Illa d’Arousa
Estem esperant la pluja en les Ries Baixes. Hem pujat a veure l’aigua que arriba de l’oceà Atlàntic. Terra amb illes, ponts, ports i menys pesca cada dia ens diuen la gent de la mar.
Estem esperant la pluja en les Ries Baixes. Hem pujat a veure l’aigua que arriba de l’oceà Atlàntic. Terra amb illes, ponts, ports i menys pesca cada dia ens diuen la gent de la mar.
Trobe amiga meva que t’escric per pur desfici, ràbia, enfad i esperança. Li he preguntat a Gerard si pensava estar així amb la seua germana Elna 20 0 30 anys. La resposta ha sigut ben difusa d’enfad i no dir res. També li he dit que pensava fer aquesta pregunta a Elna.
La meua parella s’activa per moments per fer mil coses que li ixen de l’ordre interior de complir al màxim. I això és com tenir un motoret portat per una energia que la persona adulta no controla. Pau fa dinar, acaba i registra dades, lleva una taca, telefona, contesta WhatsApp, escura… i clar té tensió
He començat a llegir el llibre “NO HI HA PARAULES”. El llibre que mai un pare pot ni vol escriure. Diu en la pàgina 16 que un llibre no ha de ser un abocador emocional, ni un cubell de ressentiment i d’ira contra la vida. Ha de ser alliberador i edificant. No tinc paraules. Ahir
Ahir vaig escoltar Edurne amb interés, vam parlar del seu germà Estanis. Sembla que ella no el perdona pel mal que ha fet als pares i la seua falta de consciència. Com podrà Gerard perdonar i acceptar la seua germana amb les seues limitacions?
Em sembla que visc en una societat encapsulada. Cadascuna està centrada en el seu ego,les seues necessitats, les demandes internes. No sembla que el missatge fraternal de comunitat triomfe. Inclús les mateixes comunitats religioses viuen autocentrades en el poder del mascle amb molta misogínia, aferrament al poder i al clericalisme. Ben lluny del missatge evangèlic.
La nostra filla Elna ha muntat una frontera molt gran de silencis i limitacions per tenir contacte amb ella i Sergio. No ens dona quasi possibilitats de contacte, molt baixes. Em sembla que demanem minuts de visita i algun vis-a-vis. Tinc la sensació que ens va matant. És el meu dolor fondo que vaig treballant
Aquest és un espai un quadern de silencis. Sé segur que no ho llig ningú. Escric entre dos blocs amagats. Em sembla que és com entrar alfons del cor. Solament puc agrair tot a la vida. Parle de coses de dones i homes. Emocions, dubtes, xarxes de vida, recerca d’allò que és vital en la
La nostra filla Elna viu en aquest poble. Al costat de la seua parella Sergio. Hui anem a la manifestació per posar llum sobre la desfeta del Trumpisme Mazonista. Un pallasso. Utilitzen el poder amb l’excusa del benestar públic per enbujacar-se. La nostra filla no sap que anem de manifestació. No sé exactament la seua
La narradora i la solitud. 18-10-24 Mercé Camí i la recerca. Trobant rutes,meditant ,buscant consciència. Pau amb el buit. I caminant. Intentant aclarir-se. Ajudant a totes. Edurne Escortell i el brollador. Ara sufocada per la seua mare. Sensible i atenta. Tomàs i la realitat. Sempre ajudant. Actiu. Elna explorant el món. Buscant-se. Contradictòria. Inmadura estones.
8-11-24 El Pau està trist. Està molt sensible al voltant de la barrancada. Té dins del cor ,plor i por. No se li veu esperança. Aquest matí ha parlat amb Elna i ha anat bé. Ha telefonat Pau. Elna li ha agraït que telefonés. Hem intentat parlar aquesta vesprada. Diu que té alguna cosa dins
Soc Mercé Camí .Visc al País Valencià. Estime la meva parella Pau i també estime a la meua amiga Edurne Escortell.