Reflexions en una estació de tren. La vida no és un premi. És un regal. No cal esforçar-se a guanyar-la. El mandat no és guanyar sinó gaudir de la vida. Cal autovalidar-se. No necessitem que ens validen. Ens cal passar-s’ho bé. “Vuelve a ti”.”Autoestima sana”dos llibres per prendre consciència que hem de donar-nos permís per
En aquesta terra teu enfront de l’Atlàntic, amb l’oceà als dos costats he vist la pluja benèfica que entra la península que habitem les diferents nacions. Pau entre la suau pluja ha dit que vol gaudir, també hibernar, buscar el gust, no vol fer contemplació malgrat que gaudeix mirant l’arc de Sant Martí.no vol anar
El polp i les navalles amb una copa d’Alverina, un postre i un café ens han costat 50 euros. Un bar amable, amb poca gent, bona recepció del propietari mentrestant entra la borrasca Bert amb fort.
Estem esperant la pluja en les Ries Baixes. Hem pujat a veure l’aigua que arriba de l’oceà Atlàntic. Terra amb illes, ponts, ports i menys pesca cada dia ens diuen la gent de la mar.
Trobe amiga meva que t’escric per pur desfici, ràbia, enfad i esperança. Li he preguntat a Gerard si pensava estar així amb la seua germana Elna 20 0 30 anys. La resposta ha sigut ben difusa d’enfad i no dir res. També li he dit que pensava fer aquesta pregunta a Elna.
La meua parella s’activa per moments per fer mil coses que li ixen de l’ordre interior de complir al màxim. I això és com tenir un motoret portat per una energia que la persona adulta no controla. Pau fa dinar, acaba i registra dades, lleva una taca, telefona, contesta WhatsApp, escura… i clar té tensió
He començat a llegir el llibre “NO HI HA PARAULES”. El llibre que mai un pare pot ni vol escriure. Diu en la pàgina 16 que un llibre no ha de ser un abocador emocional, ni un cubell de ressentiment i d’ira contra la vida. Ha de ser alliberador i edificant. No tinc paraules. Ahir
Ahir vaig escoltar Edurne amb interés, vam parlar del seu germà Estanis. Sembla que ella no el perdona pel mal que ha fet als pares i la seua falta de consciència. Com podrà Gerard perdonar i acceptar la seua germana amb les seues limitacions?
Em sembla que visc en una societat encapsulada. Cadascuna està centrada en el seu ego,les seues necessitats, les demandes internes. No sembla que el missatge fraternal de comunitat triomfe. Inclús les mateixes comunitats religioses viuen autocentrades en el poder del mascle amb molta misogínia, aferrament al poder i al clericalisme. Ben lluny del missatge evangèlic.
La nostra filla Elna ha muntat una frontera molt gran de silencis i limitacions per tenir contacte amb ella i Sergio. No ens dona quasi possibilitats de contacte, molt baixes. Em sembla que demanem minuts de visita i algun vis-a-vis. Tinc la sensació que ens va matant. És el meu dolor fondo que vaig treballant
Aquest és un espai un quadern de silencis. Sé segur que no ho llig ningú. Escric entre dos blocs amagats. Em sembla que és com entrar alfons del cor. Solament puc agrair tot a la vida. Parle de coses de dones i homes. Emocions, dubtes, xarxes de vida, recerca d’allò que és vital en la
La nostra filla Elna viu en aquest poble. Al costat de la seua parella Sergio. Hui anem a la manifestació per posar llum sobre la desfeta del Trumpisme Mazonista. Un pallasso. Utilitzen el poder amb l’excusa del benestar públic per enbujacar-se. La nostra filla no sap que anem de manifestació. No sé exactament la seua