Coses a dir

Al centre de Sant Feliu de Llobregat hi havia el cinema Guitard (l’últim reducte per a la projecció del cinema d’autor, estatal i en català a la comarca del Baix Llobregat), que va patir una crisi important i fa un parell d’anys es va reconvertir en Cinebaix, gràcies a un centenar de voluntaris.

El passat 23 de novembre aquesta iniciativa va rebre un dels premis que atorga, cada dos anys, el Centre d’Estudis del Baix Llobregat, el Premi Joan N García-Nieto, de Reconeixement Cívic.

Les cinc sales s’omplen de pel·lícules cada setmana i també hi ha sessions especials amb el Cineforum o el Cicle de Cinema Clàssic que projectarà properament una de les meues pel·lícules favorites de sempre Cantant sota la pluja en V.O.S.E., com totes les del cicle (sempre he preferit al Gene Kelly que al Fred Astaire). I oblidava el Cicle Infantil en Català, també molt interessant per a la canalla.

Ahir vam aprofitar per anar a veure-hi Tierra. És una pel·lícula que s’ha de veure en pantalla gran perquè té imatges increïbles, paisatges fantàstics… tècnicament molt ben feta, però el que ens explica la veu en off queda molt curt si estàs acostumada a veure reportatges amb explicacions del perquè de tot plegat. A més no indica on són molts dels paisatges i et quedes a mitges. Tot i això, està prou bé i és recomanable (en alguns paisatges espectaculars vaig pensar com seria veure-ho a l’Imax amb aquella pantalla gegant).

En fi, una nit interessant de cinema i de redescoberta d’iniciatives culturals molt atractives a la comarca.

Generalment dimecres a la nit és un dia avorrit de tele, sort que ahir vam tenir la "Gala" dels Premis Barcelona de Cinema i ens vam distreure molt amb la Rosa M. Sardà i en Ferran Rañé. Tot estava transcorrent amb normalitat fins que va aparèixer en Pere Portabella…

Deixant de banda la seva importància com a figura dins el món de la cultura, que no discuteixo, i de la política, que tampoc, no vaig entendre perquè en els premis Barcelona, davant d’un auditori català amb la Televisió de Catalunya transmetent-ho en directe, va entestar-se a fer el discurs en castellà quan el mateix Carlos Saura després li va dir que entenia perfectament el català i es va declarar "mig català" amb dona i filla del país. El més curiós del cas és que l’anècdota en Saura la sabia i, per tant, la podia reconèixer, mentre que teòricament ens l’explicava al públic.

Per curiositat, he entrat al seu web oficial i està en els tres idiomes: castellà, català i anglès. He clicat a català per entrar-hi, però encara no és actiu i ho posa "en breu disponible".

Què voleu que us digui, em sap greu que un home tan important per a la cultura catalana no tingui una mica més d’amor a la llengua.

D’altra banda, els premis van anar repartits entre El Orfanato i Ficció. Encara no les he vistes, però espero en breu poder-ne fer algun comentari.

Feia molts dies que no em deixava caure pel cinema, però avui m’ho he fet venir bé per anar als Icària a veure’n una d’acció. L’hem triada per l’horari i perquè no era un drama i ens hem trobat una pel·lícula interessant: "La sombra del Reino".
No sé si ha tingut molt èxit, però em sembla que demà cau de la cartellera. Tot i això està prou bé per desconnectar, la música m’ha agradat i l’acció no decau en tota l’hora i tres quarts que ha durat. Em quedo amb el final. És bo.

Tres dies de festa donen per a bastant i a Móra d’Ebre l’únic cinema permanent de les tres comarques (Ribera, Terra Alta i Priorat) ofereix El Coronel Macià en cartellera. Fins i tot, els cartells que posen l’horari són en català, una petita victòria de quan fa uns anys vaig demanar-li al propietari que també posés l’horari en català i em va respondre que “en castellà ho entenia tothom”, finalment ha canviat de parer i ho celebro.

Fins i tot la pel·lícula “Gràcies per la propina” basada en una novel·la de Ferran Torrent, va exhibir la versió castellana. I això que a Móra d’Ebre pots passar tot el cap de setmana passejant pel poble i no sentir parlar en castellà…

Bé, això no és estrictament cert, és una “petita” exageració pròpia de l’Ebre, però sí que és cert que amb la gent que tinc tracte al poble parla normalment en català, i els que hi han vingut a viure acaben parlant la nostra llengua. També hi ha immigració àrab i xinesa. Els hi parlo català igualment i no m’han dit pas que no m’entenguin. Els xinesos tenen botiga, s’espavilen a donar-te el que demanis ho facis amb la llengua que ho facis, també en català. El rètol del restaurant xinès que hi ha a prop de casa és també en català i en un racó posa “cuina catalana”.

I tot això venia a tomb perquè, per fi, he vist que el cinema està també normalitzat, després de tants anys i tantes peticions les coses canvien. I com deia el Capità Enciam “Els petits canvis són poderosos”.

_{fotografia extreta d’aquí.}