Gramenetum

Parlar de pressupostos, de partides o d’inversions és complex i requereix preparació i informació prèvia. Segur que tamé coincidirem en que tot el que té que veure amb el foment de la participació ciutadana no és tampoc quelcom que es pugui improvisar sense una base sòlida, ben conformada per l’experiència i la pràctica. Llavors, és clar que parlar de la participació en la definició i decisió dels pressupostos municipals d’una ciutat és un repte que no és fàcil però que sí que és possible, si existeix una voluntat política clara per posar-los en marxa.

Per això és important conèixer les experiències d’aquest sistema que ja s’ha implantat a més de 300 ciutats de tot el món. I no cal anar tant lluny com fins a la famosa ciutat brasilera de Porto-Alegre, perquè be a prop, al municipi de Figaró-Montmany també tenim pràctiques reeixides en aquest àmbit des de fa temps. En aquest sentit la participació no s’ha d’entendre només com una eina o un mitjà, com un instrument concret que és útil en ocasions, sinó que hem de considerar-la com la base del sistema polític democràtic: La participació ciutadana ha de ser present en totes les dimensions de la democràcia.

El pressupost participatiu pot promoure la democràcia de qualitat i la justícia social, ajudar a reduir les desigualtats i fer més difícil la corrupció. L’experiència demostra que la participació dels veïns permet detectar i resoldre problemes i qüestions que fins llavors podien haver passat desapercebudes pels governants. En definitiva, pot contribuir a fer que les accions dels governs municipals, que com sempre es diu són els governs més pròxims als ciutadans, responguin als interessos i necessitats de la majoria. Transparència, control ciutadà i bon govern, de debò
En els pressupostos participatius tota la població té dret a proposar les inversions que estimi necessàries per a la ciutat. Per fer-ho, cada any el cicle per confeccionar el pressupost de l’any següent s’inicia amb assemblees ciutadanes per barris o districtes i també per temes (sanitat, cultura, urbanisme…). Allà s’escolten totes les opinions, es delibera i, al final, es voten les prioritats pressupostàries. Hi ha ciutats, com Villa el Salvador (Perú, 500.000 habitants) que tenen projectes específics de participació en els pressupostos per a joves i fins i tot per als escolars de primària i secundària…

A la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, a finals d’aquest mes està prevista l’aprovació del pressupost municipal pel 2015 i també s’aprovarà inicialment l’anomenat ‘Reglament municipal de participació ciutadana i govern obert’.

Amb aquesta nova reglamentació es pretén actualitzar l’anterior que ja té prop de 15 anys, perquè és del 2002. En aquest temps n’hi ha hagut molts canvis socials i polítics però els més importants són la pèrdua de confiança en els polítics, la crisi i la corrupció. Això  fa  que les propostes d’ innovació  i millores en la participació hagin de ser més molt més reals, agosarades  i no només de normativització. Han de donar resposta directa a una qüestió de primer ordre quan es parla de participació: participació en els plantejament i els acords sobre els pressupostos i la seva execució.

Ja estem al final del mandat municipal  quan es presenta aquesta proposta i només quedaran 2 mesos per les eleccions quan s’aprovi, però igualment s’hauria  de recollir també l’aposta de promoure  la participació en la definició i decisió dels pressupostos municipals de la ciutat. Aquest  és un repte que no és gens fàcil però que sí que serà possible, si existeix una voluntat política clara per posar-lo  en marxa.

Per  decidir en que es gasten els nostres diners

A Santa Coloma de Gramenet en aquests moments hi ha  una campanya ciutadana per reclamar que els pressupostos municipals no es facin només als despatxos, sinó que es comencin a elaborar de forma participativa amb les opinions dels veïns i veïnes. El seu lema és: Que no decideixin per tu, reclama pressupostos participatius!.

A més de l’organització d’una recollida de signatures i de xerrades informatives, també s’està fent una enquesta per recollir la valoració dels colomencs sobre les despeses en serveis socials, urbanisme, òrgans de govern o en el pagament del deute acumulat amb les caixes i bancs. O sobre les partides pressupostàries que podrien ser reduïdes o eliminades i sobre les possibles actuacions i inversions que es poden proposar per als pròxims pressupostos.

Els impulsors de la campanya afegeixen: ‘La greu situació que vivim molts colomencs i colomenques d’atur, de precarietat i de necessitats no cobertes fa encara més necessari que siguem directament nosaltres els que decidim a que dedicar el pressupost municipal’

Els drets polítics i de ciutadania estan recollits a la Constitució i a l’Estatut, es desenvolupen en diferents lleis: Bases del règim local, Llei municipal i de règim local, Llei de transparència i bon govern i s’esmenten en el Llibre Blanc sobre la Governança Europea (2001).

