Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Espai EUROMED (Euromed, Procés Barcelona, Unió Mediterrània, Sàhara Occidental, Marroc, Orient Mitjà...)

Guerra de Gaza: I ara?

0

Aquesta setmana, en el plenari d’Estrasburg, he afegit la meva signatura a la crida Gaza War: and now?, a la qual ens estem afegint diputats i diputades de diferents parlaments:

GAZA WAR: AND NOW?
APPEAL
(Strasbourg, 2/2/2009)

The undersigned Parliamentarians:

considering the violations of international and humanitarian law by the Israeli authorities in the Palestinian territories,  in particular the “collective punishment” represented by the blockade imposed on the population of Gaza; the multiplication of settlements in the West Bank; the construction of the “wall” on Palestinian territories; the arrest and detention of over 10 000 Palestinians, including children, in prison; the calling into question of the free movement of Palestinians on their territories; the annexation of East Jerusalem; the refusal of any solution to the problem of refugees…

considering the war in Gaza, which will remain as the most murderous  operation ever carried out by Israel in the Palestinian territories:

a.      causing hundreds of deaths among the civil population, including a very large number of children;

b.      leaving – according to European Commissioner Louis Michel – over 500 000 people without access to drinking water;

c.       leading Israeli soldiers to commit extremely serious acts such as non-assistance to the wounded – according to the Red Cross; firing on schools, hospitals, press centres, UN convoys responsible for delivering humanitarian assistance as well as the headquarters of the United Nations Agency for relief to refugees; the use of phosphorus bombs;  

d.      exposing, due to the bombings and according to the World Bank, 10 000 people to the risk of the collapse of sewerage systems and,  therefore, of drowning in waste water..

asks all European Union governments to come out in favour of initiating the sanctions provided for in the European Union-Israel Association Agreement (on the basis of article 2 of this Agreement which demands the respect of human rights, by all contracting parties) as well as the freezing of the process of “upgrading” relations of cooperation for as long as this country does not comply with international as well as humanitarian law or that it does not accept the resumption of peace negotiations with the Palestinians on the basis of the relevant United Nations resolutions.

To join this appeal, please indicate your name and function and send it to the following address: appelgaza@gmail.com

 

Font foto: BBC

Drets humans a Gaza: el temps passa, les responsabilitats es multipliquen

5

Més que interessant (tot i que en alguns aspectes decebedora) la reunió d’ahir al Parlament Europeu en relació a la situació dels Drets Humans a Gaza. Intervencions de Filipo Grandi (sots cap de la UNRWA), Vincent Cassard (sots cap d’operacions de la Creu Roja a Gaza), Raja Sourani (fundador i director del Palestinian Centre for the Human Rights in Gaza i FIDH), ambaixador Thomas Smetanka (coordinador de la presidència txeca del Consell per a Orient Mitjà), Richard Falk (Ponent Especial per a Nacions Unides per a la situació de drets humans). La descripció dels fets que ens van fer els diferents representants humanitaris, ratificada per les nostres companyes Luisa Morgantini (GUE) i Helène Flautre (Verds), ambdues retornades recentment de Gaza, posava els pels de punta. En resum, algunes de les coses que han sortit al debat:

1) lamentable l’actitud de la presidència txeca, parlant encara de guerra defensiva a l’hora de definir les accions israelianes;

2) criticable que la presidència txeca hagi menystingut com ho ha fet les propostes que, entre d’altres, fèiem des del Parlament Europeu en la resolució adoptada la setmana passada (i que adjunto més avall);

3) la prioritat segons UNRWA segueix essent obrir els accessos per a tota mena de qüestions com l’ajut humanitari, combustible,  (cash)  monetària, sortida de persones que necessiten ser tractades médicament o quirúrgica, etc…;

4) amb la seva actitud, Israel està posant cada cop més en perill la seva pròpia seguretat, ja que està convertint en potencials lluitadors persones que segurament mai s’haurien plantejat ser-ho, almenys abans de la incomprensible i desproporcionada ofensiva dels darrers dies;

5) cada cop són més nombrosos els exemples que posen de manifest que cal dur davant de la Cort Penal Internacional el govern d’Israel, per Crims de Guerra;

6) no n’hi ha prou amb congelar les negociacions sobre l’acord estratègic, cal, directament, cancel.lar l’acord d’Associació i assegurar-nos de totes totes que no s’envien més armes a Israel.

El temps passa. Ja són més de 1.300 les persones mortes per la injustificable, a banda d’il.legal, ofensiva israeliana sobre Gaza. No hi ha espais per a matisos, ni per ambigüitats. Això cal aturar-ho ja. I la única manera de fer-ho és que la UE pressioni, sense excuses, les autoritats d’Israel. Només així es donaran les condicions necessàries que hauran de permetre reconduir la situació cap a un nou escenari no bèl.lic, en el qual, lògicament, caldrà que tothom (inclòs Hamàs) es comprometi a abandonar l’ús de les armes, però en què tocarà, també, que Israel reconegui l’Estat Palestí. I és que només hi ha espai per a la construcció de la pau si es reconeix que aquesta passa pel reconeixement i el respecte mútu de dos Estats (segueix…)

Textos aprobados Jueves 15 de enero de 2009 – Estrasburgo
Situación en la Franja de Gaza

P6_TA-PROV(2009)0025
B6-0051, 0054, 0056, 0057, 0058 y 0059/2009

Resolución del Parlamento Europeo, de 15 de enero de 2009, sobre la situación en la Franja de Gaza

El Parlamento Europeo ,

–  Vistas sus anteriores resoluciones sobre Oriente Próximo, en particular las de 16 de noviembre de 2006, sobre la situación en la Franja de Gaza(1) , de 12 de julio de 2007, sobre la situación en Oriente Próximo(2) , de 11 de octubre de 2007, sobre la situación humanitaria en Gaza(3) , y de 21 de febrero de 2008, sobre la situación en Gaza(4) ,

–  Vistas las Resoluciones del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas 242 de 22 de noviembre de 1967 (S/RES/242(1967)), 338 de 22 de octubre de 1973 (S/RES/338(1973)) y 1860 de 8 de enero de 2009 (S/RES/1860(2009)),

–  Visto el Cuarto Convenio de Ginebra de 12 de agosto de 1949 relativo a la protección debida a las personas civiles en tiempo de guerra,

–  Visto el aplazamiento de la votación sobre el dictamen conforme relativo a una mayor participación de Israel en los programas de la CE,

–  Vista la Declaración de la Unión Europea, de 30 de diciembre de 2008, sobre la situación en Oriente Próximo,

–  Visto el artículo 103, apartado 4, de su Reglamento,

A.  Considerando que, el 27 de diciembre de 2008, Israel lanzó una ofensiva militar en Gaza en respuesta a los ataques con cohetes de Hamás en el sur de Israel desde que Hamás tomó el control de la Franja, y a raíz de la ruptura del alto el fuego y la negativa a renovar el acuerdo de alto el fuego,

B.  Considerando que, de acuerdo con las informaciones más recientes, la operación israelí ha causado la muerte hasta ahora a unas mil personas en Gaza, muchas de ellas mujeres y niños, y ha producido miles de víctimas y la destrucción de viviendas, escuelas y otras importantes infraestructuras civiles, debido al uso de la fuerza por parte del ejército israelí,

C.  Considerando que los pasos fronterizos de entrada y salida de Gaza llevan cerrados 18 meses y que el bloqueo de la circulación de personas y el embargo de mercancías ha afectado a la vida cotidiana de los habitantes y paralizado aún más la economía en la Franja y ha limitado cualquier mejora sustancial de la situación en Cisjordania; que el embargo sobre la Franja de Gaza representa un castigo colectivo que viola el Derecho humanitario internacional;

D.  Considerando que la mejora de las condiciones de vida de los palestinos en la Franja de Gaza y en Cisjordania, junto con el relanzamiento del proceso de paz y el establecimiento en Gaza de instituciones palestinas que funcionen, son elementos clave de los esfuerzos tendentes a alcanzar una paz justa y duradera entre israelíes y palestinos,

E.  Considerando que la importante ayuda financiera de la Unión Europea a los palestinos ha desempeñado un papel importante para intentar evitar una catástrofe humanitaria en la Franja de Gaza y en Cisjordania; que la Unión Europea sigue proporcionando, también a través de la Agencia de las Naciones Unidas para los Refugiados de Palestina en Oriente Próximo (UNRWA), ayuda humanitaria a la Franja de Gaza,

1.  Celebra la adopción de la Resolución 1860 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, de 8 de enero de 2009, y lamenta que tanto Israel como Hamás hayan rechazado hasta la fecha la solicitud de las Naciones Unidas de poner fin a las hostilidades; pide un alto el fuego inmediato y permanente que incluya la interrupción, por parte de Hamás, de los ataques con cohetes a Israel y el fin de la operación militar que Israel está llevando a cabo en Gaza;

2.  Está de acuerdo en que es necesario proporcionar con urgencia dispositivos y garantías en Gaza, tal y como exige la Resolución 1860 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, a fin de mantener un alto el fuego duradero, que incluya al mismo tiempo la retirada de las tropas israelíes, la reapertura duradera de los pasos fronterizos, el levantamiento del bloqueo y la prevención del contrabando en materia de tráfico ilícito de armas y municiones;

3.  Pide una tregua negociada, que debe ser garantizada por un mecanismo establecido por la comunidad internacional coordinada por el Cuarteto y la Liga de Estados Árabes, que podría incluir el envío de una presencia multinacional, con un mandato claro, con el fin de restablecer la seguridad y garantizar el respeto del alto el fuego para la población en Israel y Gaza, con especial referencia a la vigilancia de la frontera Gaza-Egipto, lo cual supone un importante papel para Egipto; pide al Consejo que intensifique su presión para detener la violencia actual; alienta los esfuerzos diplomáticos realizados hasta ahora por la comunidad internacional, especialmente por Egipto y la Unión Europea;

4.  Expresa su horror ante el sufrimiento de la población civil de Gaza; lamenta profundamente, en particular, el hecho de que durante los ataques hayan sido alcanzados civiles y objetivos de las Naciones Unidas; expresa su solidaridad a la población civil afectada por la violencia en Gaza y en el sur de Israel;

