El Comité Unió i Progrés (CUP), conegut com el moviment dels Joves Turcs, fou el partit nacionalista reformador otomà que es feu amb el poder l’any 1906, deposant el darrer soldà l’any 1909, i que entrà al costat dels imperis autro-alemanys en la Primera Guerra Mundial durant la qual perpetrà el genocidi de la població
Hèctor López Bofill ha resumit en aqueixa frase (un twitt d’aqueixa tarda) l’actual moment polític espanyol: la incapacitat dels partits espanyols per formar govern cinc mesos després de les eleccions evidencien el bloqueig d’un sistema nascut amb la Constitució del 1978 que presenta un balanç negatiu en tots els àmbits. Des de la corrupció estructural
Abans d’ahir Miquel Puig va publicar abans d’ahir a l’Ara un article titulat “MAFO i el liberalisme castís” que no per encertat és susceptible de ser objecte d’algunes anotacions complementàries sobre la personalitat i la trajectòria del mal-anomenat Miguel Angel Fernández Ordóñez. A aqueix tecnòcrata amb mentalitat d’hidalgo castellà cal atribuir-li la responsabilitat d’un document
El lema de precampanya emprat pel PP és “España en serio”, com si “la patria común y indivisible” que hem conegut fins ara (des de fa tres cents anys) hagués estat una broma. Sembla estrany que els assessors electorals del partit que governa l’Estat no hagin parat compte en el fet que els darrers quatre anys
En data 1 de setembre el portaveu del grup parlamentari del PP al Congreso de los Diputados va presentar una proposició per tal de modificar la Ley Orgánica, 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional amb la pretensió aparent de dotar a aqueix tribunal d’instruments necessaris per tal de garantitzar l’efectivitat de les seves sentències
Avui , el presidnet del govern espanyol Mariano Rajoy ha anunciat la data aproximada de les eleccions a les Corts espanyoles que pertoca convocar-les enguany. Significativament, l’estratègia del PP passa per esgotar el límit legal celebrant-les gairebé per Nadal, amb temps suficient per reaccionar a un previsible triomf independentista a les eleccions al Parlament de
Enguany, la festa oficial del Regne d’Espanya, ha estat clarament la festa dels partidaris de perpetuar l’ocupació del nostre país. Celebracions protocolàries a banda, la capacitat de mobilització cívica dels grups espanyolistes amb la flamant Societat Civil Catalana al capdavant només ha pogut mig omplir la plaça de Catalunya de Barcelona. Aqueix fracàs és degut
Avui he assistit a una assemblea oberta del cercle de seguidors del moviment Podemos a Altafulla. A dos quarts de vuit del vespre una trentena de persones ens hem assegut a les grades de la plaça Martí Royo d’Altafulla per escoltar les propostes dels promotors locals d’aqueix col·lectiu polític espanyol. Entre els presents només he
L’ascens de Manuel Valls al capdavant del govern francès, i el de Matteo Renzi al d’Itàlia, han estat percebuts per les respectives opinions públiques d’aqueixos dos estats com un relleu generacional pel que fa a la classe política i com una esperança de recuperació econòmica. Ambdós governants comencen el seus mandats encetant reformes territorials ambicioses per
Ahir hi va haver una manifestació a Madrid convocada per la Junta Estatal Republicana en pro de l’obertura d’un procés constituent republicà i federal espanyol. Només eren uns quants milers de participants i solsament representants d’IU hi van assistir, essent absents el PSOE i la UPyD. No veig possibilitats d’èxit per a un projecte
El 1 d’abril del 1939 fou el final oficial de la guerra desfermada pel cop d’estat perpetrat el 18 de juliol del 1936 però “l’holocaust espanyol” (com el defineix l’historiador Paul Preston) s’allargà fins ben entrats els anys quaranta, i els efectes del trauma col·lectiu arriben fins als nostres dies. Setenta-cinc després, esperit de “victòria”
El procés independentista català, real socialment per ara només simbòlic institucionalment, després del pronunciament del Tribunal Constitucional d’avui pot ser desviat cap a un projecte de reforma constitucional espanyola segons com vagi el debat al Congrés espanyol sobre la consulta inicialment prevista pel 9-N. Francisco Rubio Llorente en un article publicat fa un any i mig, “Un referéndum para
Avui s’escau el desè aniversari dels atemptats contra els trens de rodalies de Madrid perpetrats per un grup gihadista, uns fets amb unes conseqüències que han trasbalsat la política estatal espanyola i que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar els termes del conflicte entre l’independentisme català i l’ordre establert. En primer lloc, pel que fa a l’autoria dels
Les recomanacions dels directius del FMI i dels comissaris de la Unió Europea dirigides al govern espanyol, en el sentit que pregui les mesures que calguin per reduir fins a deu per cent els salaris, desmenteixen per si soles les insinuacions de recuperació econòmica difoses pels ministres de Madrid. És més, diagnostiquen la gravetat
La data històrica del 14 d’abril del 1931 és objecte d’una remembrança difusa i contradictòria. Pels independentistes catalans d’ara, els tres dies que va durar l’efímera i intangible República catalana proclamada per Francesc Macià haurien de ser objecte de reflexió. Pels republicans espanyols, a més de revisar la Segona República haurien de bastir un projecte polític