Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Arxiu de la categoria: Futbol, Espectacles i Cinema

El segon Barça-Madrid

3
Publicat el 21 d'abril de 2011

A ningú li agrada perdre, però no em fa mal la derrota del barça perquè ha jugat molt bé i l’àrbitre ha estat molt correcte. Em sento tranquil·la perquè hi ha hagut un bon espectacle. El Madrid ha tingut la primera part, el Barça la segona i la pròrroga i el gol hagués pogut ser d’un o l’altre indistintament. Ha guanyat qui ha tingut l’encert de posar la pilota dins. Res a dir. Felicitar als campions (que bona falta els hi fa el títol), i esperar ara els dos partits de Champions que, segur, seran diferents.

El primer Barça-Madrid

0
Publicat el 17 d'abril de 2011

No entenc com han pogut donar el premi a Mourinho com a millor entrenador del món per davant de Guardiola. Els seus equips no juguen a futbol ni fan espectacle, especulen amb el resultat, busquen un cop de sort i tenen un àrbitre molt amic…

El Barça ha empatat a 1 a camp del Madrid i no, no ha estat per culpa de la gespa (massa alta per a què corrés bé la pilota -la gespa era alta per tots dos equips), ni ha estat per l’àrbitre (5 targetes per a jugadors del Barça, dos per als del Madrid -una vermella-), que no ha vist un penal a l’àrea del Madrid, sí que ha vist el segon penal i n’ha vist un altre a l’àrea del Barça. Hagués estat massa bonic guanyar al Bernabeu de penal (encara que el penal fos cert). Feia vint anys que no li xiulaven un penal al Barça a favor al Bernabeu (segons dades de la TDP); “alguna cosa està canviant” -he pensat innocentment-, fins que ha xiulat un penal contra el Barça (no podia ser tanta felicitat).

La felicitat rau en què avui s’ha vist que el Madrid de Mourinho té por del Barça de Guardiola i ha jugat (ho ha tornat a fer), a no jugar a futbol i a esperar un cop de sort (com deia el mestre Puyal, “a que li toqués la loteria del gol”). És una llàstima veure un Madrid tan petit, hagués pogut ser un gran espectacle de joc i ocasions, però no ha estat així. Tot i això, Mourinho i Guardiola, Madrid i Barça, els hi queden tres partides més d’escacs, avui era, probablement, la més intranscendent (pel Madrid la lliga ja estava molt complicada abans de començar), al Madrid li queda l’esperança del partit de copa i passar a la final de Wembley. L’avantatge és que aquests partits es veuen a tot arreu, també fora de l’estat, i tothom a hores d’ara sap quin és el millor de tots dos equips.

Veurem com estarà la gespa de Mestalla, veurem quin àrbitre salta a la gespa (si surt engominat, malament).  Tres clàssics més per a la glòria o per a l’oblit… esperem que siguin per a la glòria, Guardiola, el Barça i l’afició ens ho mereixem.

I Mourinho tasta la seva medicina…

0

“Tothom ha vist que eren mans”, diu. Si passa l’eliminatòria ni se’n recordarà, però si no és així pensarà en què hagués passat si… exactament  igual que l’any passat quan miràvem el partit Inter- Barça xiulat per un àrbitre portugués amic seu (molt amic seu), que va obviar jugades que haguessin tombat el partit i el Barça hagués anat a la final. Segurament no passarà res, ho tenen tot a favor per passar l’eliminatòria i classificar-se, però almenys estaran aquestes tres setmanes pensant-hi.

La nova samarreta del Barça

0
Sí, és blau i grana i poc més es pot dir. Per televisió farà mal d’ulls, potser i, em sembla, que s’ha perdut la senyera. En fi, el millor equip del món pot tenir el pitjor disseny del planeta? És obligatori canviar el disseny cada any? (no, em direu, però sí per màrketing)… suposo que ens hi acabarem acostumant o potser és una estratègia, no saps ben bé si hi sobra la Qatar Foundation o el pijama a ratlles…

(La Fundació Qatar dóna l’OK al disseny de la samarreta del Barça)

Catalunya 4 -Hondures 0

0
Els jugadors d’Hondures no sabien ben bé on anaven per les declaracions que els hi vaig sentir als mitjans. A Barcelona, sí, per fer una mica de turisme i un partit contra una selecció d’un tros d’un país que té jugadors mundialment reconeguts. De fet, un tros d’un país que és una nació que té aspiracions de ser un país també i amb habitants similars a Hondures, per tant, potencial igualat sobre el paper. La desigualtat va ser al camp. Una selecció va poder anar al mundial i l’altra no, però vist el test Catalunya no hagués fet un mal paper… el problema, com sempre, és que ens deixin anar-hi, i el problema, com sempre, és què farien els jugadors compartits entre “la roja” i la catalana. I així continuem, i qui dia passa, any empeny…

