Badalona (33) – Pluja
5 de Març 2013 Els reflexos de la pluja ens poden descobrir de vegades una realitat més nítida que la pròpia imatge original. Fotografia: “Sobre el pont de Ca l’Arnús”. (24/9/11)
5 de Març 2013 Els reflexos de la pluja ens poden descobrir de vegades una realitat més nítida que la pròpia imatge original. Fotografia: “Sobre el pont de Ca l’Arnús”. (24/9/11)
17 de Febrer 2013 Sempre m’ha agradat caminar pels camins de terra, com quan de petits amb les xiruques jugàvem a fer petar els bassals que glaçàven a l’hivern. Ara ja no glaça gairebé, però els senders com el passeig de l’entrada del parc, en un capvespre serè, poden retornar-nos a la memòria aquelles
12 de Febrer 2013 Paisatge, vent, natura … Sol, fred, contrallum, … Horitzó, núvols, estil … Bellesa, platja, modernisme … Art, turisme, port … Noms propis o comuns que ens serveixen per designar un ambient, un ser i un estar particulars, d’una població que encanta i enamora, que atrapa i es deixa atrapar i estimar.
2 de Febrer 2013 Com cada matí laborable, i després d’esmorsar el cafè amb llet, els cereals i la torrada amb mantega, va seguir el seu ritual de sempre: comprovar neumàtics, els llums, l’estat dels frens, l’engreixat del canvi, i finalment, omplir l’aigua de la cantimplora de la seva bici, que la conduïria a la
27 de Gener 2013 El reflex de la llum d’hivern en aquest trocet de mediterràni badaloní, retalla les siluetes del port vistes des d’un 8è. Bon diumenge.
19 de Gener 2013 Un passeig fotogràfic el passat dissabte amb el grup “FEMFOTOS”, en un matí on la llum del sol es filtrava a través de la boirina, ens va permetre admirar el llegat modernista d’aquesta localitat del Vallès Oriental A banda i banda del Passeig dels Til·lers s’apleguen un seguit de cases modernistes
16 de Desembre 2012 Els capvespres de d’aquest Desembre fred i ventós ens regalen imatges com aquesta, on els núvols dibuixen formes suggerents i sinuoses, … com pintats per una mà divina … Enmig d’ells, (a la dreta de la fotografia), no és un estel, és la llum d’un avió que intenta obrirse camí. Avui,
28 d’Octubre 2012 La aigua, amb la seva màgica transparència, es confabula lentament amb la sorra encerclant amb subtils sinuositats uns amants absents del lloc, absents del món … Contemplen l’horitzó pensant tant sols en el seu tresor compartit: L’amor i la tendresa. … Al seu darrera, la blanca vila és testimoni secret dels seus
13 d’Agost 2012 Un diumenge d’estiu m’ha portat novament a Girona. Passejada matinal pels carrers porticats tot fullejant llibres, fins arribar al casc antic amb el toc de campanes de la Catedral com a acompanyament de fons. Punts de vista mai detectats fins aleshores. (un privilegi) Tornada en tren cap a Barcelona, amb la retina plena
16 de Juny 2012 Una nova finestra s’ha obert i ens mostra un horitzó, barreja de seguretat i d’incertesa, un còctel de nous reptes i espectatives, projectes, pors i febleses, somnis, … il·lusions, … Restarèm atents al nou cel, al nou paisatge. Des de prop del turó Caritg, en primer plà, la silueta de
29 d’Abril 2012 Per una sinuosa carretera, sota la falda del Montseny, i a 820 m d’altitud, s’arriba al bonic i tranquil poble de Viladrau, remarcable sobretot per la seva aigua. El seu terme és tupit de senders, fonts i boscúries amb vegetació de tota mena, però amb un gran protagonista: El castanyer; aprofitat per l’elaboració
26 d’Abril 2012 Abstracció, concentració i coratge, seràn les eines principals que l’equil·librista utilitzarà cada cop que s’enfili als pilons de vigilància. Decidit, desafiarà les lleis que l’haurien de tombar cap a terra, cap el fracàs. Sap que l’observen, que la seva victòria o la seva derrota seràn vivències compartides. I reconeix que li agrada
14 d’Abrl 2012 Normalment escric els apunts a partir d’una fotografia que m’inspira algun relat, lloc o pensament en especial. Aquest cop però començo un esborrany sense cap imatge predefinida, però sí amb la memòria posada en un passeig per l’estany, o més ben dit per l’embassament d’Utxesa, que formà part dels tres dies de
23 de Març 2012 Tot i que l’antiga tèrmica del Besós no és Sant de la meva devoció, (hagués votat sí al seu desmantellament, al referèndum que es va convocar fa un anys a la ciutat, veïna de la meva), haig de reconèixer que forma part de l’imaginari col·lectiu d’adrianencs i badalonins, un punt de
10 de Març 2012 Avançava el caminant lentament però amb pas decidit i ferm pels carres empedrats.El repicar de les seves botes contra el terra l’ajudava a concentrar-se en els propis pensaments. No volía que res ni ningú el destorbés, per aixó havia escollit Peratallada, just a aquella hora tranquil·la en que cap més visitant