Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Espai EUROMED (Euromed, Procés Barcelona, Unió Mediterrània, Sàhara Occidental, Marroc, Orient Mitjà...)

Un ple sota la cendra, i de nou el Sahara que cau de l’ordre del dia

0
Publicat el 19 d'abril de 2010

Finalment dijous no vaig poder tornar a casa i m’he hagut de quedar tot el cap de setmana a Brussel.les. Avui he pogut trobar una plaça al Thalys Brussel.les-Estrasburg i, contràriament a molts altres col.legues, he pogut arribar a la sessió innaugural del ple d’abril. He de dir que el tren era ple d’altres col.legues que es van trobar en la mateixa situació que jo.

Donat que el principi de representativitat no està garantit, en la sessió innaugural d’avui s’ha acordat que es mantindrien els debats previstos per aquesta setmana, excepte els de dijous, dia en què la gent s’ho haurà d’organitzar per tornar als respectius punts d’origen, però que en canvi no es farien votacions. Això vol dir que els vots, tots els que estaven previstos per aquesta sessió plenària, queden posposats a la propera mini-sessió de Brussel.les, en un ple que segurament serà monogràfic d’aixecar la mà i apretar botonet, negociacions d’esmenes inclòs.

El dany col.lateral de tot plegat, però, i mira que ho lamento, és que novament les autoritats marroquines han vist com es retirava de l’ordre del dia una resolució que tenia per objecte condemnar durament la vulneració de drets humans que té lloc a aquell país i, concretament, en la pell de les persones saharauis. Recordo que la setmana passada vàrem estar batallant molt per aconseguir introduir el tema entre les tres urgències de Drets Humans que votem dijous per la tarda. Mala sort, en forma de cendra volcànica.

Aquest cop, és cert, no és per la manipulació barroera de la delegació socialista espanyola, tal i com va ser el cas en el tema Aminetu Haidar, però ja els va bé, això segur.

En fi, caldrà seguir insistint-hi.

Foto: Imatge de l’erupció del volcà Eyjafjallajokull. Font: Europapress.

Acord de Pesca UE-MArroc: què passa amb els drets del poble saharaui?

0
Publicat el 12 d'abril de 2010

Adjunto la pregunta que estic proposant a d’altres membres del PE que cosignin en relació a la (il.)legalitat de l’acord de pesca UE-Marroc en relació a l’explotació de les aigües saharauis:

Written question by Raül Romeva (and others) to the European COmission on The wishes of the Saharawi People in the framework of the frame of the EU-Morrocco Fisheries Agreement.

In 2002, the UN Under-Secretary-General for Legal Affairs, Hans Corell, wrote a well-known opinion on the legality of mineral exploration and exploitation in the occupied territories of the Western Sahara. Its conclusions apply equally

to the exploitation of fisheries resources. The concluding sentence of the opinion states that:

“…if further exploration and exploitation activities were to proceed in disregard of the interests and wishes of the people of Western Sahara, they would be in violation of the principles of international law applicable to mineral resource activities in Non-Self-Governing Territories.”

In short, international law requires that the wishes of the people of the Western Sahara must be given before resource exploitation can proceed.

On several occasions, the people of the Western Sahara, through their internationally recognised representative, the Polisario Front, have expressed their very explicit opposition to the inclusion of the waters off Western Sahara in the

EU-Morocco fisheries agreement, through:

-a letter from Polisario to Commissioner Borg of May 2005
-a letter from Polisario to Tony Blair, President of the Council of September 2005
-a letter from 25 civil Saharawi society organisations to Commissioner Borg of 30 December 2009
-a letter from Polisario to Commissioner Damanaki of 1 March 2010

The Commission is on record as accepting the Corell opinion.

1.  Could the Commission please state what documents or other evidence it has to demonstrate that the current fisheries agreement has been negotiated and implemented in a manner that is consistent with the wishes of the people of Western Sahara?

2.  Who has the Commission consulted and what other attempts has the Commission made to obtain the agreement of the people of the Western Sahara?

3.  Has the Commission ever consulted Polisario on the EU-Morocco fisheries agreement and, if so, what were the conclusions?

Mapa: territori Sàhara Occidental

Israel/Palestina: Informe Goldstone, Gilad Shalit, Salah Hamouri, Marwan Barghouti, i d’altres

26

Avui hem votat una important resolució en relació a l’Informe Goldstone. De fet, primer hem derrotat una proposta del PPE, i seguidament hem votat una proposta conjunta signada per GUE, ALDE, Verds/ALE i Socialistes, que és la que finalment s’ha imposat per 355 vots a favor, 287 en contra i 43 abstencions. Em satisfà l’adopció d’aquest text bàsicament per què, tal i com s’explica en aquesta nota del propi Parlament, suposa un pas endavant en la demanda de major respecte pels drets humans i de no persecució de les ONG independents que han estat treballant dur en favor de la pau. Després del vot he fet una explicació de vot per tal que quedés constància de la meva postura: “I voted positively to the motion for a Resolution RC7-0136/2010 on the Goldstone Recommendations mainly because it insists in asking for a strong EU position on the follow-up to the Goldstone report is requested by publicly demanding the implementation of its recommendations and accountability for all violations of the international law, asks all parties to conduct investigations that meet with international standards within 5 months, and demands an active monitoring of the implementation of the report by the HR/VP and EU MS is requested. Further more, it add new points to what the EP has already said in the past such as to ask the HR/VP to assess the results of the investigations by all parties and report back to Parliament, recalls that the responsibility and credibility of the EU and its MS requires full monitoring of the investigations and shows concern about pressure made on NGOs involved in the elaboration of the Goldstone report and in the follow-up investigations, including reference to the restrictive measures towards their activities.”

Per altra banda, demà, i e
ncara en el marc de la denuncia sobre vulneració de drets humans, especialment en el marc de presoners polítics, debatem i votem al PE una nova resolució en relació al cas de Gilad Shalit, caporal israelià amb nacionalitat francoisraeliana que va ser capturat fa tres anys i que es troba detingut en condició ‘incomunicado’ a la franja de Gaza. El seu cas és una vulneració de la Tercera Convenció de Ginebra relativa als presoners de guerra.

En la resolució que hem presentat des de Verds/ALE en demanem l’alliberament, però també que de la part israeliana es procedeixi a un alliberament substancial dels nombrosos presoners polítics palestins (n’hi ha més de 7000) que tenen detinguts, entre els quals el líder palestí Marwan Barguti, o Salah Hamouri, de nacionalitat francopalestina, de la mateixa manera que condemnem de manera taxativa l’assassinat a Dubai d’un líder de Hamàs, cosa que dificulta, sens dubte, l’alliberament de Gilat Shalid, així com el fet que Israel usi l’excusa de la detenció de Shalid per mantenir el setge i el bloqueig sobre Gaza.

