Raül Romeva i Rueda

Adjunto la nota que he fet després de la votació avui, al PE, sobre la proposta de resolució conjunta en relació al Sáhara Occidental:

Sahara Occidental: Verdes/ALE se congratulan de que el PE, finalmente, hable claro sobre el Sahara

Tras el voto de la resolución sobre el Sahara occidental, el eurodiputado de ICV y vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva i Rueda, ha comentado lo siguiente:

“Tras los múltiples intentos por parte del régimen de Marruecos de impedir que este Parlamento se pronunciara sobre la situación de los derechos humanos en el Sahara Occidental, debemos congratularnos por que en esta ocasión el lobby marroquí haya fracasado. Debemos recordar, una vez más, que este Parlamento es soberano y que debe poder hablar y adoptar posiciones sobre cualquier tema, especialmente cuando se trata de vulneraciones de derechos humanos en un país con el que tenemos una relación privilegiada. Por ello considero inaceptable las constantes injerencias marroquíes.

Así mismo, el texto de la resolución no es sino un compromiso entre posturas que parten de análisis muy distintos, por ello quiero dejar clara la postura de nuestro grupo en favor del pueblo Sahraui, y en concreto nuestra condena de la provocadora e irresponsable manera como se desmanteló el campo de Gdaim Izyk. No podemos poner al mismo nivel a quienes agreden, torturan y masacran, con quienes tratan de defenderse. Por ello es necesaria una investigación independiente, así como que se permita el libre acceso y circulación de los responsables de los medios de comunicación e información.

La UE, y especialmente España y Francia, deben asumir su responsabilidad histórica y demandar a Marruecos que cese en su actitud bloqueante e intransigente. Una forma clara y políticamente necesaria de hacerlo es congelando los numerosos acuerdos comerciales y de relaciones privilegiadas que existen entre la UE y el Reino de Marruecos, y haciendo todo lo posible por que tenga lugar el referéndum de autodeterminación contemplado en numerosas resoluciones de Naciones Unidas”

Foto: Gdaim Izyik. Font: EFE

Després de dues hores de negociació vàrem aconseguir ahir un text de compromís per una resolució comuna entre els diferents grups del Parlament en relació al Sàhara Occidental: és aquest. Així mateix, adjunto la meva intervenció durant el debat que ha tingut lloc aquest vespre.

Intervención de R. Romeva i Rueda sobre Western Sahara 
24 noviembre 2010 

Quisiera, en primer lugar, congratularme por el hecho de que, finalmente, tengamos ocasión de hablar sobre el Sáhara Occidental y de votar una resolución. Por una vez la presión de Marruecos no ha triunfado, como en otras ocasiones. Y eso es bueno para la credibilidad de este Parlamento, y para la transparencia en el caso del Sáhara Occidental.

Una solución justa, sostenible y mutuamente aceptable, Sra. Jiménez, Sra. Ashton, pasa por que se pueda celebrar el referéndum de autodeterminación. Hagámoslo posible.

One of the battles that is shaping up at ICCAT is over a simple yet fundamental question – who should have the right to fish? This is a critical issue, for there are many different ways of catching fish and the choice of who is allowed to fish can determine the sustainability of the fishery.

This sort of discussion is not unique to ICCAT, though, it occurs all the time, at other fisheries management organisations and even within the EU itself.

The normal way of dividing up the fish (referred to as “allocation”) is to base it on historical rights. That means that if you have been in the fishery for awhile, then you can keep on fishing, while new-comers are frowned upon and sometimes actively discouraged, so it can be very difficult to start. A specific historical period is used as a reference, sometimes many years earlier, and the shares of future quotas are based upon average catches in that historical period.

This sort of approach obviously serves the vested interests of those who already fish. Since in many cases it is the developed countries that have been active the longest, developing countries are often disadvantaged. In those cases where a stock is over-exploited or even greatly depleted, this approach often ends up by rewarding those who are responsible for the depletion in the first place!

Discussions along these lines had openly begun in a few fisheries last year, notably bluefin tuna and swordfish. The politics of the two, though, are not the same.

Bluefin tuna is the most high-profile fishery under ICCAT responsibility and it is badly depleted. The NGOs are arguing for dramatic reductions in the total allowable catch (TAC) of bluefin, and most countries in ICCAT are fighting tooth-and-nail to keep any quota reduction to a minimum. In such high stakes battles – recall that a single fish is worth thousands of dollars and the best ones go for up to $100,000 for a single fish – there is no serious discussion on changing the shares of each country that have already been agreed to a few years ago. 

Swordfish is rather different. It was depleted several years ago but has recently recovered. In theory, if a stock is abundant it should be easier to discuss allocation, especially when, as in the case of swordfish, some countries were not catching their full national quota. It would seem normal to let others come into the fishery by giving them some of the quota that was not being used by other countries and this did happen to a limited extent.

But most countries resisted giving up more than token amounts, in case they might want to catch more in future years. So ICCAT did some funny accounting, the fisheries equivalent of printing money – they gave quota to a number of new entrants and increased the allocation to a few others, so that the sum of the national quotas was well in excess of the TAC. Inflation had hit the swordfish fishery! If this sounds like a strange way to manage a fishery, it is.

