Fa pocs mesos, amb un moció de censura, ERC arrabassava l’alcaldia de Constantí al PSC (PSC-PSOE) amb el suport de CIU, pel mateix procediment un candidat de CIU amb el suport de la CUP i ERC acabarà amb trenta anys d’hegemonia socialista a Vilafranca del Penedès. I de moment, al consell comarcal del Segrià, ERC i
Ahir es va celebrar una reunió ordinària del Consell Nacional d’ERC amb la ratificació d’Oriol Junqueras com a primer candidat d’Esquerra, en una llista a les eleccions europees encara per definir, com únic punt destacable. Cap informe per escrit ni del president, ni del secretari general, cap proposta de resolució sobre la crisi econòmica o altres qüestions
Salah Jamal, metge i historiador palestí resident a Barcelona, va publicar el 4 d’aquest mes a les pàgines del diari Avui un article amb el títol que encapçala aquest apunt. No pretenc respondre a l’autor del text, (ja ho faran, si volen, els dirigents d’Esquerra al·ludits de forma barroera i demagògica) sinó reprendre el debat sobre una qüestió
Aquesta “notícia” fou publicada, avui fa un any, per l’edició tarragonina del diari El Punt (que no va caure en el detall de contrastar la seva veracitat). En reprodueixo a continuació el contingut, afegint-hi algunes valoracions complementàries. “En un manifest exigeixen fermesa a la direcció del partit en contra d’iniciatives impulsades “al marge del
Els posicionaments d’ERC en relació al trentè aniversari de la Carta Magna espanyola han oscil·lat entre Joan Tardà i el seu crit de “mori el Borbó” i l’informe sobre la legitimitat democràtica de la Constitució del 1978 elaborat per la Fundació Irla. Joan Tardà va cloure el seu abrandat parlament en un acte de les JERC contra
ERC va fer campanya per l’abstenció davant el referèndum sobre la Constitució celebrat avui fa trenta anys. El principal argument de la posició de l’Esquerra era que “el text constitucional no inclou cap mena de reconeixement del dret d’autodeterminació dels diferents pobles de l’Estat espanyol”. A la vista del resultat de la consulta el comitè executiu
Heribert Barrera ha fet una anàlisi del moment polític català actual (que han recollit només parcialment alguns mitjans) que comparteixo totalment. Les opinions que expressa Heribert Barrera, com les que va expressar també Josep Benet poc abans de morir, responen a una concepció de l’acció política i de qüestió nacional que no ha estat superada
Demà farà quatre mesos que vam cloure el congrés nacional d’ERC, escollint una nova direcció i aprovant un document estratègic. Aquest cap de setmana han acabat els congressos regionals tancant, en principi per quatre anys, el procés ordinari de renovació orgànica del partit. És un bon moment per a la reflexió, fer el balanç d’etapa i mesurar
Aquest vespre hem celebrat el congrés comarcal d’ERC del Tarragonès. Atesos els resultats de les diverses votacions podem concloure que ha estat un congrés de transició. A la presidència comarcal ha guanyat la candidatura de Pau Ricomà per 76 vots, contra 51 de Rafael Piñol. Rafael ha fet una intervenció brillant, en la línia de
Tot el Camp (http://candidaturatotelcamp.blogspot.com) és la denominació adoptada per identificar la candidatura de renovació i unitària que es presenta al congrés de la Federació regional del Camp de Tarragona d’ERC previst pel proper 18 d’aquest mes. L’encapçala Albert Pereira, qui ha estat alcalde de La Secuita i director general d’administració local durant el primer tripartit.
A la sessió de clausura del congrés, celebrat a Tolosa de Llenguadoc els dies 3 i 4 de juny de 1945, Antoni Rovira i Virgili hi va fer un parlament ple d’erudició i brillantor. Fou publicat a “La Humanitat, segona època, número 21, de 25 de juny del mateix any. Consultat amb Xavier Ferré Trill, historiador
Els dies 3 i 4 de juny de 1945 ERC va celebrar un important congrés a Tolosa de Llenguadoc. Aquesta és la Declaració Política que hi fou aprovada en la sessió de clausura i que va ser publicada a “La Humanitat”, segona època, número 21, de 25 de juny del 1945. 1. Els tres principis
L’endemà mateix de les votacions per escollir president i secretari general d’Esquerra vaig fer-ne una primera valoració. Tenint en compte les resolucions adoptades el dia 14 en la segona part del congrés, i que ha passat un mes clau en la vida política catalana, és hora de fer una valoració complementària. La majoria obtinguda per les
Una de les conclusions del passat congrés d’ERC és que n’hi haurà un altre, a un any vista, per reformar els estatuts del partit. Certament, hi ha un munt de qüestions sobre la taula que demanen una actualització: la possible federalització de l’organització (potenciant projectes específics pel País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord), la participació dels simpatitzants
La recomposició de la direcció d’Esquerra no es resoldrà abans d’un any, així doncs, mentrestant cal estalviar-se les autocrítiques sense assumpció de responsabilitats i afrontar a tots nivells del partit dos reptes immediats. El primer, fa referència a la necessitat de connectar el partit amb el sobiranisme cívic que ha aflorat arreu del país a través de