Qatar per davant i Unicef per darrera

0
He llegit aquests dies als defensors de posar publicitat de la Qatar Fundation que ja es va tacar la samarreta a l’afegir el logo d’UNICEF. Si realment algú creu que és el mateix afegir una institució com UNICEF, que dóna prestigi i defensa valors universals que generen complicitats, amb una fundació d’un país dictatorial com Qatar és que no anem gens de bé. Per defensar-ho es pot fer servir un argument econòmic, de fet l’únic que val. El Barça s’ha venut per diners, perquè diuen els que actualment gestionen el club que en fan falta i molts, sobretot per comprar jugadors de cara al futur… i això ho diu un dels directius d’un club que té com a gran patrimoni la promoció de la pedrera amb tres jugadors sortits del planter que opten enguany a la pilota d’or, que són la base de la selecció estatal i la base d’un equip que ha guanyat sis títols en un any. Increïble!

Fundació Qatar, un acord meteòric

0
Sandro Rosell pot aconseguir el que cap president del Barça ha aconseguit mai abans: passar de ser el més votat en unes eleccions a ser el més qüestionat en poques setmanes. Una ascensió meteòrica a la fama per caure abruptament a l’abisme més profund. Quan he vist la notícia al telenotícies ho he tingut clar: m’he de comprar la samarreta del Barça d’aquesta temporada, potser l’equipació sencera tenint en compte que la temporada que ve serà obra del Sandro i la seua troupe i ja portarà el logo de Qatar, vés a saber què s’inventaran més d’aquí a allà. Ara entenc els esforços de la junta entrant de dir que la situació del Barça era molt crítica econòmicament, quan feia només unes setmanes la junta anterior havia cantat les excel·lències de la salut econòmica. Perdoneu, però em crec a Sala i Martín com a economista, l’avala una trajectoria i una serietat en la feina, i me’l crec quan diu que el Barça anava bé. No sé qui és el Sr. Faus i del que ha transcendit de l’auditoria l’únic que prova és que es van gastar diners per als jugadors i per a fer funcionar la institució, ningú se’ls va quedar a la butxaca. En fi, sembla que la campanya de desprestigi de la institució i l’aparició dels “salvadors” anava teledirigida a aquest acord que ha arribat ara (“Si no ens haguéssim trobat la situació econòmica que vam trobar, l’operació amb Qatar Foundation no s’hagués concretat”, ha assegurat Faus.), fent la quadratura del cercle: han aconseguit lligar l’acord més quantiós de la història mundial de les samarretes i penjar-se una medalla, de passada comencen a salvar la situació “crítica” del Barça i és una “Fundació” que (en teoria) no embruta el nom del club.

Hi ha molts comentaris a la xarxa i debats al Twiter que no semblen gaire favorables, alguns diuen que el Barça ha deixat de ser “més que un club”. Bé, no crec que això sigui així, però si dur UNICEF a la samarreta a tothom li va semblar una idea brillant que omplia les butxaques de prestigi i no de diners, aquesta Fundació Qatar no sembla gens de bona idea malgrat ompli les butxaques unes temporades. No sé encara quin model de club té pensat el Sr. Rosell, a banda que les seues àrees de negocis són el substrat d’algunes decisions.

Ja vaig dir el primer dia que no m’agradava, als 100 dies tampoc, ni la no aparició al camp de l’Osasuna, s’està esforçant per continuar donant-me arguments per no agradar-me, reconec que aquesta d’avui no me l’esperava… Fins quan?

I al president encara se l’espera…

2
Després del rocambolesc viatge del Barça va haver de ser Guardiola qui sortís del pas amb explicacions. Rosell no ha donat la cara, un gest que comença a ser habitual en ell, només ha fet un escrit el dia després. No entenc encara com pot ser que el Barça pensés que li aplaçarien el matx. Per què al Barça sí si als altres equips no ho feien? No entenc perquè no van desplaçar-se amb autobús quan van saber que no hi havia vol amb tot el caos aeri que hi havia. I el president, on era? Fent gestions des del despatx? Va acompanyar als jugadors fins a Pamplona? Ser president del Barça és alguna cosa més que guanyar unes eleccions i presidir partits a la llotja, també ha de ser un lideratge i donar la cara pel club i l’equip quan calgui, em sembla a mi, vaja.

Bany històric!

