.   Teixeixen un sostre boscà humil i esclarit, quasi translúcid, i permet a la claror de la nit de desembre,

Llegir més

Fredor

21 de març de 2020

Fredor El febrer silenciós, ha aturat l’alzinar en un verd fosc olivaci i el sotabosc, catatònic i esclarissat, no gosa ni tan sols arrecerar els llimacs bavosos. Amb la  llum d’aquest hivern al moll de l’os, l’eixida del darrera de la casa, projecta un pati fred, agònic i distant, que no reconec. Distingeixo les figures

Llegir més