Per a més informació: www.pressupostosparticipatiu.wordpress.com

@GramParticipa

Més de 500 noies segrestades a Nigèria

Sembla inevitable que sota l’allau diari de notícies es vagin enterrant constantment els successos anteriors d’una manera continua i permanent. Passats uns dies, o unes hores, pocs se’n recorden del que va ser motiu de portada i del que va protagonitzar efímerament l’actualitat. Es pot parafrasejar que ‘la urgència de les novetats va en contra de la importància dels fets’. Això és més significatiu encara quan passa amb qüestions cabdals que ens haurien d’afectat més enllà de la novetat puntual del dia i que no s’haurien d’oblidar tan ràpid simplement perquè toca actualitzar sense parar la premsa, la ràdio, els telenotícies i els diaris digitals. És un zàping informatiu repetit que no ajuda a la qualitat de la nostra informació, ni a la reflexió ni al plantejament d’accions i estratègies. Però nosaltres podem fer alguna cosa per rescatar de l’oblit aquests drames de les noies de Nigèria.

Què significa Boko Haram?

Un cas paradigmàtic que vull destacar és el de la vulneració de drets que estan patint les nenes de Nigèria segrestades pel grup gihadista armat Boko Haram. Aquest grup ha segrestat més de 500 dones i nenes des de l’any 2009, que estan suportant tota mena de maltractaments, discriminacions i condicions vexatòries.

Aquest fet és una demostració més de la constant violència física i psíquica que viuen moltes dones i nenes arreu del món, així com tota mena de discriminacions, abusos, subordinació i vulneració dels seus drets humans. I també de que la incapacitat de la comunitat internacional de recuperar les nenes de Nigèria posa de manifest la vulneració permanent dels drets humans de les dones i les nenes

Però també resten ràpidament oblidades les reaccions i les notícies que provoquen aquests fets i que podrién aportar molt per a la seva difusió, comprensió o solució. En aquest cas, cal saber que moltes organitzacions, institucions i entitats, especialment les formades per dones i per feministes, denuncien davant la comunitat internacional aquest incompliment persistent, també els de les nenes de Nigèria. I que, a casa nostra, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l’Institut Català de les Dones han volgut posar de manifest una vegada més el seu rebuig i la condemna més absoluta per aquests fets.

A aquesta crida s’ha sumat la cooperació catalana per demanar que, d’una banda, es prenguin les mesures necessàries per aconseguir que les nenes tornin amb les seves famílies i puguin rebre l’atenció necessària; i, de l’altra, que es posin en marxa els mecanismes internacionals necessaris per garantir la defensa dels drets humans de les dones i de les nenes, ja que aquests drets són responsabilitat de tota la humanitat.

Human Rights Watch ha urgit a Boko Haram a l’acompliment dels principis dels drets humanitaris internacionals  i a posar fi als sofriments que causa a la població civil des de fa  5 anys.

Boko Haram significa, en una traducció lliure aproximada, ‘la educació occidental està prohibida’.

De la valoració general sobre el resultat de la consulta o del ‘procés de participació’ del passat 9 de novembre a Santa Coloma de Gramenet el més rellevant a destacar és el nombre absolut de participants: 17.797 persones que s’han desplaçar a algun dels instituts per dipositar el seu vot de resposta a la pregunta sobre el futur polític de Catalunya.

La distribució de les més de 120 meses electorals es va fa fer en 7 centres de votació ubicats a instituts de secundària: Puig Castellar, Numància, Les Vinyes, Terra Roja, Can Peixauet, La Bastida i Torrent de les Bruixes, tots ells situats a zones perifèriques de la ciutat i alguns força mal comunicats. Els voluntaris que van fer les funcions de membres de mesa, gestors, informadors o coordinadors superava els 200, però des de l’obertura a primera hora dels centres de votació l’afluència va ser molt alta i en ocasions massiva. Malgrat això no va haver-hi cap incident ni cap problema remarcable i la diada va transcorre en un to tranquil, cívic i d’entusiasme general, lluny de la por que es podria haver encomanat davant la incertesa per la suspensió aprovada uns dies abans pel tribunal constitucional, però marcat per la desorientació de molts ciutadans que no sabíem ben bé quin era el seu col·legi i on estava la seva urna.

A Santa Coloma el nombre de vots pel Sí-Sí van ser 11.083 (62, 27 %), el vots pel Sí-No eren 3.243 (18,22 %), el Sí-en blanc era de 202 (1,14 %), els vots pel No van tenir 1.969 (11,06 %), el vots blancs van ser 95 (0,53 %) i a l’apartat d’altres es van comptabilitzar 1.205 (6,77 %). Quan només mirem la primera pregunta, els vots afirmatius per que Catalunya esdevingui un estat van ser de 14.528 (81,63 %).

Més difícil de comptar van ser el nombre de fotografies i ‘selfies’ que van fer milers de votants per immortalitzar el moment. Diuen que el diumenge es va superar el record mundial de fotos de gent votant! Els ‘facebooks, emails i whatsapps’ en van plens!

El grup territorial de l’Assemblea Nacional Catalana ‘Gramenet per la Independència’ ha valorat molt i ha agraït la participació de la ciutadania colomenca en un procés que no ha tingut cap incident, que ha resultat festiu, emocionant, democràtic i inoblidable. Així com també ha felicitat tota la feina feta pels molts voluntaris i voluntàries que aquests dies han dedicat una part del seu temps treballant per fer possible que aquest 9 de novembre fos un èxit per a Santa Coloma de Gramenet i per a Catalunya.