So now ICCAT is faced with a politically charged situation where they must decide who now has to lose quota.

Predictably enough, everybody is saying that they must keep their current quota and using whatever argument comes to hand. The powerful, developed countries say they have historical rights so should be allowed to continue. A number of developing countries insist that the old guard must give way to the new countries to allow them to develop their fisheries. They also argue, logically, that if the fish is in their waters, they should be able to catch part of the TAC. A third line of argument by a few countries is that they fish in a more environmentally sustainable maner by using gear that catches fewer sharks, turtles and other animals that are caught accidentally and often get discarded.

How to decide?

Greens believe that the right to fish should be based upon a number of environmental and social criteria. Fishing fleets that operate in a more environmentally responsible manner, do not damage the marine environment and make significant contributions to coastal fishing communities should be given priority when deciding how to allocate the right to fish http://www.cfp-reformwatch.eu/2010/09/greens-present-new-idea-on-allocating-access-to-fish-stocks/

Two NGOs have recently published a proposal on how to use this approach in international fisheries, including some of the ones that are managed by ICCAT
http://www.cape-cffa.org/spip.php?article168 .

The allocation question has only begun to be discussed so far this year. There is no guarantee that the problem will be resolved, unfortunately.

(Note: text by Michael Earle, Green adviser on fisheries issues)

Foto: Cadiz tuna Fishermen Font: Brian Skerry, NOAA

Finalment el Parlament Europeu votarà dijous una resolució sobre la situació al Sàhara Occidental. 156 eurodiputats i eurodiputades hem donat suport a que el Parlament adopti una resolució sobre el Sàhara Occidental, contra 113 que s’hi han oposat, i 16 que s’han abstingut. El contingut, però, és el que ara toca negociar.

Això vol dir que el ple de l’Eurocambra ha decidit avançar a aquest dijous el vot d’una resolució sobre la situació al Sàhara Occidental, inicialment previst per a la sessió plenària de desembre.

La proposta de mantenir la votació d’una resolució l’ha presentada al ple pel portuguès Joao Ferreira. El President Buzek ha demanat llavors una opinió a favor i una en contra. Per defensar la proposta m’he aixecat jo i he recolzat la iniciativa. Entenc que en l’actual situació el Parlament no pot quedar mut, i encara menys restar condicionat al què pugui dir el principal responsable del què ha passat, el govern marroquí. El Parlament Europeu ha de poder expressar la seva inquietud i rebuig, i això és el que confio que sortirà de les negociacions entre els diferents grups.

Per oposar-s’hi ha agafat llavors la paraula el president del grup Socialistes i Demòcrates, l’alemany Martin Schulz, qui ha argumentat “hem d’escoltar primer al ministre d’Afers Exteriors marroquí -la compareixença de qui està prevista per l’1 de desembre davant la comissió d’Afers Estrangers- i després votar la resolució “.

No obstant res no està guanyat. Em consta l’enorme movilització que està desplegant la diplomàcia marroquí per tal de contrarrestar una resolució crítica de part del Parlament Europeu. I ja en altres ocasions han aconseguit el suport d’algunes delegacions importants per tal de sortir-se’n amb la seva.

De moment el calendari queda de la següent manera:

Projectes de resolució: Demà, dimarts 23 de novembre a les 12.00 hores;
Negociació entre ponents dels diferents grups (pels Verds/ALE em toca a mi) a les 15.00;
Esmenes i projectes de resolució conjunta: Dimecres 24 de novembre a les 12.00 hores;
Esmenes als projectes de resolució conjunta: Dimecres 24 de novembre a les 13.00 hores.

Foto: Sahara Rights

Extraordinària l’Aminatou Haidar un altre cop, aquest migdia al Parlament, acompanyada de Francesco Bastagli (antic enviat de Kofi Annan per al Sàhara Occidental) i Carlos Ruiz Miguel (professor de dret de la Universitat de Santiago de Compostel.la), parlant sobre la relació entre la UE i el Sàhara Occidental. El títol del seminari, que hem co-presidit el col.lega d’ALDE Ivo Vajgl i servidor, era: EU and WS: fish before Peace?, i estava previst ja fa molt de temps. Tanmateix, les actuals dramàtiques circumstàncies li han donat un caire completament nou que calia tenir en compte, tal i com ha posat de manifest l’enorme presència de mitjans de comunicació presents abans, durant i després de la sessió, així com nombrosos representants tant de mitjans com dels serveis secrets marroquins, que a hores d’ara val a dir que ja no són tan secrets, per cert.

Per altra banda, finalment sembla que la setmana vinent tindrem no només debat, sinó també resolució sobre el Sàhara al Parlament Europeu. Ha hagut de succeïr una massacre per tal que alguns /es col.legues d’alguns grups polítics assumissin que és un tema important i que el silenci de la UE ens en fa còmplices.