Adjunto a continuació el text de la resolució que hem presentat des del nostre Grup (segueix…):

9.3.2010/B7?0187/2010

MOTION FOR A RESOLUTION with request for inclusion in the agenda for the debate on cases of breaches of human rights, democracy and the rule of law pursuant to Rule 122 of the Rules of Procedure

on the case of Gilad Shalit

by Franziska Katharina Brantner, Jan Philipp Albrecht, Reinhard Bütikofer, Margrete Auken, Nicole Kiil-Nielsen, Frieda Brepoels, Hélène Flautre, Heidi Hautala, Barbara Lochbihler, Malika Benarab-Attou, Raül Romeva i Rueda, Daniel Cohn-Bendit on behalf of the Verts/ALE Group

B7?0187/2010
European Parliament resolution on

The European Parliament,

– having regard to its previous resolution on the Middle East,

– having regard to the 3rd Geneva Convention of 1949,

– having regard to the Council Conclusions on the Middle East Peace Process of 8 December 2009,

– having regard to Rule 122(5) of its Rules of Procedure,

A. whereas Israeli corporal Gilad Shalit was captured by Palestinian armed groups on 25 June 2006 during a cross-border operation on the Israeli side of the Gaza Strip; whereas during this attack, two Palestinian militants and two IDF soldiers were killed,

B. whereas since his abduction, Gilad Shalit is being kept incommunicado in the Gaza Strip where he does not enjoy basic rights according to the Third Geneva Convention while he meets the requirements for prisoner-of-war under that Convention,

C. whereas Hamas takes the responsibility for the detention of Gilad Shalit and did not allow the International Committee of the Red Cross to visit him,

D. whereas Gilad Shalit has both Israeli and French citizenships; whereas Salah Hamouri, who is imprisoned in Israel since 2005, has both Palestinian and French citizenships,

E. whereas in reaction to his abduction, Israeli Government ordered a number of attacks against infrastructure in the Gaza Strip and Palestinian Authority offices which were followed by the arrests of eight Palestinian Government ministers and 26 members of the Palestinian Legislative Council; whereas the fact that Gilad Shalit being kept prisoner cannot be taken as justification for maintaining the blockade of the Gaza Strip,

F. whereas more than 7 000 Palestinian prisoners, including around 30 women and around 300 children, are held in Israeli prisons; whereas around 15 Members of the Palestinian Legislative Council, including Marwan Barghouti, are still imprisoned,

G. whereas respect for international human rights and humanitarian law by all parties and under any circumstances remains an essential precondition of achieving a just and lasting peace in the Middle East,

1. Reiterates its call for an immediate release of Gilad Shalit who has been held captive for more than three years;

2. Calls on Hamas to recognize his status of prisoner of war and to guarantee that his conditions of detention comply with the provisions of the Third Geneva Convention; urges, in this respect, on Hamas to allow the ICRC to visit him without delay and to permit him to communicate with his family in accordance with that Convention;

3. Reiterates its calls for a substantial release of Palestinian prisoners with a special focus on women, children and PLC members; considers that such release could be a contributing factor to the release of Gilad Shalit; calls, at the same time, on Israel to guarantee that the conditions of detention for all Palestinian prisoners strictly comply with international human rights and humanitarian law;

4. Strongly condemns the Dubai murder of a Hamas official and expresses its concerns that this could hamper efforts of negotiating Shalit’s release;

5. Urges the EU and its Member Statesto continue their efforts aimed at achieving the release of Gilad Shalit as well as a substantial release of Palestinian prisoners;

6. Instructs its President to forward this resolution to the Council, the Commission, the High Representative of the Unionfor Foreign Affairs and Security Policy/Vice President of the Commission, the governments and parliaments of the Member States, the Israeli government and parliament, the President of the Palestinian Authority, the Palestinian Legislative Council and the Euro-Mediterranean Parliamentary Assembly

Foto: Bombes sobre Gaza. Font: AP

Acord pesca UE-Marroc: un acord il.legal, injust i que cal revisar

1

En resposta a la petició que vàrem fer els Verds al PE, el servei jurídic del Parlament Europeu ens ha fet arribar la seva valoració sobre l’Acord de Pesca UE-Marroc. La conclusió és clara: l’omissió dels límits clars de l’àrea que afecta l’acord (que no exclou explícitament les aigües saharauis), i el fet que sabem que vaixells europeus han pescat en aigües saharauis sense que això hagi repercutit en benefici de la població saharaui, suposen una clara irregularitat, quan no il.legalitat, que convé corregir. Avui en parlem a la Comissió de Pesca del PE. De fet ho he preguntat explícitament a la Ministra Espinosa, en la seva condició de Presidenta del Consell, qui s’ha escaquehat dient que això ho han de decidir les dues parts (UE-MARROC) la setmana vinent, a Rabat.

Ignacio Cembrero, de El País, em va contactar ahir per tractar-ho avui a El País. Adjunto la notícia. (segueix…)

La asesoría jurídica de la Eurocámara pide
suspender el acuerdo pesquero con Marruecos

La flota española es la principal beneficiaria
de la pesca en aguas del Sáhara

 

IGNACIO CEMBRERO, El País – Madrid – 27/01/2010

 

Si no se alcanza un acuerdo con Rabat para
modificarlo, el acuerdo pesquero entre la Unión Europea y Marruecos, que
incluye las aguas del Sáhara, debe de ser suspendido porque no cumple con la
legalidad internacional. Éste es, en sustancia, el contenido de un dictamen de
la asesoría jurídica del Parlamento Europeo del que este periódico ha obtenido
una copia.

 

El informe de los servicios jurídicos no es
vinculante, pero su contenido dará pie, mañana jueves, a un debate animado en
la comisión de pesca de la Eurocámara. Solicitado en 2008, a petición de Los
Verdes, por el Comité de Desarrollo del Parlamento Europeo, el documento fue
entregado en julio pasado al que era entonces su presidente, Josep Borrell.
Desde entonces se ha mantenido en secreto.

 

Tras analizar, a lo largo de once páginas, el
acuerdo pesquero con Marruecos la asesoría concluye que “no se demuestra
que (…) la explotación de los recursos pesqueros del Sáhara Occidental
beneficia a la población saharaui”. En consecuencia recomienda que en la
próxima reunión conjunta con Marruecos se busque “un acuerdo amistoso que
respete los derechos de los saharauis recogidos por la legislación
internacional”.

 

Si esto no es posible, prosigue, “la
Comunidad debe plantearse suspender el acuerdo (…) o aplicarlo de tal manera
que los barcos con bandera de la UE sean excluidos de la explotación de las
aguas del Sáhara Occidental” y sólo faenen en aguas de Marruecos.

