Borissa Tal volta aquest blog siga un espai de consciència de persona amb sentiments, emocions i desitjos. La relació que tenim Edu i jo és complicada. Les dues persones tenim parelles. Les estimen. Vivim amb elles, tenim un bonic projecte de vida. Tenim goigs i dificultats en la vida. Per la meua part vull treballar
He saludat al meu amic. I a la meua amiga Edurne. Té por i està anquilosada. Necessita amb respecte soltar amarres.
El mes cavalca fortet amb il·lusió. Hui he vingut al meu retir en el piset verd. Ho faré més vegades en una fórmula de 2 nits i tres dies. La casa està magnífica. És un oratori de Ramana. Carmel està en l’Índia Arunachala. Agafar el cotxe matinet i anar a Xeraco m’obri els porus de vida.
Reflexions en una estació de tren. La vida no és un premi. És un regal. No cal esforçar-se a guanyar-la. El mandat no és guanyar sinó gaudir de la vida. Cal autovalidar-se. No necessitem que ens validen. Ens cal passar-s’ho bé. “Vuelve a ti”.”Autoestima sana”dos llibres per prendre consciència que hem de donar-nos permís per
En aquesta terra teu enfront de l’Atlàntic, amb l’oceà als dos costats he vist la pluja benèfica que entra la península que habitem les diferents nacions. Pau entre la suau pluja ha dit que vol gaudir, també hibernar, buscar el gust, no vol fer contemplació malgrat que gaudeix mirant l’arc de Sant Martí.no vol anar
El polp i les navalles amb una copa d’Alverina, un postre i un café ens han costat 50 euros. Un bar amable, amb poca gent, bona recepció del propietari mentrestant entra la borrasca Bert amb fort.
Estem esperant la pluja en les Ries Baixes. Hem pujat a veure l’aigua que arriba de l’oceà Atlàntic. Terra amb illes, ponts, ports i menys pesca cada dia ens diuen la gent de la mar.
Trobe amiga meva que t’escric per pur desfici, ràbia, enfad i esperança. Li he preguntat a Gerard si pensava estar així amb la seua germana Elna 20 0 30 anys. La resposta ha sigut ben difusa d’enfad i no dir res. També li he dit que pensava fer aquesta pregunta a Elna.
La meua parella s’activa per moments per fer mil coses que li ixen de l’ordre interior de complir al màxim. I això és com tenir un motoret portat per una energia que la persona adulta no controla. Pau fa dinar, acaba i registra dades, lleva una taca, telefona, contesta WhatsApp, escura… i clar té tensió
He començat a llegir el llibre “NO HI HA PARAULES”. El llibre que mai un pare pot ni vol escriure. Diu en la pàgina 16 que un llibre no ha de ser un abocador emocional, ni un cubell de ressentiment i d’ira contra la vida. Ha de ser alliberador i edificant. No tinc paraules. Ahir