Segueixo sense entendre les declaracions de dirigents del PSOE afirmant que hem de mantenir les bones relacions estratègiques amb el Marroc, i em sembla perversa l’argumentació segons la qual pressionar el règim del Marroc en relació al Sàhara significa desestabilitzar el govern marroquí i obrir la porta a l’establiment d’una base d’Al Qaida. Això no és res més que un xantatge inacceptable de la part del Marroc de l’estil de ‘si vols que els deixi de pegar, paga’m, i calla‘. Però el més trist és que sembla que la UE i el govern espanyol hi cauen, en el xantatge.

I és que tenint en compte els enormes privilegis que la UE concedeix al Marroc en termes de comerç i ajudes diverses, em sembla del tot inacceptable que el govern espanyol i les institucions europees claudiquin, com porten fent des de fa anys, davant d’aquest xantatge.

Veurem què en surt de la negociació la setmana vinent, però coneixent les postures d’alguns/es col.legues, i la pressió dels serveis secrets marroquís, caldrà estar vigilants.

Foto: D’esq a dreta: Bastagle, Vajgl, Haidar, Romeva, Ruiz.

Malgrat que no hem aconseguit que el PE debati a fons durant aquesta sessió (avui i demà) sobre la situació que està tenint lloc al Sàhara Occidental (un cop més el grup socialista ha liderat l’oposició a entrar el tema a l’agenda que, en principi, queda pel 24 de novembre), he demanat poder intervenir durant el temps d’intervencions d’un minut que tenen lloc habitualment a l’iniciar la sessió plenària per deixar pal.lesa la meva indignació davant el que considero una actitud irresponsable i còmplice amb la barbàrie de la UE i els Estats membres, especialment l’espanyol. Aquest és el text de la meva intervenció. 

Intervención de R. Romeva i Rueda sobre la represión en al-Aiún
10 noviembre 2010

En la última sesión plenaria ya advertí de que podía ocurrir, y ha pasado: el desmantelamiento por la fuerza el lunes de un  campamento saharaui en El Aiún lleva un saldo, de momento,  de 19 personas muertas, más de 700 heridas y más de 150 desaparecidas.

Y mientras esto no pase, cerrar el grifo al comercio bilateral y a los privilegios de Marruecos con la UE. Basta ya de mercadear con los derechos humanos!

Foto: El Aiún. Font: Vilaweb. 

A aquestes alçades el silenci europeu, i especialment del govern espanyol, en relació a la situació al Sàhara Occidental és molt més que preocupant. És directament còmplice.

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas. 8. 11. 2010

Campamento de Agdaym Izik

La UE debe condenar el desmantelamiento del campamento de Agdaym Izik en vísperas de la nueva ronda de negociaciones

El Consejo y la Comisión Europea deben pronunciarse sobre el desmantelamiento del campamento de Agdaym Izik que las autoridades marroquíes han llevado a cabo ésta mañana a las afueras de El Aiun, en el que según testigos presenciales, decenas de manifestantes han resultado heridos y al menos 7 saharauis habrían resultado muertos.

Poco después la batalla campal se ha trasladado a la ciudad de El Aiun, en la que centenares de personas, han erigido barricadas y quemado neumáticos ante la negativa de las autoridades marroquíes a dejar pasar a una multitud que se dirigía hacia la zona de Agdaym Izik, para socorrer y ayudar a los desalojados.

Raül Romeva, eurodiputado (ICV) y vicepresidente del Grupo de los Verdes/ALE en el Parlamento Europeo ha asegurado que:

“La UE debe condenar el desmantelamiento del campamento de protesta Saharaui, así como lo que está ocurriendo en el centro de El Aiun, pidiendo de forma urgente, una intervención inmediata de el Consejo de Seguridad de Naciones Unidas”.

El europarlamentario ha asegurado además, “que es inadmisible que en vísperas de las negociaciones previstas para mañana entre el Frente Polisario y el ejecutivo Marroquí en Nueva York, el gobierno Marroquí haya decidido desalojar el campamento por la fuerza, consciente de las consecuencias de su decisión. Romeva ha enfatizado que lo único que pretendía el Ejecutivo de dicho país; “era añadir tensión a la situación para bloquear el inicio de los contactos previstos para mañana ante las Naciones Unidas.

Finalmente, el eurodiputado ha pedido una comparecencia del Presidente del Gobierno por la parte de responsabilidad que España tiene, en la resolución de dicho conflicto”.

Font foto: AFP

Dijous passat vaig alertar el Parlament Europeu sobre la situació als voltants d’algunes ciutats del Sàhara ocupat. Milers de saharauis (al voltant de 12.000) s’hi estaven desplaçant en una concentració cívica i espontània que pretenia posar de manifest la insostenible situació sòcioeconòmica i política del Poble Sahraui. Dijous vaig demanar la UE que estigués preparada per a reaccionar. Després dels fets d’aquest cap de setmana en què la policia marroquí va matar un menor i va ferir diverses persones, sorpren molt negatrivament la manca de resposta política de part de la UE, sigui el Consell, la Comissió o els mateixos Estats membres.

Considero greu aquest silenci, i més encara que se segueixi amb la política del Business as usual, mantenint els acords privilegiats entre la UE i el Marroc, i fins i tot negociant-ne d’altres.

