Gràcies pel teu acompanyament,pel teu ser, per les telefonades, paraules, consells, per la teua amistat. Sempre en reconforta. En sent bé dutxant a ma mare, acompanyant-la quan camina, portant-la amb la cadira, en sent útil. Gràcies pel teu exemple. Est una gran persona Gràcies.
M.he interés tu i el teu voltant, tinc ganes de saber de tu i enviar-te forces. Jo estic bé Ha estat una marxa tranquil·la, ja està allí, la veig més tranquil·la avui m’ho ha dit. Van a donar-li antidepressius i estava conformada. Nosaltres bé, Jo estic bé, moltes emocions també però ho portem bé Forca
Desig Eixes paraules ressonen i no saps on en porten. Sempre m’acompanyes, en les coses q passen al meu voltant, aprecie molt les teues converses sobre la vida e intente ser compassiva. M’agradaria compartir una estona, per petita que fora, amb tranquil·litat, per poder tocar-te, sentir, dos minuts, sense por. La llum, el silenci, ulls, desig, plaer,
Un gest Fer el sopar, canviar els llençols, enyorar i recordar també és una forma d’estimar. Rosar la mà, portar-la amb un gest de tendresa als llavis, per sentir la pell, la frescor d’una mà gèlida. Dedicar-se. Mirar-se als ulls. Silenci i més silenci, respires. Mires i somrius. Un petit bes. Un, queda una estona
Una persona que em dona alé. Q senc compresió malgrat les poques paraules, entenc q està ahí quan no en trobe massa bé i senc com pateix. Goig, plaer, incertesa desig, Esperar, saber com estarà, com camina, com dorm, com riu, com estima. Per mi és com un estrany al qui conec de fa temps.
La narradora vol explorar les fantasies i desitjos de la Mercé. Mer i Edu saben que s’estimen com grans amigues. Saben que és un sentiment nou perquè tenen dues parelles molt estimades. Viuen amb goig amb les seus parelles i no volen fer-los mal. La Mercé somnia en com pot ser la seua convivència amb
Costa apagar els volcans de les emocions. Trobe que Gerard està un poc en mode enfad,ràbia, cólera contingutda, focalització en el meu ego. Alguna. Osa la fereix i reacciona amb irritabilitat. Ara com a persona trobe que hem fet una bona tasca en Txaboles, gotera, obres en la badia, obres el l’horta Sud, la caseta
AGC s’ha descompensat per diversos motius i de ser una persona prou brillant ha passat a la descompensació emocional i comportamental. Rebutjat, està ara en la seua caseta en plena solitud. El dia de Nadal. Com hem arribat a eixa situació? Què fem els altres, els companys, l’entorn davant un comportament difícil, esquerp, cridaner i
Amic que busque sense saber ni com posar el teu nom. No és la meua força la que et busca sinó la teua energia que em porta. Com passen els anys em veig més desinteressat de les coses de la vida mundana. Els llibres, els esdeveniments, les emocions, els plaers fútils, els menjars, els vincles
20-12-25 Esperar amb anhel que els teus llavis es depositen en els meus. Quasi desapercebuts contemplant el silenci etern de la carn en l’encontre sense esperar més i desitjant tot. I que els teus moviments dels malucs deposite eixa energia que veig amb els ulls allà dalt i tan prop.
M’agrada pujar al terrat i seure al cobert buits d’andròmines. I esperar. que passe un avió. Escoltar el seu soroll pels teulats de l’horta. Enlairar-se, soltar-se de la terra. Del seu ancoratge. Per veure ràpidament com són de menuts els pobles, rius i muntanyes. I entrar en món de cotó Gustatzen zait teilatura igotzea eta
M’agradaria olorar-te Amiga quan ixes del mar, amb eixe toc de salabror. Oldre’t quan estàs en la cuina. En el colze i el peu net amb perfum de xiqueta. La xiqueta amiga teua. Mercé.
L’Asram de Marià Ribera és com un piset vert on entra molta llum. No hi ha tele, ni ordinador, ni ràdio, ni microones. El monjo ocupant de l’espai viu amb una pensió mínima PNC. No necessita més. Gaudir d’un taronger és prou contemplatiu. Gaudir de 500 tarongers és un treball, una dependència. Aci soc una
24-11-25 Estar en les obres en la casa Genaro Taverner Horta Sud m’obri el cor de goig. Supose que és un sentiment de l’ànima, mamífer humà de tenir cura de les seues cries ,fills i filles. I procurar el millor aixopluc, sostre, teulada,una casa on viure i construir la vida. Tindran eixes cries oportunitats múltiples
He passat tres setmanes molt emocionants. Amb molta vitalitat i esdeveniments. El dijous 6 van xerrar Elna i Gerard. Ho esperàvem amb molta intensitat. El dia 8 va morir l’oncle Pascu de mort sobtada. El soterrar va ser el dimarts 11 amb molta emotivitat i algunes esperances. És el marit de la tia Magda. Dia