0

Hi ha hagut 5-0 o 0-5 a favor del Barça que han estat impressionants. O el 2-6 de fa un parell de temporades. Però avui ha estat el més important. Una superioritat immensa des del primer minut, un Madrid derrotat, fins a 10 jugadors del planter, una fidelitat a l’estil de joc de primer al darrer minut… i perquè no dir-ho, un “chorreo” immens del millor equip del món! La premsa de Madrid i Mourinho han escalfat el clàssic des d’abans de començar la lliga. Mourinho-Guardiola, dos estils oposats. Barça-Madrid dos equips antagònics. Milers de persones han vist el matx des de tots els racons del món, una audiència milionària per un partit que no ha decebut les expectatives. Jo havia pronosticat un 4-0, no he guanyat la porra per poc, però no em sap gens de greu.

Visca el Barça! I visca Catalunya! El Barça, per si algú ho dubtava, ha demostrat que és el millor equip del món!

(foto: Xavi, després del primer gol)

Bojan Krkic

0
El petit, gran, davanter del Barça ha fet avui dos gols encetant el seu compte particular en lliga aquesta temporada…

M’alegra que Bojan (pronunciat /boian/les “j” sérbies són “i” nostres tal com surt en aquest àudio), faci gols i jugui més partits. Fa quatre anys que és al primer equip. Va pujar del B de la mà de Rijkaard i recordo que va haver de jugar al Santiago Bernabeu com a titular quan el Madrid ja havia guanyat la lliga i se li havia de fer el passadís, perquè alguns titulars habituals estaven de “baixa” justament per aquell patit, però ell va donar la cara… i van perdre, això sí.

M’alegra que Bojan jugui, i m’alegra encara més que faci gols. No només perquè si fa gols és més fàcil que el Barça guanyi, que també, sinó perquè és un premi a la constància, a la fe en un mateix, al no defallir encara que cada temporada sigui “la gran esperança”, la “perla que ha d’esclatar”… i els milers de qualificatius que s’inventen per dir alguna cosa, i al final acabi jugant poc o només els partits de Copa. Ell és un veterà als 20 anys, no debades portava el braçalet de capità contra el Ceuta, era el que tenia més galons si el gran Puyol, Xavi o Valdés no éren al camp.

Només hi ha una cosa que no m’agrada de Bojan, i és que aquesta temporada, molts cops (deu ser fredolic), es posa una samarreta blanca a sota la blaugrana i queda molt poc harmònic. Fa lleig veure el color blanc sobresortint de la vora groga que emmarca la samarreta blaugrana, massa colors, algú li hauria de dir. Hauria de prendre exemple d’altres companys que combinen amb samarretes blaves a sota molt més elegants (val a dir que avui, excepcionalment, duia la samarreta del mateix color verd… i ha fet dos gols!). Que continuï així, em fa molta il·lusió veure triomfar al primer equip als xics del planter (avui Fontàs ha estat esplèndit, també han jugat al primer equip Bartra, Muniesa, Thiago…) i, qui sap, potser aquesta temporada sí que veiem esclatar el seu talent de manera més regular i té més continuïtat, que és bàsic per millorar l’autoestima i aconseguir bona forma.

Sort Bojan!

Sandro Rosell (II)

0
Ja fa més de 100 dies que tenim president nou a can Barça i, lamentablement, les meues sospites sobre el personatge s’han confirmat. És un president gris, carent de lideratge. En Pep Guardiola es troba sol davant la premsa, perquè ningú més fa declaracions des de la directiva del club. Mutisme absolut o gairebé. Començar el mandat anant a Extremadura per demanar disculpes ja no em semblava un bon auguri. Seguir fent una exposició del balanç econòmic catastròfica em sembla del més desaconsellable en una gran empresa com el Barça, i continuar criminalitzant la directiva sortint em sembla encara molt més impropi d’algú que diu que estima el Barça i que vol fer més gran el club. Insòlita la demanda i insòlit que el president que ho promou voti en blanc en, segurament, la votació més important del club en els darrers anys, on és el lideratge?
Tampoc limitar el número de socis em sembla una gran pensada, però bé, ens trobem que tres mesos després de les eleccions els que conec que el van votar ara no ho farien. Per sort el soci del Barça és intel·ligent i sabrà mantenir-se al marge de la polèmica per tal de no afectar a l’equip. Després del partit d’ahir sembla que el Barça s’ha trobat a si mateix en els partits d’altres temporades, però em va semblar notar símptomes de cansament. Molts partits, massa potser, en les cames dels, segurament, millors jugadors del món.
Què farà el nostre president gris per treure pressió a l’equip per a què continuï rutllant bé? Ah, clar, no fer declaracions o fer-les com ahir al final del partit… si vol ser un gran president haurà de menjar, encara, moltes sopes per créixer i fer-se gran… cosa que, ara mateix, dubto que pugui passar. I així ens esperen sis anys més… Ai!