És per això que ahir vaig fer pública una nota instant un cop més la UE a reaccionar.

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas 27.10.2010
Sahara Occidental

La Unión Europea debe intervenir para que cese la opresión de Marruecos sobre pueblo Saharaui

El Consejo y la Comisión Europea deben pronunciarse sobre lo ocurrido en el Sahara Occidental el pasado fin de semana, en el que un menor resultó muerto y otros siete heridos por disparos de las autoridades marroquíes en el marco de las reivindicaciones políticas y económicas del pueblo Saharaui.

Desde hace algunas semanas miles de Saharauis se han trasladado a campamentos improvisados a las afueras de El Aaiun, Smara y Boujdour, en señal de protesta por una situación que califican de insostenible, tanto desde el punto de vista político cómo económico. De hecho, el Intergrupo del Sahara Occidental en el PE ya se pronunció la semana pasada durante la sesión plenaria de Estrasburgo, sobre el posible estallido de una situación dramática en la región, debido al cerco policial  al que se están viendo sometidos los saharauis acampados pacíficamente en protesta por la ocupación marroquí.

El eurodiputado verde y vicepresidente de dicho Intergrupo Raül Romeva (ICV), ha recordado que:

“Algunos eurodiputados hace tiempo que venimos expresando la gravedad del conflicto Saharaui, en un contexto en el que se están renegociando los acuerdos de pesca entre la UE y Marruecos, de los cuáles pedimos, que el Sahara occidental quede excluido”.

El europarlamentario, que recientemente propuso a Aminetou Haidar  junto con otros eurodiputados como candidata al premio Sájarov, ha añadido que “la UE debe abrir una investigación sobre lo ocurrido, y ha instado a las autoridades europeas, a hacer aquello que sea necesario para cumplir con los derechos humanos y el derecho a la autodeterminación que se desprenden de varias resoluciones de Naciones Unidas”.

La nominació d’Aminetu Haidar per el Premi Sakharov ja ha provocat, tal i com prevèiem, la reacció dels sectors més reaccionaris del Marroc.

Els diputats Neusser, Meyer i Romeva, els qui hem impulsat la candidatura de l’Aminetu, acabem de rebre un missatge (l’adjunto més avall) d’un representant de la Unionist Western Saharawi lamentant la nostra opció i difamant fins a tal punt el treball de l’Aminetu que només se m’ha acudit una manera de respondre’l: ‘Gràcies. La teva carta ens ratifica més que cap altra cosa en l’encert de la nostra proposta’.

Aquest correu, i la campanya que em consta que han activat per impedir que l’Aminetu passi a la fase finalista del premi, posa de manifest precisament com n’és d’important alçar la veu per tal de reclamar un gir radical de l’actitud europea en relació al Sàhara Occidental i que, d’una vegada per totes, s’afronti la necessita de celebrar el referèndum d’autodeterminació i s’acabi amb aquesta anomalia que suposa l’ocupació del Sàhara per part del Marroc.

Adjunto el text del missatge per a la vostra informació:

Dear Sirs,

I hope you are well

First of all, I’d like to thank you for your concern on the Western Sahara region affairs. I am sending to you this message to share with you some of my thoughts on the choice of Aminatou Haidar for the Sakharov prize 2010. 

The nomination of Aminatou Haidar is a big offense to the efforts of the unionist western saharawis to make the return of the people living in Tindouf camps south Algeriapossible and realistic. This lady is the voice of Algeriain the Western Sahararegion. She has never been the voice of any unionist saharawi. During her supposedly hunger strike in Lanzarote (Spain), nobody in the Western Sahararegion supported her comedy. There were no sympathy manifestation in the street. Besides, she has never got a genious idea about human rights in the Western Sahararegion. She has never make activism to educate young people about human rights or make seminars locally to explain the signification of human rights principals. Her sole speech is to defend “politcally” the self-determination of the saharawis to make pressure on the moroccan government for the account of Algeria. Moroccois defending the self-determination of the saharawis more than anybody else by proposing the autonomy intiative stated by the Security Council as credible and serious. Aminatou Haidar is lying or at least exaggerating matter of facts each time she relates separatism strikes in the Western Sahararegion. I can be the voice of the unionist western saharawi to say that Aminatou Haidar’ choice is a big trickery to the spirit of Sakharov Prize.

FYI, Aminatou Haidar hasn’t make any support for the account of M. Mustapha Salma Ould Sidi Mouloud, the Polisario Front leader who expressed publically his support to autonomy. He is actually on jail in Polisario Front camps under torture and pressure. If Aminatou Haidar were a serious human rights activist, she would have supported the release of M. Ould Sidi Mouloud. She didn’t and she won’t do it for the political reasons I mentionned above.

We, the unionist western saharawis feel very sad about the acceptance of such proposal. There are many other western saharawis who are doing a great job in the field of human rights in the Western Sahararegion far from any political consideration.

