tempus fugit

de tot i de res

era

era

28 de gener de 2021

Era aquell popular repartiment del guisat anomenat “caldereta” un dels dies de les festes patronals del sorià poble de Covaleda. Era aquella ordenada barreja generacional fent cua per omplir la casolana olla o pot tot mirant si del que anava quedant dins del gros perol els hi arribaria a tocar un d’aquells deliciosos talls de

Llegir més

era

21 de gener de 2021

Era aquell llarguerut banc de l’auster mobiliari urbà, situat sota la vitrina dels avisos oficials del jutjat i, eren aquells quatre “emboinats” homes i un d’”encapellat”, jubilats ja de tot dedicats, això sí, a la vida contemplativa i, posats al dia de saber quines persones llegien els avisos oficials sigui per tafanejar, sigui per qüestions

Llegir més

era

14 de gener de 2021

Era la tala premeditadament ordenada dels pins d’un indret de la part boscosa de Sòria, Eren aquells homes sense cap mena de protecció corporal tret del de la pell bruna endurida, gorres de lona, barrets de palla o cabell frondós, talant arbres i esmicolant banques formant part de les brigades de temporers contractats majoritàriament junt

Llegir més

era

17 de desembre de 2020

Impertèrrits, en mig del brogiment de les atraccions de fira puntualment pressents els dies de festa major i uns quants més, quatre jubilats també puntualment cada dia al banc del parc, conversaven com sempre, això sí, en les hores del funcionament de les atraccions, feien petar per parelles la xerrada perquè ja se sap que,

Llegir més

era

10 de desembre de 2020

Era, un agostat dia d’un dels dies de firaires ocupant, per les festes patronals, l’ampli espai urbà. Era l’àvia i la neta com sempre junt amb el nucli familiar allà hagi de menester estar per guanyar-se el jornal. Era, la manera d’estar assegudes, el llenguatge corporal de la senilitat tal vegada farta d’haver vist i

Llegir més

era

3 de desembre de 2020

Era l’execució del pla integral de reformes d’una zona del “Barri Xino”, dit a la moderna “Barri del Raval”. Era el sorollós enrenou d’obres donant pas als ocasionals solars provisionalment aprofitats per aparcament. Era, rere l’eixordadissa de les maquinàries d’enderrocs, l’ambiental silenci melodiós de musicals notes curosament anotades al mural pentagrama d’allò que hauria estat

Llegir més

era

26 de novembre de 2020

Era la residual presència, encara, d’un d’aquells llaguts anomenats “bot de llum”. Eren aquells enormes fanals bessons que les nits de pesca il·luminaven la zona propera del fons marí a fi i efecte d’atraure bancs d’innocents peixos o calamars. Era, l’ara ja desaparegut del litoral menorquí, l’artístic atuell lumínic afegit al clàssic llaüt que a

Llegir més

era

19 de novembre de 2020

Era aquella espectacular matinera trobada de vida circulant per aquella carretera, vés a saber avui quina i cap a on aniríem a descobrir el què. Era aquell voluminós i pacífic ramat de bens amb els capdavanters pujant el senderi muntanya amunt a pasturar l’herba fresca que a poc a poc, sobresortiria de la neu o

Llegir més

era

12 de novembre de 2020

Eren tot el patriarcat jubilat instal·lat a l’indret on el sol, puntualment, els alleugeria del mal d’ossos que el desgast vital i la humitat ambiental s’acarnissen amb tot Déu, Eren aquells homes d’una vida laboral transcorreguda feinejant al camp, dins la ramaderia o en aquell taller especialitzat que no els exigís gaires estudis mercantils compartint,

Llegir més

era

5 de novembre de 2020

Era, això si de ben segur, un d’aquells indrets perifèrics de la ciutat habitat per famílies obreres, molt obreres i, modestes, molt modestes. Era aquell grup de nanos trapella  als que algunes persones els hi pronosticaven un futur com a possibles delinqüents i, d’altres els hi pronosticàvem un futur tan precari, amb el dret de

Llegir més

era

29 d'octubre de 2020

Era aquella gegantina truja anomenada “porc feixat”. Era aquella mena d’animal pasturant i removent la terra amb l’avidesa característica dels senglars, és a dir, tranquil-la quan no hi ha presència humana i recelosa d’allò més quan n’hi ha. Era l’agradable sensació de conviure harmoniosament la menorquina verdor del camp enquadrada per menorquines parets seques formant

Llegir més

era

22 d'octubre de 2020

Era la sempiterna runa d’obsoletes cases barates esperant un d’aquell camió bolquet, que lenta, molt lentament com allargant els dies de feina per justificar costos pressupostaris a l’administració oficial, aquella que gestiona els tributs de la ciutadania per la qual cosa, se suposava -com ara-, que no ve ni d’un dia o setmana o més

Llegir més

era

15 d'octubre de 2020

Era aquella volta gairebé diària pel recinte del Talatí a primerenques hores del dia. Era l’entranyable presència de la somereta i l’ase rebent-nos amb carantoines previ l’acompanyament durant el passeig. Era, el que ara és la segona imatge citada en la “nota” de l’apunt de fa un parell de dies, esmentant absències. És l’enigma 49,

Llegir més

era

8 d'octubre de 2020

Era aquella mena de progressiva curvatura d’esquenes assegudes en aquell sòlid corbat baix mur de pedra divisori de l’espai urbà. Era aquella fatxada situada al xamfrà de dos carrers lluint aquell rètol  de les dues consonants B majúscules atrapades dins d’un cèrcol gens estancat en el temps, és a dir, en moviment pel que fa

Llegir més

l’embranzida vital

2 d'octubre de 2020

Amb l’embranzida d’ales que exhibeixes, des de la branqueta que et sosté fins a tocar la blavor del cel hi ha tot un espai que pots recórrer al teu albir o, tanmateix des de la branqueta, si ho desitges, pots aterrar al sòl però…, això sí, tant en una acció com l’altra, si algun menut

Llegir més