5.  Pide en los términos más enérgicos a las autoridades israelíes que permitan el acceso sin trabas de la asistencia humanitaria y la ayuda a la Franja de Gaza y que garanticen un flujo continuo y adecuado de la ayuda a través de los corredores humanitarios; insta a las autoridades israelíes a que permitan que la prensa internacional dé cobertura a los acontecimientos sobre el terreno;

6.  Pide a Israel que respete las obligaciones que le incumben en virtud el Derecho internacional y del Derecho internacional humanitario; pide a Hamás que ponga fin al lanzamiento de cohetes y que asuma sus propias responsabilidades, comprometiéndose a participar en un proceso político orientado a restablecer el diálogo intrapalestino y a contribuir al proceso de negociación actual;

7.  Solicita una postura política más enérgica y unida por parte de la Unión Europea, y pide al Consejo que aproveche la oportunidad para cooperar con el nuevo Gobierno estadounidense con objeto de poner fin al conflicto con un acuerdo basado en la solución que prevé dos Estados, con el fin de establecer una nueva estructura de seguridad regional pacífica en Oriente Próximo;

8.  Destaca la elevada importancia de renovar los esfuerzos para la reconciliación intrapalestina entre todos los componentes de la sociedad palestina, basada en el Acuerdo de la Meca de 8 de febrero de 2007, que implica la aceptación de acuerdos previos, incluido el relativo al derecho de Israel a la existencia, y subraya, en este contexto, la necesidad de una conexión geográfica permanente entre la Franja de Gaza y Cisjordania, así como de la reunificación política pacífica y duradera de ambos territorios;

9.  Destaca que sólo un verdadero progreso hacia la paz y una mejora sustancial sobre el terreno en Cisjordania y Gaza pueden fortalecer la legitimidad de la Autoridad Palestina;

10.  Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución al Consejo, a la Comisión, al Alto Representante para la Política Exterior y de Seguridad Común, a los Gobiernos y a los Parlamentos de los Estados miembros, al Secretario General de las Naciones Unidas, al Enviado Especial del Cuarteto a Oriente Próximo, al Presidente de la Autoridad Nacional Palestina, al Consejo Legislativo Palestino, al Gobierno de Israel y a la Knesset, al Gobierno y al Parlamento de Egipto y al Secretario General de la Liga de Estados Árabes. 

(1) DO C 314 de 21.12.2006, p. 324.

(2) DO C 175 E de 10.7.2008, p. 579.

(3) DO C 227 E de 4.9.2008, p. 138.

(4) Textos Aprobados, P6_TA(2008)0064

Font foto: desconeguda

Quadern de Gaza

1

Més que recomanable l’article de Fawaz A. Gerges d’avui a La Vanguardia, de lectura obligatòria, sobre tot, per a qui encara creu en les ‘bondats’ i les ‘legitimitats’ de les accions d’Israel.

CUADERNO DE GAZA (per Fawaz A. Gerges , La Vanguardia, 19/01/2009)

Ante el
ataque de Israel, Hamas se ha ganado las simpatías de millones de árabes y
musulmanes

Acabo
de regresar de Oriente Medio y he sido testigo de primera mano del modo en que
el ataque de Israel ha radicalizado la orientación principal de la opinión
pública musulmana. La orgía de muerte difundida incesantemente a través de los
canales de televisión árabes y musulmanes echa combustible al fuego desatado y
la cólera llameante contra Israel y su superpotencia patrocinadora, Estados
Unidos.
(segueix…)

 

En este
momento, las voces representantivas de la mencionada orientación principal y de
signo moderado que creyeron un día en la convivencia con el Estado judío
cuestionan sus presupuestos fundamentales y abrigan dudas sobre la futura
integración de Israel en la
región.

He hablado con numerosos profesionales cristianos y árabes
musulmanes, anteriormente críticos con Hamas, que han expresado acerbas
críticas por el “comportamiento bárbaro” de Israel contra palestinos
no combatientes, sobre todo mujeres y niños. Ninguno de ellos cree en el
discurso de Israel de que se trata de una guerra contra Hamas, no contra los
palestinos. Existe prácticamente un consenso entre árabes y musulmanes en el sentido
de que Israel está castigando a la población palestina en un esfuerzo por
obligarla a rebelarse contra Hamas, al igual que trató de hacer en Líbano en el
verano del 2006.

Son muy escasos mis interlocutores que se han atrevido a criticar a Hamas, y
buena parte de ellos se han sentido sobrecogidos ante la resistencia opuesta
por sus combatientes. El ataque de Israel contra Gaza ha acallado a las voces
críticas de Hamas, legitimando políticamente al movimiento de resistencia
militante a ojos de numerosos palestinos y musulmanes escépticos. Hamas surgirá
probablemente de esta guerra como fuerza política más poderosa que antes y
superior a Al Fatah, el aparato gobernante del presidente Mahmud Abas de la
ANP. “Nadie se atreve ya a cuestionar el derecho de Hamas a representar al
pueblo palestino”, dice un palestino de izquierdas, de 30 años, titulado
por la
Universidad Americana de Beirut. “¿Por qué?”, le
pregunto. “La resistencia islamista – me responde-se ha ganado un cubierto
en este banquete de sangre”.

Los dirigentes israelíes siguen suscribiendo la desacreditada idea de que
existe una solución militar al problema planteado a la seguridad de su país.
Aunque el Estado judío posee una superioridad militar sobre todos sus vecinos
árabes, Israel no ha quebrantado la voluntad política de sus adversarios ni ha
logrado paz y estabilidad a largo plazo. De hecho, el brutal y desproporcionado
uso de la fuerza en Líbano en el 2006 y ahora en Gaza muestra claramente el
fracaso de su acción disuasoria y el daño causado a su estatus moral en el
mundo. Matar a gran número de palestinos y árabes no aportará seguridad a
Israel.

Los políticos israelíes y sus aliados estadounidenses no comprenden que Hamas
es un movimiento social de amplia base popular, profundamente inserto en la
sociedad, y no sólo una milicia armada. No se puede borrar del mapa sin
masacrar a medio millón de palestinos. Si Israel logra efectivamente matar a la
mayoría de los principales líderes de Hamas, una nueva generación, más radical
que la actual, podría reemplazarlos rápidamente.

Hamas es una realidad incontestable que no va a desaparecer de la escena ni a
levantar bandera blanca prescindiendo del número de bajas que sufra. Al hacer
frente a Israel y defender la identidad palestina, se ha granjeado las
simpatías de millones de árabes y musulmanes y no sólo de palestinos. En mis
recientes viajes a la región desde el estallido de la guerra, me ha sorprendido
el amplio apoyo popular a Hamas, desde estudiantes universitarios y vendedores
callejeros hasta trabajadores e intelectuales.

En el 2006, Israel y Estados Unidos cometieron un similar y mortífero error en
Líbano con elevados costes para la vida civil y las infraestructuras. Israel
respondió al secuestro de dos soldados por Hizbulah lanzando una guerra total
para destruir la organización de liderazgo chií. Hizbulah capeó la tormenta
israelí y alcanzó un nivel inmunitario más sólido y robusto. El resultado fue
que Hizbulah se convirtió en la institución más poderosa en el panorama de
Líbano, echando por tierra la actitud disuasoria de Israel, asestando un golpe
a la política de Estados Unidos en Oriente Medio y ampliando la influencia
iraní en la región.

En mayor medida que la guerra contra Hizbulah, el actual
ataque israelí contra Gaza ya ha socavado la legitimidad y autoridad de
regímenes prooccidentales como Egipto, Jordania y Arabia Saudí a ojos de buena
parte de su ciudadanía.

Tales regímenes se ven acusados de connivencia con el enemigo, en contra de sus
homólogos de religión. Egipto, que comparte frontera con Gaza, se ha llevado la
peor parte de la ira musulmana en todo el mundo. Los manifestantes han puesto
su punto de mira en las embajadas de Egipto en varios países y han pedido al
presidente Hosni Mubarak que abra la frontera con Gaza para aliviar el
sufrimiento de los palestinos sitiados y bombardeados.

Muchos egipcios con quienes he tenido ocasión de hablar se sienten
escandalizados y ofendidos por la postura de Mubarak. Dicen que este país, el
mayor del mundo árabe, es presa de turbación y los ánimos están que arden: el
conflicto de Gaza saca a la luz pública una creciente brecha entre los
gobernantes de Egipto y su ciudadanía que – junto con el empeoramiento de la
situación socioeconómica del país-podría ejercer graves repercusiones sobre su
estabilidad. Aunque Egipto no afronta un riesgo inminente de revolución social,
las fuerzas armadas siguen siendo un enigma y desconocemos la actitud de
oficiales, tanto jóvenes como veteranos, hacia el impopular papel de Egipto con
relación al baño de sangre en Palestina.

Baste decir que los llamados estados árabes moderados están a la defensiva y
que el frente de resistencia dirigido por Irán y Siria es el principal
beneficiario. Una vez más, Israel y la Administración Bush
ofrecen a los líderes iraníes un goloso triunfo.

Barack Obama, el presidente electo, ha permanecido relativamente en silencio
sobre la crisis en Gaza. En una reciente entrevista televisiva en hora de
máxima audiencia, Obama prometió presionar de forma inmediata a favor de la paz
en Oriente Medio y aplicar una clara política de compromiso con Irán. Al
defender su renuencia a hablar a las claras de la brutal ofensiva de Israel
antes de asumir su cargo el 20 de enero, dijo que estaba formando un equipo
diplomático para “al primer día de ejercicio del cargo, disponer
efectivamente de los mejores colaboradores posibles comprometidos de modo
inmediato en el proceso de paz de Oriente Medio”. Apremiado a explicar con
mayor detalle su perspectiva, Obama aludió a un acuerdo relativo a una solución
basada en la existencia de dos estados, cuyas líneas generales – la seguridad
de Israel y un Estado palestino viable-gozan de amplia aceptación
internacional. Una de las lecciones aprendidas de la guerra de Israel contra
Gaza es la urgente necesidad de hallar la solución al conflicto árabe-israelí,
acabar con el sufrimiento de los palestinos sin hogar y resolver la obsesión de
Israel acerca de su seguridad.

Obama parece asimilar esta lección. ¿Invertirá su capital político, como acaba
de corroborar, en negociar una paz árabe-israelí y poner fin al ciclo de la
guerra en Tierra Santa?