Kind Regards

Ahmed Salem Amr Khaddad
Unionist Western Saharawi

Foto: Aminetu Haidar. Font: Poemario Sahara Libre

Diversos diputats i diputades vàrem tenir ahir la
iniciativa de presentar un clarificador reportatge en què es mostra com a la UE
consumim píndoles d’Omega-3 que han estat elaborades amb oli de peix provinent
de caladors del Sàhara Occidental. L’acor de Pesca UE-Marroc, vigent des de
2006, conclou el febrer de 2011 i s’està renegociant. Aquests mateixos diputats
vàrem insistir en la necessitat que un eventual nou acord hauria d’excloure
les aigües saharauis. Les raons estan molt ben explicades en la nota que EFE va
difondre ahir en relació al cinefòrum.

UE / PESCA / MARRUECOS
Eurodiputados piden excluir al Sahara del
acuerdo pesquero con Marruecos

Bruselas indicó antes del verano que la
decisión de renovar o no el compromiso estaba pendiente de dichos informes.
Foto: Campanya Fish Elsewere, del WSRW.

No va ser senzill aconseguir les 40 signatures de 40 membres del Parlament Europeu necessàries per tal de poder presentar la candidatura d’Aminetu Haidar al Premi Sàjarov, però ahir al vespre, finalment, ho vàrem poder fer. I dic que no va ser fàcil per què el Sàjarov és un premi que el mereixen moltes persones al món, i com que els parlamentaris i parlamentàries només podem signar per un, el dilemes morals acostumen a ser molts, i grans.

El Premi Sàjarov recompensa des de l’any 1988 a personalitats excepcionals que lluiten contra la intolerància, el fanatisme i l’opressió. Igual com ho feia Andréi Sàjarov, les persones o entitats guardonades amb el Premi Sàjarov done testimoni del coratge que cal per defesnar els drets humans i la llibertat d’expressió.

En aquest context considero que l’activista saharaui Aminetu Haidar reuneix tots els requisits per tal de ser guardonada amb aquest reconeixement. No serà fàcil. El PPE ha presentat un altre candidat, en aquest cas, el cubà Guillermo Fariñas. No tinc res en contra dels qui a Cuba clamen en favor de la llibertat i la democràcia. Jo mateix ho he defensat en diverses ocasions i ho considero un clam legítim i necessari. Tanmateix, en el marc del Premi Sàjarov potser cal saber que l’oposició cubana ja l’ha rebut en dues ocasions: el 2020 en la persona d’Oswaldo José Payá, i al 2005, a Damas de Blanco.

Enguany, per tant, considero que seria molt important reconèixer d’altres  crits que reclamen també l’atenció i el suport internacional. El Sàhara Occidental és sovint el conflicte oblidat. La UE massa sovint s’agenolla davant les reaccionáries amenaces del régim marroquí. Els drets humans són constantment violats als territoris ocupats i els seus recursos (pesca, fosfats,…) explotats, entre d’altres, per compayies europees sense que aixó repercuteixi en benefici de la població Saharaui. I l’Aminetu s’ha guanyat, a força de tenacitat, coherència, convicció i fermesa moral, esdevenir un símbol d’aquesta lluita pels drets humans, la llibertat, la pau i la justicia.

Quan l’Aminetu es trobava en vaga de fam, a Lanzarote, una delegació d’eurodiputats i eurodiputades la vàrem anar a veure i ens vàrem comprometre a fer d’altaveus de les seves més que legítimes reivindicacions. Presentar-la al Premi Sàjarov és només una de les moltes coses a les que ens hem compromès.

Si el Parlament Europeu l’honorés amb aquest guardó enviaria un missatge clar al nostre ‘aliat estratègic’, Marroc, en el sentit de recordar-li que sí, que en tant que veïns, la cooperació UE-MArroc és més que necessària, però que aquesta no ha d’anar en detriment del respecte dels drets humans ni de la vulneració del dret internacional.

A banda de Fariñas i Haidar, però, hi ha d’altres candidatures: és el cas, per exemple, del defensor dels Drets Humans sirià Haytham al
Maleh, l’ONG israeliana Breaking the Silence, el moviment ciutadà ACCES, que
milita en pro de comunicacions més segures i democràtiques a Internet, i el
periodista eritreu Dawit Issak, de nacionalitat sueca i tancat a la presó desde
2001. La llista segueix amb l’organització Open Doors, que dóna suport als cristians
perseguits en els països on són minoria, l’opositora etíop Birtukan Mideksa,
condemnada a cadena perpètua, i el sacerdot vietnamita i activista pro drets
humans Nguyen Van Ly.

Sigui com sigui, la meva signatura, el meu vot i la meva campanya, anirà per l’Aminetu, no per què cregui que d’altres no el mereixin també aquest premi, sinó per què crec que enguany, estaria molt bé que el guanyés ella, i la seva causa.

