BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

A les vuit em recull en Martí. Túnel de Parpers. El Vallès. El Congost. La Plana de Vic. Boira al vessant sud de Bracons. Bellmunt ni es veu. No clissarem res de res. Sortim del túnel. Vall d’en Bas. Ostres! Cap amunt tot és més aclarit. Sol. Quina sort. Passem Les Preses. El Mallol i Sant Privat. Fondalada del Gurn. Tot moll, humit. Fred. Aparquem a la zona d’esbarjo. Ni una ànima. És dimarts feiner. Ens canviem. Preparats talment un rogaine. Amunt.

Per Joan Lladó

Passats gairebé quinze anys, el dimarts 17 vaig –en Xarli tamb– tornar a trepitjar el cim del Roc Melé amb esquís. Fou exactament el 23 de gener de 1999, juntament amb en Carles, en Xarli i en Max. Fent un xic de memòria, va ser el dia que vam aprofitar, un cop acabada l’excursió, per comprar els arvas al Pas de la Casa i també la cera per les pells, doncs aquell dia se’m feien uns pans a les soles com rodes de molí i entre això i el pes d’esquís i botes, que aleshores no eren pas plomes, almenys arrossegava cinc o sis quilos per cama. Tot s’hi valia, però. Érem mamellons.

Per Enric Subiñà

Enguany la temporada d’esquí de muntanya ha començat molt bé. Les copioses nevades de mitjans de novembre ens va deixar el Pirineu curull de neu, sorpresivament des del Canigó fins a l’Aragó. L’any passat, a banda d’una nevadeta per les mateixes dates, fins a mitjans de gener no es va poder començar la temporada en el Pirineu Oriental.

Per Andreu Calvó

Son dos quarts de set del mati i una agradable veu, “que se levanten, però yaaaa” ens desperta de cop al pàrquing de la Pradera d’Ordesa. Amb en Marti vàrem sortir el dia abans al vespre, i vam arribar molt tard a aquest meravellós paratge del Pirineu. Es admirable la cura que tenen del entorn als gestors del Parc, poden tenir maquines treballant a la llera del riu, cents de cotxes, vehicles que circulen per les pistes deixant un fumera molt ecològica, però  dos desgraciats que volen dormir al costat del cotxe son despertats de males maneres, perquè, segurament, alteren l’equilibri natural del Parc, Quins Collons¡¡¡¡

Per Enric Subiñà

Tot just iniciada la tardor, amb poc fred, buscàvem una nova sortida a la muntanya. Mica en mica tenim el país trillat, però sempre es pot trobar alguna variant que pot fer diferent la sortida que ja s’havia fet temps enrera. Com que habitualment intentem sortir de bon matí per tornar a la tarda, el Pirineu i Prepirineu Oriental sembla que se’ns ha fet petit. L’opció per aquell dimarts era anar al Pedraforca i fer els dos Pollegons, acompanyats del Calderer.

Per Martí Montserrat

L’Andreu en Ferran i jo deixem el cotxe a l’aparcament de l’estació de Vallter i a bon ritme ens dirigim al famós Coll de la Marrana, tot seguit comencem a flanquejar de forma ascendent la falda del Bastiments,  direcció la  collada de Comamitjana. En un tres i no res remuntem fins el pic de Fresers (2836m), que

(més…)

Per Andreu Calvó

Després d’un divendres inoblidable, de rauxa, alcohol i xerinola. Tres del grup d’inadaptats, decidim marxar diumenge cap a Andorra, a  gaudir d’aquesta temporada de neus, i seguir disfrutant d’aquesta forma d’aigua solida tant semblant a la que divendres veiem dins dels gots.