Traducción: José María Puig de la Bellacasa

Font foto: La Vanguardia

Gaza II

6
Publicat el 8 de gener de 2009

Ara toca Gaza. Resulta inevitable. Seguint la lògica que ens porta a centrar-nos en els conflictes només quan s’arriba a la fase més dramàtica, més extrema, més mortal, omplim pàgines i minuts televisius i radiofònics sobre el tema. Ara toca Gaza. Responsabilitats en tenim totes i tots sobre el que està passant. Uns per activa i d’altres per passiva. Uns per governar, o per no fer-ho, d’altres per votar, o no, a aquests que governen. Uns per aconsellar i assessorar, i d’altres per no fer-ho. Per a uns és blanc o negre, per a d’altres negre o blanc. Poc espai per als matisos, per als grisos, en una fase com l’actual. Excessos n’hi ha sempre per totes bandes, quan hi ha guerra, però això no vol dir que es puguin mesurar de la mateixa manera. Hi ha moments en què toca escollir bàndol. Va tocar fer-ho a Sarajevo a principis dels 90. Llavors vaig escollir estar al costat de les víctimes que rebien les bombes diàriament, i això no volia dir ser antiserbi. Ara toca fer-ho a Palestina, i novament em poso del costat de les víctimes que reben les bombes, fins i tot quan s’allotgen en hospitals i escoles, de la mateixa manera que m’hi he posat en altres casos quan les bombes arribaven en nom d’Alà, i això no vol dir ser antiisraelià, ni antijueu, ni coses pitjors que em fa basarda fins i tot anomenar. Molts serbis morien a Sarajevo com molts jueus moren directament o indirecta per culpa de la desmesura israeliana. No m’agrada Hamàs, però no oblido que Hamàs va ser precisament impulsat al poder per part dels mateixos israelians, quan volien acabar amb Al Fatah. Com tampoc no oblido que la UE va caure en la seva pròpia trampa anomenada ‘lluita antiterrorista’ quan, en guanyar Hamàs les eleccions (és a dir, la gent els va votar), la UE es va quedar sense interlocutor ‘formal’ ja que Hamàs forma part de la llista d’organitzacions terroristes de la UE (un motiu més que posa en qüestió l’absurditat de la llista i la necessitat d’eliminar-la). Des de llavors s’han hagut de fer equilibris jurídico-administratius per tal de fer arribar l’ajuda a Palestina. Israel té dret a defensar-se, com tothom, però no pot jugar a piròman i bomber al mateix temps. I els ‘aliats’, com a alguns els agrada anomenar-se, li ho han de fer saber, si cal, mitjançant la congelació dels acords preferents, tal i com vàrem demanar des del Parlament Europeu fa unes setmanes, i que els governs van ignorar. Mentre els governs no ho facin, caldrà seguir recordant-los que si tot terrorisme és condemnable, ho és especialment quan es tracta de terrorisme d’Estat. (segueix…)


Adjunto, per a coneixement general, la nota de premsa que el Grup Verds/ALE vàrem fer pública ahir, signada pels dos copresidents: Daniel Cohn-Bendit i Monica Frassoni, i que recull la petició que fem des del Grup a Brussel.les en resposta a l’oferta d’alto el foc limitat per part d’Israel.

PRESS RELEASE – Brussels, 7 January 2009

Gaza conflict

Limited ceasefire is too little, too late

Commenting on the evolving situation in Gaza, Monica Frassoni and Daniel Cohn-Bendit, Co-Presidents of the Greens/EFA group, today said:

“Israel’s announcement that it will suspend bombardment of Gaza for three hours a day is too little, too late. Nothing less than a full and immediate ceasefire is acceptable to start addressing the appalling human suffering. We call upon Israel and Hamas to agree to the terms of the ceasefire deal proposed by Egypt and France and backed by the UN and the US. The most urgent step is to allow the supply of humanitarian aid – water, food, and medical care – and the entry of humanitarian personnel to alleviate the suffering of the population in Gaza.

The key elements for a truce are already clear. Negotiations must now begin without delay and involve all parties concerned. Hamas must stop launching rockets on Israeli territory and illicit tunnels must be closed to stop the smuggling of weapons into Gaza. In return, and at the same time, the borders to Gaza should be opened and allow unrestricted access of aid.

The European Parliament has been vindicated in its decision last month to refuse to consider a demand by Council to upgrade relations with Israel and to postpone its vote on this matter. We call upon Council to reconsider its inappropriate decision on upgrading.  It is more apparent than ever that Israel does not respect the conditions provided for in the association agreement, notably those related to human rights. The blatant violation of humanitarian law has a direct impact on EU-Israel relations. In this context we call for an investigation into possible war crimes committed by either side in the current conflict.

The EU must leave behind its track record of limited and ineffective handling of the persistent humanitarian crisis in Gaza. EU member states must call on Israel to allow humanitarian personnel and international press to enter Gaza and appeal to the Egyptian government to do its utmost to open the Rafah Border Crossing to refugees, the civilian population and the supply of humanitarian aid. 

We call upon the Council to immediately begin preparations for the deployment of an EU-led international peace-keeping force in the Gaza strip, which would also include contingents from Arab countries. (segueix versió en francès …)

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Bruxelles, le 7 janvier 2009

GAZA

Le cessez-le-feu est insuffisant et arrive trop tard

Commentant la situation à Gaza, Monica Frassoni et Daniel Cohn-Bendit, coprésidents du Groupe des Verts/ALE ont estimé que:

“L’annonce faite par Israël d’un cessez-le-feu de trois heures par jour à Gaza n’est pas suffisante et arrive trop tard. Un cessez-le-feu immédiat est nécessaire pour mettre fin à la souffrance humaine. Nous demandons à Israël et au Hamas  

d’accepter le plan franco-égyptien soutenu par les Nations-Unies et les Etats Unis. L’étape la plus urgente est  de permettre l’acheminement d’une aide humanitaire, eau, médicaments, vivres et l’accès du personnel humanitaire afin de soulager les souffrances endurées par la population de Gaza.

Les négociations sur la trêve, dont les principaux éléments sont nettement identifiés, doivent immédiatement débuter avec toutes les parties concernées. Le Hamas doit cesser de lancer des roquettes sur le territoires israéliens et les tunnels clandestins doivent être fermés afin d’empêcher le trafic d’armes vers Gaza. En contre-partie et simultanément, les frontières vers Gaza devraient être rouvertes et l’acheminement de l’aide doit être totalement assuré.

Le mois dernier, le Parlement européen a eu raison de reporter le vote demandé par le Conseil sur le rehaussement des relations avec Israël. Il est plus clair que jamais qu’Israël ne respecte pas les conditions requises par l’accord d’association, en particulier dans le domaine des droits de l’homme. La violation flagrante des droits humanitaires a un impact direct dans les relations UE-Israël. Dans ce contexte, nous demandons l’ouverture d’une enquête pour crimes de guerre commis de part et d’autre dans le conflit actuel.

Malgré les initiatives limitées et inefficaces de l’UE dans la crise persistante à Gaza, nous demandons aux Etats membres de faire pression sur Israël pour permettre au personnel humanitaire et à la presse internationale d’avoir accès à Gaza et au gouvernement égyptien de faire tout ce qui est en son pouvoir afin d’ouvrir le passage de Rafah, pour permettre l’accès des réfugiés et des populations civiles ainsi que l’aide humanitaire.

Nous demandons au Conseil de prévoir immédiatement le déploiement d’une force de paix internationale menée par l’UE à Gaza à laquelle doivent également participer les pays arabes”.

Font foto: Getty Images / BBC

Sàhara Occidental: contradiccions i reptes (segons Núria Tomàs)

0
Publicat el 6 de gener de 2009

Segueixo de ben a prop la tasca que fan a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, especialment quan tracten sobre temes que, d’una manera o altra, treballo també al Parlament Europeu. Aquest és el cas, per exemple, de l’article que Núria Tomàs publicava ahir a El Punt, intitulat: Sàhara Occidental: contradiccións i reptes. L’adjunt a continuació per l’interès de les reflexions que hi fa:

Sàhara
Occidental: contradiccions i reptes
(per Núria Tomàs, El Punt 5 de gener de 2009)

Sense
que el Marroc faci una oferta acceptable, que inclogui una proposta creïble i
aplicable, poca cosa s’hi pot fer. Sense que les potències rellevants,
principalment els EUA i França, l’impulsin a fer-ho, no serà possible una
solució

El
conflicte entre el Marroc i el Front Polisario pel control del Sàhara
Occidental és una de les disputes més antigues del món i una de les més
llargues del continent africà. Des de fa més de tres dècades, el govern
marroquí i el moviment polític i armat Front Polisario, erigit en representant
de la població sahrauí al capdavant de la República Àrab Sahrauí Democràtica,
mantenen un desacord per aquest territori del nord d’Àfrica sense que els
diferents intents de resolució que han tingut lloc sota els auspicis de les
Nacions Unides hagin estat efectius.
(segueix…)

És significatiu que, per segona vegada, un
mediador de l’organització internacional abandoni la seva posició, fent palès
el caràcter «quasi irresoluble» del conflicte. I també ho és que, des que el
darrer enviat personal del secretari general de l’ONU va deixar el càrrec,
l’agost passat, encara ningú l’hagi substituït.


El
conflicte del Sàhara Occidental té una sèrie de particularitats i
contradiccions. La primera particularitat és que es tracta d’un dels pocs
territoris formalment encara per descolonitzar, fet que li confereix una
situació ben especial que no és exempta de polèmica. Si bé Espanya va
transferir l’administració del territori sobre la base d’uns acords nuls des
del punt de vista jurídic, i les Nacions Unides el manté en la llista de
«territoris no autònoms», la consideració del problema com una qüestió de
descolonització constitueix el primer punt del desacord. Així, si des del Front
Polisario es defensa aquesta interpretació, i es reivindica tot allò que se’n
deriva -l’aplicació del principi d’autodeterminació-, des del Marroc
s’argumenta que constitueix un problema intern. La contraposició d’arguments no
és menor i ha mantingut el fil de la confrontació al llarg d’aquests anys.

La
contradicció és que, sent un dels pocs conflictes en què més clarament el dret
internacional es mostra a favor de la demanda sahrauí -l’exercici genuí del
dret a l’autodeterminació, és a dir, a través de la celebració d’un referèndum
que inclogui la independència com a opció-, més la realitat avança en sentit
contrari. El nucli dur d’aquesta contradicció es fa evident en el paper de les
Nacions Unides, tal com cada vegada més veus fan sentir: l’organització afirma,
una vegada i una altra, que la solució es basa en l’exercici d’aquest dret,
però a la vegada fa una crida a una solució per consens, eludint, per tant,
qualsevol imposició d’aquest principi.