Font foto: EFE/TV3

Demà el Parlament Europeu debatrà diverses propostes
de Resolució relatives a l’atac israelià sobre el comboi humanitari de fa uns
dies. Els diferents grups hem debatut internament cadascú un text que demà
tocarà negociar amb els alters. En el que hem presentat els Verds/ALE, hi
destaquen els següents articles que formen part del consens dins del Grup

1.     Condemns Israel’s military operation against the humanitarian ship
convoy; deeply regrets this breach of international law especially the fourth
Geneva Convention, and condemns the use of disproportionate violence against
civilians;

2.     Supports the statement of the UN Secretary General and the High
Commissioner for Human Rights calling for a prompt international and
independent inquiry into this attack, and insists that the principles of
accountability and liability be upheld; urges the HR/VP and EU Member States to
take action to ensure that all appropriate steps are taken in order to make
this demand effective and expresses the readiness of the EU to actively
contribute in this respect;

3.    
Urges Israel to immediately,
comprehensively and permanently end the siege on Gaza, most notably because it
is unacceptable from a humanitarian standpoint;

4.    
Urges the HR/VP and EU Member
States to take steps to ensure the sustainable opening of all the crossing
points to and from Gaza, including the Gaza
port, with adequate international end-use monitoring, to allow the unimpeded
flow of humanitarian and commercial goods necessary for reconstruction and a
self-supporting economy, as well as currency flows and unhindered movement of
people;

5.    
Calls on the HR/VP and the Member
States to reappraise the mandate of the European Union Border Assistance
Mission, potentially with a maritime dimension, in line with the current
political context and security conditions on the ground  in order to allow its immediate
redeployment;

6.    
Calls on the HR/VP to initiate in
close cooperation with the Arab League the opening of negotiations with the
Palestinian National Authority on the control, the management and the
international border assistance mission of
the crossing points from and into the Gaza strip, including the Gaza port,
taking into account also the role of the de facto authorities of the Gaza
strip; calls on the EU to actively support the ongoing inter-Palestinian
reconciliation process;

7.    
Calls, in this
regard, on the HR/VP to discuss at the forthcoming Council of Foreign
Affairs the possibility to deploy an effective UN-mandated international
border assistance mission aiming at controlling the crossing points from and into the Gaza strip, including the maritime dimension;

8.    
Insists that, unconditional
humanitarian aid notwithstanding, the EU must play a political role which
delivers tangible results that are consistent with its significant financial
assistance and economic weight in the region;

9.    
Is convinced that there is an
urgent need for a comprehensive reshaping of EU policy towards the Middle East
to exert a decisive and coherent political role, accompanied by effective
diplomatic tools, in favour of peace and security in this neighbouring region
of vital strategic interest to the EU; 
considers that such 
reshaping should notably deal with the nature of the current EU
representation in the region, in the context of the setting up of the EEAS
which aims at improving the coherence and efficiency of the EU external action;

10.  Is concerned by the possible consequences of this attack on the
relations between Israel and Turkey which may increase tensions in the region;
highlights the valuable role that Turkey has been playing over the years in
promoting the peace process and encouraging the Palestinian reconciliation
efforts;

11.  Commends the work carried out by UNRWA and, aware of the financial
shortfall it will face before the end of this year, calls on the international
donor community to honour its existing pledges and to increase further its
contributions;

12.  Condemns the vote of the Knesset House Committee to revoke the
privileges of Arab Member of the Knesset Ms. Hanin Zoabi for her participation
in the Flotilla;

13.  Calls on the HR/VP to urgently convene the EU-Israel Association
Council for a thorough examination of the situation;

14.  Takes the view that any possible consideration of the upgrading
of the relations between the EU and Israel must go hand in hand with lifting
the blockade on Gaza, full respect of
international humanitarian and human rights obligations and genuine commitments
towards a comprehensive political settlement of the conflict; calls in this
respect for the freeze of the consent procedure of the EU-Israel agreement on
the Conformity Assessment and Acceptance (ACAA) of Industrial Products for the
free movement of goods and technical regulations;

15.  Calls on EU Member States that are State Parties to the OECD to
convene without delay a meeting with Israel with the purpose of the
non-compliance of the principles laid down in the “roadmap for the
accession to the OECD”, notably in matters of international humanitarian
and human rights obligations, and to take into account the outcome of this
meeting in view of the signature of the accession agreement of Israel to the
OECD;

A més a més, alguns diputats/des hem presentat conjuntament una esmena
en la que directament demanem suspendre l’acord d’Associació entre la UE i
Israel mentre no s’aixequi el setge i s’obri una investigació
independent internacional que comporti depurar responsabilitats per part dels
autors de l’atac israelià.

Demà el debat, dimecres la votació.

Foto: Moment en què alguns parlamentaris acompanyem l’organització Palestina al Cor en l’entrega de les reivindicacions que aquest col·lectiu ha fet a la Comissió Europea en relació a l’aixecament del setge de Gaza i a acabar amb la impunitat del govern d’Israel davant fets com l’assalt al comboi humanitari. Font: Palestina al cor.

