28-10-25 Que sent jo Senyor quan et busque? Què sent quan pose silenci en el moment de vida per veure on va la brúixola nostra? Connecte amb el meu cos, en el fet de respirar, en no pensar. Que els pensaments no em guien. Sent el soroll de la ciutat, de la badia, de
Juan 20(11-18) TEMA 6 REUNIÓN 1 Benja 1.-LLANTO DE MARÍA Y TESTIGOS. ¿Por qué a veces mi fe es tan triste? Creo que ahora necesito confiar en esa energía que para mi es Jesús. Confiar en Dios a pesar de lo que veo en Gaza, en la vida, en las injusticias, en modelos de iglesia,
21-10-25 Hui parlarem amb obrer cubà per veure pressupost per la casa de la Badia. Diu que pot començar de seguida i això ens ha fet esglaiar-nos sobre totes les variables a plantejar. Hui comencem eixe espai de canvi. Tornem a obrar després de trenta-set anys. Primer van obrar la caseta i ara la casa
Contemplar com un goig el regal teu com una Liepke per gaudir generosament de l’afecte de la vida.
Fa prou de temps que no escric. Ni per a mi ni per a ningú. La vida marxa amb un ritme vital endavant. He de treballar l’encontre amb el Tu. Amb l’energia insondable que fa brodar la vida, amb gratitud, senzillesa, humilitat i pobresa. Ara soc i demà puc no ser. És un gran món.
3-9-25 Hui vull parlar-te de la relació amb el meu Amic-Amiga. Porte un temps més tebi, més espectador, parlant menys en el, confiant més discretament, tinc un entorn favorable en dues àrees de la proximitat . L’àrea silenci-meditació que ofereix una rutina de treball i silenci. També amb els amics de Pagola formem un grup
Conviure Apaivagant: Jo soc ella M’habita el seu amor Contemple la seua vida amb agraïment. Embolcallat amb el seu esperit. Ja no soc jo, soc jo amb ells, els dos, mare i pare dins del meu cor. En els dilemes parla ella, la seua experiència vital. Està en les llàgrimes fàcils d’eixir en sentir-la
3-8-25 Ramon, la pregunta que vas fer en el grup l’altre diumenge obri moltes vies. Com és la vida després de tenir cura del teu familiar molts anys? En el cas teu té noranta-nou anys, en el cas de la meua mare 95,6. Intentaré parlar de les emocions cap a la mare. Va ser una
4-8-25 Intente descriure com va ser la pérdua de la mare i la sensació de buit: Apareix el silenci, present, no buscat, Sense comunicació de cap mena Sense espai d’encontre ni vida. Com una volta amb aire. Sense un horari. Sense objectiu vital. Sense retroalimentació. Desapareix la missió directa Sensacions i emocions de buit sense
M’he alçat hui amb moltes sensacions del que ha passat en aquests darrers quinze anys. Una primera sensació és la de vertígen, de que han passat moltes emocions sensibles, que han fet senyal en el meu cor. També que s’ha incorporat la por en la vida que ens espera, poreta per afrontar decisions, un poc
Tenir una finestra per mirar,per a què entre la vida, la llum. Veure des del balcó la vida. Veure com passa aquella persona, eixa amiga veïna, mirar com es menegen les flors dels balcons, la llum en la taula. A voltes la finestra verda en el balconet ens dona molta vida. Quan són majors miren
Hui ha sigut un dia bonic en la badia. Ha plogut suau inintermitent. Hem fet una asseguda en silenci, hem anat al caseriu de la germana del Pau, Paul. Ha vingut el Gerard, estava constipat. Hem xerrat amb la izeba i amb la parella Llum. El Pau estava content. Hem anat a dinar l’Oriotarra en
Torne a escriure, per fi he pogut tornar al silenci. He fet un temps ocupat amb les coses de la terra i de la vida. Ara que he acabat el silenci, és matí i fa una pluja suau en la Badia, he vist que la vida ens han fet un regal molt gran, a mi
En el viatge del dilluns a la Badia vaig notar prou el cansament en la conducció. Havíem eixit prou de matí a les 6 i a mesura que anaven fent paradetes vaig notar el cansament. Haurem de fer una altra estratègia en el viatge. Vam eixir de València per llevar kmts. No vam dormir tard,
Estem a València, la bonica València en el pis del meu amic. Hem xerrat una gran estona amb Elna, hem repassat moltes decisions, assumptes, situacions. Un poc esgotats per la intensa conversa. El Pau ara s’ha quedat trist però satisfet amb la conversa. Ara anirem a sopar a cal Gerard. La conversa no serà tan