Des de la més absoluta
desesperació comprensible per a una població que fa 33 anys que està refugiada
en un territori desert, es demana al Front Polisario que mantingui una actitud
«realista» com a via per sortir d’aquesta situació de bloqueig, fet que voldria
dir acceptar les propostes d’autonomia marroquines. És aquí quan els dirigents
del grup recorden que ells han acceptat el Pla Baker II, i el Marroc, no. És al
Front Polisario, a qui es demana flexibilitat i creativitat. I és des de la
immensitat dels camps de Tinduf, que responen que no els falta temps per pensar
en solucions creatives. Des de la perspectiva de la construcció de la pau, cal
dir que sense voluntat política per canviar les coses els avenços seran nuls.
Sense que el Marroc faci una oferta acceptable -no només per al Front Polisario
sinó també per a Algèria -, que inclogui una proposta creïble i aplicable, poca
cosa es pot fer. Sense que les potències rellevants, principalment els EUA i
França, l’impulsin a fer-ho, no serà possible una solució. I sense que la
comunitat internacional deixi d’aplicar la política del tracte diferenciat,
mostrant la solidaritat amb la població sahrauí sense que això sigui paral·lel
a la pressió política per canviar la realitat d’aquest poble, els avenços
simplement no hi seran.

Font foto: Plataforma Tots amb el Sàhara / Canal Solidario

Gaza

2
Publicat el 5 de gener de 2009

Ahir al vespre no vaig poder participar en la concentració en favor que s’aturi la violència a Gaza, però en sóc plenament solidari i partidari. Aquesta setmana reprenem l’activitat al Parlament Europeu i està previst que un dels temes destacats sigui, lògicament, la situació de Gaza (veure també nota a Vilaweb). Ara fa uns díes ja vàrem analitzar la situació en el marc de la discussió sobre l’informe relatiu a la Participación
del Estado de Israel en los programas comunitarios sobre la propuesta
de Decisión del Consejo relativa a la celebración de un protocolo del
Acuerdo Euromediterráneo por el que se establece una asociación entre
las Comunidades Europeas y sus Estados miembros, por una parte, y el
Estado de Israel, por otra, relativo a un acuerdo marco entre la
Comunidad Europea y el Estado de Israel sobre los principios generales
que rigen la participación del Estado de Israel en los programas
comunitarios [05471/2008 – C6-0180/2008 –
2007/0241(AVC)].
Ho vaig comentar a l’apunt Protocol d’Associació
UE-Israel? No és el moment
. Llavors vàrem aconseguir que el Parlament majoritàriament votés a favor de no renovar aquests privilegis econòmics. Cal precisar, però, que es tracta de la part pressupostària de l’Acord. La part política correspon, encara, i mentre la UE no faci el veritable salt polític que tanta gent li reclamem, als Governs dels Estats. Malgrat tot al Parlament podem emetre, i ho fem, declaracions i resolucions polítiques. De fet, són nombroses les ocasions en les quals diversos membres del Parlament hem manifestat la nostra disconformitat amb el tracte privilegiat que la UE atorga a Israel, i li hem reclamat que, entre d’altres mesures, cancel.li l’Acord d’Associació. Personalment he tingut ocasió de condemnar reiteradament el fet que països de la UE segueixin exportant armes a Israel amb total impunitat, inclòs l’Estat espanyol. Aquesta mesura és cada cop més urgent. De fet, considero que és imprescindible si volem realment tenir capacitat d’influir en les decisions del govern israelià. (segueix…)

La situació és cada cop més preocupant, i especialment quan llegim valoracions com les que ahir feia l’escriptor israelià Abraham B. Yehoshúa, en una novament fantàstica entrevista que li feia Ana Carbajosa. Especialment colpidora és la frase: “

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4


hay
que darse cuenta de que la capacidad de sufrimiento de los palestinos es mucho
mayor y eso les hace más fuertes. Por eso nuestra respuesta tiene que ser mucho
mayor,
“. És a dir, ens trobem davant la clàssica deshumanització de l’enemic, o en altres termes, la fase prèvia a justificar l’extermini en considerar que ‘els altres’, ‘aquells contra qui combatim’, no són com nosaltres, i per tant no passa res si els exterminem.

Fa uns dies El Periódico ens obsequiava amb un interessant Cara a cara entre dos grans experts en història i en la zona en qüestió: Antoni Segura i Joan B. Culla. Mentre Segura titllava la situació de Desmesura d’Israel, i considerava que l’actual ofensiva hebrea només fa que afavorir Hamàs i allunyar la pau, Culla parlava de Provocació inevitable i de que Hamàs ho ha fet tot per evitar la normalitat a Gaza. Personalment comparteixo la tesi d’Antoni Segura.

Tal i com he procurat posar de manifest en alguns dels darrers apunts, el món és molt gran, i hi passen moltes coses a part del desastre de Gaza. És cert que algunes d’aquestes coses que passen a d’altres parts del món són esperençadores, i crec que sempre és important mantenir una visió de conjunt de les coses, però també ho és que la situació de Gaza, per la magnitud, per la complexitat, per la dimensió regional i per la durada, la converteixen en un focus d’atenció especialment rellevant que no podem defugir i, per tant, malgrat no haver pogut assistir ahir a la concentració, m’adhereixo plenament a les exigències que feien en Joan Herrera i la Laia Ortiz en la mateixa, especialment pel què fa a reclamar responsabilitats als governs dels Estats europeus, començant per la de l’Estat espanyol.

NdP 04/01/2009

ICV insta a la UE a condemnar “sense pal•liatius”
la invasió d’Israel sobre Gaza

Una delegació d’ICV i JEV
encapçalada pel secretari general, Joan Herrera, la portaveu, Laia Ortiz, i el
responsable de moviments socials, David Cid assistiran aquest vespre a la
concentració a la Plaça Sant Jaume

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha instat avui a la UE a
condemnar “sense pal·liatius” la invasió d’Israel a Gaza així com els
atacs reiterats dels últims dies i ha demanat “que la comunitat
internacional, la UE, i els diferents executius a estudiar totes les mesures
necessàries davant d’un Estat que incompleix reiteradament el dret internacional”.
Herrera ha fet aquestes declaracions després que ahir al vespre l’exèrcit
entrés per terra a la franja de Gaza causant centenars de morts i milers de
ferits.

Per a Herrera, “cal aparcar l’equidistància entre agressors i
agredits i condemnar la invasió a sang i fetge la invasió i els atacs reiterats
sobre la franja i sobre la comunitat palestina”. “Israel no pot
restar immune a vulneració rere vulneració del dret internacional, dels drets
humans i de les resolucions internacionals cap al poble palestí”, ha dit
Herrera que ha mostrat  la solidaritat  d’ICV amb el poble palestí.

Per això, Herrera, que assistirà a la concentració d’aquest vespre a la
plaça Sant Jaume per mostrar el rebuig als nous atacs de l’exèrcit israelià a
Gaza, ha fet una crida a tots adherits i adherides de la formació ecosocialista
així com a tota la societat a assistir-hi. Per part de la formació
ecosocialista també assistiran a la concentració, la portaveu del partit, Laia
Ortiz
i el responsable de moviments socials, David Cid.

Herrera ha recordat que ICV demanarà la compareixença del ministre
d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, perquè doni explicacions sobre què pensa
fer el Govern de l’Estat amb les relacions amb Israel.

Foto: Gàfic que mostra l’ofensiva militar israeliana sobre Gaza. Font: BBC 

Visita del President de la RASD Mohamed Abdelaziz

0

L’acumulació de temes importants d’ahir dimecres (sobretot el Paquet Clima Energia i la Directiva sobre Temps de Treball) va fer que no pogués comentar abans una tercera qüestió que també va tenir lloc el mateix dia a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Es tracta de la visita del President de la RASD, Mohamed Abdelaziz. Vàrem tenir ocasió de parlar-hi una bona estona, conjuntament amb molts i moltes d’altres col.legues de tots els grups de la Cambra, totes i tots amigues i amics de la causa saharaui. En el decurs de la trobada el President Abdelaziz ens va fer una sèrie de peticions que vàrem fer nostres i que vàrem convertir en una Declaració de l’Intergrup que adjunto a continuació (en versió espanyola i francesa) i a la qual estem recollint adhesions d’altres col.legues de tots els grups: (segueix…)

Declaración del intergrupo Paz para el Pueblo Saharaui del Parlamento Europeo

El intergrupo Paz para el Pueblo Saharaui, reunido el 17 de diciembre de 2008 en Estrasburgo, ha escuchado con atención e interés la exposición de M. Abdelaziz, Presidente de la República Saharaui Democrática y Secretario General del Frente POLISARIO, sobre la grave situación que tiene lugar en el Sáhara Occidental. Situación especialmente marcada por la violaciones sistemáticas de los derechos humanos y que ha culminado, el 2 de diciembre pasado, con la muerte de dos estudiantes saharauis por las autoridades de ocupación marroquíes, por el bloqueo por parte de estas mismas autoridades del proceso de negociación entre las dos partes en conflicto, el Frente POLISARIO y el Reino de Marruecos, por su rechazo a permitir a la Comisión Ad Hoc del Parlament Europeo de acceder al territorio ilegalmente ocupado del Sahara Occidental y de dar su acuerdo a la nominación del sr. Christopher Ross como nuevo Representante del Secretario General de las Naciones Unidas.

El intergrupo Paz para el Pueblo Saharaui reclama:

1 ? Que sean levantadas las trabas puestas por el Reino de Marruecos en aras del proceso de negociación directa entre las dos partes en conflicto bajo mediación del Secretario General de las Naciones Unidas, con el fin de crear las condiciones propicias que permitan avanzar en el proceso de descolonización del Sahara Occidental.

2? Que la Unión Europea asuma plenamente sus responsabilidades de cara al respeto de los derechos humanos en el Sáhara Occidental del acceso al territorio de la Comisión Ad Hoc del Parlamento Europeo, de los observadores internacionales así como las organizaciones humanitarias y de derechos humanos que deseen desplazarse allí.