Fa uns dies vaig presentar la següent pregunta escrita a la Comissió Europea en relació a la troballa d’unes fosses comunes al Sàhara Occidental, i demanava a la Comissió Europea que s’hi interessés i ho posés entre les prioritats a tractar en les relacions privilegiades que la UE manté amb el Marroc. La resposta, novament decebedora, posa de manifest la preocupant complicitat tàcita de la UE en relació a la vulneració dels drets humans al Sàhara Occidental. Adjunto la pregunta i la sorprenent (o no) resposta de la Vicepresidenta Ashton:

Pregunta de Raül Romeva i Rueda a la Comisión en relación al hallazgo de una fosa común en el Sáhara Occidental (20 d’abril del 2010)

Según el Frente Polisario, a principios de este mes se halló una fosa común a unos doce kilómetros de Boucraa, una de las regiones del Sáhara Occidental. Los autores del hallazgo —que encontraron siete cráneos humanos— eran trabajadores de Fosboukraa, una empresa que extrae fosfatos en la región. Se cree que los cráneos pertenecen a nómadas saharauis, que fueron torturados y asesinados durante la invasión marroquí del Sáhara Occidental de finales de los años setenta. Según la Asociación de Familiares de Presos y Desaparecidos Saharauis (Afapredesa), desde la invasión marroquí han desaparecido más de 500 personas. Además, varias organizaciones saharauis de derechos humanos han vinculado esas desapariciones al hallazgo de varias fosas comunes en los últimos años.

Según el Plan de Acción UE-Marruecos, uno de los objetivos declarados de la UE en Marruecos consiste en «garantizar la protección de los derechos humanos y las libertades fundamentales de conformidad con las normas internacionales».

Habida cuenta de que el reciente hallazgo de fosas comunes cerca Boucraa incide indiscutiblemente sobre los derechos humanos, ¿qué medidas concretas adoptará la Comisión al respecto? ¿Llevará a cabo una investigación sobre el hallazgo? Adicionalmente, si se confirmase finalmente que los cráneos humanos son de nómadas saharauis asesinados durante la invasión marroquí del Sáhara Occidental, ¿qué consecuencias tendría ello sobre las relaciones UE?Marruecos? ¿Tendrá el asunto de las fosas comunes alguna repercusión sobre el próximo diálogo sobre derechos humanos UE?Marruecos?

E-2551/10ES
Respuesta de la Alta Representante/Vicepresidenta Ashton en nombre de la Comisión (7.6.2010)

La Comisión no tiene ninguna información sobre la cuestión que Su Señoría plantea. Además, la Comisión no tiene ningún mandato que le permita llevar a cabo investigaciones como la que menciona.

En lo que respecta al diálogo sobre Derechos Humanos con Marruecos, todos los problemas relevantes pueden abordarse.

 Sense comentaris.

Font foto: espacios europeos.com

He llegit amb atenció aquest matí, a El Pais, un article que trobo molt interessant, signat pel Director d’Amnistia Internacional a l’Estat espanyol, Esteban Beltran, en relació al setge de Gaza i l’atac israelià al comboi humanitari. El comparteixo per l’interès que considero que té. Val a dir que comparteixo totalment l’argumentació i, en concret, la conclusió final: El setge de Gaza ha d’acabar.

El asfixiante bloqueo de Gaza

ESTEBAN BELTRÁN 01/06/2010

El ataque a la flotilla que protestaba por el bloqueo israelí de la franja de Gaza se cobró ayer la vida de varios activistas, e hirió a muchos más. Un brutal acontecimiento que muestra hasta qué punto es asfixiante el bloqueo que Israel ejerce sobre ese territorio desde junio de 2007 y que, como forma de castigo colectivo, constituye una violación del derecho internacional humanitario.

Amnistía Internacional se dirigió ayer al ministro de Defensa de Israel para pedir una investigación inmediata, independiente y creíble sobre este ataque letal de sus Fuerzas Armadas y sobre las afirmaciones de que fueron agredidas con armas. Para ello, Israel debe invitar a expertos de la ONU a que participen en dicha investigación. También ha solicitado a las autoridades israelíes que hagan públicas las reglas de intervención dictadas a las tropas, porque según todos los indicios, respondieron de manera absolutamente desproporcionada al avance de la flotilla hacia las costas de Gaza. Israel asegura que sus fuerzas han actuado en legítima defensa frente a un ataque de los activistas, pero no resulta creíble que los medios letales que han empleado estuvieran justificados, entre otras cosas porque los activistas ya habían explicado previamente que su objetivo principal era protestar de manera pacífica contra la persistencia del bloqueo Israelí.

Como potencia ocupante, Israel tiene el deber de garantizar el bienestar de la población de Gaza sin discriminación, respetando los derechos humanos de toda la población, como por ejemplo el derecho a la salud, a la educación, al trabajo o a un nivel de vida adecuado, lo cual incluye el derecho a la alimentación y a una vivienda adecuada. Desde que entró en vigor el bloqueo, los cinco pasos fronterizos bajo control israelí entre Gaza e Israel o Cisjordania han permanecido cerrados. El otro paso fronterizo terrestre, el de Rafah, en la frontera entre Gaza y Egipto, está controlado por las autoridades egipcias y se mantiene cerrado la mayor parte del tiempo. Israel aplica una política de prohibición absoluta para la circulación de personas y bienes, excepto en el caso de los artículos de primera necesidad que importan los organismos internacionales de ayuda humanitaria.