 

Los argumentos de la asesoría jurídica
contradicen los que esgrimió hace cuatro años César Deben, director de
políticos pesqueras de la UE, justificando que el acuerdo con Maruecos abarcase
las aguas de la antigua colonia española. Firmado en julio de 2006, el acuerdo
pesquero con Rabat beneficia ante todo a España cuya flota acapara el 80% de
las licencias. Vence a mediados de este año. “Espero que el informe
condiciones la revisión del acuerdo pesquero con Marruecos”, afirma el
eurodiputado Raúl Romeva i Rueda de Iniciativa per Catalunya Verds.

 

En 2002 el entonces jefe de la asesoría
jurídica de Naciones Unidas, Hans Corell, ya desarrolló argumentos muy
parecidos sobre la necesidad de que la explotación de los recursos naturales
del Sáhara reviertan a su población.

Aminetu/PE: per molt que el PSE ens demani silenci, ara, més que mai, toca parlar alt i clar

8

Avui hem viscut al Parlament Europeu un dels episodis més vergonyants des que sóc a la casa. Aquesta tarda havíem de debatre i votar una resolució sobre el cas Aminetu Haidar. Hi hem treballat durant dies.

La setmana passada alguns la vàrem anar a visitar a  Lanzarote i vàrem adoptar el compromís de dur el seu cas a les instàncies europees. Ahir els representants dels grups polítics vàrem estar gairebé tres hores discutint un text de mínims, sobre el tema. La sorpresa l’hem tingut a darrera hora quan el president del PSE, Martin Schultz, ha proposat posposar la votació, de manera sorpresiva i argumentant que s’estaven fent gestions diplomàtiques per resoldre el cas.

La meva sorpresa s’ha vist ràpidament convertida en indignació en constatar com el president del  PPE, Daul, ha secundat la proposta. En votar sobre si manteníem o no el punt a l’ordre del dia, 264 col.legues, sobretot socialistes, i alguns populars, s’han imposat.

Conclusió: ni debat, ni resolució. Només silenci, silenci vergonyant, que alguns no volem ni podem acceptar.

Avui ha estat, sens dubte, un dels díes més tristos des que sóc europarlamantari.

Adjunto a continuació la reacció inmediata en forma de nota de premsa que acabem d’enviar els mitjans:

COMUNICADO DE PRENSA – Estrasburgo, 17.12.2009

Sahara
occidental

Sahara
occidental: La PSE, y por extensión el PE, se doblega ante las exigencias de las autoridades marroquíes.

Este jueves 17 de diciembre de 2009, el Parlamento Europeo tenía a su orden del día la cuestión del Sahara occidental y en particular el caso del militante sahraui Aminatou Haidar, cuyo estado de salud se está deteriorando día a día debido a la huelga de hambre que empezó hace 32 días.

Esta tarde estaba previsto un debate sobre su caso seguido de la votación de una Resolución, a partir de 15:00: No obstante, ante la sorpresa mayúscula de quienes habían estado más de dos negociando un texto de compromiso, el Presidente del Grupo socialista, Martin Schultz, intervino en sesión plenaria para pedir la retirada del orden del día de esta cuestión después de haber estado en contacto de los Ministros de Asuntos Exteriores marroquí.

Para el diputado de ICV i vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva, ” es una auténtica vergüenza, y des de todos los puntos de vista inaceptable que el PE permita a Marruecos establecer el orden del día de la Eurocámara. Pero lo más lamentable es que ello sea posible gracias a la connivencia del PSE. Precisamente el día después de haber escuchado a los galardonados por el Premio Sakharov pedirnos al PE que no nos callemos ante las injusticias en Rússia, el PSE y algunos colegas del PPE, a instancias de su presidente, Joseph Daul, nos obligan a callar ante las atrocidades de Marruecos.

Foto: Martin Schultz durant la seva intervenció en el debat. Font: EFE

Aminetu/PE: debat i resolució d’Urgència

0

Conseqüent amb el compromís adquirit la setmana passada a Lanzarote davant d’Aminetu Haidar, al PE debatem avui la seva situació esperem adoptar una resolució al respecte. En la meva intervenció valoro el procés i el resultat:

Intervenció de Raül Romeva, el 17.des.09, sobre el cas d’Aminetu Haidar

“La semana pasada una delegación improvisada de miembros de este Parlamento visitamos a Aminetu Haidar en su involuntario refugio en Lanzarote. Su voluntad está clara: desea volver a casa, con los suyos, y desea hacerlo de forma digna.

Dicho deseo, además, se encuentra claramente avalado por la legalidad internacional. La misma legalidad que el Reino de Marruecos, una vez más, ha vulnerado, ante las narices de quienes llama aliados.

Durante la visita los diputados y diputadas nos comprometimos a impulsar una resolución, ésta que hoy debatimos, y en concreto planteamos la necesidad de que dicha resolución recogiera la denúncia  clara y firme a Marruecos por su actitud, la exigencia de que se restituyese el pasaporte a Aminetu Haidar, sin condiciones, y el cese de todas las hostilidades que las autoridades marroquís llevan años cometiendo contra la población saharuí y los defensores de los derechos humanos, entre ellos Haidar, o los siete detenidos recientemente acusados de conspiración y que esperan ser juzgados por un tribunal militar.

Todo esto forma parte de la resolución de compromiso, y lo celebro. No obstante hay algo que falta en el texto de compromiso: la medida de presión. Creo que en estas circunstancias más que nunca está justificado solicitar la congelación del Acuerdo de Asociación y paralizar el Estatuto avanzado entre la UE y Marruecos, al menos hasta que Aminetu pueda volver a su casa. Máxime cuando desde Marruceos, además, se amenaza la UE con represalias en las áreas de immigración y seguridad. Lamento por ello que socialistas, populares y liberales no nos hayan secundado en esta petición, que finalmente hemos presentado como enmienda.

Desde aquí expreso mi total apoyo y solidaridad con Aminetu y su causa, e insto a las autoridades españolas a asumir su responsabilidad histórica para con el Sáhara, y que aproveche su presidencia del Consejo de la UE para impulsar una solución justa, sostenible y mútuamente aceptable, basada en la legalidad internacional.”

Font foto: agencias

Resolució a favor d’Aminetu Haidar

0

Tal i com em vaig comprometre la setmana passada davant d’Aminetu Haidar, he impulsat una  resolució d’Urgència sobre el seu cas. Ara toca negociar amb la resta de grups per veure quina és la que finalment en surt, la que anomenem de compromís, i que debatrem i votarem dijous en la sessió de la tarda.

De moment, adjunto el text de la nostra proposta en la qual esmento les dues peticions concretes que vaig esmentar ja durant la visita a Lanzarote: el retorn immediat d’Aminetu Haidar a casa seva, i que es congeli l’estatut preferencial entre la UE i el Marroc fins que això no es produeixi. A més a més, però, en el debat de dijous vull esmentar les responsabilitats espanyoles en tot l’afer, i especialment la demanda a que el Govern espanyol lideri, durant la seva presidència, un gir de 180° en el debat sobre el Sàhara Occidental. Voldria veure l’Estat espanyol fent allò que va fer Portugal en el cas d’Indonèsia i Timor: assumir la responsabilitat històrica que li pertoca.