3 ? Que sea claramente precisado y subrayado que el estatuto especial acordado en el Reino de Marruecos sólo concierne al territorio internacionalmente reconocido a Marruecos y que se tenga en cuenta el hecho de que el Sahara Occidental es un territorio donde el estatuto debe determinarse sobre la base del ejercicio libre por el pueblo saharaui de su derecho imprescriptible a la autodeterminación.

******** 

Déclaration de l’Intergroup Paix pour le Peuple Saharuoi au Parlement Europeen

L’intergroupe Paix pour le Peuple Sahraoui, réuni le 17 décembre 2008 à Strasbourg, a écouté avec attention et intérêt l’exposé de M. Abdelaziz, Président de la République Arabe Sahraouie Démocratique et Secrétaire Général du Front Polisario, sur la grave situation que connaît le Sahara Occidental. Situation notamment marquée par les violations systématiques des droits humains et qui a culminé, le 2 décembre passé, avec la mort de deux étudiants sahraouis par les autorités d’occupation marocaines, par le blocage par ces mêmes autorités du processus de négociation entre les deux parties en conflit, le Front Polisario et le Royaume du Maroc, par leur refus de permettre à la Commission Ad Hoc du Parlement Européen de se rendre sur le territoire illégalement occupé du Sahara Occidental et de donner leur accord à la nomination de M. Christopher Ross comme nouveau Représentant du Secrétaire Général des Nations Unies.

L’Intergroupe Paix pour le Peuple Sahraoui demande:

1 – Que soient levées les entraves posées par le Royaume du Maroc à la poursuite du processus de négociation directe entre les deux parties au conflit sous l’égide du Secrétaire Général des Nations Unies, afin de créer les conditions propices devant permettre de hâter le processus de décolonisation du Sahara Occidental.

2 – Que l’Union européenne assume pleinement ses responsabilités vis-à-vis du respect des droits humains au Sahara Occidental et de l’accès au territoire de la Commission Ad Hoc du Parlement Européen, des observateurs internationaux ainsi que des organisations humanitaires et des droits humains qui souhaiteraient s’y rendre.

3 – Que soit clairement précisé et souligné que le statut spécial accordé au Royaume du Maroc ne concerne que le territoire internationalement reconnu du Maroc et qu ‘ il  soit tenu en compte du fait que le Sahara Occidental est un territoire dont le statut est à déterminer sur la base de l’exercice libre par le peuple sahraoui de son droit imprescriptible à l’autodétermination. 

Foto: Amb el President de la República Saharui, Mohamed Abdelaziz i el Delegat del Polisario davant les Institucions Europees, Mohamed Sidati

Protocol d’Associació UE-Israel? No és el moment

11

(Texto en español más abajo)

CAT: Estic rebent molts correus electrònics (veure text més avall) que em demanen votar en contra de la proposta sobre el Informe Véronique De Keyser (A6-0436/2008) – Participación del Estado de Israel en los programas comunitarios sobre la propuesta de Decisión del Consejo relativa a la celebración de un protocolo del Acuerdo Euromediterráneo por el que se establece una asociación entre las Comunidades Europeas y sus Estados miembros, por una parte, y el Estado de Israel, por otra, relativo a un acuerdo marco entre la Comunidad Europea y el Estado de Israel sobre los principios generales que rigen la participación del Estado de Israel en los programas comunitarios [05471/2008 – C6-0180/2008 – 2007/0241(AVC)]. De fet, aquest títol tant llarg recull una proposta de resolució de dos punts, el primer dels quals diu que el Parlament ‘emet dictamen favorable sobre la celebració del protocol’. Personalment considero que no estem, ni de lluny, en el moment de re-establir aquestes relacions privilegiades, donada la situació que viu la zona que inclou, entre d’altres motius, el setge de Gaza. En altres paraules, no veig motius per revertir la decisió presa ja pel Parlament Europeu l’any 2002 de demanar la suspensió de l’Acord d’Associació. Finalment, a proposta del nostre Grup, Verds/ALE, i de la GUE, acabem de votar al plenari sobre si calia posposar la votació, i hem guanyat, gràcies als vots de PSE, ALDE, Verds/ALE i GUE. És a dir, que el protocol d’Acord Euromeditarrani pel qual s’estableix una Associació entre la UE Israel no compta amb l’aval del Parlament Europeu. Personalment em satisfà molt aquest fet i espero que enviï un missatge clar als actors de la regió, especialment Israel, de cara a comprendre que si volen establir relacions formals, hi ha certes pràctiques i actituds, que convé canviar radicalment.  (segueix…)

ESP: Estoy recibiendo muchos correos electrónicos (ver texto más abajo) que me piden votar en contra de la propuesta sobre el Informe Véronique De Keyser (A6-0436/2008) – Participación del Estado de Israel en los programas comunitarios
sobre la propuesta de Decisión del Consejo relativa a la celebración de un protocolo del Acuerdo Euromediterráneo por el que se establece una asociación entre las Comunidades Europeas y sus Estados miembros, por una parte, y el Estado de Israel, por otra, relativo a un acuerdo marco entre la Comunidad Europea y el Estado de Israel sobre los principios generales que rigen la participación del Estado de Israel en los programas comunitarios [05471/2008 – C6-0180/2008 – 2007/0241(AVC)]
. De hecho, este título tan largo incluye una propuesta de resolución de dos puntos, el primero de los cuales dice que el Parlamento ‘emite dictamen favorable sobre la celebración del protocolo’. Personalmente considero que no estamos, ni de lejos, en el momento de re-establecer estas relaciones privilegiadas, dada la situación que vive la zona que incluye, entre otros motivos, el asedio de Gaza. En otras palabras, no veo motivos por revertir la decisión tomada ya por el Parlamento Europeo el año 2002 de pedir la suspensión del Acuerdo de Asociación. Finalmente, a propuesta de nuestro Grupo, Verdes/ALE, y de la GUE, acabamos de votar en plenario sobre si hacía falta posponer la votación, y hemos ganado, gracias a los votos de PSE, ALDE, Verdes/ALE y GUE. Es decir, que el Protocolo de acuerdo Euromeditarrani por el cual se establece una Asociación entre la UE Israel no cuenta con el aval del Parlamento Europeo. Personalmente me satisface muy este hecho y espero que envíe un mensaje claro a los actores de la región, especialmente Israel, de cara a comprender que si quieren establecer relaciones formales, hay ciertas prácticas y actitudes que conviene cambiar radicalmente.

*********************************

Carta tipus que estic rebent de part de moltes i molts ciutadans/carta tipo que estoy recibiendo de parte de muchas y muchos ciudadanos:

Estimado/a Miembro del Parlamento Europeo,

Como ciudadanos y ciudadanas de la UE y del mundo, le instamos a que el próximo 4 de Diciembre vote en contra de la Acuerdo de Asociación UE-Israel. Este acuerdo implica el fortalecimiento de las relaciones y los vínculos con Israel -incluidos los económicos, comerciales, académicos, de seguridad y de relaciones diplomáticas- e implícitamente significa un apoyo y reconocimiento a Israel en un momento en que la Unión Europea debería de presionar a Israel y posicionarse firmemente antes sus persistentes violaciones de los derechos humanos y sus continuas violaciones de las leyes y tratados internacionales.

La Unión Europea es totalmente consciente de que Israel mantiene una ocupación ilegal de Gaza y Cisjordania, incluida Jerusalén Este, y de la masiva colonización de amplios territorios pertenecientes al pueblo Palestino. Después de todo, la UE y los Estados miembros han votado a favor de las resoluciones de la ONU que condenan las acciones israelíes de violaciones de los derechos humanos, los castigos colectivos indiscriminados y la construcción de asentamientos y del muro del Apartheid. Además, en 2002, el Parlamento Europeo votó a favor de la suspensión del Acuerdo de Asociación UE-Israel argumentando los motivos ya conocidos de persistentes violaciones de los DDHH y tratados internacionales por parte del gobierno israelí. Dado que estas violaciones sistemáticas no sólo no han cesado sino que se han incrementado en los últimos años, no hubo pues ninguna razón para que la UE revirtiera esta decisión de suspender dicho acuerdo.

Al contrario Israel todavía mantiene su  castigo criminal sobre Gaza, “un año de largo asedio sobre Gaza”  descrito por el actual Relator Especial de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, el Profesor Richard Falk como un “preludio al genocidio”, y que ya ha costado la vida a cientos de pacientes, principalmente niños y ancianos, a los que se les negó la libertad de circulación para recibir un tratamiento no disponible en Gaza. El asedio de Israel ha empobrecido a cientos de miles de civiles en Gaza de forma sistemática e intencionada, cerrando la mayoría de las industrias del sector y arruinando la agricultura. La mayor parte de la infraestructura de subsistencia ha sido destruida y la economía se ha derrumbado por completo; la malnutrición entre los niños ha aumentado considerablemente, como se señala en diversos informes de Naciones Unidas.

Además, Israel ha ignorado los derechos humanos fundamentales de la población palestina mediante confinamiento detrás del muro ilegal y desplazamiento forzado de la totalidad de las comunidades palestinas. Ha procedido al encarcelamiento de miles de palestinos sin someterlos a juicio, y ha continuado su política de ejecuciones extrajudiciales. Durante más de 60 años, Israel se ha negado repetidamente a reconocer y aplicar el derecho de millones de refugiados palestinos a regresar a sus hogares, tal como se estipula en la resolución 194 de la Asamblea General de NU, y ello a pesar de las obligaciones que le incumben en virtud del derecho internacional. Por último, pero no menos importante, durante 60 años, Israel ha promulgado un sistema de estado que aplica una discriminación racial contra los palestinos con ciudadanía israelí en ámbitos primordiales, incluida la propiedad de la tierra y el empleo, sencillamente por ser ciudadanos “no-Judíos.”

Por todo ello nos horroriza que la UE se niegue a adoptar medidas concretas para condenar a Israel en cualquiera de las posiciones y acciones mencionadas, y en su lugar, proponga pasar por alto sus sistemáticas violaciones de los DDHH y se plantee profundizar sus relaciones con la potencia ocupante. Este tipo de acuerdos de cooperación que asientan y formalizan las relaciones de Israel con la comunidad internacional son el argumento de Israel para legitimar la actual ocupación de los territorios Palestinos así como los desplazamientos forzados y la discriminación racial sistemática contra el pueblo palestino. Al participar en este acuerdo, la UE pone de manifiesto la falta de coherencia entre su discurso y las prácticas de las instituciones de la UE y transmite un mensaje claro de consentimiento ante el actual régimen del apartheid impuesto por Israel. Con este acuerdo, la UE demuestra que no está dispuesta a posicionarse firmemente ante las violaciones masivas y continuas de los derechos de los palestinos.