Las autoridades israelíes afirman que el bloqueo que mantiene sobre Gaza es una respuesta a los ataques con cohetes de efectos indiscriminados que palestinos armados lanzan desde allí contra el sur de Israel. Pero el bloqueo no afecta específicamente a los grupos armados, sino que castiga a la población de Gaza en su conjunto, al restringir la entrada de alimentos, medicamentos, material educativo y materiales de construcción. Sus efectos se hacen sentir especialmente entre los más vulnerables de los 1,5 millones de habitantes del territorio: los niños y las niñas y las personas ancianas o enfermas. Esta situación ha producido una crisis humanitaria en toda regla, cuyo responsable es el Gobierno de Israel.

La Operación Plomo Fundido, que se prolongó de finales de diciembre de 2008 a mediados de enero de 2009, hizo que esta crisis humanitaria adquiriera proporciones catastróficas. En la operación murieron 13 israelíes, y decenas más resultaron heridos en ataques con cohetes de efecto discriminado lanzados por grupos armados palestinos. Pero en Gaza, durante los ataques israelíes murieron más de 1.380 palestinos y se destruyeron gran cantidad de edificios e infraestructuras civiles, incluidos hospitales y escuelas y los sistemas de suministro de agua y electricidad. Millares de viviendas palestinas resultaron destruidas o sufrieron graves daños. Se calcula que 280 de las 641 escuelas de Gaza sufrieron daños y 18 fueron destruidas. Al comenzar el curso escolar 2009-2010, muchos alumnos de Gaza tuvieron que estudiar sin libros de texto ni material de escritura, mientras los camiones cargados de material escolar eran retenidos por Israel en el paso fronterizo de Kerem Shalom. Más de la mitad de los habitantes de Gaza son menores de 18 años, y la interrupción de su educación, debido a los daños causados durante la operación y a la persistencia del boicoteo israelí, está teniendo un efecto devastador.

Los hospitales también se han visto muy afectados por la ofensiva militar y el bloqueo. Las autoridades israelíes han negado reiteradamente la entrada en Gaza a los camiones de ayuda médica de la Organización Mundial de la Salud (OMS) sin ofrecer ninguna explicación. La OMS ha señalado los riesgos que corren las personas que necesitan con urgencia tratamiento médico debido a las demoras, y ha indicado que en 2009 murieron 28 pacientes mientras esperaban sus permisos, 14 de los cuales esperaban cruzar a Israel por el paso fronterizo de Erez.

El desempleo aumenta vertiginosamente en Gaza, pues los negocios que quedan sobreviven a duras penas con el bloqueo. En diciembre de 2009, la ONU informó de que era superior al 40%.

El bloqueo está sofocando prácticamente todos los aspectos de la vida de los habitantes de Gaza, dejando a su población en un aislamiento y sufrimiento crecientes. Debido al desempleo masivo, la pobreza extrema, la inseguridad alimentaria y el aumento del precio de los alimentos causado por la escasez, cuatro de cada cinco habitantes de Gaza ya dependen de la ayuda humanitaria. El Gobierno de Israel sigue agravando con total impunidad el sufrimiento de la población civil de Gaza y violando los compromisos adquiridos con la comunidad internacional en el ámbito de los derechos humanos. El bloqueo sobre Gaza debe acabar.

Esteban Beltrán es director de Amnistía Internacional España.

Foto: El buc turc assaltat per l’armada israeliana és escoltada por dues naus hebrees i dos helicòpters. Font: GETTY

Porto tot el matí pendent de l’atac de israelià contra un comboi humanitari que anava a Gaza: Flota de la Llibertat. Estava seguint el cas des que van sortir la setmana passada per què el mateix Manuel Tapia, un dels cooperants que hi anava, ens va advertir del fet. Des del Parlament Europeu hem reaccionat, tant com a Grup Verds/ALE com institucionalment (a través del President Buzek), així com també ho hem fet en tant que ICV.

En concret, a més de lamentar els fets, hem demanat a l’Alta Representant, Catherine Ashton, que la UE reaccioni de manera ràpida i contundent. En la carta que li hem enviat instem la UE a:

1. Urge the quick establishment of an international enquiry with the utmost transparency to shed light on the circumstances surrounding this attack and to guarantee full accountability

2. Give full support and assistance to all those present on the boats, including human rights and peace activists.  This includes ensuring that all these people are treated according to international human rights standards.  

3. Take the necessary steps to completely and unconditionally lift the current blockade against the Gaza population which has not only resulted in severe and dramatic civilian suffering but has also strengthened the most radical and extremist groups.

4. Call on all parties to refrain from any acts which may escalate tensions

5. Make convincing efforts towards establishing a two-state solution

Per altra banda, trobo més urgent que mai suspendre els acords comercials UE-Israel, cosa que també he demanat tant al Consell com a la Comissio, a més de reclamar un debat en el ple de juny, amb la presència de la mateixa Ashton.

Amb això volem enviar un missatge polític, que sigui fort i europeu, no només al govern israelià sinó que mostri també un gran i sòlid suport a la població palestina de Gaza.

Foto: Passatgers del vaixell “Mavi Marmara”, part de la flota d’ajut humanitari per a Gaza atacada per Israel. Font: EFE