Unes paraules d’Epicur
En primer lloc, s’ha de creure que l’única finalitat del coneixement dels fenòmens celestials, tant si es tracten en connexió amb altres, com independentment, és la tranquil·litat i la confiança de l’ànima, i aquest mateix fi és el de qualsevol investigació. Tampoc no ens hem d’esforçar per assolir allò que és impossible, ni seguir el mateix mètode en totes les coses, sigui en els raonaments sobre els gèneres de vida, sigui en aquells que es refereixen a les solucions dels altres problemes naturals, com ara “que l’univers es compon de cossos i de buit” o bé que “els elements fonamentals de la matèria són indivisibles” i tota la resta de coses que només admeten una solució única d’acord amb l’experiència.
(…)
(…)
La recerca sobre la naturalesa no s’ha de realitzar seguint axiomes i legislacions vanes, sinó d’acord amb els fets. Perquè la nostra vida no té necessitat ni de bogeries ni de suposicions vanes, sinó d’escoltar-se tranquil·lament, i en tots els problemes s’obté la màxima serenitat si els resolem segons el mètode de les múltiples explicacions basades en els fenòmens, admetent aquelles que siguin versemblants. Però quan s’accepta una explicació i se’n refusa una altra que està d’acord amb l’experiència, aleshores és evident que hem abandonat els límits de la ciència de la naturalesa i hem caigut en la mitologia.