Confio que les autoritats espanyoles, i europees, sabran estar a l’alçada de les circumstàncies i del drama humanitari i polític que simbolitza la lluita per la supervivència digna d’Aminetu Haidar.

Adjunto el conjunt del text: (segueix…)

 

Propositionde résolution sur le Sahara occidental: cas de Aminatou Haidar par Raúl Romeva, Oriol Junqueras, Nicole Kill-Nielsen, Jill Evans and Friead Breopels (VERTS/ALE)

        
vu le Pacte international relatif aux droits civils et politiques ratifié par le Maroc le 3 mai 1979

        
vu les résolutions 1754 (2007), 1783 (2007) et 1813 (2008) du Conseil de Sécurité des Nations Unies et en particulier la résolution 1871 (2009) prolongeant le mandat de la MINURSO jusqu’au 30 avril 2010

        
vu l’accord d’association euro-méditerranéen entre l’Union européenne et le Royaume du Maroc entré en vigueur le 1er mars 2000

        
vu les lignes directrices du Conseil sur la protection des défenseurs des droits de l’homme adoptées en juin 2004 et revues en décembre 2008

        
vu le plan d’action UE-Maroc adopté en juillet 2005 dans le cadre de la Politique Européenne de Voisinage

        
vu les conclusions de l’Examen Périodique Universel sur le Maroc du 9 Juin 2008 effectué dans le cadre du Conseil des Droits de l’Homme des Nations Unies

        
vu les conclusions du Conseil sur le renforcement des relations bilatérales entre l’Union européenne et les pays méditerranéens du 8 et 9 décembre 2008

        
vu les conclusions du rapport de la délégation ad hoc pour le Sahara Occidental du Parlement européen d’avril 2009

        
vu les conclusions du huitième session du Conseil d’association UE-Maroc du 7 décembre 2009

A.                  Rappelant que les droits de l’homme constituent un élément essentiel des relations de l’Union européenne avec le Maroc conformément à l’article 2 de l’accord d’association UE-Maroc;

B.                 
Considérant que le Maroc est le premier pays membre du Partenariat euro-méditerranéen, rebaptisé Union pour la Méditerranée, à avoir concrétisé son rapprochement avec l’UE dans le cadre de la Politique Européenne de Voisinage;

C.                 
Considérant que le document conjoint visant l’établissement du Statut avancé du Maroc adopté lors du Conseil d’Association du 13 octobre 2008 prévoit un renforcement du dialogue et de la coopération sur les questions relatives aux droits de l’homme et aux libertés fondamentales et notamment une adhésion graduelle du Maroc aux Conventions du Conseil de l’Europe;

D.                 
Considérant qu’en dépit d’avancées concrètes et d’évolutions positives en matière de réformes démocratiques et de respect des droits de l’homme, le rapport de progrès du 23 avril 2009 publié par la Commission européenne et le dernier rapport du REMDH font état de violations persistantes des droits de l’homme concernant notamment le droit à l’exercice de la liberté d’expression, d’opinion, d’association et de manifestation;

E.                 
Vivement préoccupé par la situation et l’état de santé de Madame Haidar, Présidente du Collectif des défenseurs sahraouis des droits de l’Homme, en grève de la faim depuis le 15 novembre 2009 pour protester contre l’interdiction d’accéder au territoire marocain et la confiscation de son passeport par les autorités marocaines à l’aéroport de Laayoune;

F.                  
Considérant que, le 13 novembre dernier, Madame Haidar, revenant d’un voyage aux Etats-Unis, a été appréhendée et soumise à un interrogatoire quant à l’objet de son voyage, ses opinions et affiliations politiques après avoir indiqué le Sahara occidental comme lieu de résidence sur sa carte de débarquement;

G.                 
Déplorant à cet égard que Madame Haidar ait été interdite d’entrée sur le territoire marocain et en conséquence a été contrainte à prendre un avion à destination de Lanzarote;

H.                 
Considérant que l’UE, dans les conclusions de la huitième session du Conseil d’Association du 7 décembre 2009, exprime son attachement à l’amélioration de la situation des droits de l’homme au Sahara occidental;

I.                   
Considérant que l’UE, dans le même document, reste préoccupée par le conflit du Sahara Occidental, ses conséquences et implications régionales et qu’elle soutient pleinement les efforts du Secrétaire général des Nations Unies et de son Envoyé personnel en vue de trouver une solution politique juste, durable et mutuellement acceptable qui permettra l’autodétermination du peuple du Sahara occidental conformément aux résolutions des Nations Unies;

1.                 
Considère les mesures prises par les autorités marocaines vis-à-vis de Madame Haidar comme une violation du droit à la liberté d’expression et d’opinion et du droit d’entrer dans son propre pays conformément aux dispositions du Pacte international relatif aux droits civils et politiques;

2.                 
Appelle les autorités marocaines à garantir le retour de Madame Haidar et à lui restituer son passeport;

3.                 
Demande aux autorités marocaines de garantir à toute personne sous sa juridiction le plein exercice des droits et libertés fondamentales conformément aux Conventions internationales des droits de l’Homme; demande, à cet égard, aux autorités marocaines d’assurer la primauté des Conventions internationales ratifiées par le Maroc sur l’ensemble des lois nationales, notamment dans le domaine des libertés publiques;

4.                 
Demande au Conseil et à la Commission de prendre toutes les mesures nécessaires dans le cadre du dialogue politique EU-Maroc et de suspendre le statut avancé tant que Madame Haidar ne recouvre pas le plein exercice de ses droits notamment celui d’entrer dans son propre pays; insiste pour que dans le contexte du partenariat renforcé entre l’UE et le Maroc la question du Sahara Occidental soit traitée de manière prioritaire;

5.                 
Demande à sa commission des Affaires étrangères d’organiser un débat sur l’état des négociations portant sur le conflit du Sahara occidental en présence de l’Envoyé personnel du Secrétaire général des Nations Unies;

6.                 
Charge son Président de transmettre la présente résolution au Conseil, à la Commission, au Gouvernement et au Parlement marocain ainsi qu’au bureau de l’Assemblée parlementaire euro-méditerranéenne;

Foto: Visita d’Europarlamentaris a Aminetu Haidar, dijous 10 de desembre de 2009. D’esquerra a dreta: Portas (Bloco), Miranda (BNG), Romeva (ICV), Meyer (IU) i Ferreira (PCP). Font: Plataforma suport Aminetu Haidar.

