Després de la campanya de la premsa madrilenya contra el seu premi, Messi fa el que sap: parla al camp, amb l’ajuda de Andrès i Xavi, és clar.
Primer rectificar, vaig fallar en el meu pronòstic i l’ha guanyada Leo Messi, dues vegades seguides, com Rummenige, Van Basten, Keegan i Cruyff
Jo després d’aquesta portada de L’Equipe, apostaria per Xavi Hernández. No oblideu que aquest diari és del mateix grup editorial que la revista France Football que dòna el premi. S’admeten apostes: Messi, Xavi o Iniesta?
ja és soci.
Gora athletic.
Gaztedi gorri-zuria
zelai orlegian
Euskalerriaren
erakusgarria.
Zabaldu daigun guztiok
irrintzi alaia:
Athletic, Athletic
zu zara nagusia!
Altza gaztiak!
Athletic, Athletic
gogoaren indarra.
Aritz zarraren enborrak
loratu dau orbel barria.
Aupa mutillak!
Aurrera gure gaztiak!
Bilbo ta Bizkai guztia
goratu bedi munduan.
Aupa mutillak!
Gora beti Euskalerria!
Athletic gorri-zuria
geuria.
Bilbo ta Bizkaiko gaztiak gora!
Euskaldun zintzoak aurrera!
Al setembre de 1992 va coincidir que la primera jornada de lliga d’aquella temporada començava amb el partit del Barça contra el R. Madrid. Tenia dubtes sobre si anar o no anar. Ja sé sap que per aquests partits mai hi han entrades. Vaig arriscar-me, agafí el trenet de Terrassa i el metro i vaig anar al Camp Nou a vore si en quedaven, i miracle hi havien i bé de preu (dues mil pessetes, crec recordar). Supose que la gent estava esgotada econòmicament després dels jocs olímpics, de l’anterior lliga amb copa d’europa inclosa, o potser al ser la primera jornada de lliga la gent no s’esperava un bon partit. No ho sé, jo vaig trobar entrada a les taquilles i més econòmica que les que m’oferien el revenedors.
El partit el guanyà el Barça amb gols de Bakero (de cap) i Stoichkov (a la 2a part). Entremig un gol de Michel de penal, en el qual al xutar va enviar la bota que portava a l’esquerra d’on estava mirant el partit. Crec que no li varen tornar la bota.
El mes d’agost del 1992 el vaig passar a Londres i una de les visites obligades era l’estadi on uns mesos enrere el Barça havia guanyat la seva primera copa d’Europa (Goooool de Koeman, quins grans records). Així que vaig agafar el metro i em vaig plantar a l’estadi, al menys a vore-lo per fora. Hi havia molt d’enrenou, ja que crec que actuava Michael Jackson aquells dies. L’errada més gran que vaig fer aquells dies va ser no haver comprat entrades per vore la final de la Community Shield entre el Leeds United i el Liverpool. Després quan vaig llegir a la premsa el resultat, no m’ho vaig perdonar mai, Leeds 4-Liverpool 3, amb 3 gols d’Eric Cantona abans de marxar al Manchester United. Quin gran partit em vaig perdre!
Un dia passejant pel centre de Londres vaig passar per la porta lateral de l’hotel on estava Michael Jackson i de sobte va eixir una furgoneta negra amb vidres negres, custodiada per la polícia i tota la gent que ho va vore es va posar a córrer darrere fent fotos. La furgoneta va passar prop d’on jo era, per tant crec que puc dir que he estat a pocs metres de Michael Jackson, però sense vore’l. Supose que a un fan d’ell li haguera agradat, però a mi, i més en aquella època, m’importava ben poc.