Retomb barceloní amb parada a l’Hortet amb trobada casual amb el Gerard Horta i no casualamb la Maria i el Carlos. Previ pas pel Banc D’Espanya a canviar pessetes per euros i repassada a les prestatgeries de la Laie per acollir més paper imprès a casa meva. -“Ètica” de Baruch Spinoza, en versió catalana de
Aquests dies, la suma de materials per conrear i colgar la inquietud ha fet dos passes endavant. Sense ser exhaustiu:-“La mosca tras la oreja. De la música experimental al arte sonoro en España”, de Llorenç Barber i Montserrat Palacios, d’Ediciones Autor, col·lecció Exploraciones. Madrid, 2009. Un llibre per llegir i escoltar a poc a poc
La baixada a Castelló, a banda dedonar-me senyals de per on van selguns trets per la mitjania de la nació entre Tortosa i Castelló, un espai que només coneixia ne la seva part catalunyesa, m’ha deixat uns quilos més de paper imprès a casa, alguns especialment interessants. N’hi ha de relacionats amb Castelló mateix, per
Avui a les nou del vespre a l’Auditori de CatalunyaCaixa de Tarragona, veurem l’actuació del Josele Santiago, l’exlíder de Los Enemigos de qui tot el que he sentit m’ha agradat sempre, tant per la música com per les lletres. El seu darrer disc és “Lecciones de vértigo” i aquest tema, ‘Han ganado nosostros’ n’és una
Matí de projectes educatius, migdia de trucades i platja de tardor, tarda de reunió llibresca i tardet d’assemblea cegetera d’Ensenyament a Barcelona. Hi hem anat per renunciar al delegat sindical que haguéssim pogut tenir ja que ningú pot o vol poder-ho ser ara. Entre les coses més bones i boniques que trobo que hem fet
Nit de reggae a Tarragona en homenatge a Bob Marley organitzat per l’Associació de Músics de Tarragona. Bones actuacions, millors versions però xiulets per al Pae y su Guitarra. El cantautor punk tarragoní no complia els cànons de bellesa rasta, sense rastes, ni banderes jamaicanes, ni porros, ni contratemps amb guitarra elèctrica, Pae va pujar
-Avui, els meus alumnes de l’Aula Oberta han començat a filmar la seva versió del conte “Por” de Xavi Sarrià, a qui haurem de convidar a l’estrena quan estigui acabat, a final de curs, esperem. El llegeixen, el discuteixen i mirem algunes imatges i escenes d’altres films per acabar proposant com explicar fílmicament el que
Avui, dia intensíssim. Tornada a la feina remunerada.,retrobada amb alumnes companyes i companys.Classes sobre Espriu, dièresis i anàlisis sintàctica.Obertura de la biblioteca de l’institut després de tres mesos de feina amb molta altra gent.Assemblea de la CGT de Tarragona que proposa vaga general per al 27 de gener a Catalunya com a mínim i si
Setmana carregada de feines i actes arreu. Després de la manifestació de dissabte passat, més aviat discreta i de gent ja convençuda, sobre la qual caldrà parlar i veure què en fem, avui a dos quarts de vuit comença un petit cicle de xerrades a l’Arxiu de Reus sobre el centenari de la CNT, amb
Veure el mar i mirar-lo, saber-lo i tenir-lo, malgrat sigui immens, dins de la petita retina de qualsevol ull. La novetat que fa salivar i sobretot sospirar. I tombar-se a la càmera i que es congeli el pla. “Els quatre-cents cops” de Truffaut, l’escena final…
Amunt i avall, cap endins i cap enfora, el meu cos es va diluint mentre el cervell que el dirigeix cada cop s’assembla més a una nina russa de la qual, mirada de lluny, no en sabem quantes en conté ni quantes s’han obert fins ara per mostrar-nos-la. Condueixo de nit per no trobar la
Que la nostra història ens l’hem de fer nosaltres cada cop ho tinc més clar. Perquè si només confiem en la institució, en la universitat, en “els historiadors” en general ho tenim fotut. Remirar el passat i fer-lo entenedor és una feina que normalment va aparellada amb el desig d’explicar i justificar l’actualitat i, sobretot, les seves
Divendres, a la Galeria Antoni Pinyol de Reus, al carrer del Vidre entre el raval Santa Anna i la plaça del Mercadal, vaig assistir a la inauguració de l’exposició “estic intentant, intentant, estic procurant entendre” de la Patrícia Carles. Cal aclarir que no domino els llenguatges artístics contemporanis i el que en sé ho sé, bàsicament