La força d’Aminetu

6

Quan dilluns passat, després d’escoltar les frustrants conclusions del
Consell d’Associació UE-Marroc, vaig decidir que dijous (ahir) agafaria
un avió cap a Lanzarote per donar suport a la lluita d’Aminetu Haidar i la seva gent, cosa que vàrem acabar fent una delegació de cinc membres del Parlament,
ho vaig fer pensant que la meva tasca allà seria mirar de donar-li
forces. Estava completament equivocat. Al final va ser ella qui ens en
va donar a nosaltres, tot demanant-nos que no ens aturéssim, i que
féssim arribar la seva veu, un filet de veu plena de sentit, a les més
altes instàncies europees. Així ho farem.

Hem demanat un debat
amb resolució la setmana vinent al ple d’Estrasburg, i espero que entre
els punts a tenir en compte s’hi comptin els dos següents: exigir el
retorn immediat d’Aminetu a Al Aiún, i que es congeli
l’acord d’Associació amb el Marroc fins que aquest assumpte no estigui
resolt o, almenys, encarat políticament i amb voluntat de solució, per
part del règim marroquí.

No entenc aquesta constant
claudicació espanyola, i per extensió europea, davant d’un règim que fa
de la vulneració dels drets més fonamentals marca de la casa.

La lluita de l’Aminetu,
i el suport de tanta gent que l’està acompanyant dia a dia en el seu
refugi forçat a Lanzarote, ens obliga a no abaixar la guàrdia. Persones
voluntàries, encapçalades per l’actor Willy Toledo, mitjans de comunicació (entre els quals TV3, amb Nico Valle, i RAC1, amb Maria Xinxo), i tota aquella gent que ha optat per fer de portaveus d’una veu cada cop més feble, però amb una força que no s’esgota.

La
seva convicció d’arribar fins el final és total, i així n’ha deixat
constància en un testament vital, però la seva voluntat de viure, amb
dignitat, també es troba fora de qualsevol dubte. Com a mare que és, el
seu desig és tornar amb els seus fills, però vol fer-ho de manera
digna. Tan difícil és d’entendre això per alguns? Qui pensi que la seva
actitud és fruit d’un caprici temporal està ben equivocat/da.

L’Aminetu cada cop té menys forces, però ha esdevingut la força de tot un poble. He de dir que va ser especialment emotiu la lectura de la seva declaració en el marc del Dia Internacional dels Drets Humans, que precisament es commemorava ahir.

L’Aminetu
ha de viure, i ha de poder fer-ho amb la dignitat que ella, i qualsevol
persona, es mereix. I la millor manera d’ajudar-la és escoltant-la i
responent a les seves més que justes i legítimes peticions.

Font: Aminetu durant la seva breu roda de premsa ahir a Lanzarote. Al fons Nico Valle, corresponsal de TV3 que està cobrint el tema en directe. Foto: EFE / TV3

Aminetu: què hem fet ja, i què cal fer encara?

2

El Sàhara Occidental va ser una de les meves prioritats durant el mandat precedent i ho segueix essent durant el present mandat. El cas d’Aminetu Haidar ha posat novament de manifest la incoherència entre el discurs prodrets humans de la UE i la tebior amb la qual tractem règims com el marroquí quan es tracta de parlar de la situació al Sàhara ocupat. Portem anys esperant del govern espanyol una reacció i un lideratge que els pertoca en tant que antiga potència colonitzadora. Durant aquest semestre he dut a terme diverses accions al Parlament Europeu en relació a aquest tema: vaig denunciar la situació dels set activistes detinguts i jutjats al Marroc per un Tribunal Militar (veure video de la meva intervenció), he impulsat novament la creació de l’Intergrup de suport al Sàhara, he demanat al govern espanyol que faci d’aquest tema una prioritat durant la propera presidència espanyola de la UE (veure resultat entrevista amb Zapatero i Moratinos), estic preparant una visita per aquest dijous a Lanzarote per donar suport a l’activista saharaui i a la gent que l’acompanya, i estic promovent una nova resolució d’urgència per a la setmana vinent, durant el ple a Estrasburg, en relació a la situació d’Aminetu Haidar. Tot plegat, em temo, seguirà essent poc, però si Aminetu no cedeix en la seva lluita, molt menys dret en tenim nosaltres d’abandonar-la.

Adjunto a continuació la nota que he fet en resposta a la reunió, ahir, del Consell d’Associació entre la UE i Marroc i a la propera Presidència espanyola.

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas 8.12.2009

UE-Sahara Occidental

Aminetu Haidar: Verdes/ALE instan a la presidencia española a situar este tema entre sus prioridades

Tras la reunión, ayer, del Consejo de Asociación de la UE y Marruecos (Troika) en la que entre otros temas se trató de la situación del Sahara Occidental, el
vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva, lamentó una vez más la tibieza con la que la UE trata a Marruecos con relación a la situación en el Sahara Occidental. En concreto, Romeva se refirió a la situación que está viviendo la activista Aminetu Haidar en los siguientes términos:

“La Presidencia Española debería situar este tema entre sus prioridades más inmediatas, tal y como ya solicité la semana pasada al Presidente del Gobierno y al Ministro de Asuntos Exteriores durante mi visita a Madrid para preparar dicha Presidencia.

El Estado español, en tanto que antigua potencia colonizadora, debe asumir en este tema el liderazgo que hasta ahora se ha negado a asumir. Es urgente tratar la situación humanitaria de Aminetu Haidar, pero también lo es afrontar de forma firme los motivos que han llevado a Haidar a llegar a esta situación tan dramática: la injusticia que vive el pueblo saharaui. La mejor forma de ayudara Haidar es escuchándola y respondiendo a su llamado. De hecho, esto es lo que tengo intención de hacer este jueves cuando visite a la activista y a su delegación en Lanzarote.

Esperamos mucho más de la UE ante una situación tan flagrante de vulneración de derechos humanos como la que está ejerciendo Marruecos sobre el Sahara Occidental. La situación de Aminetu Haidar ha puesto de manifiesto hasta qué punto el régimen marroquí no es creíble cuando habla de su deseo de encontrar una solución para el Sahara Occidental.

El Consejo de Asociación celebrado ayer suponía una nueva oportunidad para dejar claro que la cooperación entre la UE y Marruecos es necesaria y positiva, pero en ningún caso debe hacerse a costa de los derechos humanos. Una vez más la Troika malbarató esta oportunidad. La situación de Aminetu Haidar es el resultado de décadas de dejadez por parte de la UE con relación al Sahara Occidental. El silencio cómplice de tantos años y la tibieza con la que desde la UE hemos tratado a Marruecos con relación a este tema acaba de estallarnos en las manos.'”

 

Foto: Haidar a l’aeroport de Lanzarote. Font: Mònica Patxot / Público

29 novembre: Stop Occupation of Palestine. Peace and Two States Now!

4

No sense dificultats hem aconseguit posar d’acord les diferents sensibilitats del Grup Verds/ALE al PE en relació al tema d’Orient Mitjà (un assumpte gens senzill, ho garantitzo), per enviar un missatge clar a la comunitat internacional en relació al conflicte, i en el marc del 29 de novembre, jornada internacional de solidaritat amb el poble palestí que va instituir l’Organització de les Nacions Unides l’any 1977.