En tot cas, aquestes són els dades i vostres són les conclusions…

L’enllaç amb els resultats del 9N de la nostra ciutat:

http://www.participa2014.cat/resultats/dades/ca/escr-mun-08245.html

Així es va viure la jornada a Santa Coloma recollida per Gramenet TV:

http://youtu.be/Gto38NhQFDQ

Josep Lluís Sànchez Palacios

Fa uns dies, el 31 d’octubre passat, va fer 30 anys que l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va protagonitzar un acte inèdit que podríem qualificar, en certa manera, de ‘desobediència’. Aquella nit es va apagar l’enllumenat públic durant cinc minuts,  a les 10 de la nit, com a senyal de protesta contra la permanència d’Espanya a l’Aliança Atlàntica. La proposta llençada pel Col·lectiu  Anti-OTAN colomenc, juntament amb entitats i grups polítics locals per realitzar una gran apagada voluntària de llums a tota la ciutat també va ser recollida per l’alcalde d’aleshores, Lluís Hernàndez (PSUC), que va aconseguir l’adhesió de l’ajuntament , sense el suport del PSC, malgrat les amenaces de denúncia del governador civil de Barcelona. L’apagada va ser general i va concloure amb una amplia concentració espontània a la plaça de la Vila. En aquell moment es demanava l’acceleració per celebrar el referèndum sobre l’OTAN, el desmantellament de les bases militars americanes i per la participació espanyola en una política de neutralitat activa.

Cassolades, participació i desobediència civil

Les protestes socials, la no-cooperació i la desobediència tenen moltes vies i formes diverses d’expressió, però no tot ho podem considerar com a ‘desobediència civil’, ni podem banalitzar aquest terme per interessos polítics i partidistes, com s’està fent habitual darrerament amb alguns altres conceptes. La idea de desobediència no deixa de tenir , malauradament, un sentit pejoratiu, negatiu i molt poc conegut. Per això caldria recordar que el mateix estatut de la Cort Penal Internacional ha arribat a elevar a categoria de dret internacional ‘el deure de desobeir les ordres manifestament injustes’. Qui més va estudiar recentment aquest tema, la filosofa Hannah Arendt, justament es preocupava de tot el contrari: de l’obediència  que va ser un factor clau per portar els alemanys  fins i tot a la guerra i al genocidi entre les societats europees de fa 70 anys. En canvi, a partir de la Segona Guerra Mundial, aquest dret s’ha inclòs en moltes constitucions, estatuts i declaracions, així com a moltes sentències judicials favorables als ‘desobedients’. Ara ja tenim mols exemples històrics (sufragistes, antiesclavistes, pacifistes, objectors…) que han fet avançar la nostra societat en sentit positiu fins esdevenir qüestions plenament acceptades i habituals.  I encara més: molt abans d’ Arendt, el primer teòric d’aquest concepte, el nord-americà Henry David Thoureau, ja parlava del ‘deure’ de la desobediència civil, de la consciència i de la resistència activa.

Per això no ens hem d’incomodar de cap manera per parlar d’aquest fet com s’està fent durant aquests dies a Catalunya. La suspensió del Tribunal Constitucional per celebrar el procés de participació previst pel 9 de novembre, després de la suspensió de la consulta que s’havia plantejat inicialment, planteja reptes legals per a l’actuació del govern català i dels governs municipals entre la legitimitat democràtica de la societat civil i el parlament català o la legal d’institucions polititzades i desacreditades com els tribunals espanyols.

Malgrat l’actitud del govern espanyol davant la consulta catalana del pròxim diumenge, ens resta la possibilitat de protestar contra els dirigents i l’ordenament legal i institucional. Ha de quedar ben clar: Això es troba incorporat a qualsevol ordenament jurídic que subscrigui els drets polítics d’un estat de dret democràtic modern.

Esperem que així es pugui demostrar el diumenge i que molts milers ciutadans puguin expressar la seva opinió i puguin votar, sense tenir que retornar al temps de les cassolades o  d’apagades de llum,  i al costat del governants del nostre ajuntament, que de moment no està entre els més de 900 municipis catalans que s’han adherit a la consulta. De moment han calgut manifestacions, cadenes humanes, una ‘v baixa’ multitudinària, mosaics humans, encesa d’espelmes, samarretes grogues… per aconseguir quelcom tan obvi i que ja tenim a tocar.

A Santa Coloma hi haurà 7 punt de participació per votar instal·lats als instituts de la ciutat: Puig Castellar, Terra Roja, Numància, Les Vinyes, Can Peixauet, Torrent de les Bruixes i La Bastida.

De tots els lemes de la campanya ‘Ara és l’hora, volem votar’ el que més m’agrada és que no només els petons ens tapin la boca! Molts petons a tothom!

Per saber on votar podeu consultar: www.participa2014.cat