Por consiguiente, le instamos a usted, como representante de la Unión Europea y como un/a ciudadano/a global responsable, a votar en contra del Acuerdo de Asociación UE-Israel. Al hacerlo, estaría apoyando la petición del Comité Nacional Palestino para el Boicot, Desinversión y Sanciones (BNC), que representa a todo el espectro de la sociedad civil Palestina, y que ha sido respaldada por más de 100 organizaciones internacionales, para ejercer presión sobre Israel y aislarla internacionalmente, en lugar de fortalecer vínculos con ella (http://bdsmovement.net/?q=node/179). Esta convocatoria fue considerada por el Padre Miguel D’Escoto Brockmann, Presidente de la Asamblea General de la ONU, quien instó a las Naciones Unidas a examinar su adhesión a esta iniciativa de la sociedad civil, llamando a una campaña de boicot, desinversión y sanciones que no tiene otro objeto que el de ejercer presión sobre Israel para que ponga fin a sus actuaciones criminales. Creemos que es hora de que la Unión Europea sea coherente con su posición política y con la voz de la ciudadanía y adopte también esta política.

Como tal, su voto es un elemento importante en la suspensión del acuerdo, y para hacer evidente las injusticias de Israel sobre el pueblo palestino. Por ello le instamos a que escuchen a ciudadanos y ciudadanas, y a los cientos de organizaciones de la sociedad civil de todo el mundo que piden a la UE que detenga cualquier tipo de aproximación política a Israel ignorando sus flagrantes y continuas violaciones de los derechos humanos y del derecho internacional.


Atentamente,
XXXX

Foto: infants a la franja de Gaza. Font: UNRWA

Acord de Relacions Avançades UE-MArroc: no ens oblidem el Sàhara Occidental

0

En el marc de les actuals negociacions entre la UE i el Marroc per establir un Acord de relacions avançades, desitjo manifestar la meva preocupació pel fet que no s’aprofiti aquesta oportunitat per aprofundir de manera satisfatòeria en trobar una solució justa i duradora per al Sahara Occidental o que, almenys, quedi clar que els territoris del Sahara Occidental quedaran exclosos de tal acord, ja que no correspon a Marroc gestionar-los. Malgrat que el principal responsable del bloqueix és Rabat, la UE li fa el joc inhibint-se de plantejar la qüestió, i de considerar-la, de fet, un condicionant per a l’Acord. Així doncs, he dirigit diverses preguntes parlamentàries a la Comissió i al Consell al respecte, i m’he afegit, en tant que vicepresident de l’Intergrup ‘Pau per al Poble Saharaui’ del Parlament Europeu al manifest que adjunto: (segueix…)


MOROCCO’S ADVANCED STATUS MUST EXCLUDE WESTERN SAHARA
We,
the signatories of this petition, demand that the European Union do not
grant a so-called Advanced Status to Morocco, unless the occupied part
of Western Sahara is specifically excluded from the agreement.
 
The
EU and Morocco are currently in discussion on deepening their ties
through this cooperation but, so far, there has been no mentioning in
the reports from the EU-Morocco talks as to what is being done to
prevent occupied Western Sahara from being included into the
cooperation agreement.

If the EU would actually grant Advanced Status to occupied Western Sahara, through its negotiations with Morocco as the occupying power, it will give an unfortunate sign of support to the unfounded Moroccan claims over the territory. It could also lead to the EU damaging the UN’s efforts to decolonise the territory.
 
We would like to underline that Morocco continues to be an illegally occupying power in Western Sahara, in violation of over 100 UN Resolutions which call for the Western Sahara’s people’s right to self-determination. A number of Resolutions point to the fact that Western Sahara is an occupied and annexed territory. Furthermore, the International Court of Justice has rejected Morocco’s claims over Western Sahara, and the UN considers the Western Sahara case as a decolonisation issue.
 
Under international customary law, the EU and its member states have a duty of non-recognition of the Moroccan annexation of Western Sahara, and to support the decolonisation of the territory. It is also a moral obligation, as long as the Sahrawi people suffer either in exile or under severe human rights violations committed by the Moroccan forces in the occupied territories of Western Sahara.
 
The EU should therefore make sure that Western Sahara is unambiguously excluded from the territorial applicability of the Advanced Status cooperation, without delegating this responsibility to Morocco itself.
 
If the EU was to make such a precision, it would follow for instance the USA, who in their free trade agreement with Morocco have specifically excluded Western Sahara. It would also follow its own example of excluding the Palestinian territories from the EU-Israel Association Agreement. We urge the EU to follow these precedents and support the UN peace process by respecting its duty of non-recognition.
 
We, the signatories of this petition, are in principle not against a strengthened cooperation between the EU and Morocco. However, we demand that the agreement coming out of the Advanced Status talks will clearly specify that its applicability shall not extend further south than to Morocco’s internationally recognised southern border, namely 27°40’N.

Sincerly yours,
[signatories]

Foto: mapa del Sàhara Occidental. Font: Humano.ya.com

Barcelona: candidata euromediterrània (publicat a Crònica.cat)

0

Barcelona: candidata euromediterrània

Barcelona ha presentat la seva candidatura
per a ser la seu del Secretariat del Procés de Barcelona: Unió Pel
Mediterrani
. No és un tema menor. Personalment trobo que aquesta és una de les capitalitats que donen
prestigi.
La Mediterrània ha estat, i segueix
essent, un espai central en la història d’Europa. És l’indret on s’han
desenvolupat grans civilitzacions que han difós els seus coneixements i les
seves cultures a tot el continent.
Per
aquest motiu la Mediterrània és un espai necessàriament prioritari en el marc
dels projectes de la
Unió Europea
.
Ja

des de la mateixa creació de la Comunitat, l’any 1957, es fan evidents els vincles
històrics entre els socis fundadors i alguns països de la conca. La finalitat
principal va ser, llavors, la de
mantenir
i intensificar els tradicionals lligams polítics i econòmics amb els països de
la Mediterrània, que asseguraven a Europa una presència important en una àrea
estratègica de primer ordre.

El procés de Barcelona, (segueix…)

iniciat l’any 1995,
va suposar un important punt d’inflexió que no va ser superat, em temo, per la recent Cimera de
Paris (13 de juliol de 2008), malgrat la parafernàlia que caracteritza la política
exterior sarkoziana.

Sarkozy es va
inventar un nou concepte, la Unió pel Mediterrani, i va fer mans i mànigues per
eliminar Barcelona de la marca Euromediterrània, a la vegada que va voler reduir
la responsabilitat ‘euro’ als països riberencs. Va fracassar en ambdós intents.
I és que, tal i com ja assenyalava l’investigador Eduard Soler i Lecha en un recent article publicat a El País (Mediterráneo, ‘déjà vu’), el document aprovat a Paris no va massa més enllà del què ja venia
essent adoptat en el marc del Procés de Barcelona i, especialment, en la seva
declaració fundacional.

L’agenda sarkoziana simplement incorpora
temes consolidats en edicions anteriors en àmbits com infraestructures, educació
superior, medi ambient, energia, inversions i protecció civil i com a molt n’afegeix
algun de nou en matèria de flexibilitat i, sobretot, d’estructura
institucional. Tal i com diu Soler,
però, això no és tant una crítica a la Cimera de París, com un reconeixement de
la feina feta en el marc del Procés de Barcelona.

Ara queda per decidir on anirà la seu de
Secretariat. Barcelona, novament, torna a oferir-se, i aporta el Palau de
Pedralbes. El simbolisme
que acompanya la proposta és prou significatiu. Barcelona,
capital catalana i europea
,
d’una profunda tradició de mediterraneïtat amb vocació de futur, compta amb un
teixit social i acadèmic que en moltes ocasions ha estat pioner en la
construcció de xarxes de diàleg i cooperació que han contribuït a vertebrar un
espai mediterrani.
Tot està per fer, i tot és
possible, però no està de més aixecar el dit i mostrar-se, en positiu, per
vindicar la Barcelona més mediterrània.

******

 

 

Adjunto també l’article sencer d’Eduard Soler i Lecha.

TRIBUNA: EDUARD SOLER

Mediterráneo, ‘déjà vu’

EDUARD SOLER 19/07/2008


El empeño de Nicolas Sarkozy por revolucionar las relaciones con nuestros vecinos del sur y del este del Mediterráneo se ha convertido en uno de los temas estrella de este año. A lo largo de estos últimos meses se ha debatido mucho sobre las motivaciones del presidente francés al lanzar esta iniciativa, sobre los puntos fuertes y débiles de su propuesta, y sobre qué países acudían o se ausentaban de la cumbre celebrada en París el pasado domingo, 13 de julio.


A esa cumbre se llegó con la intención declarada de dar un nuevo aliento al Proceso de Barcelona, tan criticado al principio por el presidente francés y tan defendido por la diplomacia española y alemana. Ahora ha llegado el momento de preguntarnos si se consiguió este objetivo, en otras palabras, si la cumbre fue un éxito.


Lo fue en parte. Reunir a 43 líderes del espacio euromediterráneo constituye en sí un éxito y un claro golpe de efecto. Sin embargo, el documento aprobado en la cumbre de París no va mucho más lejos de lo que se ha venido adoptando en el marco del Proceso de Barcelona y, especialmente, de la declaración fundacional de 1995. La declaración de París no es ni más ambiciosa ni más detallada que la de Barcelona; simplemente, incorpora temas consolidados en años anteriores y añade algún aspecto nuevo en materia de flexibilidad y, sobre todo, de estructura institucional. Tal constatación no es una crítica a lo conseguido en 2008 -seguramente, era difícil avanzar más-, pero sí un elogioso reconocimiento de lo que se logró en 1995.


Los seis proyectos en ámbitos como infraestructuras, educación superior, medio ambiente, energía, inversiones o protección civil aprobados en París, tampoco suponen un salto cualitativo. Por un lado, porque algunos ya estaban en funcionamiento o se hubieran podido desarrollar en el marco tradicional del Proceso de Barcelona; por otro, porque no abordan aspectos mucho más fundamentales para el desarrollo humano como la educación primaria y secundaria, el desarrollo rural, la seguridad alimentaria o la sanidad.


