Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Espai EUROMED (Euromed, Procés Barcelona, Unió Mediterrània, Sàhara Occidental, Marroc, Orient Mitjà...)

Més sobre l’Acord de Pesca UE-Marroc (Actualitzada a 16 de maig de 2006)

1
Publicat el 15 de maig de 2006

Acabem de tenir un debat al Parlament Europeu (seu Estrasburg) sobre l’informe Varela relatiu a l’Acord UE-MArroc sobre pesca. Tal i com ja he enunciat en diverses ocasions, el Grup Verds/ALE ens hem oposat sempre a la incorporació a l’acord de les aigües territorials del Sàhara Occidental, al sud de les coordenades 27° 40′ N. A la votació que tindrà lloc demà hem plantejat diverses esmenes en aquest sentit que, en cas de ser rebutjades, ens portaran a votar en contra de la proposta d’informe

(NOTA ACTUALITZACIÓ el 16/05/06: finalment a la votació d’avui dimarts s’han rebutjat les nostres esmenes amb una mitjana de 190 a favor i 385 contra, per la qual cosa hem acabat votant en contra de l’informe i, conseqüentment, de l’acord. Podeu consultar la nota de premsa que hem tret aquest mati des del Grup Verds/ALE, i una referència de l’agència Europa Press).

Adjunto també dos altres textos que poden ser d’utilitat: 1. La meva intervenció d’aquest vespre, i 2. Una pregunta que vàrem presentar fa un mes a la Comissió i de la qual encara no hem rebut resposta: (…)

 

1. INTERVENCIO PLENÀRIA

"Entendemos que es legítimo, e incluso necesario, normalizar las relaciones entre Marruecos y la UE en el tema de la pesca, pero ello no debería hacerse a costa de legitimar una ocupación ilegal del Sáhara Occidental por parte de Marruecos. Marruecos no está considerado por Naciones Unidas como el administrador del Sáhara, por lo que no puede negociar con las aguas saharauis. Y la UE, aceptando de facto que se incluyan dichas aguas, está contribuyendo lamentablemente a que siga la situación de expolio que tantas veces hemos denunciado en esta cámara. Tal y como establece la Ley del Mar, los beneficios de la explotación de un territorio con un estatuto aún por definir según Naciones Unidas deben favorecer a la población del territorio afectado. Sin embargo, la actitud hostil y nada cooperativa de las autoridades marroquíes con relación al contencioso del Sáhara Occidental las hacen muy poco fiables en este sentido.

Por ello, consideramos que el acuerdo de pesca UE-Marruecos debe explícitamente excluir las aguas saharauis. En caso contrario, nuestro grupo se verá obligado a votar en contra de este informe".

**********************************

2. PREGUNTA ESCRITA E-1745/06

de Caroline Lucas (Verts/ALE) y Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE)

a la Comisión

Asunto: Pesca en el Sáhara Occidental – pregunta complementaria

Dado que la Comisión no proporcionó una respuesta completa a la pregunta E-0560/06, se adjuntan las siguientes preguntas complementarias:

1.         Celebramos que la Comisión esté de acuerdo con el dictamen jurídico del asesor jurídico de las Naciones Unidas y también que Marruecos no es la potencia administradora del Sáhara Occidental.

La Comisión concluye que el dictamen del asesor jurídico «implica que Marruecos es la potencia administradora de facto del territorio del Sáhara Occidental y que, por consiguiente, tiene competencias para celebrar este tipo de acuerdos». De hecho, el dictamen no proporciona una «respuesta clara» sobre la capacidad de Marruecos para celebrar un acuerdo que implica la explotación, en lugar de la simple exploración, de los recursos naturales del Sáhara Occidental. Lo que está claro es que la explotación contra los intereses y deseos del pueblo del Sáhara Occidental sería ilegal. El dictamen concluye expresamente que «si continuaran las actividades de exploración y explotación [de recursos mineros] sin contar con los intereses y deseos del pueblo del Sáhara Occidental, éstas actividades constituirían una violación de los principios del Derecho internacional». EL Polisario es el representante internacionalmente reconocido del pueblo Saharaui y, en cuanto tal, ha condenado la inclusión de las aguas del Sáhara Occidental en el acuerdo marroquí. Dado que la explotación pesquera exigiría un trato igual al de la explotación minera y que no hay indicación, sobre la base de la experiencia de acuerdos anteriores, de que el pueblo Saharaui se beneficie del acuerdo, ¿cómo puede concluir la Comisión que Marruecos tiene competencia para celebrar dicho acuerdo?