Per Enric Subiñà

Com era habitual aquell any les sortides a la muntanya les feia entre setmana. Aquella, però, no fou possible coincidir amb el Martí, company habitual en aquell tipus de sortides. Aquell cop vaig quedar amb el Jaume Querol, que aquell dia no treballava i va poder venir. El darrer cop que havia fet esquí de muntanya ho vaig passar molt malament amb les botes, i el cert és que em feia cert respecte que em

(més…)

Per Joan Lladó

Dijous, al Casal, en Martí i l’Àngel decidiren d’anar plegats a fer una esquiada l’endemà divendres. En Martí també deixà obert el diumenge per tornar a esquiar. Vaig pensar que, havent encetat la temporada al Matagalls el dissabte anterior després de dos anys, ja duia l’embranzida i el cuquet a dins. Així doncs, plegades les veles de la botiga el dissabte al migdia, vaig fer un mos i vaig acompanyar el capi Raül a estirar les cames durant dues hores amb la btt per Llavaneres i la Cornisa.

Per Enric Subiñà

Enguany no va començar a nevar “en serio” fins a inicis del mes de gener, tot i que les nevades sempre van venir acompanyades per fronts del nord, amb el que gran part de la neu va caure al Pirineu Occidental i, en menor mesura, a l’Oriental, sempre acompanyat de forts vents. Teníem ganes d’estrenar la temporada d’esquí de muntanya, tot i que en Martí ja havia fet alguna sortida però sempre aprofitant la neu de les pistes d’esquí.

Per Martí Montserrat

Sortim de la Font dels Passavets  i anem pujant tot serpentejant pel camí senyalitzat que passa a tocar de l’avetar i es dirigeix cap el cim del Turó de L’Home. Un cop al coll Pregon la vista sobre el Vallès i la nostra serralada del Litoral és una meravella i gaudir d’aquests moments de pau i solitud a tocar de casa es un veritable luxe. L’aire fred i insistent no ens deixa parar gaire estona i ens obliga a fer camí tot seguit  per tal de rematar la feina i acabar de fer cim.

Enric Subiñà

Una altra setmana esperant poder gaudir d’un dia per anar a la muntanya, esperant la neu per fruir de la muntanya hivernal, una neu que de moment tan sols abraçava el Pirineu Occidental. A prop de casa, en els Pirineus de llevant, la neu no havia caigut amb abundància, i ens havíem de remuntar al novembre per trobar la darrera nevada important. Des d’aleshores, un potent anticicló que ens va abraçar tot el principi d’any, amb altíssimes temperatures per les dates, va provocar la fosa de la neu que quedava, deixant aquest espai amb neu testimonial.

Per Martí Montserrat

Amb l’Enric fem cap a L’Horta de Sant Joan, per fer dos dies de caminades pel Port. Em fa especial il•lusió,  ja que per part meva és la primera vegada que el visito i ja fa molts anys que ho tenia pendent.

Dimarts 4

Fem amb el cotxe cap a l’àrea recreativa de la Franqueta, tot passant per sota de les imponents moles de conglomerat anomenades Roques de Benet.

Per Martí Montserrat

Aprofitant un descans d’entre setmana, fem cap a Vallter per gaudir de la primera nevadeta de la temporada. Comencem a caminar direcció al coll de Mentet tot remuntant per la vora del torrent. Del coll estant disfrute’m ja de les espectaculars vistes que tindrem al llarg de la jornada. Ja que tenim un dia clar i lluminós i podem divisar una bona part de Catalunya. Parem una estona a repassar el que veuen els nostres ulls i podem observar paratges tant distants com el Canigó, Montserrat, el Montnegre, Collserola i també distingim el golf de Roses, les Alberes… etc…etc. És fantàstic…

Per Enric Subiñà

Des d’inicis d’estiu que havíem parlat amb el Martí de buscar un parell de dies per anar a fer alguna sortida al Pirineu. Ell proposava fer tots els tresmils de la zona del Mont Perdut (des del Gabietú a la Punta de las Olas), exceptuant els dos Astazús que queden una mica allunyats. A tal efecte calia fer un bívac d’alçada, segurament a prop del Marboré. L’idea era sortir de bon matí de l’aparcament

(més…)