A petició de l’ONU, els voltants del 29 de novembre tenen lloc diverses activitats commemoratives i reivindicatives en favor dels drets del Poble Palestí.

El Grup Verds/ALE ens hi hem volgut sumar amb una acció simbòlica que tindrà lloc durant la votació d’avui, a les 12.00, i que consisteix a mostrar un un cartell amb un mapa de Palestina i Israel, amb les fronteres del 1967!!!!, i en què s’hi llegeix: “Stop à l’occupation” et “La paix et deux Etats maintenant” (=Pau i dos Estats ara).

 

Intervenció fallida sobre els drets del poble saharaui al Parlament Europeu

0

Adjunto la intervenció que tenia preparada per fer al Parlament Europeu en relació a la situació que pateix el Sàhara occidental, i en la qual reclamo al govern de Rodriguez Zapatero que assumeixi la responsabilitat històrica que pertoca a l’Estat espanyol en tant que potència colonitzadora. La propera presidència espanyola de la UE suposa una extraordinària oportunitat que, de ser desaprofitada per trobar una solució justa, duradora i basada en el dret internacional per al Sàhara Occidental, suposarà una taca més que fosca en l’historial del govern espanyol, ja prou galdós en aquest assumpte. Malauradament el president de la Cambra no m’ha concedit la paraula, o sigui que no l’he pogut fer. Sigui com sigui volia compartir-la amb totes i tots vosaltres:

Intervención prevista de
Raül Romeva, en el Pleno de Estrasburgo, con relación a la situación que sufre
el Sáhara Occidental y a la responsabilidad Europea/española.
(23nov09)

Quisiera, una vez
más, mostrar mi preocupación por la situación de los derechos humanos en los
territorios ocupados del Sáhara Occidental.

Mientras la UE, con España a la cabeza, sigue
negociando estatus de relación privilegiada o renegociando Acuerdos de Pesca
con Marruecos, este país sigue ejerciendo un ilegítimo control sobre una parte
importante del Sáhara, explotando sus recursos de forma ilegal, y vulnerando
los derechos más fundamentales.

Es más que comprensible que se quiera mantener
las mejores relaciones posibles con un país vecino con el que nos une el tener
que hacer frente a importantes retos que nos afectan a ambas regiones, pero
ello no debería, en ningún caso, hacerse a costa de los derechos humanos.

Desde aquí mando un mensaje al Presidente del
Gobierno español Rodriguez Zapatero: ‘Sr. Presidente, asuma usted el papel que
sus predecesores no han querido asumir, y concluya, por responsabilidad
histórica, el último proceso de descolonización histórica que queda pendiente.
Contribuya a una solución justa, duradera y sujeta al Derecho internacional
para el Sáhara Occidental. Haga creible el Diálogo de Civilizaciones, con
hechos.

 

Foto: cartell de la reunió d’EUCOCO celebrada aquest cap de setmana a Barcelona.

Crida d’eurodiputats i eurodiputades en suport d’Aminatu Haidar

2

Adjunto la crida que hem impulsat un grup de Diputats i Diputades del Parlament Europeu en suport d’Aminatu Haidar. Entre d’altres coses vàrem reclamar també que la setmana vinent, en la plenària d’Estrasburg, el Parlament adoptés una resolució d’urgència de condemna. No ho vàrem aconseguir per l’oposició de diversos grups, entre els quals el PSOE.

 

LLAMAMIENTO
URGENTE DE EURODIPUTADOS Y EURODIPUTADAS


La
defensora saharui de los derechos humanos y antigua prisionera política
Aminatou Haidar fue detenida por las autoridades marroquíes en el aeropuerto de
El Aaiun el pasado 13 de noviembre y después deportada a Lanzarote. Esto se
produjo a su vuelta de un viaje por diversos países del mundo, incluyendo los
Estados Unidos, donde había recibido el premio “Civil Courage Award
2009”, concedido por la Fundación Train.

Durante
este viaje Aminatou Haidar ha denunciado, una vez más, la represión que llevan
a cabo las autoridades marroquíes en los territorios ocupados del Sahara
Occidental y ha lanzado un llamamiento urgente por la liberación inmediata e
incondicional de los siete miembros de diversas organizaciones defensoras de
los derechos humanos y otros grupos sociales detenidos el pasado 8 de octubre.
Estos militantes, preocupados desde hace largo tiempo por la situación en el
Sahara Occidental y ocupados en la recolección de información sobre las
violaciones de los derechos humanos allí cometidas, serán juzgados ante un
tribunal militar acusados de varios cargos, entre ellos el de atentado contra
la seguridad interior y exterior del estado marroquí y el de agresión contra la
integridad del reino. Se enfrentan a una posible pena de muerte.

Nosotros/as,
parlamentarios/as europeos/as, hacemos un llamamiento urgente a las autoridades
marroquíes para que.

*permitan,
sin ningún tipo de retraso, el retorno inmediato de Aminatou Haidar con los
suyos;
*cumplan el artículo 9 de la Constitución marroquí, así como las obligaciones
derivadas del artículo 19 del Pacto Internacional de derechos civiles y
políticos, respetando la libertad de expresión y liberando inmediatamente a
Ahmed Alnasiri, Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar,
Rachid Sghir et Ali Salem Tamek así como a todos los demás presos políticos
saharuis;
*permitan la entrada y libre circulación por el territorio de los observadores
internacionales y los enviados de los medios de comunicación y tomen medidas
concretas para permitir a todos los saharauis el pleno ejercicio de su derecho
a la libertad de expresión, de asociación y de reunión, reconocido por el
derecho internacional;
*permitan a los defensores saharauis de los derechos humanos la recolección y
difusión de información y opiniones sobre la cuestión de los derechos humanos,
sin que por ello sean perseguidos, acosados o víctimas de tentativas de
intimidación, derecho recogido en la Declaración sobre el derecho y el deber de
los individuos, los grupos y las instituciones de promover y proteger los
derechos humanos y las libertades fundamentales universalmente reconocidos,
adoptada por la Asamblea General de las Naciones Unidas el 9 de diciembre de
1998.


Bruselas,
a 18 de noviembre de 2009


Firmado
por:

Ana
Gomes, Miguel Portas, Raul Romeva, Willy Meyer, Judith Sargentini, Ska Keller, Jill Evans, Barbara Lochbihler, Ulrike Lunacek, Nicole Kiil-Nielsen, Frieda Brepoels, Michael Cashman, Jean-Paul Besset, Françoise Castex, Bart Staes, Oriol Junqueras, Vies, Heide Rühle, Norbert Neuser, Rui Tavares, Marisa
Matias, Patrick Le Hyaric, Eva-Britt Svensson, Lothar Bisky, José Bové, Linda Mcaven, François Alfonsi, Pascal Canfin, Yannick Jadot, Catherine Grèze, Guido Milana.

