Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Arxiu de la categoria: Futbol, Espectacles i Cinema

Cinema en català: El Coronel Macià

0

Tres dies de festa donen per a bastant i a Móra d’Ebre l’únic cinema permanent de les tres comarques (Ribera, Terra Alta i Priorat) ofereix El Coronel Macià en cartellera. Fins i tot, els cartells que posen l’horari són en català, una petita victòria de quan fa uns anys vaig demanar-li al propietari que també posés l’horari en català i em va respondre que “en castellà ho entenia tothom”, finalment ha canviat de parer i ho celebro.

Fins i tot la pel·lícula “Gràcies per la propina” basada en una novel·la de Ferran Torrent, va exhibir la versió castellana. I això que a Móra d’Ebre pots passar tot el cap de setmana passejant pel poble i no sentir parlar en castellà…

Bé, això no és estrictament cert, és una “petita” exageració pròpia de l’Ebre, però sí que és cert que amb la gent que tinc tracte al poble parla normalment en català, i els que hi han vingut a viure acaben parlant la nostra llengua. També hi ha immigració àrab i xinesa. Els hi parlo català igualment i no m’han dit pas que no m’entenguin. Els xinesos tenen botiga, s’espavilen a donar-te el que demanis ho facis amb la llengua que ho facis, també en català. El rètol del restaurant xinès que hi ha a prop de casa és també en català i en un racó posa “cuina catalana”.

I tot això venia a tomb perquè, per fi, he vist que el cinema està també normalitzat, després de tants anys i tantes peticions les coses canvien. I com deia el Capità Enciam “Els petits canvis són poderosos”.

fotografia extreta d’aquí.

Saviola se’n va, què bé!

0
M’agrada el futbol, fins i tot el vaig practicar quan era (més) jove. He gaudit de l’espectacle durant molts anys i m’encanta veure un partit de qualsevol equip, però sobretot del Barça. I avui me n’alegro tant que marxi en Saviola…

Mai m’ha agradat i ara el veuré escalfant banqueta al Madrid i a més li pagaran i tot, què bé. Saviola és un jugador oportunista, que gairebé sempre l’erra de cara a porta i el pitjor és que no se’l veu feliç jugant i això no m’agrada gens, tot és u en Giuly, ell sí que és un crack. Algú que fa la feina que li agrada ha de ser feliç, o almenys semblar-ho, i més si es dedica a l’espectacle. En canvi, ell s’arrossega per tot, sembla que li faltin piles…

El Barça s’ha tret una nosa de sobre i jo que me n’alegro.

Oleguer, un crack!

4
Sembla que l’Oleguer és ara el cap d’esquila de les ordes espanyoles. Ja van sentir el seu atac ferotge l’Iu Forn, en Rubianes i ara ell, només pel fet simple de dir el que pensa, que no és poc.

Felicito l’Oleguer perquè és un home compromès amb la societat en que viu. Vaig llegir el seu llibre i em vaig quedar gratament sorpresa. Fa goig tenir jugadors així!

Aquí l’enllaç a la campanya, per si encara no l’heu vist.