Finalmente, tenemos la dimensión institucional. Ahí sí que se han producido algunos avances sustanciales, aunque pendientes de concreción en la conferencia de ministros de Asuntos Exteriores que se reunirá en Marsella el próximo noviembre. Los cambios introducidos (cumbres regulares, secretariado, co-presidencia y comité permanente de altos funcionarios) van en la dirección de alcanzar cuatro objetivos: más visibilidad, más impulso político, más igualdad entre norte y sur, y mayor agilidad en la toma de decisiones.


La puesta en marcha de estas estructuras no será sencilla -deberá vencer egoísmos nacionales y enemistades seculares-, pero supone un paso en la buena dirección. Con todo, tales innovaciones podrían haberse producido en el marco tradicional de Barcelona sin necesidad de cambiar el nombre del proyecto ni provocar el revuelo de estos meses.


Así pues, el principal fruto del encuentro parisiense del pasado domingo no son ni la declaración política, ni la renovada estructura institucional, ni los seis proyectos. El principal éxito son los encuentros que esta cumbre propició -entre los presidentes de Siria y el Líbano, entre Abbas y Olmert- y, sobre todo, las negociaciones que de manera indirecta prosiguen Tel Aviv y Damasco. Una vez más, se ha puesto de relieve que la principal contribución del diálogo euromediterráneo, también en la etapa que ahora empieza, es reunir a enemigos a priori irreconciliables. En este punto, cabe reconocer la dedicación y perseverancia de la diplomacia francesa, ayudada por el trabajo que Turquía lleva haciendo por acercar posiciones entre sirios e israelíes.


En suma, la cumbre de París tiene algo de déjà vu. Porque ni hay tantos cambios, ni los que se han realizado tendrán un impacto tan significativo. Porque se presentan como nuevos proyectos algunos que ya están en marcha. Porque hay grandes declaraciones, pero sin compromisos financieros firmes. Y, sobre todo, porque el mayor éxito de la cumbre de París es lo que el Proceso de Barcelona viene cosechando desde su creación: reunir de forma regular a Israel y a sus vecinos árabes alrededor de una misma mesa. Aunque sin duda el particular estilo de Sarkozy y la grandeur de la diplomacia francesa han conferido a esta cumbre un lustre especial.


Cabe esperar que en los próximos meses no se produzca otro déjà vu. Es decir, que tal y como sucedió en 1995, el entusiasmo inicial venga seguido de la frustración. En esta ocasión, sería especialmente grave, porque el revuelo causado por Sarkozy ha hecho que las expectativas generadas en ambas orillas del Mediterráneo sean hoy más elevadas todavía. Para romper ese círculo vicioso necesitaremos voluntad política, creatividad y generosidad.


En 2010 se celebrarán 15 años de la primera conferencia euromediterránea de Barcelona y España asumirá la presidencia de la UE. Qué mejor oportunidad para que nuestro país recupere protagonismo y capacidad de propuesta, para que se aprueben proyectos que incidan en el desarrollo humano y para que se consolide la estructura institucional que se ha adoptado en París.


Font foto: Wikimedia

Sàhara Occidental: La Comissió Europea admet finalment que vaixells de la UE pesquen en aigües saharauis

2

Tal i com podeu llegir de manera exhaustiva en l’article La Comisión Europea admite que barcos europeos pescan en aguas saharauis, editat per Western Sahara Resource Watch, no ha estat gens fàcil que la Comissió reconegués que l’Acord de pesca UE-Marroc estava essent usat per tal que vaixells espanyols pesquessin en aigües del Sàhara occidental, a benefici del Marroc, a qui la UE pagava les compensacions econòmiques, enlloc de garantir que els beneficiaris fossin, com estableix la llegislació internacional, el poble saharaui. Així, després d’haver presentat diverses preguntes parlamentàries, hem aconseguit la informació que reclamàvem, la qual cosa ens ha motivat a seguir endavant amb la recerca i a presentar una nova qüestió/requeriment a la Comissió. És la següent: (segueix…)

Written Question by Raül Romeva, Caroline Lucas and Karin Scheele to the Comission on the EU fisheries in Western Sahara waters:

In answer to our question E-1073/08, Commissioner Borg provided data showing catches by EU-flagged vessels in CECAF Subdivisions 34.1.1 and 34.1.3.

 

1. The Commission says that the data on UK and Portuguese catches may be incomplete; we also note that the data provided for Latvia were not divided into the two Subdivisions. Could the Commission explain what it is doing to get data that are both complete and sufficiently detailed in these cases?


2. Could the Commission please provide the data it has received on catches made under the Moroccan agreement during the first quarter of 2008 (by species, by Member State and by statistical region).


3. Subdivision 34.1.3 includes waters off the coast of northern Mauritania and the southern portion of the Western Sahara. Since our question specifically requested data “on catches under the current agreement with Morocco” we assume that the catches did not take place in Mauritanian waters, and that they therefore took place only in the waters off the coast of Western Sahara. If this interpretation is not correct, could the Commission please explain?


4. To date, Morocco has not claimed either a territorial sea or an Exclusive Economic Zone below the latitude of 27o 42′ N, as indicated in Moroccan Decree 2.75.311 of 21 July 1975 . While Morocco currently occupies part of the Western Sahara, it does not have internationally recognized sovereignty or jurisdiction over the area (as noted by the ICJ in its opinion of 16 October 1975) given that, as the Commission has noted, the 2002 opinion of the UN Legal Advisor is not legally binding and cannot be equated with a judgement of the ICJ or a binding decision of the Security Council.

 

Similarly, Polisario, which is recognized as the representatives of the people of the Western Sahara, has not declared an EEZ off the Western Sahara either.

Would the Commission agree that, if neither of these parties has declared jurisdiction over waters off the coast of the Western Sahara, then these are international waters?


If these are international waters, could the Commission please explain why its vessels are fishing in these international waters under the terms of the fisheries agreement with Morocco? Why is the Commission paying Morocco so that EU-flagged vessels can fish in international waters?

Font foto: wsrw.org

Bil’in: seu de la Conferència Internacional sobre Resistència Popular i Noviolenta de Palestina

2
Publicat el 4 de juny de 2008

Els amics i amigues de NOVA m’informen que avui comença a Bil’in, la Conferència Internacional sobre Resistència Popular i Noviolenta de Palestina!

Cal reconèixer la tasca de tantes persones i organitzacions que malgrat les dificultats segueixen mirant de trobar sortides no violentes al conflicte israelo-palestí. Segons la infoamció que em fan arribar, el passat mes de febrer va marcar el tercer aniversari de la manifetsació no violenta setmanal en oposició al Mur de l’Apartheid que ha annexat el 60% del territori de la terra d’aquest petit poble de Cisjordania. Bil’in s’ha convertit en el símbol del poder dels moviments populars i noviolents per a construir ponts de solidaritat front a la injustícia de l’ocupació i, al mateix temps, construir un ferm compromís entre palestins i israelís en favor d’una pau justa. (segueix…)

 
El President Palestí, el Primer Ministre, Jimmy Carter, Nelson Mandela, Federico Mayor Zaragoza, Michel Wasavsky, Maread Corrigan McGuirese sumaran a la Conferència per tal d’emfasitzar el seu recolzament a totes aquelles organitzacions i comitès que treballen per la justícia i la pau a través de la noviolencia, buscant una resolució justa i sostenible al conflicte que reconegui el dret fonamental a la seguretat humana i a la dignitat de tots los pobles.
 
Per a més informació, visiteu: www.bilin-village.org 
 
Si voleu contactar amb els i les organitzadores de la Conferència, podeu telefonar a:
 
Mohammed (English and Arabic): +972(0)545927352
Luca (Italian, Spanish and Catalan): +972(0)548196329

Súma’t a la resistència!
 
Luca Gervasoni
NOVA – Social Innovation Centre
Peace Building and Active Nonviolence Co-director
Office: +34 934 049 085
Cell Phone: +34 699 48 48 09
Skype: lucanonviolence
luca@novacis.org
www.nova.cat 

Foto: Un nen palestí oneja una bandera prop d’un grup de soldats durant una manifestació contra la construcció del mur al poble de Bil’in, West Bank, el juliol de 2006. Font: Mushir Abdelrahman/MaanImages

La causa saharauí desde Mallorca

2
Publicat el 13 d'abril de 2008

Divendres al vespre vaig participar en una taula rodona, a Palma de Mallorca, convidat, un cop més, per l’Associació d’Amics del Poble Saharauí de les Illes Balears. La xerrada, que va tenir lloc al Parlament Balear, va coincindir amb la trobada anual que els intergrups de suport al Poble Saharauí dels Parlaments Regionals feien a Santiago de Compostela. Tot i així la sala estava plena, i el debat va ser viu, intens i de profund contingut. Conjuntament amb la meva companya de taula, na Iratxe García, vàrem exposar la feina que estem duent a terme des de l’intergrup ‘Pau pel Poble Saharauí del Parlament Europeu’, i en concret vàrem analitzar les diferents accions que havíem emprès en relació a la situació humanitària dels campaments, (segueix…)
la vulneració flagrant dels
drets humans als territoris ocupats i la vulneració del dret
internacional que suposa l’actual acord de pesca amb el Marroc. Entre
d’altres coses vaig exposar les conclusions de la jornada
que vàrem organitzar ara fa uns mesos al Parlament Europeu per abordar
la situació dels DDHH i l’explotació dels recursos naturals
. Moltes de les coses que anem fent les podeu consultar a la categoria DDHH: Sàhara Occidental/Marroci/Orient Mitjà d’aquest bloc.

Per altra banda, el mateix divendres l’àmbit de Moviments Socials d’ICV va aprovar divendres una moció sobre la qüestió saharauí, en la qual demanaven al nou executiu central algunes mesures concretes en relació a la relació entre els estats espanyol i marroquí:


Nota: 13/04/2008

ICV
demana al Govern espanyol un “canvi de rumb” en les relacions amb el Marroc

La
formació ecosocialista reitera el seu suport al poble sahrauí i el seu dret a
l’autodeterminació

La
portaveu d’ICV, Dolors Camats, ha demanat avui al Govern espanyol un canvi de
rumb en la propera legislatura en la relacions amb el Govern del Marroc “perquè
no només poden basar-se en aspectes comercials i econòmics: el respecte als
drets humans ha d’estar presents en qualsevol cimera bilateral”. Camats ha
recordat que “en aquests moments és preocupant la situació de la població civil
al territoris ocupats, ja que se segueixen produint violacions continues dels
drets humans”.