Foto: Aminatu Haidar dorm en una marquesina d’autobús a l’Aeroport de Lanzarote. font: Reuters.

Denuncio al Parlament Europeu que set independentistes saharauis podrien ser sentenciats a mort

1

Avui tinc intenció d’intervenir en el Parlament Europeu per expresar el següent:

“Quisiera denunciar aquí un hecho que no tiene precedentes en los 10 años largos de reinado de Mohamed VI, en Marruecos. Un tribunal militar marroquí va a juzgar a siete independentistas saharauis residentes en la antigua colonia española por “colaboración con el enemigo”, una acusación que puede conllevar la pena capital. Hay que remontarse casi 20 años atrás, a los tiempos de Hassan II, para recordar en Marruecos a civiles sentados en el banquillo de una corte castrense (ver noticia en El País de domingo 18 de octubre de 2009).

Se trata de un ejemplo más que demuestra la “intensificación de la represión” en la antigua colonia española.

Si el silencio cómplice de la UE es grave, más lo es aún el del gobierno español, principal responsable, por abandono, de la situación actual que vive el sáhara occidental.

Y mi pregunta es: Es éste el régimen marroquí con el que queremos tener relaciones privilegiadas? Es con este régimen con quien deseamos establecer una relación de amistad y respeto mútuo? Cuánto más podemos callar ante lo que esta sucediendo en el sáhara occidental? Es la no respuesta una respuesta aceptable y creíble? Cuánto creen que los y las saharauis pueden aguantar en los territorios ocupados y en el desierto, tras tantas décadas de abandono, antes de optar por estrategias menos diplomáticas?”.

Raül Romeva, Parlament Europeu, 19 d’octubre de 2009

Foto: Ali Salem Tamek, un dels detinguts. Font: Joan Sánchez, per a El País.

Gaza: posar fi a la impunitat

5

Recomano de manera especial la lectura de l’informe de la missió de Nacions Unides encapçalada per Justice Richard Goldstone a Gaza en el qual estableix que hi ha clares evidències sobre els crims de Guerra i crims contra la humanitat comesos durant el conflicte de Gaza. La seva conclusió és clara: cal posar fi a la impunitat.

UNITED NATIONS
Press Release

UN Fact Finding Mission finds strong evidence
of war crimes and crimes against humanity
committed during the Gaza conflict;
calls for end to impunity

15 September 2009

 

NEW YORK / GENEVA – The UN Fact-Finding Mission led by Justice Richard Goldstone on Tuesday released its long-awaited report on the Gaza conflict, in which it concluded there is evidence indicating serious violations of international human rights and humanitarian law were committed by Israel during the Gaza conflict, and that Israel committed actions amounting to war crimes, and possibly crimes against humanity.

The report also concludes there is also evidence that Palestinian armed groups committed war crimes, as well as possibly crimes against humanity, in their repeated launching of rockets and mortars into Southern Israel. (segueix…)

 

The four members of the Mission* were appointed by the President of the Human Rights Council in April with a mandate to “To investigate all violations of international human rights law and international humanitarian law that might have been committed at any time in the context of the military operations that were conducted in Gaza during the period from 27 December 2008 and 18 January 2009, whether before, during or after.”

In compiling the 574- page report, which contains detailed analysis of 36 specific incidents in Gaza, as well as a number of others in the West Bank and Israel, the Mission conducted 188 individual interviews, reviewed more 10,000 pages of documentation, and viewed some 1,200 photographs, including satellite imagery, as well as 30 videos. The mission heard 38 testimonies during two separate public hearings held in Gaza and Geneva, which were webcast in their entirety. The decision to hear participants from Israel and the West Bank in Geneva rather than in situ was taken after Israel denied the Mission access to both locations. Israel also failed to respond to a comprehensive list of questions posed to it by the Mission. Palestinian authorities in both Gaza and the West Bank cooperated with the Mission.

The Mission found that, in the lead up to the Israeli military assault on Gaza, Israel imposed a blockade amounting to collective punishment and carried out a systematic policy of progressive isolation and deprivation of the Gaza Strip. During the Israeli military operation, code-named “Operation Cast Lead,” houses, factories, wells, schools, hospitals, police stations and other public buildings were destroyed. Families are still
living amid the rubble of their former homes long after the attacks ended, as reconstruction has been impossible due to the continuing blockade. More than 1,400 people were killed during the military operation.

Significant trauma, both immediate and long-term, has been suffered by the population of Gaza. The Report notes signs of profound depression, insomnia and effects such as bed-wetting among children. The effects on children who witnessed killings and violence, who had thought they were facing death, and who lost family members would be long lasting, the Mission found, noting in its Report that some 30 per cent of children screened at UNRWA schools suffered mental health problems.

The report concludes that the Israeli military operation was directed at the people of Gaza as a whole, in furtherance of an overall and continuing policy aimed at punishing the Gaza population, and in a deliberate policy of disproportionate force aimed at the civilian population. The destruction of food supply installations, water sanitation systems, concrete factories and residential houses was the result of a deliberate and systematic policy which has made the daily process of living, and dignified living, more difficult for the civilian population.

The Report states that Israeli acts that deprive Palestinians in the Gaza Strip of their means of subsistence, employment, housing and water, that deny their freedom of movement and their right to leave and enter their own country, that limit their rights to access a court of law and an effective remedy, could lead a competent court to find that the crime of persecution, a crime against humanity, has been committed.

The report underlines that in most of the incidents investigated by it, and described in the report, loss of life and destruction caused by Israeli forces during the military operation was a result of disrespect for the fundamental principle of “distinction” in international humanitarian law that requires military forces to distinguish between military targets and civilians and civilian objects at all times. The report states that “Taking into account the ability to plan, the means to execute plans with the most developed technology available, and statements by the Israeli military that almost no errors occurred, the Mission finds that the incidents and patterns of events considered in the report are the result of deliberate planning and policy decisions.”

For example, Chapter XI of the report describes a number of specific incidents in which Israeli forces launched “direct attacks against civilians with lethal outcome.” These are, it says, cases in which the facts indicate no justifiable military objective pursued by the attack and concludes they amount to war crimes. The incidents described include:
Attacks in the Samouni neighbourhood, in Zeitoun, south of Gaza City, including the shelling of a house where soldiers had forced Palestinian civilians to assemble;
Seven incidents concerning “the shooting of civilians while they were trying to leave their homes to walk to a safer place, waving white flags and, in some of the cases, following an injunction from the Israeli forces to do so;”
The targeting of a mosque at prayer time, resulting in the death of 15 people.

A number of other incidents the Report concludes may constitute war crimes include a direct and intentional attack on the Al Quds Hospital and an adjacent ambulance depot in Gaza City.