Cesc, venir o no venir

2
Cesc és el rei de l’Arsenal, el capità, l’home de referència, i té molt camí per córrer encara. Es va formar al Barça, això sí, però ho deu tot a l’Arsenal i no ha de ser fàcil per a ell triar on vol jugar l’any que ve i molts anys més. Em dóna la sensació que, ara com ara, es deixa estimar; potser realment té el cor dividit i no sap què fer, però la tria la deu tenir feta, si vol venir al Barça hi acabarà venint tard o d’hora, però el compromís amb l’Arsenal deu pesar, encara, molt.

D’altra banda, potser al Barça hi té l’origen, però no em va agradar gens que es trenqués després de xutar un penal contra el Barça al partit de Champions o potser havia de demostrar, aquell dia més que mai, el seu compromís amb el club que l’ha consagrat com a jugador. Si és així té passió per l’Arsenal, s’hi sent còmode i a gust, allà ho té tot fet, però li falta guanyar títols, aquí tot està per fer, potser vol guanyar alguna cosa important amb l’Arsenal (Champions), abans de marxar. De tota manera que un jugador format a la Masia digui que va sentir “vergonya” quan li van posar la samarreta del Barça durant la celebració del mundial, és que ja no és del Barça,  encara que al Barça hi tingui molt bons amics i l’origen.

És “la roja” o és el Barça?

3
Diuen que anit jugava el Barça contra el Bayern, és a dir, Espanya contra Alemanya. Potser per això tinc un sentiment estrany aquests dies amb això del mundial de futbol. Normalment no em diu res que jugui “la roja”, però anit (i tot el mundial), no paro de veure jugadors del Barça fent meravelles al camp (Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i -ara- Villa), només faltaria en Valdès i, si ens posem a filar prim, en Reina es va formar al Barça. Total, que el combinat estatal és una fotocòpia del Barça, en estil de joc també, ajudat per tres jugadors del Madrid i algun altre de no sé l’equip. I el Barça es mereix guanyar el mundial, i tant! (i qui no es conforma és perquè no vol…)

Sandro Rosell

3
Publicat el 13 de juny de 2010
No m’agrada Sandro Rosell i sembla que, d’entrada, tindrà sis anys per demostrar-me que m’equivoco i que serà un bon president per al Barça. Des que va marxar de la junta que ha estat preparant-se per al retorn amb estratagemes amb més o menys fortuna. Sembla, segons les enquestes, que finalment haurà assolit allò que tant ha perseguit els darrers anys. Núñez el recolza, també El Periodico i La Vanguardia… per què deu ser?
Sandro parla poc i moderadament, se sap favorit i no vol espatllar res, se li escapa, de tant en tant, un gest que el delata, té la glòria a tocar i vol anar a poc a poc per fora, per dins és una altra cosa… no sé perquè tinc la sensació que és un llop disfressat de xai…

Bona literatura, bons espectacles

0
Publicat el 4 de juny de 2010

Així titula El Punt la notícia, i és que a Móra d’Ebre estem de festa aquest cap de setmana. Es celebra la 7a Fira del Llibre Ebrenc i la 3a mostra de Litterarum fira
d’espectacles literaris
, any rere any van agafant cos i ja comença a ser una (bona) tradició. També podeu aprofitar l’avinentesa per visitar els espais d’interès i deixar-vos endur pels carrers i carrerons de la vil·la que us porten fins al riu, sempre té un paisatge d’agrair i hi refresca, perquè, això sí, farà calor, ja us ho avanço, no debades som a la Catalunya tropical…


Enguany
hi podeu trobar els següents estands:

  • 0- Informació
    fira

  • 1- Llibreria Serret – March
    Editor
  • 2- Cossetània Edicions · Valls
  • 3- Bassa,La Papereria · Móra d’Ebre
  • 4- Pagès Editors · Lleida
  • 5-
    Aeditors · El Perelló
  • 6- Consorci per a
    la Normalització Lingüística
  • 7-
    Llibreria Antiquària Maldà · Barcelona
  • 8-
    Gràfiques del Matarranya · Calaceit
  • 9-
    Universitat Rovira i Virgili
  • 10- Grup
    cultural Rasquerà – Rasquera
  • 11-
    Diputació de Tarragona
  • 12-
    Llibreria-Papereria El Llàpis · Falset
  • 13-
    Ass. Cultural del Matarranya · Calaceit
  • 14-
    Arola Editors · Tarragona
  • 15- Onada
    Edicions · Benicarló
  • 16 – Institut Ramon
    Muntaner
  • 17- Centres d’estudis locals i
    comarcals
  • 18- Supermercat de revistes
    culturals

També som portada a Vilaweb.