Per axiò, la portaveu ecosocialista ha defensat que en l’estat actual del
conflicte i amb el caire que pren la mediació de Nacions Unides, el punt de
partida a la solució del conflicte al Sàhara Occidental “no pot ser la proposta
marroquina d’autogovern per al Sàhara, sinó les resolucions aprovades fins ara,
que afirmen que la solució pacífica del conflicte ha de passar per
l’autodeterminació del poble sahrauí”. “Cal que el govern de l’Estat lideri la
resolució del conflicte a nivell internacional”, ha afegit.

És en aquest sentit que l’àmbit de moviment socials va aprovar divendres una
declaració a favor del poble sahrauí. Us l’adjuntem a continuació:

DECLARACIÓ D’ICV A FAVOR DEL POBLE SAHARAUÍ

Des d’ICV ens reafirmem en el nostre suport al Poble Sahrauí i al seu dret a
l’autodeterminació.

Des d’ICV seguim creient que el punt de partida a la solució del conflicte al
Sàhara Occidental no és la proposta marroquina d’autogovern per al Sàhara, sinó
les resolucions aprovades per les Nacions Unides que afirmen que la solució
pacífica del conflicte ha de passar per l’autodeterminació del poble sahrauí.

Les relacions del Govern de l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat amb
el Govern del Marroc no es poden limitar a aspectes comercials i econòmics. El
respecte als drets humans, el respecte a la democràcia i a les resolucions de
Nacions Unides per part del Marroc han de ser presents en qualsevol cimera
bilateral.

Avui se segueixen produint de manera constant violacions dels drets humans per
part de les forces de seguretat marroquines, tant en els territoris ocupats com
en el Marroc, er exemple vulneracions de la prohibició de la tortura, del dret
a la tutela judicial efectiva, dels drets a la llibertat d’expressió i
d’associació i a la reivindicació del dret a l’autodeterminació del poble
sahrauí.

Donada la responsabilitat històrica de l’Estat Espanyol en aquest conflicte,
reclamem al Govern de l’Estat un canvi de rumb en aquesta legislatura i que
adopti una postura de lideratge internacional, com va fer el Govern portuguès
en el cas de Timor Oriental, en la resolució del conflicte, sense ambigüitats
ni excuses polítiques.

Foto: Campaments de Tindouf (Algèria). Font: CNN+

Estrella per a la Promoció de la Coherència

2

M’informen que una pregunta que vaig presentar al Consell en la qual denunciava la venda (de fet, més aviat el ‘regal) d’armes espanyoles al Marroc ha estat guardonada amb ‘una estrella’ a la coherència per part de l’EU Coherence Programme (iniciativa conjunta duta a terme per Evert Vermeer Foundation i CONCORD). Aquest sistema monitoreja la tasca que fem els MEPs en la nostra activitat parlamentària en relació a la promoció de la Coherència de Polítiques per Desenvolupament en general. Adjunto a continuació el missatge del ‘guardó’, el qual, lògicament, no puc sinó agrair.


Dear Mr. Romeva i Rueda,

 

We are happy to inform you that, on the basis of the EU Coherence Programme, you have earned a star for the following question you asked: (segueix…):

WRITTEN QUESTION E-0812/08 by Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) and Karin Scheele (PSE) to the Council

Date: 18 February 2008

Subject: Arms sales to Morocco

 

According to the minutes of the Spanish Council of Ministers meeting of 18 January, the Spanish Government, for the symbolic price of one euro, sold eight sets of aircraft bomb-launchers to Morocco, under an agreement which the  Government sees as contributing to the objective of ‘strengthening the special fraternal relationship which exists’ between the two countries’ armed forces.

 

According to Europa Press, sources familiar with the sale have stated that the system concerned is the ‘CLB-30’ (‘Exploding Bomb-Launcher 30’), a free-fall bomb-launcher used to equip fighter-bombers such as the Mirage F1 and the Northrop F5. This equipment is used to launch free-fall bombs such as the MK-82, one of the most widespread on the planet, noted for its cheapness and its effectiveness in demolition missions.

 

Is the Council aware of these facts? Is it going to ask the Spanish Government for any explanations of the sale of this military equipment? Is the selling of arms to countries like Morocco, which does not respect human rights and is engaged in conflict on the territory of the former Spanish Sahara, compatible with the EU’s requirements with regard to trade in weapons?

 

Given that a series of negotiations is currently taking place between Morocco and the Saharan Government, with the next round scheduled for 11-13 March, is this the right way to create an appropriate environment to encourage both parties to reach understanding, without any factors liable to destabilise the negotiating process?

 

For this question your political group will be awarded a star on our homepage. We believe EU development policy goals should not be undermined by actions in other EU policy fields. Your action has contributed to this idea by putting development at the forefront of the EU arms-trade policy. Our case study on arms-trade policies explains the incoherencies resulting from the EU’s trading policy (please find the case enclosed).

  

Thank you for this, and keep up the good work. If you have any questions, do not hesitate to contact me.

 

Yours Sincerely,

 

Mathijs van Schaik

Assistant EU Coherence Programme – Evert Vermeer Foundation

 

10 Square Ambiorix, B-1000 Brussels

BE +32 27438787 Call / BE +32 498298295 Call

mvschaik@evertvermeer.nl

www.eucoherence.org

www.evertvermeer.nl

Foto: President Zapatero saludant el rei del Marroc Mohamed VI. Font: El Pais

La pastisseria del carrer Hospital

3

Durant prop de set anys vaig viure al C/ Hospital 82, al Raval, precisament davant de la pastisseria motiu de tanta pol·lèmica aquests dies. I sí, hi anava algunes vegades a comprar dolços. Lògicament coneixia a moltes de les persones que, fossin originàries del Paquistà, el Marroc, o Filipines, regentaven comerços pel barri. El risc que l’extremisme islamista s’estengui arreu del món, inclosa Catalunya, existeix. Això és cert i més que evident, com també ho és, o hauria de ser-ho, el fet que des de fa molts anys molta gent originària d’aquests llocs, o d’altres, està venint a instal.lar-se i treballar aquí, a casa nostra, amb el legítim desig que esdevingui, també, casa seva (de fet, escoltava avui que el propietari de la pastisseria havia arribat a Catalunya l’any 1971, precisament l’any que vaig néixer, és a dir, (segueix…)

que en termes d’anys viscuts, seríem igual de catalans).

Barrejar les dues coses és, a més a més de falaç, contraproduent. És més, en molts casos, molta de la gent que vé ho fa fugint d’aquells radicalismes que, al seu lloc d’origen, arriben a l’extrem d’assassinar de manera impune la candidata de l’oposició.

No estic en condicions de dir si cap de les 14 persones detingudes a Barcelona (per cert 12 paquistaneses i dues índies) són o no culpables de res. Això ho decidirà la justícia, que és qui ho ha de sentenciar. Però sí crec que és important que no només primi la presumpció d’innocència, sinó que, fruit d’aquest episodi, no s’estigmatitzi a tot un col·lectiu que, em consta, fa temps que treballa, i molt, per tal que comunitats d’origens ben diversos trobin en el Raval un espai de convivència i de vida en comú.

Sí, ja sé que són arguments de sobra coneguts, almenys per alguna gent, però no per això deixen de ser importants, i n’hi ha prou amb copsar l’alta preocupació que transmeten els líders de la comunitat paquistanesa a Catalunya, especialment els del Raval, per adonar-se’n.

Dic això perquè no han trigat gens ni mica a sortir alguns dels opinadors i opinadores de sempre carregant sobre aquells que demanen prudència i defugen l’alarmisme als quals acusen, per aquest fet, gairebé de còmplices dels terroristes.

En aquest sentit em sembla important l’esforç que ha fet aquest cap de setmana tant TV3 com d’altres cadenes per tal de posar de manifest el punt de vista d’aquestes persones que lamenten l’existència dels radicalismes violents, i que fins i tot s’ofereixen a col.laborar en les investigacions que faci falta, a la vegada que demanen que no es posi en risc els esforços que s’estan duent a terme de fa anys en favor de la convivència.

No crec que fer aquest exercici de prudència i de responsabilitat, defugint l’alarmisme incendiari que tant agrada a alguns sectors mediàtics, polítics i d’altres àmbits inclassificables del nostre país, sigui defugir el problema, que insisteixo, hi és, i és altament preocupant, com és la sospita que pugui haver-hi algunes cèl.lules de sectors radicalitzats que vulguin desestabilitzar precisament aquesta convivència, atacant, fins i tot, als seus propis germans i germanes als quals consideren massa ‘moderats’, simplement per què no són fonamentalistes. En aquest sentit cal tenir en compte, entre d’altres elements, que una de les comunitats paquistaneses que més manifestament es va expressar en favor de Benazir Bhutto, qui havia de ser un dels símbols de l’apertura democràtica del Paquistà, ha estat la que viu a Catalunya.

Per altra banda, avui, al voltant de les 17.30, compareix Pervez Musharraf davant la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu. Em toca intervenir-hi en nom del meu grup. Li haurem de preguntar si coneix els fets, i si és conscient que la mala imatge que estan donant episodis com l’assassinat de l’opositora Benazir Bhutto i la dificultat per tal d’organitzar unes eleccions clares, transparents i democràtiques, així com la manca de llibertat de premsa i d’informació que viu el país, pot tenir també efectes altament perjudicials per a milers de persones paquistaneses que viuen arreu del món, també a Barcelona. I a la resta del món caldrà preguntar-nos si el de Musharraf és un règim digne de fer-hi els nombrosos tractes que s’hi han fet fins ara, incloses les abundoses vendes d’armes provinents de països europeus (França, Àustria, Regne Unit i Alemanya, sobre tot, però també Espanya, recordem sinó les negociacions iniciades pel llavors ministre de defensa, i futurible president del Congrés, José Bono, l’any 2005, per tal de vendre’ls 4 submarins S-80 per valor de 1000 milions d’Euros).

Foto: Pervez Musharraf, president del Paquistà. Font: AFP/BBC