2.         La Comisión declara que «corresponde a las autoridades marroquíes definir las zonas de pesca sobre la base de las cuales se emitirán las licencias de pesca». ¿Qué documento jurídico o de otro tipo se utilizará como referencia para definir las «aguas bajo soberanía o jurisdicción del Reino de Marruecos»? ¿Ha publicado Marruecos algún documento jurídico que incluya las aguas del Sáhara Occidental como aguas bajo su soberanía o jurisdicción? En caso afirmativo, ¿podría la Comisión proporcionarnos una copia de dicho documento?

**************

NOTA: tant les intervencions en plenària com les preguntes presentades a la Comissió i al Consell es poden consultar a la web del diputat). Informació addicional sobre la qüestió es pot trobar a la següent entrada feta díes enrere.

 

 

 

 

 

 

 

Acord de Pesca UE-Marroc: què passa amb els drets dels saharauis?

1
Publicat el 3 de maig de 2006

Aquest matí el Comitè de pesca del Parlament Europeu ha votat l’Informe VARELA sobre l’acord de partenariat entre la UE i el Marroc en relació a la pesca. El text que s’ha aprovat inclou les aigües del Sàhara Occidental, raó per la qual els Verds/ALE ens hi hem oposat.

Entenem que incloent les aigües del Sàhara occidental a aquest acord, es donarà de forma efectiva carta blanca als vaixells de la UE per robar a les aigües del Sàhara. La UE no hauria d’estar autoritzada a pescar a les aigües dels Sàhara occidental, ja que això suposa espoliar uns recursos pesquers i uns ingressos molt necessaris pel poble saharaui.

D’altra banda, incorporant les aigües del Sàhara Occidental en un tractat internacional amb el Marroc, la UE està implícitament legitimant la ocupació il·legal dels territoris saharauis.

Cal recordar que el Marroc no està considerat per Nacions Unides com l’administrador del Sàhara. A més a més, diversos informes de la subsecretaria d’assumptes legals de Nacions Unides han afirmat que qualsevol explotació del recursos naturals del Sàhara Occidental no pot ser realitzat en contra de la voluntat i els interessos de la població sahrauí, i que el contrari suposaria una violació de la llei internacional. Com a representant del poble sahrauí, el Frente Polisario ja ha fet saber a les autoritats comunitàries el seu rebuig a aquesta inclusió.

La UE no pot fer deixadesa de responsabilitats en aquest cas i remetre’s a una qüestió purament interna del Marroc. La "Llei de Mar" estableix clarament que en el cas d’un territori on el seu poble no hagi assolit la independència plena o un altre estatus d’autogovern reconegut per Nacions Unides, les provisions i drets de la llei seran aplicats en benefici de la població del territori amb l’objectiu de promoure el seu benestar i desenvolupament. Cal recordar que la "Llei del Mar" ha estat ratificada pels estats membres de la UE. Els Verds hem presentat dues esmenes a l’informe VARELA, amb les quals aspiràvem a que s’excloessin de l’acord les aigües del Sàhara Occidental. Malauradament, el comitè de pesca les ha rebutjades. Ara hem d’esperar la votació en plenària.

Finalment, aquesta és una qüestió que estem seguint desde fa temps. La darrera acció que vàrem emprendre va ser enviar una carta al govern espanyol, signada per en Joan Herrera i jo mateix, en què instàvem al govern a excloure les aigües del sàhara occidental de l’acord de pesca ja que entenem que en cas contrari s’estaria vulnerant la legalitat internacional. En aquesta carta demanem al govern espanyol que demani la modificació d’aquest apartat de l’acord en el marc del Consell i el Coreper o que, en el cas que això no fos possible en exigir-se una majoria qualificada, demani una supervisió estricta per part del Comitè Conjunt de seguiment de l’aplicació dels acords en relació al Sàhara i que, en cas d’incompliment, el Comitè suspengui l’acord.

Per a més informació sobre la història de l’acord, i la dimensió geopolítica, es pot consultar el següent article de Carlos Ruiz Miguel.