CYMRU
Bon dia i bona hora!!
Avui m’agradaria parlar de Gal·les. De fet, el títol d’aquest article és el nom del País de Gal·les en la seva llengua: el gal·lès. Però què significa aquest nom? Em sembla interessant remarcar la diferència entre el significat del nom en anglès i el significat del nom en gal·lès. En anglès el nom Wales significa ‘estranger, no anglosaxó’, mentre que en gal·lès Cymru significa ‘compatriota’. Interessant, oi? El nom gal·lès Cymru es pronuncia [camri]. Parlant del nom d’aquest país, una cosa que sempre m’ha semblat molt graciosa i que sempre m’ha fet venir ganes de dir-ho als gal·lesos és que els irlandesos, en gaèlic irlandès, l’anomenen Bhreatain Bheag (que literalment vol dir ‘Little Britain‘!!). Sempre he pensat que si els gal·lesos s’assebentessin que els irlandesos anomenen el seu país Little Britain, segurament s’ofendrien. Sobretot ara que els últims anys cada vegada hi ha més persones que se senten gal·lesos i no pas britànics. Així que potser millor no dir-los-ho!
Actualment el gal·lès està experimentant un creixement. Afortunadament, pel que es veu, en els últims trenta anys aquesta llengua ha anat agafant més força. És la llengua més antiga de la illa i una de les més antigues d’Europa. Per desgràcia el seu reconeixement ha arribat fa ben poc. Es va donar oficialitat a aquesta llengua l’any 1967 i fins l’any 1993 no es va començar a veure els cartells en format bilingüe. Posteriorment, l’any 1999 el gal·lès va passar a ser assignatura obligatòria fins als 16 anys i avui dia un quart de les escoles fan totes les matèries en gal·lès. Crec que val la pena esmentar un festival molt important per als gal·lesos: the National Eisteddfod. És un festival que celebra la llengua i la cultura de Cymru. En aquest festival hi ha competicions de música, dansa, arts visuals, literatura i molt més. Se celebra cada any la primera setmana d’agost. Podeu trobar-ne més informació (en anglès) aquí. Si comparem el gal·lès amb el gaèlic irlandès, el gal·lès té molts més parlants habituals: a Irlanda només un 1% de la població l’utilitza l’irlandès habitualment, mentre que a Gal·lès un 20% de la població parla gal·lès de manera habitual. Malgrat haver aconseguit la independència, Irlanda té molts menys parlants habituals que Gal·les.
La llengua gal·lesa és una llengua cèltica. Les llengues cèltiques es subdivideixen en dues subfamílies: Brythonic languages i Gaelic languages. El gal·lès és molt diferent del gaèlic irlandès i del gaèlic escocès perquè el gaèlic irlandès i el gaèlic escocès pertanyen a una de les branques i, en canvi, el gal·lès pertany a l’altra branca. El gaèlic irlandès i el gaèlic escocès són pràcticament idèntics (s’assemblen moltíssim), però el gal·lès és completament diferent. Res a veure! Vegem-ne algunes paraules:
- Bore da. Això significa ‘bon dia’ i es pronuncia tal com ho veieu escrit.
- Shwmae. Així és com se saluda en gal·lès. Pel que m’han explicat, no seria l’equivalent de Hello. Pel que es veu, no hi ha una paraula que tradueixi l’anglès hello. Shwmae seria més aviat un ‘How are you?’. Es pronuncia [xomai].
- Iechyd da! Així és com es brinda en gal·lès. En anglès diuen Cheers!, en gaèl·lic irlandès es diu Sláinte! (literalment ‘salut’) i en gal·lès diuen Iechyd da! (literalment ‘bona salut’). Es pronuncia [yajed da].
- Diolch. Així és com es diu ‘gràcies’ en gal·lès. La pronuncia és [diolj].
- Croeso. Aquesta paraula vol dir ‘benvingut’ o ‘welcome’ en anglès i es pronuncia [croiso].
Malgrat ser una llengua totalment separada i diferent de les llengües romàniques, té algunes paraules que es van agafar del llatí. Per exemple: castell (‘castell’), ffenestr (‘finestra’), llyfr (‘llibre’), braich (‘braç’), trist (‘trist’), lleidr (‘lladre’), pont (‘pont’), mur (‘mur’). S’assemblen molt al català, oi? Curiós, no?
A Alemanya hi ha molts castells, però Gal·les també en té molts: aproximadament 600 castells! Una altra curiositat de Gal·les és que hi ha més ovelles que persones! Normalment, quan pensem en ovelles pensem en Irlanda, però es veu que a Gal·les també n’hi ha moltes. Pel que fa als esports, l’esport més important i, de fet, l’esport nacional de Gal·les és el rugbi. El detall que més em va sorprendre sobre el rugbi en aquest país és que és l’esport de la classe treballadora. A la resta de països (per exemple Irlanda) on es juga a rugbi és justament el contrari: és vist com a posh sport. Una altra curiosita és que a Cardiff hi ha 800 metres de carrers coberts d’arcades. El motiu és que és una de les ciutats on plou més del Regne Unit. Es van construir fa anys perquè la gent de casa bona de l’època no es mullessin mentre anaven de compres.
Pel que fa al menjar, si voleu tastar alguna cosa típica gal·lesa quan hi aneu de vacances, podeu tastar el cawl (a kind of lamb stew), el rarebit (cheese on toast) o els Welsh cakes (a mix of a pancake and a scone).
Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa sobre Gal·les i la llengua d’aquest país. Fins aviat!!!