The Report also covers violations arising from Israeli treatment of Palestinians in the West Bank, including excessive force against Palestinian demonstrators, sometimes resulting in deaths, increased closures, restriction of movement and house demolitions. The detention of Palestinian Legislative Council members, the Report says, effectively paralyzed political life in the OPT.

The Mission found that through activities such as the interrogation of political activists and repression of criticism of its military actions, the Israeli Government contributed significantly to a political climate in which dissent was not tolerated.

The Fact-Finding Mission also found that the repeated acts of firing rockets and mortars into Southern Israel by Palestinian armed groups “constitute war crimes and may amount to crimes against humanity,” by failing to distinguish between military targets and the civilian population. “The launching of rockets and mortars which cannot be aimed with sufficient precisions at military targets breaches the fundamental principle of distinction,” the report says. “Where there is no intended military target and the rockets and mortars are launched into civilian areas, they constitute a deliberate attack against the civilian population.”

The Mission concludes that the rocket and mortars attacks “have caused terror in the affected communities of southern Israel,” as well as “loss of life and physical and mental injury to civilians and damage to private houses, religious buildings and property, thereby eroding the economic and cultural life of the affected communities and severely affecting the economic and social rights of the population.”

The Mission urges the Palestinian armed groups holding the Israeli soldier Gilad Shalit to release him on humanitarian grounds, and, pending his release, give him the full rights accorded to a prisoner of war under the Geneva Conventions including visits from the International Committee of the Red Cross. The Report also notes serious human rights violations, including arbitrary arrests and extra-judicial executions of Palestinians, by the authorities in Gaza and by the Palestinian Authority in the West Bank.

The prolonged situation of impunity has created a justice crisis in the Occupied Palestinian Territory that warrants action, the Report says. The Mission found the Government of Israel had not carried out any credible investigations into alleged violations. It recommended that the UN Security Council require Israel to report to it, within six months, on investigations and prosecutions it should carry out with regard to the violations identified in its Report. The Mission further recommends that the Security Council set up a body of independent experts to report to it on the progress of the Israeli investigations and prosecutions. If the experts’ reports do not indicate within six months that good faith, independent proceedings are taking place, the Security Council should refer the situation in Gaza to the ICC Prosecutor. The Mission recommends that the same independent expert body also report to the Security Council on proceedings undertaken by the relevant Gaza authorities with regard to crimes committed by the Palestinian side. As in the case of Israel, if within six months there are no good faith independent proceedings conforming to international standards in place, the Council should refer the situation to the ICC Prosecutor.

The full report can be found on the web page of the Fact Finding Mission:
http://www2.ohchr.org/english/bodies/hrcouncil/specialsession/9/FactFindingMission.htm

For further media information: contact Doune Porter, Office of the UN High Commissioner for Human Rights, Tel: 1-917-367-3292 or +41-79-477-2576. Email: dporter@ohchr.org

* The members of the Fact Finding Mission are:
Justice Richard Goldstone, Head of Mission; former judge of the Constitutional Court of South Africa; former Prosecutor of the International Criminal Tribunals for the former Yugoslavia and Rwanda.
Professor Christine Chinkin, Professor of International Law at the London School of Economics and Political Science; member of the high-level fact-finding mission to Beit Hanoun (2008).
Ms. Hina Jilani, Advocate of the Supreme Court of Pakistan; former Special Representative of the Secretary-General on the situation of human rights defenders; member of the International Commission of Inquiry on Darfur (2004).
Colonel Desmond Travers, former Officer in Ireland’s Defence Forces; member of the Board of Directors of the Institute for International Criminal Investigations.

Foto: Richard Goldstone. Font: Martial Trezzini / AP

Mediterrània: un abocador on fermenten els conflictes del futur o … un espai a preservar, protegir i recuperar.

0

Una de les meves prioritats per aquesta legislatura és la regió euromediterrània. Per això he sol.licitat formar part de l’Assemblea Parlamentària EUROMED (que integra membres del Parlament Europeu i de Parlaments d’altres països mediterranis). La gestió de l’espai mediterrani esdevé cada dia més decisiu, i reclama d’una acció coordinada i conjunta dels diferents països que veuen, viuen i aboquen al Mediterrani. El mes de març passat, experts de Nacions Unides es van reunir en el marc del Fòrum de Paris sobre la Mediterrània per denunciar que aquesta era una ‘mar martiritzada, un abocador on fermenten els conflictes del futur…‘. Profund, semitancat, fràgil, el mar Mediterrani és especialment sensible a la contaminació. Les seves aigües necessiten més d’un segle per renovar-se, tot i que també és un mar model, que permet comprendre el funcionament dels oceans i d’avaluar els efectes, en l’aigua, de l’escalfament global. Però sobretot és un espai vital, tant pel què fa a la fauna i flora que el poblen (parlo sovint en aquest bloc de la delicada situació que pateixen tant els recursos pesquers com d’altres espècies sense interès comercial), com pel què fa a la gran quantitat de gent que en depèn. Els països que mulla compten amb una població de 430 milions d’habitants, que pot arribar a 535 milions l’any 2025. I són precisament les zones costaneres les que atreuen major quantitat de gent. Això vol dir més necessitats energètiques, així com de consum d’aigua, i malauradament també més emissions de gas efecte hivernacle i de contaminació diversa. L’escalfament global és un fet, i alguns estudis calculen que la sequera que comporta pot provocar fins a un 40% de pèrdues en els rendiments agricoles. Actualment, una tercera part dels països del sud de la Mediterrània pateixen problemes d’accés a aigua (un 10% no tenen accés a aigua potable). Entre les solucions que cal emprendre hi trobem una millor i més eficient gestió de l’aigua, començant per acabar amb el seu malbaratament (en algunes ciutats es perd el 50% via tubs i tuberies), així com la promoció de tècniques de reutilització d’aigües freàtiques o dessalanitzadores. Així mateix és fonamental afrontar la generació de residus i de contaminació. Per exemple, el 30% del tràfec marítim mundial de mercaderiesi el 28% del transport d’hidrocarburants transiten per la Mediterrània. Malgrat les regulacions vigents, això comporta al cap de l’any que s’hi aboquin entre 100.000 i 150.000 tones de petroli, de manera il.legal. Així mateix, cal prendre també mesures concretes com usar fomentar l’ús de productes de neteja biodegradables, estalviar aigua, dur els medicaments usats a la Farmàcia (és a dir, no llençar-los al wàter), o prohibir definitivament les bosses de plàstic, entre d’altres.

De tot això, i de molt més, ens n’haurem d’ocupar en el marc de la definició de la política euromediterrània. Espero que les majories ens siguin favorables, però en qualsevol cas caldrà batallar cada coma, cada tema, cada proposta per tal de fer-nos totes i tots conscients que hem d’actuar avui, quan encara hi som a temps, enlloc d’esperar a demà, quan ja sigui massa tard.
Foto: la Mediterrània des del cel. Font: Wikipedia.